De fet, només la coneixia de vista, tot i que havíem intercanviat unes quantes frases i força "hola! i adéu!" doncs les nostres filles havien anat juntes a la llar d'infants i comparteixen curs però no classe. Possiblement era més jove que jo, i un càncer se l'emportat aquest agost.
Crec que la família pot dir cridant "ANY HORRIBILIS", perquè a més d'aquesta mort han hagut de suportar també la de l'avi, la tieta i un càncer, superat, del fill gran. Com es pot ajuntar tant de drama i dolor en unes mateixes persones? No em puc imaginar la filla de 9 anys com ho porta tot plegat, com se sent... i si ho intento lleugerament, les llàgrimes arriben als meus ulls a la velocitat de la llum.
Com que no trobo explicació a tot això, i em fa una ràbia terrible, només puc que respirar a fons i prendre consciència que he de sentir-me millor amb el que tinc avui, No anhelar coses sinó sentiments. He de ser feliç!
QUÉ BELLO ES VIVIR!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada