Semblava que no arribaria mai el dia!!

Ara torno a disposar d'hores per viure!! :-))

MAC, no pateixis, ja me'n recordo del llibre (el pobre ha passat uns dies ben abandonat!)

CARME, ara parlarem dels estoigs! ;-)

Delicate Spring

Mireu quina cucada de Mini àlbum d'Scrapbooking que he fet jo soleta!!

Bé... de fet, soleta del tot no l'he fet. He tingut ajuda. Una ajuda a través d'Internet. I és que em vaig apuntar a un curset en línia de la coneguda "scrapera" catalana, Elena Roche (alguns potser la vareu veure fa unes setmanes al programa "Ja t'ho faràs", de TV3) i l'experiència m'ha encantat!

Per un preu molt econòmic (5 Eurs) es té accés a una sèrie de vídeos explicatius, amb tota mena de detalls, més el text i fotos en pdf. A més, com és interactiu, cada dia pots deixar els teus dubtes o fer preguntes sobre el projecte i la profe les contesta. Està molt bé.

El que més gràcia em feia d'aquest àlbum, és un desplegable molt curiós que té "al final" (i que podeu veure a la foto d'aqui dalt). Estava tan segura que això per mi seria dificilíssim que em vaig confiar en les parts més fàcils i em vaig equivocar dues vegades en coses absolutament "ximples".

Per cert, vaig dubtar bastant en els papers decorats, però finalment vaig posar uns fulls solts que havia comprat de la col·lecció Isabella, de la casa Sra. Granger, dissenyats per Marisa Bernal i trobo que hi queden genial

Per cert, de fet, l'àlbum no està acabat del tot. Falta una decoració per la coberta, però resulta que el paper que hi vull posar no el tinc (i està exhaurit) i he preferit deixar-ho així (que ja es veu bonic) i ja l'acabaré del tot quan pugui comprar cartolines noves.

L'estructura la vàrem fer amb quatre papers de colors de la Col·lecció "Los básicos de Elena" (de la pròpia Elena Roche) i aquí és on jo em vaig carregar dos papers de la manera més tonta.

Dues tires havien de fer 30 cm. Com el paper d'Scrap fa 30,5 x 30,5, s'havia de tallar 0,5 cm. a cada tira... I jo ho vaig fer dues vegades!! (o sigui, que em va quedar de 29,5 i, per tant, per mig centímetre de no res, no em servia). Aquí, la prova del delicte:

L'altre errada va ser amb les cobertes. Havia de fer unes marques a 10 cm. i a 10,5 cm. però no ho vaig mirar i ho vaig fer "de memòria" i la meva memòria "recordava" que les tapes anaven partides per la meitat, o sigui 15 cm i 15,5 cm. Un altre paper inutilitzat (de moment, clar, que això no es tira!! que aquestes tapes les penso fer servir per alguna cosa, tan xules que són :-)

Aquí l'estructura muntada amb els papers de colors sobre els quals es posen els papers decorats i els de la base fan el "marc" a els altres.

Au, vídeo i tot, qualitat "marca de la casa a altes hores de la matinada" :-))

Bona nit a tothom! ;-)

Post dedicat a la CARME i fet gràcies a "Les Antònies"

Tothom que faci una mica que llegeixi els meus comentaris a ca la CARME ROSANAS sabrà que sóc una fan dels seus dibuixos. Ja pot anar canviant de tècnica que a mi sempre m'agraden. Des de que li vaig veure el primer Paint, a que va començar amb les aquarel·les, a fer dibuixos en grisos, en negres, composicions amb munts de paraules plenes o envoltades de doodles, o uns quadradets moníssims...

Fa uns dies, al blog de LES ANTÒNIES, que és un espai de manualitats molt creatiu, on igual et fan un coixí de patchwork que et munten un mini-àlbum d'Scrap, van anunciar l'arribada de la primavera amb un dibuix que em va encantar (adoro aquestes barreges de flors, doodles, paraules)

i ens proposaven pintar-lo!

Immediatament vaig pensar en els Quadradets de la CARME i en la de vegades que ella em diu que m'animi a pintar si m'agrada. Així que em vaig imprimir el dibuix i vaig posar "mans a l'obra"... Els primers resultats els anava publicant a l'INSTAGRAM perquè em vaig endur tota la paradeta a la Cafeteria (per l'abans i el després del futbol) i així Les Antònies ho podien anar veient.

Aquestes són dues de les quatre capses de retoladors que vaig fer servir per pintar el dibuix. Són les que més vaig utilitzar. Fa anys que els tinc i no s'assequen. Una d'elles deu tenir uns quinze anys ben bé i l'altre uns deu :-)

A mida que avançava anava fent fotos, però va acabar el dia i, malgrat les hores dedicades, no l'havia acabat. Finalment, uns dies després ho vaig aconseguir!! Així que, tal com vaig pensar des del començament, aquí està tot el dibuixet pintat i dedicat a la CARME, tot i donant les gràcies a les ANTÒNIES per animar sempre el món de la xarxa amb els seus reptes, propostes, tutorials...

Les agulles originalment acolorides.

Sabeu què és això de la foto? Doncs sí, unes agulles de fer mitja!!... Oi que mai n'havíeu vist unes de tant originals? Les "normals" són metàl·liques o de plàstic d'un color gris claret, ara es posen de moda unes de fusta... però jo mai n'havia vist unes tan boniques com aquestes.

Un dia, fa uns mesos, a Barcelona, la meva marona me les va ensenyar com a cosa original i em van fer moltíssima gràcia.

Fa uns anys, una senyora de l'església on ella normalment va a missa, li va proposar col·laborar en un grup de senyores grans que fan mantetes i altres cosetes a mitja o ganxet. Els donen la llana, les agulles i elles van fent. Les mantes són d'una mida de bebè, totes més o menys iguals, però els colors i els dissenys ja depenen de la imaginació de qui les fa i segons la llana de que disposen. Tot això, com alguns ja haureu imaginat és per pro-vida (alguns ara poseu mala cara, no sé per què), amb la qual cosa, la meva mare està molt contenta pensant que les seves mantetes (que ja n'ha fet un munt!) serveixen per abrigar infants "reals", que no les tenen entretingudes per passar l'estona sinó que tot el que fan té una utilitat (unes fan mantetes, però altres fan jerseiets, mitjonets, etc.).

Jo tinc moltes agulles de fer mitja. Si ara tinc ja cinquanta-quatre anys, doncs en fa ja més de quaranta que la meva mare em va ensenyar "els primers passos" per teixir. A mi ja m'agradaven les manualitats i allò d'agafar "un fil" i convertir-ho en "un teixit" em resultava un punt màgic. Era una cosa "feta amb les mans", "creada" amb la meva "habilitat". Poso habilitat entre cometes perquè recordo que, quan tindria uns catorze any, em vaig fer un jersei en tons beige i marrons, amb una llana molt fina i unes agulles més aviat gruixudetes que... mmmmmm... no sé... va quedar una mica... "elàstic" (si algú que llegeix això sap fer mitja, sabrà "com es dóna" un teixit amb agulles grosses i llana primeta) però jo me'l posava! i tant que me'l posava! i ben orgullosa que n'estava! :-)

Sabent fer el més elemental, aprendre més coses és tan sols posar-hi una mica d'interès: vuits i trenes, punts calats, etc. tot ho aprenia amb força facilitat a poc que algú m'ho expliqués (lamentablement, aquesta facilitat que tenia amb les dues agulles, mai l'he tingut amb el ganxet, en el qual el meu nivell és bastant bàsic)

Actualment encara en tinc algunes d'èpoques ben antigues, a les que s'han anat sumant altres comprades segons les necessitats de cada moment. Aquesta tarda les he fotografiat totes:

Les tres que estan "desaparellades" i una mica més amunt, envoltades d'una mena de bunyol blanc, són les que estic utilitzant. Unes del cinc i dues del quatre i mig:

Però bé, anem al què anàvem... a aquestes agulles tan especials:

"Les vaig sentir dringar quan,  amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella:

Oi que em vas dir que t’agradaven?

Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!

Les agulles més acolorides del món!!"

Amb aquest text participo a la proposta PUZZLE DE PARAULES que, des del seu blog, ens ha fet la CARME ROSANAS.

Resulta que quan vaig veure aquelles agulles tan xules li vaig dir a la meva marona que en volia unes! (capriciosa, la nena) que em digués on les podia aconseguir, que eren les més boniques que havia vist mai ... i ella em deia que no en tenia ni idea, que el senyor (marit d'una de les companyes "teixidores") que sempre els porta el material les hi havia donat.

Quan, avui justament fa un mes, va ser el meu aniversari, me les va regalar. Es veu que quan va entregar la manteta que tenia començada, va preguntar per les agulles i li van dir que se les podia quedar amb tota tranquil·litat. Ara en té unes altres, i ja està fent una nova manta perquè un altre nen o nena pugui estar ben abrigadet... i les agulles les tinc jo! I el proper projecte que comenci serà amb elles!!

Curiositat: Les agulles que hi ha just a la dreta de les noves, unes que són de color beige, de plàstic, són les més antigues que tinc. No sabria dir quants anys tenen, però molts, molts... potser uns trenta-cinc.

Venut!!

Doncs no pensava que em pogués sortir un comprador pel tuiter, però sí, així ha estat. Míriam Nogueras, regidora independent per CDC a Cardedeu m'ha comprat l'arxivador de receptes! Iupiiiiii! És una tuitera molt activa i ferma defensora dels seus ideals, a part de ser una persona molt propera i simpàtica.

Moltes gràcies, Míriam!!!

El poso en venda...

Què és?... Doncs una barreja entre llibre de receptes de cuina i objecte de decoració. Està fet sobre una base de fusta autèntica, de les de picar verdures o el que sigui:

Està folrada i decorada amb un munt d'elements d'scrapbooking (cartolines, botons, enganxines, puntes, cordillets, fils, xapes, fustes...) i, porta dues anelles que permeten que les receptes es puguin posar i treure.

Les cartolines utilitzades són d'una col·lecció especial dedicada a la cuina, per això trobem que van decorades amb coberts, pots, gots i coses així. Són cartolines gruixudes, de molt bona qualitat, envellides...

Tots els separadors van magníficament decorats amb les cartolines superposades, enganxines amb efecte 3-D i tot el que dóna una imatge d'un treball d'scrapbooking ben acabat.

És el regal ideal per a algú a qui agradi la cuina i valori les manualitats. Col·leccionar receptes de cuina en aquest arxivador tan bonic i original pot ser molt divertit!

La idea és tenir-lo penjat a la cuina, com a objecte decoratiu, però poder-lo posar i treure per a utilitzar-lo, veritablement, com a arxivador de receptes de cuina, o sigui, que té la doble vessant, decorativa i pràctica.

Fa uns mesos em vaig veure en el compromís d'apuntar-me a un curset d'scrapbooking, tenia diferents opcions i al final vaig triar aquest. És l'únic al que he anat mai, ja que no són activitats que resultin gens econòmiques. Aquest, en concret, era un dissabte al matí, et donaven el material i la classe per 40 Eurs. Des de llavors, que tinc el pobre receptari a un calaix, sense lluir per res i em sap greu, perquè em va quedar moníssim. Però, ni jo sóc de col·leccionar receptes, ni sóc especialment aficionada a la cuina, així que allí estava, guardadet. Fins que he pensat que potser algú el compraria... Està ben fet de veritat. Les anelles estan collades amb tornavís, com cal. Tot el que hi ha enganxat és amb coles de qualitat, o sigui que el material és bo.

Preu? Doncs 35 Eur. despeses d'enviament incloses.

Algú el vol? :-)

No direu que no m'ha quedat bonic!

Sí, ja sé que aquest no és el meu blog d'artesania, però també és meu... i si ho poso aquí crec que ho veurà més gent. També ho posaré "allí", però he de fer tot el post i això demana el seu temps. De moment ho deixo aquí que no hi fa cap nosa.

I, ja sabeu, que les coses fetes a mà queden molt bé com a regal, la gent ho valora molt... Voleu regalar una tovallola amb el nom brodat? O uns draps de cuina amb unes sanefes? Us agrada llegir i col·leccioneu punts de llibre? Necessiteu renovar els vostres clauers? Voleu un joc de polsera i arracades? Una agenda totalment feta a mà? Doncs passeu per la meva botigueta, que us agradarà!

I el jersei, què?

El passat 28 de desembre vaig fer un post en que mostrava unes precioses troques de llana que m'havien regalat pel meu aniversari, uns dies abans.

No sé què em passa darrerament que els jerseis que començo s'eternitzen en la seva execució, però el cert és que va estar força temps aturat i que ha avançat molt poc. De totes formes, com diu el refrany "allò que és promès, sigui atès" i jo vaig dir que aniria ensenyant la seva evolució. Aquí poso un parell de fotos:

El dibuix me'l vaig anar inventant a mida que feia... i, com em fa molta mandra, he decidit que això serà el davant i que la part del darrera només tindrà la sanefa més petita de la part inferior, així com també les mànigues, però la més ample de dalt ja no la posaré més, amb la qual cosa em sobrarà llana de la de color rosa-lila i cru... ideal per pensar en aprofitar-la fent alguna altre coseta ;-))

Doctor, és greu?

Amics meus, el darrer mes ha fet un temps fastigós. Massa calor quan havia de fer fred; fred quan havia de fer calor, vent fort quan no n'havia de fer (o sigui mai); ni una suau brisa quan esperava un airet assecador de roba... Tot això ha provocat una entrada i sortida de jerseis a l'armari de forma totalment descontrolada. Aquesta tarda, anava a posar una mica d'ordre i, quan anava a guardar un jersei al prestatge de sota, noto que hi havia alguna cosa que impedia posar-lo bé. Passo la mà i allí, pobret, mig arrebregat, em surt un altre jersei que no recordava que tenia! Ara us el presento:

Jersei desconegut, aquí uns blogaires:

- Holaaaa blogaires!! (diu el jersei)

Després de mirar-lo detingudament, l'he recordat. Me'l vaig fer jo, clar. De cop se m'ha encès la llumeta i he recordat perfectament la història del jersei. No sé per què em van venir les ganes de fer-me un jersei negre i, quan me l'estava fent, em va passar una cosa rara -cosa que no em passa mai, perquè no sóc gens, gens maniàtica en aquests temes, ni supersticions ni coses similars- em va agafar la neura que semblaria de "dol"... i, perquè no ho semblés, li vaig fer les mànigues de colorins i li vaig afegir una mena de brodadet absurd en forma d'agulla de pit "fixe". Com em passa sempre, deuria acabar el jersei quan ja no feia fred i gairebé no me'l vaig posar. De tot això fa més de deu anys segur.

En fi, demà me'l posaré :-)

Propòsit pel 2015

Mare meva!! Heu vist això?

Una mica patètic, no?

Sí, una mica patètic. Al menys a mi no m'agrada gens. I, per tant, declaro que em proposo millorar -i molt!- aquests números en el 2015. On s'és vist això? A veure si encara vindrà en Víctor Pàmies a dir-me que tinc el blog inactiu i que ell ja s'ho veia a venir que aquest moment arribaria (Ei, Víctor, és broma, eh? hehehe)

I com això és el meu Súper Blog Gran, no s'hi val a publicar i que això surti així, amb mida "caqueta de post miniaturitzat", per tant, afegiré unes llanes:

Oi que són xules? Són un dels meus regals d'aniversari, que va ser fa poc. Feia segles que no em teixia un jersei així, d'aquests gruixudots, clàssic a més no poder, així:

Au, ja està, ara sí que ja es pot donar per acabat :-D

Noooo, el jersei no es pot donar per acabat, si tot just porto un pam! El post és el que es dóna per acabat.

El bloC de "paper electoral".- 9N: VOTA SÍ + SÍ

El passat mes de juny vàrem anar a votar pel Parlament Europeu... (només fa cinc mesos? han passat tantes coses que diria que han passat cinc anys!!) però bé, en un post (AQUÍ) vaig manifestar la meva "empipamenta" per la quantitat de paper fet malbé en paperetes que ningú faria servir i que anirien directament a les escombraries.

Una llàstima. Per tranquil·litzar una mica la meva consciència ecològica, vaig agafar uns quants d'aquests fulls pensant en donar-los-hi un us digne. Però jo em moc "per rampells"... i el rampell creatiu em va venir, de cop i de forma inesperada, ahir vespre... sense més, em vaig veure a mi mateixa tallant unes cartolines liles (perquè m'han sobrat de la meva darrera comanda) folrant-les, decorant-les una mica, perforant els papers, posant anelles... et voilà!!

Aquesta és la coberta... El paper de folrar, en sí, ja era una xulada, la mena de collage amb papers diferents i la paraula "happy" ja venia imprès. Jo tan sols hi he afegit les dues floretes amb notes musicals (perquè a la contracoberta també hi ha pentagrames) i les meves inicials.

El paper m'ha dit que està molt content que l'hagi salvat d'acabar a la paperera i li hagi donat un destí tan útil ;-)

NOTA: El "vota SÍ + SÍ" del títol del post és publicitat electoral gratuïta ;-)

Les Antònies i la "Crafty Bloggers Sunday Doodle Party"

Vaig conèixer a Les Antònies al Twitter, concretament, AQUÍ. De fet, crec que em van trobar elles a mi primer (no sé com), llavors les vaig visitar i em va encantar el que fan, així que no vaig tardar ni un segon a seguir-les jo també, i això que encara no havia descobert ni una mínima part del què fan. Tenen un BLOG, i pàgines a Pinterest i a tot arreu on pugueu imaginar. Saben fer manualitats de tot tipus: patchwork, ganxet, scrapbooking... però no tan sols això sinó que, a més, dissenyen els seus propis papers, els patrons... La paraula amb la que millor les podria definir és dient que són MOLT CREATIVES!

Fan tantes coses que -i no ho dic en broma, no- que encara no paro de trobar-ne de noves. Fa quinze dies em van dir que havien vist el meu blog d'Artesania, que els agradava i que jo podria ser una Crafty Blogger... i jo, tota contenta i preguntant què era una Crafty Blogger! ;-)

Cada setmana proposen un tema i, a partir d'aquí, si vols, fas la manualitat que vulguis, la poses al teu blog i, després, l'enllaces al seu (Com els Relats Conjunts, però enlloc de relats un cop al mes, manualitats un cop a la setmana) i aquesta és la primera vegada que participo i el tema és "Els colors de la tardor". Ara que ja he fet la meva aportació, m'adono que ho he fet malament doncs se m'ha oblidat la part "Doodle" (aquells dibuixets que no signifiquen res que fem quan estem a una reunió, o parlem per telèfon, etc.) No m'hi vaig fixar que cada setmana duia el nom de "Doodle Party", només em fixava amb el tema en concret, les aportacions de totes les participants... en fi, espero que em disculpin la relliscada. A la propera ja hauré "pagat la novatada" :-)

I aquesta és la meva aportació. Un punt de llibre de "fulles caigudes" tardorenques:

Bé, evidentment, les fulles són de cartolina ;-)

1.- Vaig imprimir siluetes de fulles d'arbre:

2.- Les vaig pintar en tons marronosos, ocres, torrats, verds càlids, grogosos... amb retoladors Faber Castell (que fan una punta com de pinzell)

3.- Un cop pintades, les vaig retallar:

4.- Vaig agafar una cartolina blanca, de 32 x 5 cm., la vaig doblegar per la meitat i li vaig fer uns foradets:

5.- I després, amb cola líquida, vaig anar enganxant totes les fulles per damunt de la cartolina, en desordre... pensant com estarien si haguessin caigut dels arbres i format un remolí:

6.- Vaig agafar una mica de corda natural (no sóc capaç de recordar mai el nom que té... els meus problemes van ser a la botiga on la vaig comprar per explicar el què volia!) la vaig passar pels foradets i vaig fer uns nusos:

Nota: Acabo de buscar el nom a Google. En castellà n'hi diuen "Hilo de bramante" i en català no sé si pot ser correcte "Fil de bramant" però em sembla recordar que el senyor de la botiga em va dir quelcom semblant a "Fil d'encabotar" (no n'estic segura, eh?)

7.- Et voilà!!

El punt és d'aquells "dobles", que fan com una "pinça". Espero que us agradi!!