Bon dia, Catalunya!

Capellans pel 9N.- Cristians per la Independència.- Monjos de Montserrat.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí.- Els bisbes catalans pels drets de Catalunya

Em fa molt feliç fer aquest "post-miscel·lània"! ;-)


1.- Amb la gent dels nostres pobles

Manifest de diversos capellans de Catalunya

Els signants, som preveres i diaques de l’Església Catòlica al servei de diverses parròquies de Catalunya. Amb aquestes ratlles no volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge.

Amb molts col·laboradors parroquials (catequistes, Càritas, animadors litúrgics, famílies de catequesi, caps escoltes, consells...), una bona colla de nosaltres vam participar a la manifestació del dia 11 de setembre del 2014 a Barcelona a favor de la consulta del 9 de novembre i d’iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya. I altres col·laboradors parroquials que no hi van participar (per raons laborals, per obligacions familiars, per salut...) ens manifestaren que s’hi senten identificats.

Referent a això han parlat clar els darrers sants pares. Ho recull bé Mn. Antoni Oriol Tataret al seu llibre “Nació i magisteri pontifici” (Proa, 2007). També ho fan els bisbes amb seu a Catalunya als documents “Arrels cristianes de Catalunya” (el 1985) i encara “Al servei del nostre poble” (el 2010). I darrerament ho han concretat bé i explicitat el bisbe Francesc Pardo de Girona, el bisbe Xavier Novell de Solsona, l’abat de Montserrat Josep M. Soler.

Per això “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il·legal la consulta del 9-N, s’està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. La Constitució del 1978 hauria d’aplicar-se de tal manera que fes possible que les nacions que formen l’Estat Espanyol puguin decidir lliurement el seu futur” (Mons. Xavier Novell).

A més “conèixer què desitgen els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur” (Mons. Francesc Pardo).

Immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles, sentim nostra aquesta qüestió i defensem la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posicionament polític com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

Per acabar, invoquem la protecció dels nostres patrons, la Mare de Déu de Montserrat i el cavaller sant Jordi, per tal que ens ajudin a fer realitat les nobles aspiracions del nostre poble.

Ramon Alventosa i Montfulleda, Jaume Angelats i Morató, Pere Artigas i Reverter, Jaume Avellí i Bastons, Pere-Lluís Aymerich i Armengol, Enric Bahí i Regincós, Josep Balateu i Coromina, Josep Barcons i Muntada, Josep M. Barcons i Vila, Salvador Batalla i Gardella, Lluís Bonet i Armengol, Ramon Bosch i Brugada, Martirià Brugada i Clotas, Cinto Busquet i Paredes, Jesús Calm i Masó, Josep Maria Castellà i Marcet, Jordi Castellet i Sala, Joaquim Cervera i Duran, Pere Codina i Mas, Josep Colomer i Puig, Miquel Cubero i Balboa, Rossend Darnés i Bosch, Pere Domènech i Feixas, Dídac Faig i Vinyes, Miquel Àngel Ferrés i Fluvià, Josep Frigola i Ribas, Ignasi Forcano i Isern, Benet Galí i Johera, Francesc Jordà i Capellera, Ignasi Lòpez i Clevillé dc., Ramon Masachs i Plana, Carles Mundet i Tarrés, Félix Mussoll i Segura, Ramon Oller i Hereu, Àngel Pagès i Isern, Pere Pau i Cos, Jordi Pla i Planas dc., Lluís Plana i Sau, Francesc Planella i Arnau, Enric Plantés i Badosa, Narcís Ponsatí i Prujà, Joan Pujol i Prat, Miquel Ramió i Feliu, Jaume Reixach i Felipe, Joan Riu i Ferrer, Francesc Romeu i Torrents, Enric Roura i Sabà, Lluís Solà i Triadú, Josep Soler i Llopart, Joan Solés i Pujol, Josep Taberner i Vilar, Joan Triadó i Serracant, Enric Tubert i Pagès, Miquel Vall-llosera i Desmiquels, Eudald Vilà i Canal, Xavier Xutglà i Ruiz, Ernest Zaragoza i Pascual.


2.- Cristians per la Independència:

Integrats des de fa temps dins l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta és la seva pàgina web.

3.- Monjos de Montserrat

M'ha fet molta gràcia trobar a la xarxa aquestes imatges, en les que els monjos, davant el Monestir, mostren cartells amb el "Volem Votar". Tant les fotos com el text que segueix són de Guillem Carbonell i surten publicats al web Barcelona Street Times:

"Dimarts a 2/4 de 8 del vespre alguns monjos de Montserrat es van concentrar davant del monestir amb cartells de “Volem Votar”, en el mateix moment que milers de catalans ho feien davant dels seus ajuntaments convocats per l’ANC i Òmnium. M’expliquen que és la primera vegada, que se sàpiga, que monjos de Montserrat fan una manifestació."

4.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí

Aquest és un grup nou que he conegut avui al Tuiter. Al migdia tenia 301 seguidors i, en aquest moment, en té 799... (perdó, 801)

Després, he buscat més i he trobat una notícia a VilaWeb de la que poso un fragment:

'Creiem que la resposta que millor garanteix el desenvolupament personals dels catalans, la seva dimensió comunitària com a nació, i l'aportació fraternal que Catalunya pot fer a la resta de pobles és l'assoliment de la independència política de Catalunya, i que per tant votarem sí-sí', diu el manifest.

El text reivindica, a més de l'objectiu d'una Catalunya independent, la definició d'un nou país basat en 'uns valors morals que trobem en la tradició cristina i la I·lustració que ha han forjat Europa'. I en aquest sentit defineix quatre punts: 'un nou país defensor dels drets civils: conviccions fermes en una societat diversa; construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal; sòlid des d'un punt de vista ètic i moral i radicalment democràtic'.

EDITAT EL 3 D'OCTUBRE A LES 20:56

Més bones notícies!!

5.- Els bisbes catalans demanen que no es limitin els drets de Catalunya

Copio del diari "El Punt Avui"

Els bisbes catalans han demanat aquest divendres que “els drets de les persones i dels pobles” no es limitin ni a Catalunya, ni a l'Estat espanyol ni en el context europeu... A més, recorden que ja el 1985 el document Arrels cristianes de Catalunya, elaborat pels bisbes catalans d'aleshores i refermat el 1995 pel Concili Provincial Tarraconense, constatava “la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d'història” i demanava que se li apliqués la doctrina social de l'Església sobre nacionalitats i minories nacionals.

Podeu llegir el Document sencer, AQUÍ.

Oi que som macos? ;-)

La Blog-via catalana cap a la independència...

Sí, sí, heu llegit bé "BLOG-VIA" ;-)

Fa 10 hores ha sortit publicat el primer post d'un nou blog... AQUEST.

Una de les coses més maques que té la lluita dels catalans per poder exercir el nostre legítim dret a proclamar-nos com una nació lliure i independent és el seu caire totalment pacífic. Com diu la cançó del grup Obrint Pas, som un poble unit, alegre i combatiu. Bé... unit, unit del tot potser encara no, però arribarà... i d'això es tracta, d'unir-se, d'unir-nos.

El proper onze de setembre milers... centenars de milers de persones uniran les seves mans en una cadena humana que creuarà Catalunya de Nord a Sud: La via catalana. Un nou acte reivindicatiu d'aquest "poble en moviment" que no para, que es vol fer veure de tot el món (que "necessita" fer-se veure de tot el món per donar a conèixer la seva justa reivindicació) i que fa coses tan "estranyes" com manifestar-se en pau; omplir un estadi de futbol per cantar i llegir poesia; regalar llibres i roses; fer castells humans...

Doncs bé, hem pensat que la Catosfera també podria crear la seva pròpia cadena de blogs... per fer més coses, per moure més encara la gent.

Enllaça el teu blog al Blog-via cap a la independència!! Com? Doncs durant la setmana de l'onze de setembre (o sigui dels dies 9 al 15 ambdós inclosos) feu un post sobre aquesta temàtica posant (la Carme us dirà "si voleu"... jo us demano que SÍ que el poseu perquè encara quedarà més maco) el LOGO de "Blog-enllaçat"

A més, el logo també el podeu posar a la vostra barra lateral (bé, a la barra lateral del vostre blog, vull dir) ;-)

I, quan tingueu la vostra aportació feta, aviseu-nos, si us plau!!... Nosaltres, en un súper post anirem posant els enllaços als vostres blogs perquè quedi una cadena ben llarga!!

Per la nostra Catalunya estimada!! Enllacem els nostres blogs!! :-)

Per apuntar-vos ho heu de dir en un comentari AQUÍ, que és el propi Blog ;-))

Cauen els murs....

Avui, 9 de novembre, comença la campanya de les eleccions catalanes. El mateix dia que va caure el Mur de Berlín.
Crec que mai havia sentit tanta il·lusió davant d'unes eleccions!!

"La transcendència d'aquest moment la recordarà molta gent d'aquí uns anys. Podrem dir jo vaig votar en aquelles eleccions" (Artur Mas, fa pocs minuts)

Votant podem canviar la nostra història! No tinguem por!! Som-hi!!

Tresors de la Biblioteca de l'Orfeó Català

Fa unes setmanes vaig escoltar per la ràdio, a Catalunya Informació, que s’havia fet una pàgina web amb el el nom de Tresors de la Biblioteca de l’Orfeó Català. Tot i ser absolutament profana en la matèria, em va fer il•lusió poder entrar a fer una ullada al que són una sèrie de documents que formen part de la nostra cultura.






Alguns dels llibres es poden veure pel sistema de passar pàgines, com si ho anéssim fullejant. Hi ha l'opció ampliar-los per veure detalls de prop amb una resolució molt bona i, mentre ho vas mirant, pots anar escoltant algunes de les peces de les que es fa referència.

A una de les seccions, Arts Gràfiques, he trobat aquesta imatge del primer cartell institucional de l’Orfeó Català, d’Adrià Gual, de l'any 1904:




També he copiat les imatges d’una col•lecció de rajoles catalanes dels segles XVII al XIX amb representacions de músics.




Aquestes rajoles van ser donades a l’Orfeó en una data desconeguda i estan emmarcades en tres plafons de nou peces cada un. El que passa és que dins aquests plafons no es van col•locar per ordre de data. Sembla ser que la més antiga podria ser aquesta:



En definitiva, com he dit, jo no hi entenc gens, així que no m’atreveixo a fer més explicacions que els trossets que vaig copiant de la pròpia web però, des de que la vaig descobrir, ja hi he entrat unes quantes vegades i m’agrada passejar-m’hi. Si algú vol visitar-la ho pot fer-ho clicant AQUÍ.

L'home de la botiga d'antiguitats i la calaixera...

"Un home que té una botiga d’antiguitats s’aprofita dels seus coneixements per fer negocis abusius. En realitat, ell no obliga ningú a fer res però enganya tothom. Va per cases de pobles, petits nuclis de població -disfressat de mossèn per aconseguir que la gent no desconfiï d'ell- i, amb una excusa, entra i observa els mobles que tenen. Quan troba quelcom valuós, mira de comprar-ho a preu de saldo donant una explicació qualsevol -però sense revelar per res el valor autèntic del moble-. Després, a la seva botiga, i ja amb la seva personalitat real, ho ven per cent vegades (o més) el que ha pagat.

Un dia, utilitzant les seves estratagemes habituals, arriba a una vella granja on hi ha tres homes... Allí, entre coses senzilles, i sense que els seus amos coneguin l’immens valor de la peça, veu una calaixera Chippendale autèntica que, segons li expliquen, van comprar a la subhasta dels bens d’un granger que havia mort feia temps.

L’home, sense gairebé poder dissimular la seva emoció, els hi deixa anar una de les seves mentides, dient que aquell moble té unes potes que li serien molt útils per una tauleta que ell té... que els hi compra perquè li fan gràcia les potes i que de la resta en farà llenya. Després de negociar el preu, li venen per 20 lliures (ell ja pensa que el seu valor real pot ser de més de 20.000!!) i va a buscar la seva furgoneta, que ha deixat aparcada a l’entrada del poble, per endur-se el moble.

Quan torna a la granja s’adona que, per estalviar-li feina, els tres homes han serrat les potes i han destrossat a cops de destral la resta... perquè ho pugui fer servir de llenya, tal com ell els havia dit..."

Aquest és el petit resum d'un relat de Roald Dahl que he llegit avui. Esperava una mica més d'aquest recull de relats que, tot i estar bé, pensava que encara m'agradaria més. Malgrat tot, aquest m'ha fet tanta gràcia, que he decidit convertir-lo en post.


Thomas Chippendale (Otley, West Yorkshire, 5 de juny de 1718 - 13 de novembre de 1779) fou un dels "tres magnífics" creadors de mobiliari del segle XVIII anglès, al costat de Thomas Sheraton i George Hepplewhite. Es dedicà al disseny i a fabricació de mobles. En 1754 es va convertir en el primer del seu gremi en publicar un llibre amb els seus dissenys, anomenat Gentleman and Cabinet Maker's Director. Va tenir tres edicions el 1754, 1755 i 1762.

Al principi, Chippendale va treballar associat amb James Ranni i, més tard, amb Thomas Haig. Els seus dissenys es van fer molt populars entre mitjans i finals del segle XIX, arribant a donar nom a un estil. (Copiat de la Viquipèdia)

Estàtua de Thomas Chippendale

El Tapís de Bayeux

Fa anys vaig veure un documental per televisió que em va fascinar. No anava d’un tema del que jo entengués gens ni mica -la conquesta d’Anglaterra per part dels normands- però el que explicava em va tenir enganxada a la pantalla.

Es tractava d’un brodat, d’un gran brodat, un brodat immens. La història explicada de forma gràfica, però no amb dibuixos o pintures sinó brodada. Parlo d'El tapís de Bayeux. El fet és que jo no tenia ni idea des de la seva existència, però el vaig trobar impressionant... Des de llavors, de tant en tant, em torna al cap. Ahir me’n vaig recordar i em va fer gràcia fer-ne un post.



- Els fets narrats van tenir lloc entre els anys 1064 i 1066
- La llargada total de la roba brodada és de 68,8 metres de llarg per una alçada mitjana de 50 cm. (Està fet amb diferents trossos units per guarniment amb rivets, el fragment més llarg fa quasi 14 metres)
- Hi ha una representació del Cometa Halley.
- Hi apareixen moltíssimes persones, animals (cavalls, mules, gossos, aus...), fortaleses, edificis, vaixells.





Clicant aquí, es pot veure tot (en diferents parts) i és impressionant.

I aquí una “animació” del tapís que està força bé ;-)