Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’octubre del 2015

Colors de tardor...

Gustav Klimt.- Birch forest, 1903

Egon Schiele.- Four Trees. 1917

Santiago Rusiñol.- Carretera de tardor, 1888

Claude Monet.- Effet d'automne à Argenteuil, 1873

Joaquín Sorolla.- Árboles en otoño, 1907

Joaquim Mir.- Jardí. Reus

Avui, al concurs "Saber y Ganar" de La 2 de TVE han posat una sèrie de quadres tardorencs perquè els concursants relacionessin la imatge amb l'autor. Quan ho he vist, he agafat un llapis i he començat a apuntar-los. Ara els he buscat tots i n'he fet aquest post... I és que els colors de la tardor són tan bonics que, ara que, per fi, ha començat a fer fresqueta, he volgut homenatjar la millor estació de l'any amb totes aquestes imatges.

Ara bé, com no vull que falti en Vincent en un post meu on surten pintures, n'he afegit unes d'ell. Sé que estarà content. Totes són del mateix lloc i del mateix any. El sanatori on va estar ingressat una temporada a Saint-Rémy de la Provença.

Vincent Van Gogh.- The garden of Saint Paul hospital with figure,  1889

Vincent Van Gogh.- Stone Steps in the Garden of the Asylum, 1889

Vincent Van Gogh.- The Garden of Saint Paul Hospital, 1889  

dilluns, 18 de febrer del 2013

Vincent Van Gogh i Lincoln Harrison

Feia temps que no li dedicava un post al meu estimat amic Vincent Van Gogh i no vull que es pensi que ja no m'importa, així que, vaig a ensenyar-vos quelcom que em va deixar parada quan ho vaig descobrir.

Resulta que un dia, fa algunes setmanes, navegant per la xarxa, no sé on (això és el que passa quan saltes d'un lloc a l'altre, deixant-te portar pel que et va cridant l'atenció) vaig veure una imatge que em va fascinar. El seu autor, Lincoln Harrison es dedica a fer fotografies amb moltíssim temps d'exposició, després treballa amb el primer pla i els fons obtinguts i els resultats que obté són una meravella. Les espirals de colors són el resultat del moviment de la Terra!!




Recordo que aquest estiu em va donar per jugar amb la càmera (que, evidentment, al costat de les càmeres del Sr. Harrison deu ser com una joguina, és clar) però bé, la idea és que jo buscava punts de llum, movia la càmera i m'agradava fotografiar el "rastre", el moviment...

Aquesta obra d'art és meva :-)

En fi, tot això és per explicar que, quan vaig veure les fotografies, immediatament em va venir al cap el geni d'en Van Gogh!! Mireu la seva Nit Estelada!!

Nit estelada,
Vincent van Gogh (Holandès, 1853–1890)
Saint Rémy, Juny 1889. Oli, 73.7 x 92.1 cm.
Museu d'art modern de Nova York (MoMa)

No em direu que no! En Vincent podia "veure" tranquil·lament, sense càmeres, sense alta exposició, sense tecnologia... El seu cervell senzillament, mirava... i veia! Veia el  moviment, el rastre de la llum... Fantàstic!!

dilluns, 30 de març del 2009

Moltes felicitats!!!

Avui, dia 30 de març és l’aniversari del meu marit ;-)

Com resulta que també és l’aniversari de Vincent Van Gogh he pensat fer-li una felicitació amb alguns dels quadres que més li agraden del gran geni holandès (De fet, he agafat un llibre sobre el pintor i li he dit “tria’n uns quants al teu gust” i no sap per què li he demanat jeje)


El cafè nocturn de la Place Lamartine (Arlès, setembre 1888)

L'habitació de Vincent a Arlès (Arlès, octubre 1888)

Retrat del Doctor Gachet (Auvers-sur-Oise, juny 1890)

I, com ell va néixer l’any 1963, també va aquí la seva cançó preferida d’Els Pets... i per què d’aquest grup precisament? Doncs perquè tots els seus components són, també, nascuts aquest any :-)



Ah!! El meu marit en fa quaranta-sis i en Vincent cent cinquanta-sis!!

MOLTES FELICITATS!!!

dimarts, 27 de gener del 2009

Art i art (?)

Avui la Bajoqueta al seu blog ens comentava que un quadre atribuït fins ara a Goya, s’ha descobert que no ho era... i, en poques línies, feia una sèrie de reflexions molt interessants sobre les mentides que ens fan empassar.

A mi això m’ha recordat aquest fet que, en el seu moment, em va constatar com ens deixem prendre el pèl.



Per por a quedar com a tontos o a incultes ens sentim obligats a dir que ens agrada qualsevol cosa que ens presentin com a “obra d’art”.

Recordem també aquesta notícia:

Un artista engaña a la presidencia checa de la UE con el 'timo' de los 27

Una vegada, a Reus, a una exposició, el meu marit i jo ens varem quedar impressionats davant un tros de paper d’embalar que duia una trepitjada de sabata... i res més, i que era una obra (caríssima) de Tàpies. Com diria en Schuster "no hase falta desir nada más".

Per cert, tots els que admiraven tantíssim el quadre de Goya... ara que saben que no és de Goya, ja no els agradarà?

diumenge, 4 de gener del 2009

Henri de Toulouse-Lautrec i Vincent Van Gogh, una bona amistat.

Fa pocs dies, repassant una cronologia de Vincent van Gogh que vaig fer fa un parell d’anys sobre la base d’una que vaig veure a un llibre i a la que vaig anar afegint cosetes i ampliant d’altres llocs, vaig recordar aquest detall...

1890.- Gener.- Exposa a Bruselas.
Toulouse-Lautrec desafia a batre's en dol a un pintor que havia criticat els quadres de Vincent.

I em vaig posar a buscar més dades sobre aquest fet... i vaig trobar un magnífic i extensíssim article del que poso tres extractes:

"...La amistad de Henri de Toulouse-Lautrec con Vincent van Gogh se consolidaba. Théo, el hermano de Vincent, dirigía la sucursal de Goupil y Compañía, en el Boulevard Montmartre. Henri sentía gran admiración por Van Gogh, porque su vida se salía de lo normal. Ambos compartían el gusto por las xilografías japonesas y no querían atarse a ningún estilo, estaban en la búsqueda de un estilo propio..."


A Vincent li agradava comprar revistes i làmines amb escenes de pintors japonesos i en feia còpies. Aquest és un exemple, un oli fet a París, l’any 1887, es coneix com “La cortesana”.



"...Cuenta Emile Bernard, en sus Memorias, que en el Tamborin pintó Toulouse-Lautrec el Retrato de Vincent van Gogh (pastel sobre cartón), ‘su primera obra maestra’, el más logrado retrato del controvertido pintor holandés. Lo presentó como un animal al acecho, dispuesto a saltar, como lo veía el mundo: resumió magistralmente a Van Gogh, su sicología, su temperamento obsesivo, a la vez que reproducía nítidamente sus características fisionómicas. El perfil del artista no se conocería de no ser por el retrato que Toulouse-Lautrec le hizo. A pesar de los muchos autorretratos y las tres fotografías que de Van Gogh existen, esta es la única que lo muestra de perfil..."


Aquest és el quadre que, personalment, trobo magnífic, també correspon a l'any 1887


"...A principios de 1890, Toulouse-Lautrec fue invitado nuevamente a exponer en Bruselas, donde asistió a una cena en la que él y Paul Signac eran los huéspedes de honor de Les Vingt.
Entre los pintores invitados figuraba el belga Henri de Groux, que comenzó a criticar fuertemente varias obras de Van Gogh que se estaban exponiendo:

Esos cuadros son una desgracia para Les Vingt y un insulto a sus pintores, incluido yo.

Vincent estaba en aquel entonces ingresado en el asilo de Saint-Rémy por sufrir ataques de locura suicida.
Toulouse-Lautrec sabía que Van Gogh durante años había defendido con firmeza la pintura de Groux, quien era más conocido por su carácter controvertido que por la calidad de sus obras.
Según los biógrafos Lawrence y Elizabeth Hanson, autores de The Tragic Life of Toulouse-Lautrec, éste se puso de pie y agitando los brazos cortó el discurso de Groux, y acusó al belga de ignorante:

Su ataque es un ultraje —dijo.

Una de las grandes cualidades de Toulouse-Lautrec era su lealtad. Groux y él cruzaron insultos y se retaron a duelo. Signac sería uno de los padrinos de Toulouse-Lautrec, y dijo:

Si Toulouse-Lautrec muere, yo mismo desafiaré a Groux.

El duelo no tuvo lugar porque persuadieron a Groux de que presentara sus excusas a Toulouse al día siguiente. Los dos pintores regresaron sanos y salvos a París..."


Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Monfa Tapié de Celeyran, compte de Toulouse-Lautrec-Monfa, conegut com Toulouse Lautrec (Hôtel du Bosc, Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901), un gran amic... (Dades de Wikipedia.)

dimarts, 9 de desembre del 2008

30 de març... un dia molt important.


L’estiu de 2007 vaig dedicar uns dies a anar posant un petit monogràfic sobre Vincent Van Gogh a un msn.group al qual entrava molt sovint.

M’he assabentat que tots els msn.groups seran tancats el mes de febrer i allí resten encara tots els meus posts sobre el tema... Crec que ho he de rescatar i copiar-ho on sigui o es perdrà.

Bé, tampoc és que sigui una tesi doctoral, per suposat, :-) però li vaig dedicar moltes hores i em sabria greu que desaparegués. Ho copiaré tot en un document de Word i ho guardaré...

Abans ho mirava i he pensat que algunes de les coses les podria anar posant al blog. El problema es que està tot en castellà... i són un munt de pàgines però, poc a poc, potser m’hi animo.

Per començar diré una cosa que em fa molta gràcia i és que en Vincent van Gogh i el meu marit van néixer el mateix dia i el mateix mes.

Oi que és curiós?

Vincent van Gogh va néixer exactament 110 anys abans que en Josep Lluís, o sigui el 30 de març de 1853 i ho va fer a Zundert (Holanda), fill d’un pastor protestant (Theodorus) i de la seva dona (Anna Carbentus)

Vincent als dinou anys d'edat

dilluns, 27 d’octubre del 2008

No suporto a Gauguin

No suporto a Gauguin... i ara m’han vingut ganes de dir-ho.

Aquesta tarda, des de la feina, he estat una estoneta mirant blogs. Molt mal fet, perquè és hora de feina, i a més perquè no em funcionava bé i quasi no he pogut comentar res... però un dels blogs que he visitat ha estat el de la Carme. Hi tenia un bonic dibuix de gira-sols i feia unes reflexions d’aquelles a les que m’estic acostumant i que m’agraden... però a mi, aquells gira-sols m’han evocat immediatament el meu estimat Vincent... i, com sóc bastant radical en totes les meves coses (i això no sé si es bo o dolent) no m’he pogut estar de recordar lo malament que em cau en Gauguin...


La casa groga. Vincent van Gogh. Arles, setembre 1888. Pintura al oli. Van Gogh Museum, Amsterdam.

Els gira-sols m’han fet pensar en Vincent i la seva il•lusió a la Casa Groga d’Arles, quan va convidar el seu admirat Gauguin i va pintar els quadres per decorar-li l’habitació, i li va donar la seva millor cadira... i l’altre, pedant insuportable, es creia millor que ell...


La cadira de Paul Gauguin. Vincent van Gogh. Arles, desembre 1888. Pintura a l'oli. Van Gogh Museum, Amsterdam


Cadira de Vincent amb pipa: Vincent van Gogh. Arles, desembre 1888. Pintura a l'oli. National Gallery, Londres.

dijous, 28 d’agost del 2008

John Constable


JOHN CONSTABLE

John Constable va nèixer l’11 de juny de 1776 a la localitat anglesa d’East Bergholt, en el comptat de Suffolk i va morir a Londres el 31 de març de 1837.

És un dels millors pintors de paisatges britànics de la història.


El carro de ferratge (1824) es considera la seva millor obra

Flatford Mill (1817)


El que més m’agrada són els seus quadres amb núvols. Entre 1821 i 1822, va realitzar a Hampstead multitud d'estudis de núvols, i va enregistrar la data i l'hora del dia fins i tot la direcció del vent.









divendres, 27 de juny del 2008

Vincent


Acabo de fer unes visites per blocs que m'agraden i a un d'ells -de l'amic Miguel Ángel- he vist que hi tenia posada la imatge d'un quadre de Vincent van Gogh i m'he preguntat com és possible que jo mai hagués dedicat un apartat a una artista que m'agrada tant. Així que he decidit venir immediatament i corregir aquesta mancança.

Poso dos quadres que tothom coneix d'ell. La seva habitació a la "Casa groga" d'Arlès, el seu somni...


Aquest es pot veure al Museu Van Gogh d'Amsterdam



i aquest al Museu d'Orsay, a Paris