Coronavirus

No tothom podrà, però els que podem, ho hem de fer.

No anar a treballar no vol dir omplir les cafeteries, fer calçotades i trobades d'amics...

Que els nens no vagin a les escoles no vol dir que s'hagin de trobar al xiqui-park

No!!! Es tracta d'un aïllament, que no ens encomanem els uns als altres.

Si pots quedar-te a casa, fes-ho, no surtis, pel bé de tots. Gràcies!!

Diada Nacional de Catalunya

Presos polítics i polítics presos...

Parla XAVIER CORBERA, d'ERC a l'Ajuntament de Rubí.
Diu veritats de principi a fi.
Fem córrer aquest vídeo!!

Un tuit d'en Joan-Lluís Lluís

L'he vist i he pensat que millor no es pot explicar.

L'abat Escarré sabia de que parlava i l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha tingut l'encert de recordar aquesta frase just en un moment en que ens convé moltíssim!

La gent "del carrer" sempre els diem als nostres polítics "A les manifestacions de l'onze de setembre -un record als Jordis!- anem tots junts. A la Via Catalana ens vàrem donar les mans, persones que no ens coneixiem de res, sense preguntar tu qui ets?, a qui votes?, d'on vens?... No calia!! Allí, doncs, estàvem fent país."

No ens rendim. No ens podem rendir! Som més de 2.079.340!... Seguim!!

La cagada de Rufián

Molta gent el troba divertit... fa gràcia com parla, "sense filtre"... cita els personatges d'El Padrino, copia a en David Fernández...

Imagino que per fer aquest post molta gent se'm tirarà al damunt però ja aviso que m'és igual. Moltes vegades a tuiter he defensat en Rufian pensant que anava de bona fe, que en el seu discurs sempre hi havia un fons de veritat i que estava molt bé que la gent s'expressés de diferents formes per arribar a diferents grups.

Però ha arribat un moment en que em dóna la sensació que es creu tan graciós i tan perfecte que es pensa ves a saber què i parla sense conèixer, sense contrastar...

Justament he entrat a tuiter per veure comentaris sobre la final d'Oh happy day. (Jo anava amb SoundSix i han quedat segones). He posat els meus comentaris i he mirat de què més es parlava i, entre molts temes (com la reunió del President Puigdemont amb el President Carter) m'apareix aquesta perla:

Tothom que em coneix sap que sóc creient, practicant, catequista i... súper esquerrana. Evidentment no m'he empassat la notícia ni per una centèsima de segon. Ara bé, he pensat que alguna cosa hauria dit l'arquebisbe que ja els anti-clericals de sempre estaven interpretant de la manera pitjor possible. Com és lògic, he googlejat una mica per veure què havia dit veritablement el pobre home... I resulta que el pobre home no havia dit ni això ni res semblant. No res. Res sobre aquest tema. La frase surt d'una paròdia humorística de la SER. Igual com els hi pot donar per imitar al Rey, a Rajoy o a Trump i fer-los dir el què vulguin, un dia (a més, el programa ja té gairebé un anyet) els va donar per fer una paròdia d'aquest arquebisbe i dir això.

El senyor diputat Gabriel Rufián ho troba ves a saber on, li fa gràcia i, sense contrastar res, ho penja al seu tuiter... sense venir a conte de res. Perquè ficar-se amb l'Església mola molt. I ara, a mi m'ha molat moltíssim fer aquest post... Rufian, l'has cagat, disculpa't.

I és que el que més em rebenta és que el tuit estava ple de persones comentant el que havia posat en Rufian, criticant l'Església i criticant l'arquebisbe per haver dit això perquè, clar, un creu que quan algú de "certa categoria" (com pot ser tot un senyor diputat) diu alguna cosa, aquesta cosa és certa...

Teresa de Calcuta, Santa

Avui l'Església catòlica ha declarat Santa a la Mare Teresa de Calcuta; de fet, segons els creients, de sants n'hi ha mooooolts més que els que són "reconeguts", clar. A aquests, als que es reconeix "oficialment" com a sants i se'ls atribueix una data per a celebrar-ho (en aquest cas, el dia de Santa Teresa de Calcuta serà avui, 5 de setembre), se'ls tria com a models o exemples.

Sempre m'ha admirat la vida d'una dona que va deixar tot el que tenia per fer-se monja i dedicar-se a la gent a la que ningú vol ni tan sols tenir a prop.

Era d'una família de classe alta. La seva mare la va educar en la religió catòlica. Cantava molt bé i havia arribat a dirigir la coral de la seva parròquia. Tenia una vida que no semblava massa complicada... Va decidir fer-se monja, i, com a tal, va ser durant molts anys -ja a la Índia- professora de Geografia i Història, arribant, fins i tot a ser directora de l'Escola.

Però, tot i que donar classes li agradava  molt, no l'omplia del tot. Va ser l'any 1946 que va sentir que ella havia de dedicar-se als pobres més pobres d'aquella societat on vivia, a aquells que veia tirats pels carrers, als malalts que gent ignorava, vells moribunds, gent bruta, nafrada. Aquella gent estava allí, en aquell moment. Persones. Éssers humans amb la mateixa dignitat que qualsevol de nosaltres. Fills de Déu.

Jo, que sóc una maniàtica de primera i que em costa molt anar a un Hospital de visita, (que sempre porto a la bossa la ditxosa ampolleta aquella de gel amb alcohol que es va posar de moda quan la Grip A per rentar-se les mans) admiro de tot cor les persones que van a visitar malalts, a fer-los companyia. És una cosa meravellosa que no sóc capaç fer. I em dol molt que així sigui ja que, per mi, aquesta incapacitat és quelcom que, entre altres coses, m'allunya de ser "bona persona" (que voleu que us digui, estic escrivint aquestes línies amb el cor més que amb els dits)

Algú que dedica tota la seva vida i el seu esforç, hora rere hora, dia rere dia, any rere any, a ajudar a persones moribundes, a infants abandonats, a persones de les castes més baixes, ferides, alesiades, pudents... algú que les recull, que les porta a un lloc sense cap luxe però on els podran rentar les nafres, on els donaran un plat de menjar, on les miraran com a persones i, si no es pot fer altra cosa, els hi donaran la mà perquè no estiguin sols en el moment de deixar aquest món.

I si li vull fer un homenatge és perquè, tot i que sé que la immensa majoria de la humanitat la valora com la dona excepcional, valenta i generosa, que va ser, també sé que hi ha algunes persones que la menyspreen. Una de les crítiques més sentides és que no feia res per lluitar contra les causes estructurals de la pobresa. Com si ella fos membre del Banc Mundial o alguna organització d'aquestes poderoses... Em sembla que ella mateixa una vegada va respondre a qui l'acusava d'això amb una frase més o menys així "si us plau, faci vostè les gestions per acabar amb la pobresa amb qui calgui, que jo mentrestant vaig a buscar la gent que està ara mateix pels carrers"

La meva més total admiració, Madre Teresa, Santa.

Les Missioneres de la Caritat, les monges de l'ordre que va fundar Santa Teresa de Calcuta són conegudes a tot el món pel seu hàbit que, en realitat, és un sari hindú. Estan a moltíssimes ciutats, sempre als barris més marginals, més oblidats de tothom, acollint a malalts, alcohòlics, drogoaddictes... amb grups de voluntaris que les ajuden. Una persona que m'estimo molt una vegada va veure, al centre que tenen a Barcelona, com els feien el donatiu d'unes caixes de verdures perquè poguessin fer el menjar per tota la gent que va al seu menjador. Em va explicar tota una escena i em va quedar gravada (tot i que jo no ho vaig veure, clar, jo no m'atreviria a anar per aquells barris)... gravada com una imatge de bondat.

El sistema está muy dañado por cuatro virus

Com ja vaig dir una vegada, la loteria no ens tocarà però altres coses ens venen directes. Aquell famós virus que es presentava en forma de factura falsa d'ENDESA ens va arribar tres vegades... TRES!!

Avui hem descobert una altre malifeta d'aquestes que us explico perquè aneu amb compte.

Estava en Josep LLuís tranquil·lament mirant al seu mòbil unes notícies al "Reus Digital", que és un mitjà d'allò més inofensiu quan, de cop, li surt, a pantalla completa, una nota dient que "El sistema está muy dañado por cuatro virus..." i explica que ja tens un percentatge d'arxius fets malbé i que si no poses solució immediatament el mòbil et quedarà tot afectat. Si ho vols arreglar ràpidament "clica aquí" que un antivirus t'ho netejarà...

Ens hem espantat un segon i poc més... la veritat és que sempre entrem a pàgines d'allò més inofensives i una de les coses que deia el missatge era que els virus s'havien colat des de "sitios de contenido para adultos" (forma fina de dir "pàgines marranes", clar) i, de moment, el Reus Digital és apte per a tots els públics... però, clar, a vegades hi ha anuncis a les pàgines i, sense voler, pots tocar alguna cosa (alguna vegada jo he anat a parar a un anunci de cotxes o de coses d'estètica clicant de forma involuntària un centímetre més aquí o allí, ho tanco i surto)

Què hem fet? Doncs apagar-lo. Esperar cinc segons, tornar-lo a engegar i, com funcionava perfectament, amb el mateix mòbil hem buscat la frase "sistema muy dañado por cuatro virus" (que, de fet, quan ho penses bé, trobo que ja són ganes d'exagerar: quatre virus a la vegada!!) i ens ha portat a una pàgina on explicava que, evidentment, és fals. Si cliques el lloc aquell sí que et porta a pàgines insegures i sí que pots acabar ben infectat.

El que ho fa més perillós és que el missatge que t'avisa et diu "Su mòbil, modelo Tal, marca Tal... " i et diu exactament el que tu tens, i clar, això pot fer que més gent piqui. Doncs no. Apagueu, torneu a engegar i, ni quatre virus, ni dos, ni cap ;-)

URGENT!! VIRUS!!

Intenten passar virus utilitzant factures FALSES d'ENDESA!!

Això ho he copiat de la Web d'ENDESA i coincideix exactament amb el model que jo he rebut per mail.

VIGILEU!!

Nosaltres acabem de rebre una factura de més de 800 Eurus per mail... gairebé ens agafa un atac. 

Era evident que no podia ser (la darrera factura va ser de 38,99) però, entrant a la pàgina d'ENDESA hem vist que no era un error sinó una amenaça de VIRUS. No cliqueu cap enllaç de la suposada factura!!

Cares somrients... molt somrients.

HEM GUANYAT!!

Les seves expressions ho diuen tot. La seva felicitat és autèntica. M'agradaria saber explicar-ho molt bé però, com ha fet la CARME al BLOG-VIA, el que faré serà remetre'm a algú que ho ha explicat d'una manera magnífica, amb exemples, números, enllaços a la premsa internacional i tot el que cal. Vull dir l'article que en Vicent Partal ha publicat a VilaWeb amb el títol "Enhorabona i ara no deixeu que ningú us robe l'alegria ni el triomf" (clicant damunt del títol hi anireu a parar). Us asseguro que val la pena llegir-lo!

Au, ara, als que només ens dediquem a tot això de forma amateur, ens toca relaxar una mica el cervell... Al Twitter seguiré lluitant al màxim per la somiada independència de la meva terra, però al blog vull dedicar-me a fer altres coses o sinó, finalment, trauré fum (quadribarrat i estel·lat), a veure si el "reactivo" una miqueta, pobret meu, que el tinc ben abandonat ;-))

Invocació a Sant Jordi...

Reconec que fins fa uns minuts desconeixia l'existència d'aquest vídeo, però me l'han passat per posar-lo al blog de la Parròquia i m'ha agradat tant que també l'he portat cap aquí ;-)

Nauman Masih

Ja suposo que aquest post tindrà pocs comentaris, sembla que la gent passa del tema, que no interessa, però jo ho poso expressament, per denunciar el silenci generalitzat sobre aquestes coses que estan passant constantment en aquest món en que vivim: assassinats diaris que no surten a les notícies o que la premsa escrita relega a petits quadradets en pàgines interiors. Jo no vull callar. No sé per què alguns morts tenen més "categoria" què altres.

Aquests estudiants cristians van ser acribillats a Kenia justament per ser això, cristians. Aquest terrible crim va coincidir, amb pocs dies de diferència, amb l'accident d'aviació de Germanwings. La desproporció informativa entre un tema i l'altre va ser molt trista. El número de víctimes, gairebé idèntic. Però semblava que la mort dels joves keniates no importava ningú.

Eric Cantona: "Espanya no va guanyar el Mundial, el va guanyar Catalunya"

A vegades arriben regals inesperats... Gràcies Eric!!! 

Proposo que li concedeixin una Creu de Sant Jordi ;-) 

Les notícies esportives arriben ràpidament a tot el món i les paraules d'Eric Cantona són una publicitat impagable pel procés ;-))

Bon dia, Catalunya!

Capellans pel 9N.- Cristians per la Independència.- Monjos de Montserrat.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí.- Els bisbes catalans pels drets de Catalunya

Em fa molt feliç fer aquest "post-miscel·lània"! ;-)


1.- Amb la gent dels nostres pobles

Manifest de diversos capellans de Catalunya

Els signants, som preveres i diaques de l’Església Catòlica al servei de diverses parròquies de Catalunya. Amb aquestes ratlles no volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge.

Amb molts col·laboradors parroquials (catequistes, Càritas, animadors litúrgics, famílies de catequesi, caps escoltes, consells...), una bona colla de nosaltres vam participar a la manifestació del dia 11 de setembre del 2014 a Barcelona a favor de la consulta del 9 de novembre i d’iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya. I altres col·laboradors parroquials que no hi van participar (per raons laborals, per obligacions familiars, per salut...) ens manifestaren que s’hi senten identificats.

Referent a això han parlat clar els darrers sants pares. Ho recull bé Mn. Antoni Oriol Tataret al seu llibre “Nació i magisteri pontifici” (Proa, 2007). També ho fan els bisbes amb seu a Catalunya als documents “Arrels cristianes de Catalunya” (el 1985) i encara “Al servei del nostre poble” (el 2010). I darrerament ho han concretat bé i explicitat el bisbe Francesc Pardo de Girona, el bisbe Xavier Novell de Solsona, l’abat de Montserrat Josep M. Soler.

Per això “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il·legal la consulta del 9-N, s’està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. La Constitució del 1978 hauria d’aplicar-se de tal manera que fes possible que les nacions que formen l’Estat Espanyol puguin decidir lliurement el seu futur” (Mons. Xavier Novell).

A més “conèixer què desitgen els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur” (Mons. Francesc Pardo).

Immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles, sentim nostra aquesta qüestió i defensem la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posicionament polític com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

Per acabar, invoquem la protecció dels nostres patrons, la Mare de Déu de Montserrat i el cavaller sant Jordi, per tal que ens ajudin a fer realitat les nobles aspiracions del nostre poble.

Ramon Alventosa i Montfulleda, Jaume Angelats i Morató, Pere Artigas i Reverter, Jaume Avellí i Bastons, Pere-Lluís Aymerich i Armengol, Enric Bahí i Regincós, Josep Balateu i Coromina, Josep Barcons i Muntada, Josep M. Barcons i Vila, Salvador Batalla i Gardella, Lluís Bonet i Armengol, Ramon Bosch i Brugada, Martirià Brugada i Clotas, Cinto Busquet i Paredes, Jesús Calm i Masó, Josep Maria Castellà i Marcet, Jordi Castellet i Sala, Joaquim Cervera i Duran, Pere Codina i Mas, Josep Colomer i Puig, Miquel Cubero i Balboa, Rossend Darnés i Bosch, Pere Domènech i Feixas, Dídac Faig i Vinyes, Miquel Àngel Ferrés i Fluvià, Josep Frigola i Ribas, Ignasi Forcano i Isern, Benet Galí i Johera, Francesc Jordà i Capellera, Ignasi Lòpez i Clevillé dc., Ramon Masachs i Plana, Carles Mundet i Tarrés, Félix Mussoll i Segura, Ramon Oller i Hereu, Àngel Pagès i Isern, Pere Pau i Cos, Jordi Pla i Planas dc., Lluís Plana i Sau, Francesc Planella i Arnau, Enric Plantés i Badosa, Narcís Ponsatí i Prujà, Joan Pujol i Prat, Miquel Ramió i Feliu, Jaume Reixach i Felipe, Joan Riu i Ferrer, Francesc Romeu i Torrents, Enric Roura i Sabà, Lluís Solà i Triadú, Josep Soler i Llopart, Joan Solés i Pujol, Josep Taberner i Vilar, Joan Triadó i Serracant, Enric Tubert i Pagès, Miquel Vall-llosera i Desmiquels, Eudald Vilà i Canal, Xavier Xutglà i Ruiz, Ernest Zaragoza i Pascual.


2.- Cristians per la Independència:

Integrats des de fa temps dins l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta és la seva pàgina web.

3.- Monjos de Montserrat

M'ha fet molta gràcia trobar a la xarxa aquestes imatges, en les que els monjos, davant el Monestir, mostren cartells amb el "Volem Votar". Tant les fotos com el text que segueix són de Guillem Carbonell i surten publicats al web Barcelona Street Times:

"Dimarts a 2/4 de 8 del vespre alguns monjos de Montserrat es van concentrar davant del monestir amb cartells de “Volem Votar”, en el mateix moment que milers de catalans ho feien davant dels seus ajuntaments convocats per l’ANC i Òmnium. M’expliquen que és la primera vegada, que se sàpiga, que monjos de Montserrat fan una manifestació."

4.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí

Aquest és un grup nou que he conegut avui al Tuiter. Al migdia tenia 301 seguidors i, en aquest moment, en té 799... (perdó, 801)

Després, he buscat més i he trobat una notícia a VilaWeb de la que poso un fragment:

'Creiem que la resposta que millor garanteix el desenvolupament personals dels catalans, la seva dimensió comunitària com a nació, i l'aportació fraternal que Catalunya pot fer a la resta de pobles és l'assoliment de la independència política de Catalunya, i que per tant votarem sí-sí', diu el manifest.

El text reivindica, a més de l'objectiu d'una Catalunya independent, la definició d'un nou país basat en 'uns valors morals que trobem en la tradició cristina i la I·lustració que ha han forjat Europa'. I en aquest sentit defineix quatre punts: 'un nou país defensor dels drets civils: conviccions fermes en una societat diversa; construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal; sòlid des d'un punt de vista ètic i moral i radicalment democràtic'.

EDITAT EL 3 D'OCTUBRE A LES 20:56

Més bones notícies!!

5.- Els bisbes catalans demanen que no es limitin els drets de Catalunya

Copio del diari "El Punt Avui"

Els bisbes catalans han demanat aquest divendres que “els drets de les persones i dels pobles” no es limitin ni a Catalunya, ni a l'Estat espanyol ni en el context europeu... A més, recorden que ja el 1985 el document Arrels cristianes de Catalunya, elaborat pels bisbes catalans d'aleshores i refermat el 1995 pel Concili Provincial Tarraconense, constatava “la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d'història” i demanava que se li apliqués la doctrina social de l'Església sobre nacionalitats i minories nacionals.

Podeu llegir el Document sencer, AQUÍ.

Oi que som macos? ;-)

Pau Casals: Sóc un català, estimo la llibertat

Cada vegada que el veig m'emociono. Quan sento la seva veu fràgil i ferma al temps parlant de Catalunya, m'arriba al cor...

Qui pot negar a un poble el dret a votar el seu futur? No hi ha cap justificació per no permetre als catalans decidir el camí que volen fer. Tenim la força de la raó. Ho aconseguirem!!

Bona Diada a tothom!!

Visca Catalunya lliure!

Vuit partits

Ha començat la Lliga! Iupiiiiiii! Oblidem-nos dels problemes de la vida diària i gaudim de la màgia de l'esport rei!!... Això sí, ja que ens deixem "anestesiar" voluntàriament, al menys que els qui maneguen tot això facin les coses una mica bé! Què menys podem demanar?

Comença la Lliga, sí, però la primera travessa (sistema amb el qual espero algun dis ser rica) va farcida d'equips anglesos i la segona d'italians. Per què? Doncs pel numeret que han organitzat a segona divisió amb el Múrcia i el Mirandés.

Però bé, aquestes cosetes -tan pròpies de la #marcaespaña, tot s'ha de dir- són el de menys. Al final tot s'arregla i a jugar! I que guanyi el millor!!

... El millor? O aquell que tingui més ajuts?

L'aperitiu a la primera jornada lliguera va ser el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya guanyada amb tota justícia per l'Atlético de Madrid. I ja arribo on volia arribar. En el transcurs del partit, en Simeone -entrenador de l'Altético- protesta una jugada i, en la queixa, dóna unes petites "collejas" a l'àrbitre assistent. Mai de la vida qualificaria aquells petits copets al clatell d'agressió, senzillament, perquè no ho són. Podríem dir que es tracta d'una falta de respecte o de consideració, però agressió no. Tot i així, això li va costar la vermella. En Simeone reacciona (com tants d'altres abans d'ell) aplaudint l'àrbitre per la seva decisió i marxa demanant al públic que no pari d'animar l'equip. Després, malgrat estar expulsat, va seguir el partit des de la grada. Tot això, ficat en un sac, ha donat un resultat de vuit partits de sanció... VUIT PARTITS DE SANCIÓ!!

Sí, bona gent que llegiu aquest humil blog. Vuit partits de sanció és exactament el mateix càstig que va merèixer aquesta simpàtica i esportiva multi-acció de Pepe:

Què us sembla pitjor, la multi-acció de Simeone o la multi-acció de Pepe?

Recordem també què passa quan qui no té una bona conducta és entrenador del Madrid.

L'indesitjable Mourinho, amb tota la intenció del món, s'apropa cap en Tito Vilanova (llavors segon entrenador del Barça) i li fica el dit a l'ull (agressió!) Quan en Tito es tomba i, amb tota la justificació del món, li dóna una empenta (què menys?, aquell boig l'acabava d'agredir!) què va passar?... UN PARTIT de sanció... PER ALS DOS!! O sigui, Un per a cada un: Un partit pel que ataca i un pel que es defensa...

Així anem...

Ah! Aquesta setmana hem encertat un "10" a la travessa! Cobrem 1,22 €!

La destrucció dels cristians JOAN F. MIRA (EL TEMPS.CAT)

Avui copio un post. Així, tal qual ho dic. Copiat de principi a fi, (jo tan sols he marcat els ressaltats) perquè ja està bé de fer veure que no passa res. Aquest drama "no fa sortir al carrer manifestants solidaris", de fet, jo mateixa no he vist ni un sol post a la catosfera en que tan sols es mencioni aquesta massacre.

El blog es diu "Els Papers de Santa Maria de Nassiu", i és dels allotjats a VilaWeb.

Diu així:


La persecució universal dels cristians en terres de l’Islam, des de Nigèria fins al Pakistan o Malàisia, sembla un simple detall més d’aquesta violència que s’escampa i que tenim cada dia present en les notícies. Però no és un detall, ni un accident: en alguns llocs crucials ha esdevingut una catàstrofe total, un daltabaix històric. I jo no sabria expressar-ho millor, ni amb més contenció i més autoritat, que un article (El martiri de la indiferència) del P. Manuel Nin, monjo de Montserrat, orientalista, arximandrita i director del Pontifici Col·legi Grec a Roma, article que m’ha enviat amablement el P. Josep Miquel Bausset. Del qual reproduiré ací només alguns paràgrafs, sense comentaris, sense glosses, sense comparacions, sense res que no siguen els fets mateixos, de què tan rarament i tan mínimament informen les nostres televisions i els nostres diaris, com si es tractara d’anècdotes sense importància. Com aquest: “Mosul, ciutat custodi i podríem dir apòstol de la paraula de Déu, ha esdevingut avui custodi de la sang dels màrtirs. Cremades les cases, cremades les biblioteques, cremada i destruïda una tradició cristiana de quasi dos mil·lennis. Zones cristianes, tot l’Orient Pròxim, poblades per monjos i monges, per cristians de tantes confessions eclesials catòliques i ortodoxes…Germans nostres que últimament no sols pateixen persecució a causa del nom de Crist sinó que, en aquells mateixos llocs que són seus des de fa dos mil anys, han deixat d’existir… Aquests dies el patriarca siri catòlic Josep III Younan ha fet una forta denúncia dels fets que s’hi estan produint, en aquests termes: ‘No existeix absolutament cap raó per atacar cristians innocents i altres minories, a Mosul i en altres llocs. No hi ha una sola raó per destruir llocs de culte, esglésies, seus episcopals, parròquies, en nom d’una anomenada organització terrorista que no escolta la raó i no atén  a la consciència. Amb amargor, diem que el nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’islam, tots els cristians seran morts. És terrible! És una vergonya per la comunitat internacional!” Però la “comunitat internacional” és només una etiqueta còmoda per als informatius i les declaracions: és un no res, una abstracció. I en qualsevol cas, aquella variant de “comunitat” formada pels assistents a manifestacions de solidaritat i pels firmants de condemnes diverses, no considera aquest cas entre els que mereixen atenció o indignació.

I continua: “Una nova massacre de cristians avui a l’Iraq, a Siria, en tot l’Orient Pròxim. Maalula i Saydnaia, fa pocs mesos, van perdre els seus tresors d’esglésies, monestirs, biblioteques, icones…i sobretot van perdre moltes de les verdaderes icones del Senyor que són els cristians. Avui a Mosul, i en tants altres llocs d’Iraq, les poblacions són espoliades, escarnides, deixades enmig del desert, el físic, àrid i sense aigua, com un eco del psalm, i l’espiritual, creat al seu voltant pel silenci, per la indiferència de tants i tants, cristians inclosos, que callen, que no poden o no gosen o no volen fer sentir la seua veu. De nou, a la vora del centenari del martiri de milions de cristians armenis, siríacs orientals i siríacs occidentals [[massacre sempre negada violentament per la Turquia “laica i modernitzada”...]], de nou la fe cristiana és posada a prova.” I el pobre patriarca siríac catòlic proclama encara, inútilment: “És una vergonya! Demanem a la comunitat internacional que siga fidel als principis dels drets humans, de la llibertat religiosa, de la llibertat de consciència. Nosaltres som a l’Iraq, a Síria i al Líban: nosaltres, els cristians, no hem sigut importats, som ací des de fa mil·lennis i, per  tant, tenim el dret de ser tractats com a éssers humans i ciutadans d’aquests països…” Dissortats patriarques, arquebisbes, monjos i fidels cristians: poden ser expulsats dels més antics llocs de la seua fe (llocs que ja eren cristians sis segles abans de l’Islam), poden ser massacrats, espoliats, perseguits, i poden ser arrasats i cremats els seus monestirs, biblioteques i esglésies, poden ser víctimes d’atrocitats metòdiques per tal de fer-los desaparèixer de la terra. Tant se val: la seua dissort històrica no fa moure un dit a ningú, no altera la digestió de la diplomàcia europea, no fa eixir al carrer manifestants solidaris, no provoca una simple condemnació moral, només una perfecta indiferència. Jo sé per què, i potser ho explicaré un altre dia.

Una foto de premi!

Senyores i senyors, aquí tenim el peperu Jaume Mates inaugurant la presó... a la que ha anat a parar! Aplaudim tots!!

"CamachoDemanaPerdó". Trending topic mundial

Del diari ARA

Tot va començar no fa res. Tan sols 72 hores!! L'Alícia Sánchez Camacho, en el seu desagradable estil habitual, ofenia els independentistes catalans una vegada més. Potser el que volia era provocar, potser ella i "els seus" esperaven reaccions violentes per poder-les mostrar al món. Reaccions violentes? No!! Però els catalans ja no ens deixem trepitjar, som tossuts, no ens rendim... i, a partir d'uns tuits a ca la Míriam Nogueras, i amb l'actuació decidida de n'Isidre Calbo, que va obrir una petició a Change.org, vàrem anar fent cadena... i ja som més de 30.000 que hem signat per demanar que es disculpi al Parlament.

A més, aquesta tarda s'ha unit una nova acció a l'anterior, la d'intentar fer Trending Topic l'etiqueta #camachodemanaperdó  i s'ha conseguit... i tant que sí! I a nivell mundial! ;-)

Els catalans, quan anem de la mà no se'ns pot aturar!

Si voleu signar la petició inicial, segueix oberta, i creixent de forma exponencial (en aquests moments, 30.280 persones han recolzat la proposta) cliqueu AQUÍ

Som-hi tots!!!

Camí cap a l'Estat propi!

La Via catalana per la Independència avança ferma amb milers i milers de persones inscrites. Ara bé, mentre pel centre i nord hi ha gent per fer tres o quatre "fileres", al sud anem més poc a poc.

Gent de Barcelona i Lleida, animeu-vos i ajudeu-nos!! :-))

Via catalana per la independència: ESTADÍSTIQUES EN TEMPS REAL

L'onze de setembre, el món sencer mirarà cap aquí! Diguem clarament que volem la INDEPENDÈNCIA!!

Per cert... ja coneixeu el Blog-via que enllaçarà blogs independentistes la setmana de l'onze de setembre? Informeu-vos aquí.