Jersei desconegut, aquí uns blogaires:
- Holaaaa blogaires!! (diu el jersei)
Després de mirar-lo detingudament, l'he recordat. Me'l vaig fer jo, clar. De cop se m'ha encès la llumeta i he recordat perfectament la història del jersei. No sé per què em van venir les ganes de fer-me un jersei negre i, quan me l'estava fent, em va passar una cosa rara -cosa que no em passa mai, perquè no sóc gens, gens maniàtica en aquests temes, ni supersticions ni coses similars- em va agafar la neura que semblaria de "dol"... i, perquè no ho semblés, li vaig fer les mànigues de colorins i li vaig afegir una mena de brodadet absurd en forma d'agulla de pit "fixe". Com em passa sempre, deuria acabar el jersei quan ja no feia fred i gairebé no me'l vaig posar. De tot això fa més de deu anys segur.
En fi, demà me'l posaré :-)
Doncs ja era hora que te'l posessis, pobre jersei... deu anys esperant que li arribés el dia!!!
ResponEliminaÉs molt maco, però sembla gruixut, eh? aquest any tampoc li queden massa dies de portar-lo.
És gruixudet, sí... però porto uns dies que semblo una iaieta morta de fred... així que ja m'anirà bé, ja ;-))
EliminaEl jersei està contentíssim hehehe
Doncs és veu vistós i afavoridor, ja has trigat prou a estrenar-lo!
ResponEliminaSegur que faràs molt de goig.
Hehehe no, no, si estrenat està, però el deuria portar tan poc que el pobre se m'havia oblidat ;-))
EliminaQuè bé si faré goig! ;-))
Veus...a la tardor podràs anar d'estrena!!!!
ResponElimina:)
És bonic!
Noooo, demà mateix me'l poso... ni que arribem a 25 graus hehehe... de fet, estic fredolica darrerament, així que no crec que em molesti massa ;-)
EliminaGràcies!!
El jersei està molt bé, i tant que es mereix aquesta segona oportunitat... ni que sigui deu anys després. :-))
ResponEliminaDoncs ja me l'he posat i hi vaig súper bé. Ja sé que aquests dies a l'hora del sol no fa fred, però cap al vespre em va genial ;-))
EliminaÉs un jersei atractiu. Segur que posat ho és més.
ResponEliminaHehehe ai... et diria com aquell de l'APM "mira que es buena persona" ;-)))
EliminaA mi em sembla prou alegre el jersei, però és que el negre ja m'agrada. Això dels armaris "forat-negre" ens ho hauríem de fer mirar. Jo no tinc gaire roba perquè no m'agrada massa comprar-ne, i fer-ne ja no et dic, i estic segur que l'armari està ple de coses que no recordo, i sempre m'acabo posant el mateix. O un any trec quatre peces i amb aquestes passo tota la temporada. Si hi ha sort, la temporada següent seran unes altres quatre, o alguna de diferent, però segur que allà al fons hi ha d'haver moltes peces que no recordo...
ResponEliminaSí, les mànigues el fan més alegre, pobret :-)
EliminaA mi també m'agrada molt el negre... el fet que pensés allò del dol (que mai a la vida me n'he posat, per cert) venia lligat a una circumstància molt concreta i, justament per no associar-ho va ser que li vaig posar color... (una mica críptic, ja ho sé, però potser es pugui deduir una mica per on van els trets)
A mi em passa el mateix! Puc tenir un munt de roba "portable" a l'armari que quan em dóna per anar fent rodar tres o quatre peces, d'allí no surto! :-DD
Holaaaaa, molt de gust, jersei! Sóc la Montse, però em coneixen com a Galionar. Ets mot guapo, saps? A més, segur que essent negre del davant i del darrere la teva mestressa semblarà que pesi 10 Kg. menys quan et porti posat! I els colors tan encertat de les mànigues et permetrà combinar amb qualsevol color de pantalons o faldilles. Per a tu no passen els anys, jersei; seràs intemporal.
ResponEliminaAixò sí, una altra vegada no siguis tan tímid i no t'amaguis rere el prestatge, perquè noi, com no siguis tu qui surti de l'armari ningú no et vindrà a buscar! :)
Una abraçadeta tan càlida com tu, jersei de l'Assumpta!
Eeeeei, el Jersei està contentíssim que t'hagis dirigit especialment a ell... diu que segur que deus tenir un munt de jaquetes, rebeques i jerseis preciosos... i que ets una persona molt amable ;-)))
EliminaAquests dies me l'he posat: amb uns pantalons negres (diumenge) i avui amb texans ;-))
un post surrealista i extremadament divertit! això de trobar-se un jersei desconegut amagat dins d'un altre és la caraba !!!! molt de gust senyor jersei jo em dic , bé el meu alter ego blocaire ,és diu Elfreelang sospito que et vas amagar per que et feia potser vergonya sortir al carrer a passejar? o potser ets mandrós i volies quedar-te allà dins en l'escalforeta de l'armari? sigui com sigui benvingut! aquesta primavera és de muntanya russa de temperatures i encara faràs tronar i ploure uns quants dies vestint a la teva creadora
ResponEliminaHahahaa ELFRI, tu, com la GALIONAR, també has fet feliç al jersei en saludar-lo "personalment" ;-)) Està molt feliç amb tanta gent que li par-la directament (a veure si s'engreixarà i m'anirà gran... hahaha)
EliminaDe moment me l'he posat dos dies i he anat súper bé!! Iupiiiiiiiiii :-DD
És molt maco el jersei! Jo acostumo a vestir molt de negre, per les meves neures de sobrepes, i no penso pas en el dol. De fet, quan he d'anar a enterrament no m'agrada anar tota de negre. Prefereixo posar-me una camisa blanca o blau cel, alguna cosa grisa, tons discrets però no de negre rigurós. En canvi, pel dia a dia puc anar tota de negre.
ResponEliminaComparteixo amb tu això d'aquest temps tan estrany. Ja no sé com vestir. Si deixes roba, passes fred, massa roba, calor.... un rollete!
Jo tampoc em poso mai dol. De fet, les dues morts més importants que he viscut (el meu pare i la meva sogra) ni recordo com anava vestida però el més probable és que anés amb texans, que és una peça de roba que porto mooooooooolt ;-)) però llavors, per una situació familiar, doncs em va venir aquell pensament i em va semblar que fer-me un jersei tot negre no m'agradava just llavors... i per això el vaig acolorir una mica :-)
EliminaEn Josep Lluís diu que no dec estar bé. Aquesta tarda ell tenia calor i jo amb el jersei aquest i amb les mans glaçades. És estrany, fa unes setmanes que de cop, em ve fred (de fet, no em molesta, perquè el que no m'agrada és passar calor hehehe)
Holaaaa jersei!
ResponEliminaM'agrada molt. Jo estic aprenent ara a fer mitja.
Siiiiiii? ;-)) Doncs si aprens a fer mitja veuràs que entretingut i relaxant és... i, a més, et pots fer un munt de coses al teu gust. A mi m'agrada moltíssim fer-ne! :-)
EliminaJo sempre em poso la roba de sota de tot, així m’asseguro que vaig rotant i no tinc cap peça de roba menystinguda
ResponEliminaAixò és JUSTÍCIA amb la roba i el demés són tonteries... És molt important que les peces de roba no es sentin menystingudes perquè, si s'enfaden, poden tenir una reacció horrible: es fan petites i es queden estretes!! :-DD
EliminaTreballes tant que després no recordes tot el que t'has fet ;D
ResponEliminaSi pogués veure, un al costat de l'altre, tots els jerseis que he fet a la meva vida, segur que molts em costarien de recordar! :-DD
EliminaDoncs mira, el detall de l'agulla m'ha agradat!
ResponEliminaEt fa ser diferent i qui sap si deu anys després marques tendència. ;)
Aiii aquests forats negres que ningú sap com van :(
Encantada ehhh!!
A veure si algú em compra la idea... Segur que si ho fes l'Agatha Ruiz de la Prada li pagarien milions pels seus dissenys! :-DD
EliminaEl jersei negre, dins un forat negre... hehehe
(El jersei diu que també està encantat de saludar-te) ;-))