A les diferents entrades que hem estat
publicant sobre aquestes taules gòtiques estem resseguint el camí que les va
portar al MNAC, però a la inversa.
Qui va vendre les pintures a Plandiura
(posteriorment passant al MNAC), va ser el tortosí Perepons després d’una
llarga negociació i varis intents fallits de col·locar les taules al mercat
d’art estranger. Però anem a pams!
Com hem vist en anteriors entrades,
col·leccionar art va ser moda en aquell moment a la ciutat. Diferents famílies
benestants i intel·lectuals van aconseguir formar col·leccions bastant dignes,
fins i tot arribant al punt de sortir al llibre-guia Levante d’Elias Tormo
publicat al 1923, d’aquestes taules en qüestió publicà: retablo admirable de
Pedro Serra o de Luis Borrasá, principios del siglo XV, procedente de Sta.
Clara.
Borrell va accedir a les dependències privades
de Diego de León per a realitzar la foto del Retaule dels set goigs de la Mare
de Déu i Salvany accedí a les dependències de la casa de la senyora Lamote,
realitzant dues estereoscòpiques de les taules gòtiques de la Mare de Déu dels
Àngels.
Sabem que és la casa de la senyora Lamote, ja
que Salvany és l’únic que anota al seu quadern de viatge. Clara Lamote de
Grignon i Bocquet, era filla de Lluís de Grignon Lebiaj i germana del músic
Joan Lamote de Grignon. Aquesta família entre els seus objectes d’art i
arqueologia, posseïa la làpida trilingüe de Tortosa.
Des del 1916 el propietari de les taules
gòtiques és Jaume Perepons i Brunet, fill de l’alcalde homònim i d’Elvira
Brunet i Illa.
Jaume i Clara eren matrimoni evidentment, i
segons el canonge Matamoros a la seva casa tenien una “Tabla notabilíssima”,
sent la primera referència escrita sobre la peça i publicada al 1916 a El
Restaurador, i diu així: en la actualidad la posee un vecino de esta ciudad,
ostentándola como la más preciada y esplèndida presa de los salones de su casa.
I continua: Sería una lástima que, con el tiempo, obra de tan alta prosapía
artística y representación excelsa de una época clásica de la pintura patria,
fuera a parar a manos extrañas, lejos de Tortosa, o siquiera Cataluña, donde es
justo se conserve como resto glorioso del pasado.
Molt segurament el canonge Josep Matamoros,
començava ha estar al cas dels intents de la venda de la peça i a l’article, fa
un crit d’ajuda que malauradament ningú escolta.
Imatge de la guia Calpe d'Espanya, publicada
al 1923, on es veu que part del territori de les Terres de l'Ebre queden
englobats dins la denominació de Levante III. Segons la guia Provincias
valencianas i murcianas.
Font:
C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit
privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.
Imatge: Fons Salvany Blanch. Biblioteca de
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada