Doctor, és greu?

Amics meus, el darrer mes ha fet un temps fastigós. Massa calor quan havia de fer fred; fred quan havia de fer calor, vent fort quan no n'havia de fer (o sigui mai); ni una suau brisa quan esperava un airet assecador de roba... Tot això ha provocat una entrada i sortida de jerseis a l'armari de forma totalment descontrolada. Aquesta tarda, anava a posar una mica d'ordre i, quan anava a guardar un jersei al prestatge de sota, noto que hi havia alguna cosa que impedia posar-lo bé. Passo la mà i allí, pobret, mig arrebregat, em surt un altre jersei que no recordava que tenia! Ara us el presento:

Jersei desconegut, aquí uns blogaires:

- Holaaaa blogaires!! (diu el jersei)

Després de mirar-lo detingudament, l'he recordat. Me'l vaig fer jo, clar. De cop se m'ha encès la llumeta i he recordat perfectament la història del jersei. No sé per què em van venir les ganes de fer-me un jersei negre i, quan me l'estava fent, em va passar una cosa rara -cosa que no em passa mai, perquè no sóc gens, gens maniàtica en aquests temes, ni supersticions ni coses similars- em va agafar la neura que semblaria de "dol"... i, perquè no ho semblés, li vaig fer les mànigues de colorins i li vaig afegir una mena de brodadet absurd en forma d'agulla de pit "fixe". Com em passa sempre, deuria acabar el jersei quan ja no feia fred i gairebé no me'l vaig posar. De tot això fa més de deu anys segur.

En fi, demà me'l posaré :-)

Estava predestinada...

La coneixeu?... Sí, clar, com que a sota posa el nom, és fàcil... però, ja heu vist el títol que li van donar?

No és cap broma, no, que hi ha més proves!

I, clar, quan es comença així...

No té res d'estrany acabar triomfant amb la cançó de l'estiu...

Tothom a cantar "El caloret faller"!!

Cabells blancs...

Als vint-i-pocs anys van començar a sortir-me cabells blancs. De fet, molts cosins meus per part de pare han tingut el cabell blanc força joves. Al principi em feia “metxes” però poc a poc em vaig acostumar a fer-me tot el color. Normalment em feia un to castany fosc, però també he portat castany més clar, metxes rosses quan fa anys estaven de moda, l’he dut vermell, una vegada gairebé tirant a grana... en fi, que m’ho he passat pipa canviant d’imatge.

Fa sis o set anys em va donar per dir que me’l deixava “gris”... Era l’estiu, me’l vaig tallar curtíssim i amb un parell de tallades ja tenia tot el cabell meu natural (em creix molt ràpid). No em desagradava. Aviat m’hi vaig acostumar i em feia gràcia com em quedava. Però va arribar un dia que, estant amb un grup, algú feia fotos i, en una d’aquestes fotos sortia jo d’esquena i... oh!, quan em vaig veure!... em va semblar que veia una velleta! Així que vaig decidir tornar a tenyir-lo. Vaig estar més o menys mig any portant-lo gris.

Però fa unes setmanes m’ha tornat a agafar el rampell... però aquesta vegada la cosa és més greu doncs, no tan sols me’l vull deixar “blanc” sinó que, a més, el vull portar llarg... així, ben bé com si fos una mena d’artista bohèmia... Veurem què dura l’atac. De moment, jo em miro aquestes fotos:

La “meva” cançó a La Transmissió d’en Puyal... i sorpresa final.

Diumenge per la nit, després d’haver-ne parlat a Barcelona amb la meva germana i en Josep Lluís, m’hi vaig posar i la vaig escriure. Quan va estar llesta, i recordant un post de la Zel, (tot s’ha de dir) la vaig enviar al correu electrònic de la Transmissió d’en Puyal, malgrat estava gairebé segura que aquella adreça només estava activa durant els partits, però vaig pensar “qui sap, potser sí que ho miren sempre”... i ho van mirar!!

Dimarts, abans del partit de tornada de semifinals de Champions, l’equip d’en Puyal en va parlar, i fins i tot, la Coia Ballesté en va cantar un trosset!! Jo havia sortit de catequesi a les vuit del vespre, feia poc que havia arribat a casa i encara no havia engegat la ràdio (l’ordinador sí) i van començar a arribar comentaris avisant-me: el Joan, l’Elur, en McAbeu... Gràcies, companys!!

Però... jo no ho havia sentit!!... Quin greu em sabia!!

En respondre el correu d’en Mac li vaig deixar anar una indirecta sobre el tema i ell, que és un mega-crack, la va captar i em va enviar el tall concret de l’emissió, el moment just en que parlen del “Por qué, por qué”. Així que, gràcies a ell (gràcies, MAC!!), podeu escoltar (redoblen els tambors):

La meva cançó a la TdP!!

I ara ve la traca final. No sé si demà em penediré d’això i ho trauré o bé, en un acte de valentia, ho deixaré tal qual... Perquè sé que, per molt que digui, a partir d’ara m’identificareu amb aquesta veueta ridícula... però no és així. Si algú em coneix i ha parlat amb mi, podrà assegurar que la meva veu és molt més greu que aquest espinguet mig afònic (estic refredada) i que la causa és que el karaoke aquest surt en un to molt més alt del que per a mi seria normal. Però bé, m’arriscaré...

Senyores i senyors, en el post més ximplet que he fet mai... Presento:

Jo cantant el “Por què, por què” de la Rita Pavone,
amb lletra versió “Mourinho”

Capítol III

- Ahir, per la nit, pensava que podria posar una peça molt gran al meu súper puzzle anti-crisi... però encara no... ja falta poc... és una peça que té color rosa.

- Assumpta, quan la gent vegi el què és, et tiraran el blog pel cap.

- Per què? Que no és bonic?

- Sí que és bonic, però...

- En fi, crec –no és segur, però ho crec- que aquest vespre podré donar la solució. Iupiiii!!

- Vespre?

- A les vuit... més o menys ;-)

Capítol II

- Les peces avencen en bona direcció. Quan hi penso sento com una opressió a l’estómac, com una ansietat.

- Ansietat? Llavors és una cosa que et fa patir.

- Nooooo, no es pot dir que faci patir, què va! És que jo crec que no tots els tipus d’ansietat són negatius... No sé... A què t’ho podria comparar?... Saps quan estàs esperant per veure una final de Champions que juga el Barça? Tens moltíssimes ganes que arribi el moment i tota l’esperança i la il•lusió de guanyar... però saps que pots perdre i això et fa estar molt nerviós.

(Continuarà...)

Capítol I

No estic segura de quan serà el moment... Hi ha tants factors a tenir en compte!! Les peces han d’anar al seu lloc i no és fàcil. Gens fàcil.
Tan sols voldria... bé, és igual. Encara és massa aviat.

(continuarà...)

Súperheroi catosfèric!!

Deu fer cosa d’un mes, arrel d’una pel•lícula d’Spiderman que van fer per la tele i que vaig tenir el bon humor de veure fins al final (i, a més, m’ho vaig passar bé, tot s’ha de dir) vaig estar temptada de fer un post de súper-herois... Després la idea em va marxar del pensament (pel meu cap circulen cada dia un mínim de quinze possibilitats de post). Passades unes dues setmanes, el tema va tornar a plantificar-se davant meu arrel d’un escrit llegit a un altre blog. Ho vaig comentar i em van reptar a fer-lo igualment... i així ho vaig fer, plantejant la qüestió de quin seria l’heroi més estimat de tota la catosfera.

Ja sé que n’hi ha molts més dels que vaig proposar, però vaig triar els que em van semblar més coneguts (per mi, clar) i us vaig demanar que votéssiu entre: SUPERMAN, SPIDERMAN, BATMAN i SÚPERBANYERA.

Doncs bé, avui, per fi, us puc presentar els resultats!! Aquí els teniu!!




Sobre un total de 29 vots vàlidament emesos, SÚPERBANYERA guanya amb MAJORIA ABSOLUTA, tant en percentatge com en escons... (ai... escons?) bé, que guanya “de carrer” que ell solet s’emporta el 55% dels vots i que tan sols en SUPERMAN aconsegueix anar-li una mica al darrera amb la meitat dels vots (16 a 8)

En definitiva, doncs, proclamo SÚPERHEROI CATOSFÈRIC a en SÚPERBANYERA!!!

Foto promocional de Súperbanyera durant les votacions

A la foto Súperbanyera preparant-se per emprendre el vol amb la seva súper capa

Podeu felicitar-lo i deixar-li missatges d'ànim per les seves súper-missions clicant AQUÍ!! ;-))

El millor mòbil del món

Darrerament he observat que els telèfons mòbils porten una sèrie d’aplicacions que la majoria de la gent no sap ni què són ni per què serveixen. És cert que els més avançats potser ho entenen i ho poden utilitzar, però som més els que no comprenem la gran possibilitat de “fer coses” que ens ofereixen aquests aparells.

És per aquesta gent que he dissenyat el millor mòbil del món. Sí, l’he dissenyat jo mateixa, aquest matí... no sabia què fer i m’he dit, “ara faré un prototip de mòbil pràctic”... Venc la patent (si algú està interessat)



Aquest mòbil meu pot desplegar els següents artilugis:
- Per la dreta, una pinta
- Per sota, llapis i bolígraf
- Per l’esquerra obrellaunes i llevataps de tirabuixó

En Josep Lluís mostrant aquest gran avanç per la humanitat:



Ps/ Espero que els de la casa LG no em denunciïn per utilitzar un aparell dels seus com a base pel meu invent. És més, crec que haurien d’estar agraïts per la publicitat gratuïta que aquesta meravella representa.

Quin és el vostre Súperheroi preferit?

Deu fer cosa d’uns quinze dies, després de sopar, fent una mica de zapping, ens va sortir una pel•lícula de Spiderman. Ja estava començada, però com no feia gaire, li vaig dir a en Josep Lluís que la podríem mirar: Un savi en busca d’una nova energia, s’empeltava a l’esquena (ben grapat al llarg de tota la columna vertebral) una mena de braços metàl•lics molt llargs, articulats, acabats en unes pinces, per poder manipular no sé quins elements perillosos amb elles i no haver-ho de tocar amb les mans... ara bé, el savi es tornava mig boig i Spiderman l’havia de vèncer.

Aquí teniu “el dolent”, el Dr. Octopuss i aquests braços súper forts:



En acabar la pel•li (dolenta però distreta... o sigui, que em va agradar, vull dir hehe) vaig pensar en fer un post (com diu en XeXu, els blogaires som malalts i sempre pensem en que TOT pot ser un post) on preguntar quin era el nostre Súperheroi preferit i em feia gràcia parlar de les seves vestimentes... Fins i tot vaig començar a buscar algunes imatges. Però, com passa tantes altres vegades, (també ho diu en XeXu) finalment vaig pensar que potser era una tonteria escriure sobre allò i ho vaig deixar córrer.

Però, casualment, fa uns dies, en un altre blog que de moment no diré quin és per mantenir el misteri, un blogaire explicava que havia llegit una notícia al diari en que es deia que el clor de l’aigua de les piscines pot produir mutacions a l’ADN i que, com ell va molt a nadar, estava començant a notar una sèrie de canvis en la seva persona que l’estaven convertint en Súperheroi.

Caram!! El tema tornava a picar a la porta del meu cervell!! Quan vaig veure aquell escrit, vaig deixar-hi un comentari en el que explicava que feia pocs dies havia estat a punt de fer un post sobre superherois i el blogaire en qüestió em va reptar a fer-lo de totes formes... decididament, era el meu destí!! Així doncs, us pregunto... Quin és el vostre Súperheroi preferit?

SÚPERMAN

Podeu llegir sobre els seus poders clicant AQUÍ. Els colors del seu vestit, amb blaugrana i groc, els trobo força bonics.



SPIDERMAN

Podeu llegir sobre els seus poders clicant AQUÍ. La seva indumentària també és blaugrana, per tant, m'agrada.



BATMAN

Podeu llegir sobre les seves habilitats clicant AQUÍ. El seu vestit és el que menys m'agrada, massa fosc.



SÚPERBANYERA

Podeu llegir sobre les seves habilitats clicant AQUÍ. Si voleu saber d'on li ve la força, cliqueu AQUÍ. Si el voleu llegir, cliqueu AQUÍ. La seva capa és, sens dubte, la millor de tots els Súperherois.



Però bé, no tot ho he de dir jo... Ara, la decisió és vostra. Podeu deixar aquí els comentaris que vulgueu, però perquè el vostre vot quedi registrat, ho heu de fer a l’enquesta que, durant una setmaneta, tindré posada a la barra lateral. Sort a tots els Súperherois!!

Lletres catalanes... i boniques ;-)

Avui és la Diada Nacional de Catalunya. Per celebrar una data tan important escric amb aquesta lletra preciosa...

Visca Catalunya Lliure!!

Agraeixo a la Mireia del Blog “Un Altre Invent” que m’ha explicat el truc.

Em venc el blog per 2.540,67 €

Avui he descobert (a la barra lateral del blog d’en Salvador Macip) que hi ha webs que –no tinc ni la menor idea de amb quins criteris- fan una valoració econòmica de les pàgines d’Internet i, per tant, també dels blogs. I jo, per provar, doncs he volgut saber quant valia el meu blog. Després, per seguir jugant, he anat buscant altres llocs on també fessin aquestes taxacions i he vist que no s'assemblaven gens ni mica:

Qui més el valora és BIZ Information, que diu que en puc treure 2.540,67 €



I qui menys diu que en puc demanar és Technorati, que el valora en 564.54 dòlars (443.53 €)



Entre mig de les dues, Stimator.com el taxa en 1,858 dòlars (1,459.66 €)



En definitiva, que he passat una estona divertida i entretinguda jugant amb aquests invents... Fins i tot (i és que s'ha de pensar en les finances) m'he buscat un convertidor de dòlars a Eurus :-)

Si ho voleu provar, he posat tots els enllaços... Ara bé, si me l’he de vendre, jo en demano la quantitat més gran, eh? Que hi ha moltes fotos! I relats! :-))

Això sí, que sàpiga qui el compri que automàticament en crearé un altre i li faré la competència (sóc sincera, no es podrà queixar) :-)

EDITAT DESPRÉS DE FER ALGUNES COMPROVACIONS: Crec que Technorati no funciona bé i que el més fiable per als blogs és el tercer enllaç, STIMATOR.

Post copiat

Companys, companyes,

Fa una calor demencial, i sinó em creieu, que us ho digui la Rits... i la setmana que ve encara en farà més (això no és per desmoralitzar, només perquè estigueu preparats), tot i que, si l'Elur tingués poders, les temperatures baixarien molt ràpidament...

En XeXu ens recorda que abandonar els blogs a l’estiu és una cosa lletja i que no s’ha de fer... és una indirecta molt directa perquè seguim bloguejant :-)

I jo ja voldria... De fet, tinc un post al cap des de fa dies, va sobre telèfons mòbils i companyies i tal (ja ho vaig comentar a ca la Kweilan) però això significaria haver de redactar-ho mitjanament bé (com fa en Sànset, per exemple) i amb les neurones a mig bullir no m'inspiro (tot i que potser amb el sistema del Jordi de la Banyera encara me'n sortiria)

Quan ja pensava fer un post d’aquells “musicals”, que són bonics perquè vas fent un arxiuet tot maco de musiqueta, he passat per ca la Maria Escalas... i he trobat un post tan xulo que li he copiat... I no és la primera vegada que ho faig, ho admeto.

Així doncs, com que estem poc empipats pel tema del Tribunal Constitucional Caducat –que diria l’Elvira- doncs empipem-nos més per l’IVA...



Ara, si us voleu relaxar, podeu llegir poemes a ca la Carme... van molt ràpid en aquesta roda, però en saben un munt! O esperar a demà i veure si en McAbeu ens posa un enigma en dissabte...

En tot cas... que tingueu una bona nit... petonets i abraçades!

Ah! La vinyeta és de Vergara :-)

El cas del sabó que s'auto-escindia.

escindir
1 v. tr. [LC] Separar per tallament o ruptura.


Aquest és un experiment que es fa sol. Un només ha d’utilitzar el sabó per la funció principal per la qual ha estat inventat: rentar-se les mans.

Sabó després d'una utilització.

L’aigua que es fa servir en aquesta prova està més aviat calenta.

Les mans utilitzades són bàsicament les meves, que estic més hores a casa i sóc bastant maniàtica així que tot sovint me les rento.

Passats alguns dies...

Ull... què mosssega!! jeje

A part d’això... el sabó és força bo, no resseca les mans (cosa que altres marques més cares sí que fan) i deixa una olor suau i agradable.

La causa d’aquesta transformació? Ni idea! ;-))

Posts

Post fet a mà.

Clicant al damunt es fa més gran i és pot llegir millor

Altres posts amb mostra de lletra:

- Sóc esquerrana (25 d'agost de 2008)
- Blocs i apunts (26 de febrer de 2009)
- El poder de la ment (29 d'octubre de 2009)

De fet... ja en fem de coses rares, eh? Algú més s'anima? :-))

Una Conselleria divertida...

Estava passejant pels blogs quan, a casa de la Maria , m'he trobat un vídeo que m'ha fet riure. En realitat es tracta d'un anunci, però la idea l'he trobat genial! :-)

Ella diu que si fos la titular d'una suposada Conselleria encarregada de promocionar activitats que fessin somriure a la gent, faria coses com aquesta que veurem. Jo la voto!! :-))

En aquests dies que els polítics ens fan posar de malhumor i ens desmoralitzen (podeu veure el magnífic post d'en XeXu en forma de relat) estaria bé que n'hi hagués alguns que, amb detalls com aquests, ens proporcionessin un petit kit-kat en el tràfec diari. Millor que se'ls gastin fer-nos somriure que no que se'ls posin a la butxaca.

Només dura un minut i mig, val la pena veure'l! ;-)

Dragon Ball Rap, de Porta

Fa una setmana no tenia ni la menor idea de l’existència d’aquest rap, però el meu nebot gran (14 anys fets el mes passat) me la va estar ensenyant dissabte passat i em va fer molta gràcia veure que ell és capaç d’entendre tota la lletra!!! La té gravada al mòbil. Fa servir el mòbil com a magatzem de cançons que li agraden que es baixa de l’ordinador (crec) cosa que deu ser facilíssima per ell, ja que el tio sap dissenyar una pàgina web!! Qualsevol dia li diré que me’n faci una jejeje

Arrel d’això em vaig assabentar que hi ha hagut tres parts en aquesta sèrie (si dic alguna burrada ja em corregireu, eh? que ell m’ho explicava molt bé, però va ser molta informació de cop per mi) i que les dues primeres: Bola de Drac i Bola de Drac Z eren boníssimes però la tercera era un desastre que es carregava les dues primeres i que això era una llàstima.


Ei, i a mi em va fer molta gràcia que el Rap parla del Núvol Kinton jeje que és l’única cosa que em sona de la sèrie (mireu la meva barra lateral jeje)... i, a sobre, el rapero, anomenat Porta, aquest trosset el diu en català i tot.

En fi, que m’ho vaig passar pipa... i després, per la tarda, varem anar a l’Abacus a comprar uns llibres que encara li feien falta per l’escola i, clar, va aprofitar per comprar-se un d’aquests comics manga que comencen per l’última pàgina... que, de fet, els deuria dissenyar algun esquerrà perquè aquesta seria la direcció lògica pel meu cervell (i el d’en P-cfacsbc2v)

Aquest post va a la categoria d’inqualificables, però ràpid!!

Una Jota (Joc Literari)

En Jesús M. Tibau ens proposa aquest mes, com a Joc literari creatiu, que escrivim una jota. Bé doncs, que em perdonin els poetes, els joteros de veritat i qui m’hagi de perdonar. Aquí està la meva, diguem-n’hi, aportació...

Tot sigui per un somriure :-)

A mi m’agraden els núvols
amb diferents tons de blau,
i ara toca explicar-ho
per la Jota d’en Tibau
que aquesta vegada rifa
la propietat d’un Palau.

Aquesta jota reusenca
s’ha de cantar amb veu suau,
cadascú a casa seva
sense fer massa sarau
i si ens quedem afònics
ens prendrem un Cola-cau.

Tortosa, agost 2002, Quico el Cèlio amb mi després d'una actuació (seva, clar)
La foto del núvol és d'ahir, 17 d'agost, per la tarda.

Bon vent!!

El mes d’agost és ben mort
i no seré jo qui el plori.
S’ha acabat la mala sort
i l’altiu emperador
no tindrà pas qui l’enyori.
Darrera la cantonada
una festa i rebombori...
Amb un vestit de colors
ocre, taronja i marronós,
màgica com una fada,
em fa l’ullet la tardor.

Foto: Assumpta
Dibuix: http://www.khnkoyan.com/images/graphics/lady_autumn.jpg
Poema: Assumpta... però millor que no es digui massa :-))


La Carme ens regala un poema!! Gràcies!!

Arriba el temps
de dolces melangies.
De moments endreçats,
d'un temps acompassat.
Temps de verema i de raïm
i dels colors més càlids.
Seurem al capvespre
i mentre la claror canvia
minut a minut...
esperarem la tardor
que traurà el cap
quan estarem més distrets
darrera la cantonada.

Elur ha trobat unes imatges molt maques de La Tardor :-) Aquesta n'és una:



La Maia (Kudifamily) ens proposa unes precioses imatges de tardor... N'he triat una :-)