L'Escorxador als 60

Entrada principal de l'Escorxador i pati, durant la dècada dels anys 60, moment en que albergava a militars, en funció de caserna.
Fotografia enviada per Jorge Forne Vila.

Soldats a l'Escorxador

Jorge Forne Vila, ens envia unes fotos dels anys 60. Realitzades en la seva càmera Kodak, en pel·lícula de BiN.

Unes fotos interessants ja que ens mostra la visió dels soldats que residien a Tortosa, durant aquells anys. Retrat de Jorge a un dels patis de l'escorxador.

Les fotos són pròpies i ens mostren com en aquells anys es construïa el monument. A la mateixa hi podem veure la frondosa vegetació actualment desapareguda, que tapava el lloc on residien: l’Escorxador. 

El barri de Sant Jaume, abans de la guerra

És la fotografia que en fet servir per il·lustrar la capçalera del nostre bloc.

Imatge dels anys 20/30 del segle passat, realitzada segurament des del turó de la Suda. On és protagonista la parròquia de Sant Jaume (actualment és una plaça) i l’escorxador de Pau Monguió. Altre aspecte a destacar, és veure la línia primitiva del barri i les hortes fins arribar al riu (actualment tot urbanitzat).

A l’altra riba un fumeral traient fum i Jesús, tancant l’escena el massís dels Ports.

Fotografia de Gonzalo Reparaz Ruiz, font Cartoteca Digital.

El pati organitzador de l’Escorxador

Es tracta d’un edifici clarament modernista construït al 1908, signat per Pau Monguió i Segura. Que no sols es va recrear en ornamentació amb tendències cap al mudèjar, sinó que amb aquesta estructura de pavellons i patis (servien per a facilitar la circulació entre les diferents dependències) es volia guanyar amb mesures higièniques dels nous temps.

És un recinte gran, rectangular i delimitant per un mur que unifica a l’exterior els diferents pavellons. Cada un del pavellons estava adjudicat a les funcions específiques d’escorxar els animals; xais, porcs, vedelles..., a les façanes hi estan representats amb els caps dels animals en qüestió. A més el recinte disposava de sales d’aireig, corrals, cotxera,... i sales designades als treballadors del mateix, matadors, inspecció...

A la foto es pot observar el pati de l’entrada que fa també al mateix temps d’espai de recepció, és l’únic dels espais que té l’edifici porxat i comunica de forma aixoplugada tres pavellons diferenciats, a més també es pot apreciar la reixa de forja, és l’únic espai que té comunicació directa amb l’espai públic.

Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu, de principis del XX. A la qual encara es poden observar diferents elements que ens mostren que l’obra no estava acabada, com el munt de sorra, cabassos,...

El convent del Miracle

Fotografia que il·lustra els aiguats a Catalunya l’any 1907. Publicada a la Il·lustració Catalana, presa des del Castell, ens mostra el desbordament del riu Ebre al seu pas per la ciutat afectant les dues ribes.

La vista a més de mostrar-nos la riuada d’aquell any, ens mostra el Barri de Sant Jaume, amb la seva església, el començament de les obres de l’Escorxador (parcialment inundades) i el sostre del convent dels Carmelites descalços ubicat al carrer Santa Anna.

El convent dels carmelites a Tortosa.

L’ordre es va establir a la ciutat cap al 1590 i se’l va conèixer com el Convent del Miracle, per situar-se en aquesta torre de la muralla, prop del Portal de Tarragona. L’edifici (cases adossades) i el santuari de la Mare de Déu del Miracle, va quedar parcialment enderrocat a causa de la Guerra dels Segadors, però aquestes edificacions es van refer (1683) i no es van abandonar fins 1708. La proximitat del monestir a la muralla va fer que tornés a quedar en ruïna durant la Guerra de Successió, al 1712 l’ordre decideix obrar un nou edifici al centre de la ciutat, a l’encreuament del carrer Santa Anna i Ratlla de Sant Jaume.

Les obres del monestir van començar el 1753 i l’església començarà a bastir-se cap el 1764, quedant consagrada el 1802. Església d’un estil barroc, era d’unes mides modestes, amb una planta de creu llatina i al seu transsepte una cúpula sobre tambor, com a element més destacable. A l’esquerra de la imatge (de la riuada) les dependències conventuals al voltant d’un pati central, (en aquest cas un espai adaptat a les noves funcions de presó de la ciutat), a la mateixa fotografia es pot apreciar com moltes de les obertures i galeries del pati estan  tapades parcialment. La seva façana com es pot veure a la foto presa per Ramon Borrell i Codorniu, a principis del segle XX, mostrava al carrer Santa Anna un fort desnivell, salvat per dues escales corbes que donen accés a un replà on es situen les tres portes de les dependències conventuals. Una façana que incorpora trets barrocs com és la disposició dels elements arquitectònics (finestres i capella central) a diferents nivells, més una estructuració rítmica a tres bandes que dóna dinamisme, reforçat per les línies corbes laterals i com a tancament un frontó amb petit òcul.

Després de la seva exclaustració el 1835 i cremar la seva biblioteca i arxiu segons Miravall, l’edifici propietat de l’estat mai va tornar a tenir un ús religiós, a les dependències del convent es va instal·lar primer un magatzem de sal, com a refugi de mendicants,... Fins que el 1848 es va destinar a presó municipal (ús que té quan es realitzen les fotografies), fins a l’inici del conflicte de la Guerra Civil (1936). Els revolucionaris van procedir a derruir l’edifici, ja que a més de contenir la presó, hi havia la caserna militar.

Amb la victòria del Generalíssim Franco, la instauració d’una nova Gestora Municipal i la Dirección General de Regiones Devastadas, es va decidir que l’edifici (convent i església) havia sofert danys irreparables a causa de la revolució i de la guerra. Per tant era necessària la seva destrucció. Llavors era la tònica general del franquisme, sens dubte molt més barat enderrocar que no pas restaurar o reconstruir, l’edifici veí de l’església de Sant Jaume correrà la mateixa sort.

A la última fotografia realitzada per DGRD el solar restant de l’antic convent i presó, on s’aixecarà un dels edificis més representatius de l’època: el grup escolar de Remolins.