Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’agost del 2012

Us presento un Viena a Terrassa!

La veritat és que els Establiments Viena tenen molt bon gust en la decoració dels seus locals (ostres... això sembla un anunci... prometo que no cobro cap comissió, ja m’agradaria, ja... sóc capaç d’enviar-los el post, a veure si, com a mínim, em conviden a un cafè). Doncs el que deia, que tots els que conec els trobo molt macos.





Fa uns dies vaig ser a Terrassa, amb la família, i vàrem anar a berenar a l’establiment que anomenen Terrassa-Centre (doncs, igual que a Reus, n’hi ha més d’un). Com sempre, vàrem triar una de les hores menys concorregudes i, s’estava tan bé! La música clàssica de fons, les cadires ben còmodes, la llum perfecte... Per cert, que tenen unes taules rodones que al de la Plaça Prim de Reus n’hi ha. Nosaltres anàvem cinc i vàrem seure en una d’elles. Genial!





Evidentment, jo ja vaig pensar que en faria un post, i és que tot m’agradava... Les precioses làmpades, les escales, els petits raconets, un espai amb sofàs i butaques...


dimecres, 18 de juliol del 2012

Jugant amb la càmera (IV) "Efectes fantasmals"


Bé, jo li dic “efectes fantasmals”... m’agrada, és com si les coses es tornessin mig transparents, perdessin corporeïtat, tot fos moviment... És com fotografiar les energies que ens envolten...

diumenge, 24 de juny del 2012

Jugant amb la càmera (III) "Les llumetes de les cases... i fanals llunyans"



Jugant amb la càmera (II) "Semàfor"



Jugant amb la càmera (I) "En la fosca nit..."





Això tan sols són fanals, llums de cotxes que passen pel meu carrer, cases amb finestres il·luminades... fotografiats mentre movia la càmera en cercles, o cap a un costat, cap amunt o avall...

divendres, 22 de juny del 2012

Records d'Escòcia...

El proper mes d’agost farà dotze anys que vàrem anar una setmana de vacances a Escòcia.

Dies enrere, vaig posar un post amb vídeos en que es podien sentir instruments no massa coneguts; en un d’ells –el del salteri amb arc- la peça interpretada era una que em va transportar immediatament al passat. Vaig recordar immediatament aquest viatge per terres escoceses...

"The Bonnie Banks o' Loch Lomond" o, senzillament, Loch Lomond.


La música em va arribar al cor i se’m va omplir d’enyor, però no un enyor trist, sinó dolç... i la vaig escoltar una i una altre vegada... i vaig buscar més vídeos, amb diferents interpretacions de la mateixa melodia, cantada per una veu femenina, o masculina, o alguna coral; amb imatges o sense imatges. No me’n cansava.






Ja llavors vaig pensar en dedicar un post al Loch Lomond, un dels llocs més macos que he vist mai, i ara ho faig. Les fotos són de càmera analògica, en paper, les he escanejat i no fan justícia a la bellesa d'aquell paisatge... però, tot i així, m’ha fet il·lusió posar-ne alguna.

En tornar de l’excursió al llac, el xofer de l’autocar ens va posar la casset amb la cançó. És un record que em fa feliç. Tots els records d’Escòcia són com un tresor a la meva memòria.

Loch Lomond, Escòcia,
21 d’agost de 2000. Darrer any del segle XX.

dimarts, 12 de juny del 2012

Una mica més de quatre anys

Aquest blog no té data de naixement. Bé, si ens posem estrictes, en un sentit literal, sí que en té, doncs va ser creat el mes de novembre de 2007, però llavors no el feia servir gairebé gens. De fet, al poc temps d’estrenar-lo, vaig passar més de tres mesos sense escriure-hi res, ni hi entrava (d’un post del 20 de gener de 2008 passo a un del 26 d’abril). He de reconèixer que llavors jo no em sentia blogaire en absolut. L’havia registrat com qui fa un experiment, per veure com funciona i després l’havia oblidat.

Per aquells temps jo ja tenia vida a la xarxa, això sí, però estava ficada en altres embolics com fòrums, msn. groups i coses així.

Al mateix temps en vaig obrir un a bloc.cat, que funcionava terriblement malament. La meva idea era fer-lo servir una mica, però cada vegada que hi entrava me’l trobava ple d’spam... bé, això quan podia entrar, perquè la majoria de les vegades es quedava penjat, no hi havia servei... Un desastre absolut.

Finalment, quan Microsoft va tancar els msn.groups (el darrer al qual vaig pertànyer ja no estava tampoc en el seu millor moment i s’apagava poc a poc) vaig pensar en reactivar els meus blogs, però com bloc.cat era tan nefast, el vaig abandonar, vaig configurar el de Blogger en català (és que al principi era mig bilingüe) tot i que vaig estar una temporadeta traduint els posts perquè entraven unes noies des d’Argentina i em feia gràcia, fins que em vaig cansar de fer-ho i vaig posar el traductor automàtic aquest que fa meravelles.

A què ve tot aquest rotllo? Doncs tot això és per dir que, més o menys, setmana amunt, setmana avall, per aquestes dates ja fa quatre anys que jo havia decidit ser blogaire. Una blogaire de veritat! Ben enganxadeta... Ahir hi vaig pensar. Estava fent unes fotos de núvols i vaig recordar que una de les primeres coses que posava al blog eren fotos de núvols. Així que, com la Yáiza m’ha renyat i m’ha dit -en els comentaris al post anterior- que a veure si feia un post nou, que ja tocava, que quina manca d’inspiració era aquesta, doncs he pensat en explicar tot això i aprofitar per posar algunes de les fotos que vaig fer ahir vespre. Què ho he fet bé, Yáiza? ;-)




divendres, 1 de juny del 2012

S'ha acabat el curs!

Introducció:

Aquest és un post programat que escric en dijous; per tant, quan digui “ahir dimecres” no és que no sàpiga el dia en que visc, és que ahir, veritablement, era dimecres. I per què faig un post programat si hi ha un noranta-nou per cent de possibilitats que, al moment que es publiqui, jo sigui davant la pantalla impacient per veure “com ha quedat” i si s’ha de retocar alguna cosa? (Segur que sí. Jo sempre retoco els posts un cop han sortit. Que si canvio una paraula que ha quedat repetida, que si veig una falta que s’ha colat, que si la foto quedaria millor més gran, o potser suprimir un espai, o canviar un punt i seguit per un punt i a part). Doncs faig un post programat perquè cada vegada que en vull fer un “de divendres per la tarda” em passa alguna cosa que fa que no tingui temps per fer-lo sencer i, finalment, el "divendres per al tarda" s'acaba sense post. Així, jo el deixo fet i a punt i veurem què passa.



Text del post pròpiament dit:

Ahir dimecres va ser el darrer dia de Curs de catequesi. Durant el mes de maig es van fer les Primeres Comunions i el 22 de juny es confirmaran els que els hi toca. “Els meus” ni una cosa ni l’altre, doncs són de Confirmació, però encara els hi falta un any de catequesi.

M’acomiadava d’ells i els hi deia “Apa, quina sort, eh? el darrer dia!!” i en J. em deia “Doncs no, jo no vull que s’acabi”... Després, quan ja pujava cap a casa amb en D., que és veí meu i sempre tornem junts, li preguntava quan acabava l’escola i les altres activitats que fa (anglès i futbol) i em deia que més tard, que la catequesi era el que primer havia acabat i hi afegia “
hagués preferit que hagués estat l’últim”... jo li vaig respondre “Us trobaré a faltar” i ell va afegir “Jo també”.

I és veí!! Tots viuen pel barri!! Segur que ens trobarem un munt de vegades! Pel carrer, al Mercadona... Amb en J. i la M. segur que ens veurem perquè ells sempre venen a Missa, són escolans; la Parròquia és com casa seva. I la G. i en D. són veïns... I els demés segur que els aniré veient a algun lloc o altre :-)




Ha estat un any magnífic, amb un grup d’aquells que tothom voldria (però era “el meu” hehehe) Vuit en total, cinc nens i tres nenes. La majoria mooooolt xerraires, amb moltes ganes de parlar ells, de riure, molt macos, inquiets, amb ganes de preguntar, de saber.

En fi... l’estiu passarà i a primers d’octubre ja els tornaré a tenir allí... Segur que hauran crescut un munt! Ells a mi cada vegada em deuen veure més baixeta hehehe




Per cert, si algú es pregunta què són aquestes fotos... Doncs resulta que les mares es van posar d’acord i em van regalar aquesta planta... I és tan bonica que l’he començat a fotografiar i he decidit fer-ne un post!! Em va fer molta il·lusió, perquè no m’ho esperava pas. Havíem acabat amb coca i xocolata i, quan ja anava a marxar, veig que tots es fiquen dins d’una aula petita... vaig veure ràpidament que tramaven alguna cosa, però no sabia què... i és que l’havien amagat allí dins! Me la van donar ells, els meus nens... i jo amb un somriure d’orella a orella... i abraçades i petons... i “bon estiu!”... i fins sempre, petits amics meus!!

dijous, 3 de maig del 2012

Ja hi som amb el post de cada any (el de l'arbre)

Jo, que el recordo fa vint anys, molt més petit, em fa gràcia perquè em sembla que hi veig la diferència... oi que sí?

8 de juliol de 2009


25 d'abril de 2010


22 d'abril de 2011



3 de maig de 2012

diumenge, 29 d’abril del 2012

Un, dos i tres... primaveral




Després de Missa, un agradable passeig pel Parc de Sant Jordi..
.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un truquet de cuina...

A mi no em desagrada cuinar. Tampoc és que m’encanti, però trobo que té la seva gràcia, una part creativa i experimental que em resulta atractiva. Ara bé, com no suporto rentar plats, sempre miro de fer coses senzilles, ràpides i que embrutin la menor quantitat d’estris possible.

1.- Es compra una safata de tallets de llom al Mercadona (em sap greu però no tinc foto, de totes formes és fàcil d’imaginar... crec)
2.- Es fan a tallets petits i es fregeixen normalment.
4.- TRUQUET: S’hi afegeix una cullerada de melmelada d’albercoc i es barreja ben bé.
5.- Es serveix acompanyat de tomàquet amanit amb una mica d’oli i sal.
6.- Si es menja amb la forquilla del Barça encara és més bo.







I, per celebrar que avui és el meu mesiversari, doncs una mica de musiqueta d'aquelles cassettes que vaig retrobar fa poc (i que penso seguir posant al blog amb qualsevol excusa hehe). Escolteu-la, eh? tota sencera que és la meva festa de cumplemesos!!

Curtis Lee.- Under de moon of love

dissabte, 3 de setembre del 2011

Llegint els núvols amb els Salms

Els Salms són poesia, són cant... Moltes vegades, mentre miro els núvols, penso que gairebé estic fent pregària... Avui el cel estava preciós. Les fotos són fetes a dos quarts de dotze del matí.


"damunt les aigües t'has fet un palau.
Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents.".
(Salm 104,3)


"El teu amor, Senyor, s'eleva fins al cel, 
la teva fidelitat arriba fins als núvols"
(Salm 36,6)

dijous, 1 de setembre del 2011

Adéu, agost!


Adéu, horrible mes d’agost!! Benvingut setembre!!

Jo vaig néixer el mes de desembre, concretament el mateix dia que l’Alexis Sánchez però uns quants anyets abans. La primera vegada que vaig sortir al carrer segur que feia fred i la meva mare em deuria portar molt abrigadeta... I la sensació que jo deuria tenir, amb l’ambient hivernal i ben embolicada en les meves mantetes, deuria ser tan bonica, que no en vull cap altre.

Però t’he vençut, mes d’agost cruel i dolent... Tu ja has marxat i jo encara hi sóc ;-)




Fotos: Reus, 20 i 21 de setembre de 2009