Telegrama Urgent!!!

Apunteu-vos!! Ens ho passarem bé! ;-))

Senyores i senyors... Tornen els Memes!!

Hehehe crec que en XEXU i jo érem de les persones que, fa quatre o cinc anys ja... (o sis!) més despotricàvem dels MEMES... però avui és un dia fastigosament xafogós, i qualsevol cosa -fins i tot un MEME- es veu maca al costat del parte meteorològic, així que he decidit fer-lo... És un meme de llibres, eh? és cultural!! i, a més, me l'ha passat la Montse que em cau molt bé, apa!

Vaig a fer les coses bé i a seguir els tres passos:

1.- Donar les gràcies a qui m'ha nominat. Això és un acte de masoquisme pur, però bé: Gràcies, Montse, per passar-me un Meme!! ;-))

2.- Nominar 11 blogs: Això no ho faré perquè, a més segur que repetiria... Imaginaré que, com tinc les ulleres fetes una porqueria (noooooo, no, brutes no, que se m'està caient l'antireflectant i és com si les ulleres tinguessin un tel difuminador per davant... bé, que m'hi veig fatal) enlloc de veure 11 (que ho trobo una bestiesa) he vist "II" o sigui DOS en números romans i nomino a:

a) XEXU (amb llibertat perquè el faci al Bona nit i tapa't o al Libres i punt!, que no es queixi)
b) McABEU (sense llibertat. L'ha de fer al Xarel-10, un dissabte i com a "Enigma de la vida)

3.- Contestar onze preguntes (Ja va, ja va!)


1. Quin és el teu gènere literari preferit? La novel·la

2. Com et vas animar a escriure un blog? Perquè havia estat a diferents grups d'Internet i sempre em discutia amb tothom.
En Josep Lluís (el meu marit) en un viatge d'avió a Holanda, per cert, les darreres vacances que hem pogut fer a la nostra vida... i ha fet vuit anys!! abans de la crisi i que ja no féssim mai més vacances... Mmmm... deia que, en Josep Lluís, a l'avió, llegia un diari que portava un reportatge sobre blogs i blogaires i em va dir "Això t'agradaria a tu" (em coneix bé hehehe)
Vaig pensar "si em creo un blog no em discutiré amb ningú perquè com serà casa meva, a qui em porti la contrària el faig fora hehehehe".
És que era un pal... qui no m'atacava per nacionalista (llavors encara no ens havien assassinat l'Estatut, penseu que parlo d'abans del 2010 i no hi havia tant independentisme) m'atacava pel Barça o es ficava amb l'Església...  i jo sempre en plena batalla.
Amb els blogs vaig recuperar la pau i l'equilibri mental.

3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació? En principi, llibres "sueltus"... Ara bé, els de l'Agatha Christie, per exemple, que són diferents però repeteixen detectiu què passa?

4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades? "El asesinato de Roger Ackroyd" d'Agatha Christie (de fet, me'l vull aprendre de memòria i, quan el sàpiga tot de principi a fi, llavors el llegiré en anglès... serà com fer trampa hehe)

5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any? Ostres, tu, aquest darrer any estic llegint llibres molt bons, que m'agraden molt. Jo vaig bastant sobre segur, no m'arrisco massa. El darrer que he llegit "La dama de blanco" de Wilkie Collins, m'ha encantat, però també vaig gaudir moltíssim amb "Les aventures de Huckleberry Finn" de Mark Twain i "La volta al món en 80 dies" de Jules Verne.

6. Quina és la teva portada preferida? Glubs. He de confessar que no em fixo massa en les cobertes dels llibres... a veure... Sí, em va agradar molt, molt la coberta de "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. De fet, el llibre em va cridar l'atenció per la coberta. També la de "La nena dels tres noms" de Tami Shem-Tow.

7. Quin llibre t'emportaries a una illa deserta? Doncs... no sé... Robinson Crusoe, per si dóna pistes de com viure en un lloc així?... Però és que jo no aniria mai a una illa deserta, eh?

8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit? Ni idea, tu... Ah! espera! així, mira, el primer que m'ha vingut al cap que s'ho mereix: Sydney Carton de "Història de dues ciutats" de Dickens. És un personatge inoblidable. Fascinant. Magnífic.

9. Quin és el teu personatge literari femení preferit? Doncs tampoc ni idea... podrien ser moltíssimes, desde Jane Eyre, o la que és protagonista d'El Casalot (Bleak House), Esther Summerson; o la germana gran de Sentit i sensibilitat de Jane Austin: Elinor Dashwood... però segur que me'n deixo moltíssimes que m'han encantat... per exemple Marian Halcombe de "La dama de blanco" de Wilkie Collins.

10. Que li diries al teu personatge literari preferit? Moltíssimes gràcies pels bons moments que m'has fet passar :-)

11. Quin és el teu autor o autora preferit? N'hi ha molts que m'agraden però si m'he de quedar amb un em quedo amb Charles Dickens.

El proper MEME en aquest blog, a partir de l'any 2019. Gràcies ;-)

Units per ses Illes i per la nostra llengua comuna

M'adhereixo de tot cor a la iniciativa del BLOG-VIA PER LA INDEPENDÈNCIA de mostrar el nostre suport als Docents de les Illes Balears.

Prou atacs a la nostra llengua!!

Els patrons de Catalunya.- Blog enllaçat per la Independència.

Els que normalment seguiu aquest blog sabeu que la majoria dels meus posts són molt llargs. Però avui penso fer un autèntic esforç per ser "una mica breu" ja que hi ha moooolta feina a fer!!

I és que som DINS UNA CADENA!! Una cadena virtual, uns blogs que s'enllacen els uns als altres per, tractant temes relacionats amb la nostra terra, deixar ben clar que volem la Independència. En aquesta cadena cada blog és una baula.

I el meu trosset de cadena el vull dedicar als patrons de Catalunya: La Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, tots dos celebrats el mes d'abril. Per això, he demanat al Sr. Arquebisbe de Barcelona que m'ajudi i ho ha fet amb unes paraules molt maques que podeu sentir en menys de tres minutets:

I, a ells dedicats, uns fragments de goigs antics en que se'ls encomana la nostra terra.

Oh, Catalunya, que portes

aquesta rosa al teu pit,

si les muntanyes són fortes,

fort el braó, el teu delit

per defensar nit i dia

la teva fe i llibertat.

Per l'àngel que en trenca el dia

a Vós us ha saludat:

protegiu Santa Maria,

els devots de Montserrat.

Mai de Crist res no ens allunya,

combatents pel seu honor.

Vetlleu per la fe i l'amor

i la pau de Catalunya.

Implorem de vós mercè:

vetlleu per la nostra fe. Amén.

I, per seguir amb la cadena, ens enllacem amb el Blog ARA MATEIX, de la ZEL, clicant AQUÍ.

Els fascinants misteris de Google

Segueix fent calor, si. Molta. Massa. Però he vingut a donar una ullada i m'he dit... "Ja que hi ets posada, fes un post pel blog de la Parròquia, que el tens mig abandonat" i m'he contestat "Va, sí, faré un post pel blog de la Parròquia"

He anat a buscar un fragment d'una homilia (1) del Papa Francesc a Santa Marta (2) per fer-ne un post. El tema parlava de que a l'Església hi ha estructures que estan molt bé però altres que estan caduques i que s'han d'adaptar als temps, igual com també al lloc, etc.
Per explicar això feia referència (sense citar expressament, però com jo ho sé, ja us ho explico) a un fragment bíblic que trobem als tres Evangelis Sinòptics (3) que és aquest (Us ho posaré segons Mateu):

"Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi."

Però, és clar, jo volia posar-hi també una imatge i, he posat al cercador "pedaç de roba nova en túnica vella" pensant que em trobaria alguna il·lustració bíblica... Bé, aquests són alguns dels exemples d'imatges que m'han sortit:

No sé quin criteri té la persona que està "dins" de Google i que tria les imatges, però jo crec que està mig adormit o adormida. Ara bé, n'he trobat una que sí podríem dir que està justificada... A veure si endevineu per què:

Siiiiii!! Perquè és Patchwork i el patchwork és un tipus de manualitat feta a partir de trossos de roba i una traducció literal seria "treball de pedaços".

Bé doncs, ja n'hi ha prou per avui. No us perdeu les notes a continuació que us aniran bé ;-))


NOTES DE CULTURA RELIGIOSA

(1) HOMILIA.- L'homilia és l'explicació que fa el mossèn després de totes les lectures de la Paraula (Primera Lectura: Normalment de l'Antic Testament; Salm, Segona Lectura: Nou Testament i Evangeli). Popularment es conegut com a "sermó".

(2) SANTA MARTA.- Residència oficial del Papa Francesc.

(3) EVANGELIS SINÒPTICS: Els evangelis canònics són quatre, escrits per Marc, Mateu, Lluc i Joan. Els tres primers són coneguts com a "Sinòptics" perquè tenen moltíssims fragments iguals. De fet és segur que l'Evangeli de Marc -el primer que es va escriure- va servir com una de les fonts en que es van basar -a part d'altres fonts pròpies- Mateu i Lluc.

Són ben rares!!

Ahir, quan vaig buscar les flors de la planta de la patata vaig trobar amb la sorpresa que són força boniques.

Aquesta tarda m'ha donat per buscar plantes, floretes i similars una mica més estranyes!

- Hydnellum Peckii

No, no són cap tipus de "cupcakes" d'aquests que estan tant de moda. És un fong i el seu nom, literalment, vol dir "Dent sagnant". No us sembla una preciositat?

- Rafflesia arnoldii

És una planta paràsita que es troba en els boscos humits d'Indonèsia.

- Mammillaria Elongata Cristata

Coneguda com a "cactus cervell", nom que, la veritat, li queda la mar de bé.

- Actaea pachypoda

Comunament comeguda com a "Ulls de nina". Crec que el nom tampoc necessita explicació.

Bé doncs, amb aquestes quatre meravelles plego per avui, us desitjo bona diada de Sant Pere i bon cap de setmana a tothom!!

Ja és Sant Jordi a casa!

Jo sóc d'aquelles a qui els agrada que Sant Jordi sigui dia laborable... Potser serà perquè no treballo fora de casa?... No, bromes a part, trobo que aquesta diada nostra té molta més vitalitat quan cau entre setmana que no pas si és dissabte o diumenge. Els diferents horaris de la gent fa que tot el dia hi hagi moviment, fins i tot a l'hora de dinar -que és l'únic moment que molts es poden escapar una mica-.

El mossèn de la meva Parròquia (que és molt bloguero) ha fet un breu post per avui i diu unes paraules que li copiaré, entre altres coses perquè jo (i segur que molts) també les pensem:

«Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol»

Aquí us ensenyo la meva preciosa rosa i els dos llibres que ens hem regalat (sempre els triem junts, anem "sobre segur") tenint, com a condició prèvia, l'única característica que fossin en català.

En Josep Lluís s'ha decantat per una novel·la de l'escriptor valencià Martí Domínguez (és la seva quarta novel·la i, de moment, no n'havíem llegit cap, i està centrada en Cézanne, tot i que no és una novel·la històrica)

Jo, amb la meva dèria victoriana, he anat cap a Wilkie Collins (de fet, no tenia una opció única... anava cap a un autor d'aquestes característiques, que l'obra fos traduida al català i que no costés una animalada)

El bou i la mula al pessebre... És clar que sí!

Fa dies que volia fer un post sobre aquest tema, i el volia fer bé, correctament explicat... Perquè es senten a dir (i es llegeixen) tantes coses rares que arriba un punt que sembla ser que tothom pot opinar de tot encara que no hi entengui gens ni mica, tothom fa judicis d'intencions i de valors sobre allò que "li han dit...", "ha sentit a dir...", o "ha llegit al diari..." (tristament, ja sabem que els diaris, al menys a l'Estat espanyol, es preocupen bastant poc de dir la veritat en els seus continguts)

La qüestió és que, mentre jo pensava com fer el post, algú que en sap moltíssim més que jo se m'ha avançat... per tant, jo em remeto a aquest post i si algú té les figuretes del bou i la mula a la mà i no sap si posar-les o no... Què les posi!! ;-))

Molt bon Nadal a tothom!!

Frontal d'Avià. Romànic català, segle XIII.
La imatge tan nítida l'he agafat d'aquí

"Ser independentista no és cap pecat", d'Hilari Raguer

Autor: Hilari Raguer
Editorial, any: Claret, contrastos, 2012
Títol original, idioma: Ser independentista no és cap pecat. L'Església i el nacionalisme català.
Català.
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 73
Llegit en: Català



Un dia del passat mes de novembre, la meva estimada germana anava per Barcelona, va entrar a una llibreria, va veure aquest llibre per casualitat i va pensar "per l'Assumpta!" i me'l va comprar ;-)

Em coneix molt bé i sabia que m'agradaria. Es preparaven les eleccions al Parlament de Catalunya i algunes declaracions de la Conferencia Episcopal Española m'havien tret de polleguera i, tot i que jo ho tinc claríssim i sense cap mena de dubte, que una ja té la seva capacitat de raciocini i aquestes coses no li plantegen el menor dubte, no està mai de més documentar-se al màxim per poder discutir amb com més arguments millor.

El que no sabia la meva germana és que jo tinc la sort de conèixer en persona al Pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat, autor del llibre, ja que va ser professor meu d'un Curs Bíblic ja fa anys. Estic pràcticament segura que ell no es recordaria de mi, però jo sí que tinc ben present la seva manera d'explicar-se, clara, pedagògica, convençuda... i algunes teories seves sobre alguns temes teològics em van agradar tant, que "les he fet meves".

El llibre, escrit el passat mes de novembre, imagino que com a resposta a la Conferencia Episcopal, explica els trets més distintius del nacionalisme català i la posició de l'Esglèsia a Catalunya, força diferent de la Española. Hi ha una mica d'història, dades molt interessants... però n'hi ha hagut unes quantes que m'han cridat l'atenció especialment, així que copiaré aquí uns fragments (amb permís... espero)

Un exemple molt significatiu d'aquesta compenetració entre el sentiment religiós i el patriòtic en els anys del tombant de segle és la fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat que acabem d'esmentar. Un dels fundadors ha deixat escrit com va tenir lloc:

"Lo diumenge dia 27 de Novembre de 1898, alguns joves tan catalanistas com catòlichs, escandalisats al sentir com una persona religiosa, sense tenir un coneixement fondo del moviment nacional català, lo considerava com una cosa contrària a la religió; varen tenir lo pensament de contrarrestar aquesta falsa idea que varias personas també han arribat a tenir per bona, ab actes que estrenyessen los pràctiques cristianas ab les aspiracions catalanistas"

Bé, amb tot això ja estic arribant al punt que volia mostrar i és que aquest grup de gent jove constituïts en la Lliga Espiritual, veien el gran perill que suposava que es fes de la religió una arma contra el catalanisme i, com a bons cristians, van decidir fer pregària d'aquella inquietud seva; aquesta és la que deien a les seves reunions i misses:

"Oh, Verge Santíssima de Montserrat, Regina dels catalans! A Vós acudim en la tribulació que afligeix la nostra Pàtria per que'ns alcanseu de Vostre Fill Jesucrist, Senyor i Redemptor nostre, que si és per a major glòria seva fassa a Catalunya independent. Oh gloriós Sant Jordi i Sants i Santes de la nostra terra! Ajudeu-nos en la nostra súplica a fi i efecte que, a no tardar gayre, aquesta Pàtria que Déu nos ha donat torni a ser com abans lliure i honrada ab la religiositat, constància i prudència de sos fills. Amén"

No direu que no és maquíssima! La trobo d'una humilitat, senzillesa i dolcesa que m'emociona.

Doncs això, amics i amigues blogaires... que Visca Catalunya Lliure!!

La preciosa ciutat d'Ulm

Avui us faré de guia turística. No, no vull pas fer la competència a en FERRAN, que ell en sap de veritat (podeu clicar aquí) i jo tan sols vaig a fer una petita incursió en aquest món... De fet, he d'admetre que ni tan sols he estat mai al lloc que us vull portar a visitar. El vaig descobrir ahir o abans d'ahir arran d'una foto molt bonica que circulava pel Twitter.

Però bé, ja hi arribarem a la imatge que vaig veure. Primer us diré que he buscat la ciutat d'ULM a la Viquipèdia i he trobat això:

La ciutat d'Ulm està situada al Land de Baden-Wurtemberg, Alemanya. La seva població és d'uns 120.000 habitants i està considerada la més petita de les grans ciutats alemanyes.

Punts d'interès:

1. Sens dubte la seva principal referència és la Catedral d'Ulm, amb la torre d'església més alta del món (161,53 m)
2. El barri dels pescadors amb la Schiefes Haus del segle XVI (actualment un hotel) i l'Alte Münz (un edifici medieval ampliat amb estil renaixentista).
3. Les restes de la ciutat que van sobreviure al bombardeig.
4. L'Ajuntament, construït l'any 1370
5. Hochschule für Gestaltung, també coneguda com l'Escola Ulm.

D'aquests punts, nosaltres ens centrarem en la Catedral i l'Ajuntament:

La Catedral es tracta d'una església evangèlica i construïda en estil gòtic i que fou acabada a finals del segle XIX, tot i que es va començar la seva construcció l'any 1377. Tot i ser coneguda com a Catedral d'Ulm, per la seva gran mida, l'església no és en realitat una catedral, ja que mai ha estat la seu d'un bisbe.

Té la torre d'església més alta del món: 161,53 m. La planta de la catedral fa 123,46 m de llarg, i 48,8 m d'amplada. La superfície total està al voltant dels 8.260 m quadrats. Cap altra església protestant del món supera aquestes xifres. Al llarg de 768 esglaons es pot arribar fins una altura màxima de 150 m, des d'on es pot contemplar un esplèndid panorama de la ciutat i els seus voltants.

Vista de la ciutat d'Ulm
des de la torre de la catedral

Bé doncs, anem a l'Ajuntament...

Mireu quina façana tan treballada...

Observeu el rellotge, les pintures...

Gaudiu de cada detall...

Detall? Ui!! Però si aquí surt Catalonia!! I l'Ajuntament és de l'any 1370!!

Maco, oi? ;-)) VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Qui té ganes de pencar una mica per una bona causa?

El meu nebot gran està preparant una cosa que n'hi diuen "Treball de recerca" (em disculpareu, si voleu saber més dades generals sobre això, no m'ho pregunteu a mi, que jo sóc d'EGB, li podeu preguntar a en MARCEL, per exemple hehe)

Doncs bé, sembla ser que aquest Treball de recerca es pot fer sobre el tema que triï l'alumne i el meu nebot ha triat la Diabetis... Per què? Doncs suposo que perquè el tema li afecta directament. Li van diagnosticar als dotze anys, actualment en té disset i està genial... això sí, sempre porta amb ell el seu kit per mesurar-se el sucre, i injectar-se la insulina que calgui, un número determinat de vegades al dia.

Aquest treball tindrà diversos apartats que desconec, però una de les coses que vol fer és investigar sobre el grau de coneixement i de preparació que hi ha actualment a determinats establiments d'alimentació (botigues, restaurants, etc) i, per això, ha preparat una enquesta (en dos models diferents). Quan més resultats hi hagi, millor.

Així doncs, jo us posaré aquí l'enquesta i vosaltres sereu molt amables i molt bona gent, la imprimireu i anireu a un o dos establiments a fer-la (mireu que poqueta cosa us demano!) però si us hi apunteu uns quants, aconseguirem més resultats... Resultats que li passaré a ell i ell ja farà els seus estudis, estadístiques, percentatges i el que hagi de fer.

Què us sembla? L'ajudeu? :-)


ENQUESTA PER FER A UN BAR, RESTAURANT O FAST FOOD

ENQUESTA PER FER A UN FORN, PASTISSERIA O ESTABLIMENT DE MENJAR PREPARAT

Ja veieu que són curtes i clares... Us apunteu a portar-ne una a la cafeteria on esmorzeu? al forn on compreu el pa? a la botiga dels pollastres rostits?
També veieu que no es compromet ningú. Es tracta d'obtenir unes dades objectives, res de dades personals.

Si podeu fer-ne una, m'envieu els resultats al correu electrònic:

artesania-assumpta@hotmail.com

Moltes, moltes, moltíssimes gràcies!!!

Catalunya, nou estat d'Europa

Reus és ple de Senyeres! Cap any n’havia vist tantes... Els balcons i les finestres llueixen vestits de festa!

Perquè m’ho demana el cor!
Visca Catalunya!
Nou estat d’Europa!