La muralla tortosina

La porta de Sant Francesc o Sant Joan, ubicada al començament del carrer Cervantes ja estava enderrocada i res queda d’ella, era una de les més transitades de la ciutat medieval igual que la del Pont o Vimpesol, donava accés a tot el sud del territori a l’Hospital de Sant Joan del Camp, cementeris i el convent dels menorets de Sant Francesc i comunicant amb el camí de Tarragona. Estava composada per dos torres i a la de l’esquerra s’allotjava el botxí de la ciutat.



El que sí es veu i ens porta directament a la fotografia és la muralla del sector de migjorn , que baixava del Sitjar per anar a morir a l’Esperó, coneguda com el tram de Sant Francesc o Temple. Tenia tres torres que enfortia la muralla i altra porta més pròxima al riu coneguda com la del Temple, llavors parlem del S XIV que encara es reflexa a la foto d’inicis de segle, però que poc resta actualment en aquest tram. Al 1554 apareix un document (Host i Cavalcada II, 87) que divideix la muralla en 15 trams, el tram que veiem és el tercer, que del qual tenia cura les confraries de Santa Magdalena dels botiguers i la Santíssima Trinitat dels teixidors, contava amb 63 persones i anava des de la segona torre del portal de Sant Francesc fins a la part sud del Sitjar. Cap a la dècada dels 80 del S. XIX, l’Ajuntament decideix enderrocar totes les muralles de la ciutat (notícia del Correu de Tortosa, el 26/10/1891), però encara ens deixen veure la muralla que puja per les escales de l’Hospital, amb el seu gruix, altura, el pas de ronda i merlets.

Però la foto que ens envia Joan Ramírez no sols és impactant per la vista de la muralla, sinó pel canvi d’una societat que deixa enrere les estretors medievals per obrir-se en eixamples. A primer terme un fet insòlit: manobres que no deixen de fumar mentre treballen en grans carreus que formarien l’actual casa Matheu (1907), obra de Pau Monguió; o com canvia amb els seus gustos, la publicitat enganxada als murs de la casa que dóna pas al carrer Sant Blai i res millor un cinematògraf sent el primer lloc de la ciutat on es veurien imatges en moviment acompanyades d’un piano que tocava segons l’acció projectada. La casa d’un fotògraf que retrataria a gran part de la societat d’una ciutat que preparava canvis cap a la contemporaneïtat.


Fotografia de l'estudi Escudé de Joan Blasco Pérez cap al 1917,cuiner del Hotel Siboni.

La Porta del Pont

A tot recinte emmurallat hi destaquen les seves portalades, situades a llocs estratègics, coincidint amb les vies de comunicació.
Aquestes portes tenien un sentit defensiu, a més de facilitar el trànsit dels ciutadans, visitants i el seu comerç. La Portalada del Pont, resulta per la seva fisonomia una porta peculiar i singular i al mateix temps cabdal per a la ciutat. Donava accés directe al centre religiós, polític i administratiu de la ciutat i al contrari que altres com ara la de Vimpesol, Sant Francesc, no estava acompanyada per muralles, ja que la façana fluvial de cases i palaus feia aquesta funció i el riu de fossat. Permetia l’accés a l’altra riba del riu a través del pont de barques, sent l’únic pas en tot el tram baix de l’Ebre, capitalitzant així tot el trànsit de mercaderies, cavalleries i persones que feien el camí a València al sud i a Barcelona al nord.


Fragment del dibuix de Van den Wyjngaerde, vista de ponent.

Era una portalada realitzada amb jaspi (varietat del quars, opac i de colors variants) procedent de la pedrera de la Cinta, per tant se pressuposa prou impressionant, segons el dibuix del flamenc era emmarcada per un gran arc de mig punt, amb comparació les construccions adjacents, (sempre pensant en la llibertat del dibuix), a més destaca una construcció superior sobreeixida i amb sostre a dues aigües, suposem que amb una funció militar i de guaita. Del seu funcionament sabem que tancava als vespres, encara que sempre oferia la possibilitat d’entrar per un portell més xicotet a la vora, com explica Despuig als Col•loquis, “Fabio: La gran, sí, mes la portella, no, que mai se tanca; i perquè com la part dellà lo Pont se va tan poblant, convé que així estiga oberta, per si alguna cosa de necessitat ocorre”. Així doncs la principal i la més espectacular entrada a la ciutat, ja que va ser aquesta per on va entrar Felip II a Tortosa.


Amb la visita d’altre rei al 1802, Carles IV es va bastir un nou portal seguint el preceptes de la moda, neoclàssica, ja que era un portal sense ostentacions i mostrava tres portes a manera d'arc de triomf romà. Aquest últim segurament substituïa la portalada medieval totalment obsoleta i que va ser destruida per una riuada a l'any 1772, va ser destruït al 1885 deu anys abans de construir-se el pont de peatge de la Cinta i coincidint en data amb l’autorització per a la construcció dels eixamples del Temple i Remolins.