Les nenes es disfressen, i els grans les ajudem.... però enguany.... en J. i jo ens hem animat, i sense pensar-ho ni preparar-ho hem sortit al carrer també disfressats. Ell de CAPUTXETA VERMELLA amb trenes i tot (tot sobre la roba de carrer) i jo amb la cara pintada (estil indi) i amb una faldilla hawaiana al cap en forma de perruca.
Ridícul!!!???? Segurament. Però mira, els nostres cos necessitava fer una cosa així "esbojarrada i ridícula", per donar ànims a la nostra vida.
Mira que sóc poc de disfressar-me, jo (per no dir gens), però atès el panorama general, francament, potser també m'hi hauria de posar. O riem una mica o això no hi ha qui ho salvi!
ResponEliminaps: en lloc del dibuix aquest, d'altra banda molt maco... potser una foto de la caputxeta vermella i l'indi, no? :)
Ferran, hem sortit al carrer sense càmera. Deixem que el moment ridícul sigui efímer.....:)
EliminaA mi m'encanta el carnaval, disfressar-me i passar una bona estona, fugint de les preocupacions.
ResponEliminaI tinc la sensació que aquest any molta gent que no acostuma a celebrar-ho ha tingut aquesta necessitat.
Segur que estaveu moníssims i ben divertits!