De ciutats, àlbums, fotos, gegants... i sabateries.

Fa uns dies, al blog de la Yáiza, vaig comentar que estic acabant d’organitzar l’àlbum de fotos de les vacances a Holanda de fa cinc anys (sí, cinc anys... una, que es pren el seu temps i fa les coses amb calma) i que ja només em quedava guardar les de l’excursió en tren que vàrem fer una tarda a La Haia. El comentari li va fer gràcia i em va demanar un post amb alguna imatge holandesa. Després, la Barcelona m’enamora es va sumar a la petició i ara jo compleixo el que vaig prometre.

Ara bé, com imagino que posar unes fotos de la ciutat i res més tampoc tindria massa gràcia, i menys encara perquè són escanejades i sempre perden qualitat, he afegit algunes curiositats.

Així doncs, dedicat a la Yáiza i a la Barcelona, aquí va aquest post!

Fotos 1 i 2.- El Binnenhof és un complex d'edificis al centre de l'Haia i centre de la política holandesa. Aquí estan el Senat i el Congrés. És una preciositat, envoltat per un llac, el Hofvijver.



Fotos 3 i 4.- Passant per la Grenadierspoort (també tinc fotos, però tampoc ho volia omplir tant) arribem a la Ridderzaal (sala dels cavallers), edifici d’arquitectura gòtica civil.




Foto 5.- El Tribunal Internacional de Justícia. A peu, una bona estona caminant, però visitar La Haia i no anar-lo a veure hagués estat imperdonable. Aquesta foto la vaig fer passant la càmera entremig d’uns barrots de protecció. Em vaig sentir una autèntica espia hehe



I ara bé la part anecdòtica. Imagineu que viviu a Reus, aneu sis dies de vacances a Holanda, esteu a Amsterdam i aneu fent excursions pel vostre compte... una tarda visiteu La Haia i us trobeu amb una botiga que posa Reus!! Sí, mireu:


Doncs això era ni més ni menys que una sabateria de talles grans. I és que en neerlandés “reus” vol dir “gegant”. Ens va fer molta gràcia perquè, justament dos anys abans, havíem estat a Bèlgica, a Brussel·les i la part flamenca, i, a Anvers, hi havia un cafè que es deia així “Cafè de Reus”, que vol dir “Cafè El Gegant”... Aquest cafè és a la plaça del mercat, exactament a Grote Markt 22.


Anem doncs ara a Anvers i sabrem perquè un cafè es diu "El gegant"...

Diu la llegenda que a la ciutat hi havia un gegant anomenat Antigoon que tenia atemorits tots els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien, els tallava la mà i la llençava al riu. Un soldat romà, Silvio Brabo, es va enfrontar al gegant, li va tallar la mà i la va llençar al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es recorda aquesta llegenda amb una estàtua de l’heroi Brabo.
El nom de la ciutat, Antwerpen, seria derivat de "hand" i "werpen", que significa “llençar la mà”.


I aquí l’estàtua del jove heroi romà llençant la mà del gegant Antigoon. La foto no és massa bona però és que era dia de mercat i estava “a tope”, no vaig trobar bon angle; si en voleu veure una millor, cliqueu aquí.

Bé doncs, ja està... Espero que us agradi! :-)

Multipost: Joc de diferències, Haarlem, musiqueta...

En aquests dies sense Internet he pogut fer altres cosetes, per exemple, he escrit un munt de paràgrafs sense cap lligam que he anat recollint per algun dia convertir-los en relat. M’ha fet gràcia fer-ho així...

I també he fet punt de creu, clar, no he acabat el quadret de les Casetes Holandeses, però si l’he avançat bastant... Aquí la prova, per si voleu jugar al joc de les diferències amb el post anterior jeje (és broma, eh? que en Mac encara em denunciaria al Gremi de Blogaires d’enigmes i endevinalles per competència deslleial... que ja vaig haver de demanar un permís especial per poder fer el joc de les Imatges misterioses un cop al mes)

Això no és fotografiat, és escanejat, el color és més real a les fotos.
La data és avui mateix.

I unes fotos que demostren com he treballat ;-)







I com aquesta labor la vaig comprar a una preciosa localitat Holandesa anomenada Haarlem, ara us he escanejat totes les pàgines del meu àlbum d’aquelles vacances corresponents a aquella excursió. Així presumeixo d’àlbums xulíssims. Totes les fotos són nostres menys la de la primera pàgina, que és una postal una mica retallada.

Aquesta foto és un autèntic collage feta amb “tallar” i “enganxar” manual, amb tisores i pegament... de tres en vaig muntar una, doncs era impossible agafar-la bé ;-)







Però per si resulta un post massa curt, i com enyorava el blog, i les casetes són blaves, doncs música de fons: Blue Moon en una versió súper canyera du-duà dels Platters ;-)

O una molt especial i romàntica amb Rod Stewart i Eric Clapton :-)

Rotterdam.- Kubuswoningen

26 d’agost de 2006 (durant les meves darreres vacances), ben abrigadets tal qual fos novembre a Catalunya, varem sortir d’horeta d’Amsterdam i l’Antonio d’Anvers. El punt de trobada era l’estació de Rotterdam. Feia dos anys que no ens veiem, però Internet manté el contacte. L’Antonio coneix força bé moltes ciutats belgues i holandeses i ens ho passem genial.

Després de passejar per diverses zones de la ciutat, visitar el Museu Boijmans Van Beuningen en el qual, l’Antonio i en Josep Lluís quasi es carreguen una porta de vidre entre sala i sala (encara estic sorpresa de que no fessin saltar totes les alarmes i se’ns presentés la poli holandesa de com la van arribar a empènyer, moure, sacsejar...) quan jo vaig descobrir que hi havia un preciós botonet a la paret que, si el premies, la porta en qüestió es desbloquejava (”más vale maña que fuerza" m’encanta recordar aquesta anècdota jeje) i de passejar pel Port (el més important d’Europa)... l’Antonio va dir que podríem visitar les “casas-cubo”... Jo no tenia ni idea de què eren... però em va fer molta gràcia anar-hi!!





Les “cases cub” són un conjunt dissenyat per Piet Bloom l’any 1956 o sigui que quan les vàrem veure, era l’any del seu cinquantenari. No m’havia adonat fins ara :-)
Els apartaments, en forma de cub, necessiten un mobiliari especial per adaptar-se a les seves formes anguloses.

La veritat és que no semblen massa còmodes, però la seva originalitat crida profundament l’atenció.

Una de les cases era oberta a les visites del públic, però l’escala era tan empinada que em va semblar que els meus genolls no ho podrien resistir i no em vaig atrevir a pujar. Mentre Josep Lluís em feia companyia, vaig donar la meva càmera a l’Antonio que (amb bona forma física) va pujar i em va fer les fotos dels interiors. La càmera no era digital, així que no vaig poder veure les fotos fins a revelar-les i, la veritat... les cases són curioses, però jo no hi viuria...




Des de sota mateix de les cases-cub, entre els pilars que els hi serveixen de base, entre bloc i bloc, hi ha com uns miradors des dels que es poden veure punts singulars de la ciutat, per exemple, la Witte Huis (casa blanca) que, amb els seus deu pisos i 45 m. d’alçada va ser molt avançada al seu temps (és de l’any 1898).



També hi ha una fantàstica vista del Willemsbrug (un dels ponts més coneguts del port de Rotterdam)



En una altre direcció, el que veiem és l’estació de Metro de Blaak. L’edifici que s’alça al fons a la dreta (amb la part de dalt més blanca que la inferior) és Sint Laurenskerk (l’Església de Sant Llorenç)

M'agrada el formatge

M’agrada el formatge... un ratolí no és ningú al meu costat!!

Estiu de 2006. Estem gaudint d’unes vacances a Holanda... tan sols son sis dies, però tan ben aprofitats que jo mateixa m’admiro de tot el que estem fent.

Ens aixequem ben d’hora i fem el nostre pantagruèlic esmorzar a l’hotel (que per alguna cosa triem hotels amb esmorzar de bufet... ja agafes energia per tot el dia, jeje) i anem cap a l’Estació Central (hotel també triat estratègicament a prop de la mateixa) i cap a Alkmaar!!

(Pels futboleros diré que aquesta ciutat té un equip de futbol l’AZ Alkmaar que ha tingut a Louis Van Gaal d’entrenador durant dos anys)

I per què anem a visitar aquesta ciutat? Doncs perquè volem veure el seu tradicional Mercat del Formatge, que he llegit a una guia que val la pena!!

Els trens a Holanda van bé, son puntuals i tal (això és fa una mica estrany per a nosaltres, pobres usuaris habituals de Renfe) així que arribem molt bé de temps i podem veure tot el “cerimonial”





Els formatges arriben en grans carretons i uns portadors els carreguen d’una forma molt peculiar, per anar-los a pesar al Waag (la bàscula municipal) que és un edifici impressionant, del segle XVI, preciós però que estava mig tapat i amb bastides perquè en restauraven una part...



Desprès, quan s’acaba la cerimònia del pes, hi ha un mercat on es poden comprar tot tipus de formatges (hi ha unes terrines de degustació boníssimes amb sis o set varietats) i moltes altres coses d’artesania típica holandesa.





Les fotos no les vaig fer amb càmera digital, encara no en tenia, les tinc en paper i les he escanejat.

Començar la casa per la teulada

Sempre havia sentit aquella frase de “començar la casa per la teulada” per explicar una cosa que s’ha fet a l’inrevés, que no té sentit i que és impossible que s’aguanti. Quelcom mal fet.

Aquesta frase em va venir al cap quan, fa dos estius, vaig visitar el poble holandès de Marken.



Com el seu propi nom indica, els Països Baixos tenen gran part del seu territori per sota el nivell del mar, cosa que ha fet que fossin capaços d’obres gegantines d'enginyeria per guanyar territori a l’aigua i, sobre tot, protegir-se d’inundacions.

A aquest poble, les cases es construïen sobre uns pilars i, així, si l’aigua del mar pujava molt, no arribava a les seves llars. Quan, anys desprès, van aconseguir (mitjançant nous sistemes que no sabria pas explicar) assegurar que això ja no passaria perquè el mar ja estava “controlat”, van aprofitar els espais inferiors, per construir les plantes baixes...



O sigui que, tot i que no es ben exacte, es podria fer la broma de dir que “A Marken, van començar a construir les cases per la teulada.” :-)

El Begijnhof d'Amsterdam

Postal amb vista aèria

L’estiu de 2004 varem anar de vacances a Bèlgica, a part de Brussel•les volíem visitar Gant, Anvers i Bruges. Les dues primeres pel nostre compte (bé, en realitat amb un amic andalús, l’Antonio, que viu allí fa anys i que va ser un excel·lent guia, però anant en tren i al nostre aire) però Bruges ho varem fer amb excursió organitzada. Quan desprès l’Antonio ens va preguntar si ens havien ensenyat el Begijnhof admeto que vaig dir “¿El qué? ¿Qué es eso?” i ell ens va explicar què era... i va afegir que era un “delicte” que no ens hi haguessin portat.

Així doncs, jo em vaig quedar amb “ganes de Begijnhof”... i sóc molt tossuda... :-)

Quan l’estiu de 2006 varem anar de vacances a Holanda, al preparar el viatge llegint guies a casa i tal, vaig veure que Amsterdam també tenia Begijnhof i que estava en molt bones condicions i que es podia visitar... i li vaig dir al meu marit que hi havíem d’anar!!

Begijnhof en català ho podríem traduir com a “Beateri” o lloc on vivien les beguins (que serien les “beates”) el que passa és que això en el nostre llenguatge actual del segle XXI pot sonar raríssim, mentre que en realitat, les beates de llavors eren dones solteres o viudes que volien dedicar-se a la pregària, a cuidar malalts o ancians i fer obres de caritat.



El Begijnhof d’Amsterdam és un lloc d’absoluta pau i calma espiritual en una ciutat, per altra, banda caòtica (si no t’atropella una bici, has de vigilar que no ho faci un cotxe, un tramvia, un bus... )


Plànol copiat d'aqui http://sobreholanda.com/2007/11/10/el-begijnhof-de-amsterdam-aires-religiosos/

Com diu la web del Beateri “It could be difficult to find the gate but the moment you walk through it, you will experience another world” que, en el meu particular anglès, traduiria com “pot ser difícil trobar la porta, però en el moment en que la travesses et sentiràs en un altre món”. Certament costa de trobar el lloc exacte i l’entrada, i això que nosaltres ens vàrem preparar el recorregut a l'hotel amb el plànol! però quan entres, ets conscient que ets en un lloc de pau.





L’aspecte és com d’un poble petit, hi ha un patí silenciós amb jardí i una església (catòlica) envoltada de cases de fusta reconstruïdes en el segle XVII menys una, la més antiga, construïda l’any 1475.




Aquesta foto, amb el seu missatge, és una de les meves preferides.

Tot i que el primer grup de dones que comencen a viure amb aquesta idea es remonta a l’any 1150, la primera vegada que la paraula beguins apareix a un document és l’any 1307, un altre de 1346 parla de Beghijnhuis (o sigui, casa de les beguins) i la primera menció de la paraula Begijnhof en un certificat oficial és l’any 1417.

Una part important es va destruir en els grans incendis d’Amsterdam de 1421 i 1452, però elles no van desaparèixer i ho van reconstruir amb els seus propis diners… l’any 1511 el Begijnhof és va engrandir amb més terrenys.

El respecte que les beguins es van guanyar entre els habitants de la ciutat per les seves obres de caritat i la vida de treball que portaven va ser tan gran que varen quedar exemptes de la prohibició de practicar el culte catòlic quan la ciutat es va fer protestant l’any 1578.


Foto de l'Altar principal de la Capella del Begijnhof, amb pintura de Cornelius Moyaert de l'any 1649, representant l'Assumpció de Maria... La meva patrona :-)

Ah!! I si teniu curiositat per conèixer el Begijnhof de Bruges, el que jo em vaig perdre, doncs LaBruixoleta ho explica aqui :-))

Unes fotos especials

UNES FOTOS ESPECIALS

No vull dir que siguin res de l'altre món, però per a mí són molt especials :-)
Es tracta del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia.

El meu marit i jo haviem anat sis dies de vacances a Holanda (set, si contem els d'anada i tornada) i la veritat és que ens ho varem organitzar d'allò més bé. Allotjats a Amsterdam, i viatjant sempre en tren (res a veure amb la Renfe, és clar) varem poder conèixer també altres ciutats. Una d'elles La Haia (Den Haag)

Després de patejar-nos la zona antiga (preciosa) de la ciutat, jo ja tenia previst que volia visitar el T.I.J. i hi vàrem anar a peu (no hi ha res que no es pugui fer amb un bon plànol i jo gaudeixo quasi tant preparant les coses com fent-les, així que la ruta ja la duia preparada)

Us diré una cosa curiosa però ben certa: Tinc artritis des dels 29 anys i els genolls una mica fotudets. Caminant per aquí aguanto poc, em canso molt aviat... però, miraculosament, a Holanda vaig caminar, caminar, caminar... i els genolls aguantaven com si res (a vegades penso que la il·lusió pot més que res)

Bé vàrem arribar davant del TIJ i jo, és clar, volia fer fotos!! però tenia el sol de cara i estava col·locat de tal manera que feia un contrallum que no deixava veure res més que la silueta.

Uns nuvolets preciosos es movien a poc a poc... i varem esperar prop de mitja hora a que tapessin suficientment el sol per a poder fer una foto més o menys digna :-)

Jo pensava que el meu marit es cansaria d'esperar, però es veu que em va veure amb tantes ganes de poder fer la foto que no va dir res :-)



Mentre esperàvem vam donar una mica la volta a l'edifici i, passant la càmara entremig dels barrots de protecció que envoltava tot el recinte, vaig fer aquesta altre... oi que sembla un castell de conte de fades?

Jo pensava que si algú de seguretat em veia passant la càmara enmig dels barrots i traient fotos potser hagues quedat una mica... estrany.