Ungles

A vegades em ve una idea per fer un post, busco material i, després, no el faig. Després, passat molt de temps, buscant a l'ordinador imatges per alguna altre cosa, em trobo amb "allò" que no vaig fer servir i llavors faig el post. És un sistema perfectament desorganitzat que tinc patentat des de que vaig fer sis anys ;-)

El tema en qüestió són les decoracions "unglils". N'hi ha per a tots els gustos... mireu, mireu...

I arribem a les que, sense ser les que mostren un acabat més perfecte, a mi m'agraden més :-)

Estava predestinada...

La coneixeu?... Sí, clar, com que a sota posa el nom, és fàcil... però, ja heu vist el títol que li van donar?

No és cap broma, no, que hi ha més proves!

I, clar, quan es comença així...

No té res d'estrany acabar triomfant amb la cançó de l'estiu...

Tothom a cantar "El caloret faller"!!

Disquets

La primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula ja em va agradar molt... Des de llavors, sempre que la pesco en algun canal de la tele la torno a mirar. No sé quantes vegades l'he vist, però sempre aconsegueix fer-me viure amb tensió els moments en que s'espera que es carregui o descarregui un disquet :-)

Enyorats disquets, estimats disquets! Era tan senzill emmagatzemar informació amb vosaltres! La de disquets que jo tenia, amb les seves etiquetes, plens de fotos, relats... m'agradava el format.

De cop, van començar a desaparèixer i les torres d'ordinador les venien amb un element estrany... la gravadora de CD's. Doncs bé, voleu creure que MAI a la meva vida he gravat res en un CD? Amb un disquet era tan fàcil! Posaves el disquet a la disquetera, "guardar" i... ja està! Però amb els CD's no era igual (mai he pogut entendre per què). Ma germana, que llavors sabia molta més informàtica que jo, em deia que per guardar la informació en un CD s'havia de fer servir un programa especial (què??? i si tenies pressa??) un programa que -si no recordo malament- es deia Nero. Pot ser?

La qüestió és que vaig deixar de guardar res i tots els meus arxius quedaven directament al disc dur. El dia que petés l'ordinador petaria tot i ho perdria tot, clar. Sortosament, va petar l'ordinador i, en comprar un de nou, van salvar tots els arxius i me'l van posar en el següent ordinador i, quan aquest segon va petar, doncs en el tercer (que és el que tinc ara, des de l'estiu passat)

Ara fem servir el llapis de memòria que, evidentment, és tan fàcil de gravar com ho era el disquet. Tot i que jo ja no m'hi he aficionat i no els faig servir per res. Així doncs, algú em podria dir per què amb els CD's no es podia gravar també de forma immediata? Bé, de fet, tampoc és que em preocupi massa, però sempre està bé saber alguna coseta més.

Això sí, amb els CD's, una pel·li tan xula com "The net" hauria hagut de tenir molts canvis i no seria tan interessant. Tan macos que eren els disquets!

PS/ Aquest és el meu post número 9 del 2015. Vaig fatal per batre el rècord!!

Gairebé real...

El que es pot fer amb les tecnologies!! A partir d'ara començaré a dubtar de totes les imatges que vegi :-P

Sabeu per què Alemanya va endossar set gols a Brasil?... Doncs perquè jugava sola!... i si no ho creieu, mireu el vídeo!

No cal que ho mireu. Els simpàtics amics de "YouTube" han eliminat el vídeo.

El "Gran joc" de trobar el Tresor

Companys,

He perdut un Tresor i necessito trobar-lo. El vaig veure una vegada però no recordo quan. No puc dir si fa quatre anys o si en fa un i mig (sóc fatal per les dates!)

I us preguntareu "Un tresor? Què és aquest tresor?"

Bé, és una forma una mica simbòlica de parlar. En realitat he perdut UN POST. Tot té una explicació. L'amic MAC va fer un enigma abans d'ahir que deia així:

Tan bon punt el vaig veure, vaig saber la resposta, però això no fou gràcies al meu gran enginy sinó a causa de que recordava haver fallat un enigma MOLT semblant a aquest en el mateix blog d'en MAC, fa temps. Llavors em vaig equivocar i ara recordava perfectament quina era la resposta encertada, per això l'he sabut, per memòria.

Ara bé, el curiós del cas és que el propi MAC diu que no recorda -i el llibre tampoc ho recorda- haver posat mai cap enigma semblant. Jo estic segura que sí (hehehe malgrat el Blog sigui d'en MAC confio totalment en la meva memòria)... però no li puc dir quan el va posar perquè no el trobo!!

M'ajudeu? Es tracta d'anar mirant posts del XAREL-10 fins que aparegui aquest, o buscar-ho d'alguna manera secreta que tingueu per trobar posts.

I ara bé el millor de tot: Aquest Joc NO TÉ PREMI! La qual cosa us permet participar tan sols pel plaer de fer una bona obra, d'ajudar-me a demostrar que recordo jo el Xarel-10 millor que els seus propis amos (en Mac i el Llibre) ;-)

Gràcies d'antuvi!!

Qui ho diria que han passat tants anys?

Estic llegint -poc a poc, però avançant- "El pare Goriot" d'Honoré de Balzac. De fet, és una lectura conjunta amb l'amic MAC però imagino que ell deu fer una setmana que ha acabat i jo encara no he arribat a la pàgina cent. (Mac, perdona!!)

Sí, vaig lentament, però això no vol dir que em perdi o que no estigui gaudint de la lectura (de fet, anar poc a poc llegint és quelcom que sempre m'ha caracteritzat. Clar que, després, jo anava a un examen amb una sola lectura d'apunts i aprovava... i és que les meves són lectures amb gran aprofundiment) ;-)

En fi, a part d'auto-fustigar-me una mica, el motiu d'aquest post és explicar que l'altre dia vaig llegir aquest paràgraf:

-Això significa -va dir l'Eugène amb un to de repugnància- que el vostre París és un fanguissar.
-Sí, és un fanguissar força curiós -prosseguí en Vautrin-. Els qui s'enfanguen amb cotxe són gent com cal, els qui s'enfanguen a peu són uns bergants. Si hom té la mala sort d'afanar qualsevol fotesa, el mostraran a la plaça del Palau de Justícia com una curiositat. Si hom roba un milió, als salons el tindran per model de grans virtuts. I per tal de mantenir aquesta mena de moral paguem entre tots trenta milions a la gendarmeria i a la justícia. Fa gràcia, oi?

Doncs res més, tan sols recordar que el llibre va ser escrit l'any 1834 i publicat en forma de llibre el 1835...

Els fascinants misteris de Google

Segueix fent calor, si. Molta. Massa. Però he vingut a donar una ullada i m'he dit... "Ja que hi ets posada, fes un post pel blog de la Parròquia, que el tens mig abandonat" i m'he contestat "Va, sí, faré un post pel blog de la Parròquia"

He anat a buscar un fragment d'una homilia (1) del Papa Francesc a Santa Marta (2) per fer-ne un post. El tema parlava de que a l'Església hi ha estructures que estan molt bé però altres que estan caduques i que s'han d'adaptar als temps, igual com també al lloc, etc.
Per explicar això feia referència (sense citar expressament, però com jo ho sé, ja us ho explico) a un fragment bíblic que trobem als tres Evangelis Sinòptics (3) que és aquest (Us ho posaré segons Mateu):

"Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi."

Però, és clar, jo volia posar-hi també una imatge i, he posat al cercador "pedaç de roba nova en túnica vella" pensant que em trobaria alguna il·lustració bíblica... Bé, aquests són alguns dels exemples d'imatges que m'han sortit:

No sé quin criteri té la persona que està "dins" de Google i que tria les imatges, però jo crec que està mig adormit o adormida. Ara bé, n'he trobat una que sí podríem dir que està justificada... A veure si endevineu per què:

Siiiiii!! Perquè és Patchwork i el patchwork és un tipus de manualitat feta a partir de trossos de roba i una traducció literal seria "treball de pedaços".

Bé doncs, ja n'hi ha prou per avui. No us perdeu les notes a continuació que us aniran bé ;-))


NOTES DE CULTURA RELIGIOSA

(1) HOMILIA.- L'homilia és l'explicació que fa el mossèn després de totes les lectures de la Paraula (Primera Lectura: Normalment de l'Antic Testament; Salm, Segona Lectura: Nou Testament i Evangeli). Popularment es conegut com a "sermó".

(2) SANTA MARTA.- Residència oficial del Papa Francesc.

(3) EVANGELIS SINÒPTICS: Els evangelis canònics són quatre, escrits per Marc, Mateu, Lluc i Joan. Els tres primers són coneguts com a "Sinòptics" perquè tenen moltíssims fragments iguals. De fet és segur que l'Evangeli de Marc -el primer que es va escriure- va servir com una de les fonts en que es van basar -a part d'altres fonts pròpies- Mateu i Lluc.

Closca d'ou

Estava l’altre dia mirant el magnífic blog de fotografies de la Montse quan em va sorprendre una imatge d’un cistellet d’ous de color negre. No, el cistellet no era negre, el cistellet era “color cistellet”... Resulta que hi ha un animaló molt semblant a l’estruç que s’anomena Emu i posa els ous negres.

Foto del Blog de la Montse

Foto Google

I llavors, buscant informació i saltant d’una pàgina a l’altra, vaig trobar algunes coses impressionants com aquestes manualitats fetes amb la closca d’un ou!

Algunes són "tan sols" esculpides", altres també són pintades:

I  què me'n dieu de fer servir closques d'ou com a petites torretes amb plantetes dins?

Però això no és tot! Hi ha qui fa servir la closca d'ou com a element per crear els més originals mosaics!