Les zones porxades. La plaça de la Font VI

Abans de continuar amb l’evolució de la zona porxada de la plaça de la Font, us proposem fer un gir en la càmera fotogràfica i mostrar-vos la part nord de la mateixa.

És una postal, d’inicis de segle. Que ens mostra l’estrangulament o vèrtex que donava accés a la part nord de la ciutat.

A la fotografia ja podem veure com part del casat està renovat, una mostra del mateix és la Casa Ramona Sechi, coneguda popularment amb el nom de magatzems López Vergés, una casa d’estil modernista i realitzada per l’arquitecte Vaquer i Urquizú. Un habitatge que actualment encara el podem admirar i que va mantenir la fisonomia de plaça conservant els seus porxos. Amb el negoci obert i les gelosies de la planta de l’entresol, una de les característiques més destacables de la casa amb les mènsules del pòrtic.

Tot just al seu costat la Fonda Europa, al seu lloc inicial i abans de ser tancada i transformada. Amb els seus rètols i el fanal publicitari tan característic d’aquest establiment.

Creuant el carrer Bonaire, el sector de connexió amb la plaça del Pont de Pedra, en aquesta fotografia encara és fa més palès el desnivell entre les dues places a causa del pont (que ja resta totalment ocult per el cobriment del Vall). Tant l’edifici de la Fonda Europa com el del carrer del Vall van ser fortament danyats durant la Guerra Civil, sobretot en la façana del carrer Bonaire. Actualment encara podem apreciar aquest fet, a l’edifici del Carrer del Vall, el qual ens mostra una façana modernista i ricament ornamentada a la seva part nord, mentre que al carrer Bonaire, el seu estil resta simplificat.

Al fons el racó de la plaça del pont de Pedra, creat per l’edifici que albergava la llibreria Viladrich, i que feia estretir l’entrada al carrer del Vall, aquest edifici va restar així fins la dècada dels anys 40 del segle passat, quan a conseqüència d’un coet que va explotar al negoci veí, va cremar tot l’edifici, declarat en ruïna i posteriorment reedificat com el coneixem avui en dia i ampliant el carrer Nou del Vall.

Al costat de llevant, la fotografia presa a nivell de carrer, també ens deixa veure tot la porxada que serà eliminada amb la renovació del casat d’aquest sector i que va permetre l’ampliació de la mateixa, fins encabir el doble sentit de la marxa del transit rodat.

Us deixem amb una captura de pantalla de la connexió entre ambdues places, ja que és interessant veure com aquestes van ser ampliades, per evitar l’estrangulament que formava la plaça del Pont de Pedra. A la mateixa podeu comprovar (de dreta a esquerra), la renovació en postguerra de les cases de la Fonda Europa, ampliació del carrer Bonaire, la pèrdua del detall modernista a la casa del Vall i l’habitatge de Viladich, que va permetre l’ampliació del carrer Nou del Vall. 

Un reportatge de Tortosa Antiga al setmanari l’Ebre

Des d’aquí donar les gràcies al setmanari de L’Ebre i Vanesa Adell, per donar a conèixer i fer ressò al nostre projecte.

Tot i així ens cal matissar una dada apareguda al reportatge, al respecte dels set ponts de la ciutat de Tortosa. Amb questa afirmació fem referència als passos sobre el riu Ebre (3) i als situats sobre el Vall (4), ho volem explicar per evitar confusions als respecte.

Sobre el riu Ebre: 1. El pont de Barques, el més històric de la ciutat i posteriorment el pont de la Cinta, 2. El pont del Ferrocarril, 3. Pont de l’Estat.

Al Vall hi trobem quatre passos al seu llarg de la ciutat, la majoria d’ells d’època medieval i veritablement històrics, gràcies a ells la ciutat va desenvolupar-se cap al sud: 4. Pont de la Peixateria, situat a l’actual zona del Paiolet (encara es conserven les voltes gòtiques), 5. Pont de Pedra, al carrer de la Rosa (encara es conserva la toponímia del lloc), 6. Pont de fusta, situat a l’altura del Portal del Romeu (s’anomena així, ja que no hi ha constància de la construcció en pedra aquest lloc), 7. Pont del portal de l’Escorxador, situat a l’altura de la plaça mossèn Sol (dit així per coincidir amb la homònima porta del clos murallat). 

La muralla del Rastre, II

Si a l’anterior entrada, vam veure les restes de la muralla del Rastre, en aquesta fotografia el que podem veure es l’espai; el carreró que va donar pas al enderrocar el pany de mur. És a dir, l’evolució d’un espai que anat canviant amb el temps, de muralla a carrer i posteriorment a ampliació dels jutjats.

La Cucafera (un dia de festa, possiblement Corpus) és situa al mig del carrer del Vall, a l’accés de la plaça Mossèn Sol i darrere seu la cantonada de l’edifici de l’antic hospital de la Santa Creu i els habitatges que ja van quedar retratats amb l’altra instantània, amb els balcons plens de gent.

Fotografia del 1954, de la família Cuyàs.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

La muralla del Rastre

Fotografia enviada per una persona que vol mantenir l’anonimat, de l’últim fragment de la muralla medieval que tancava el sector del Rastre, tot just a tocar del Portal de l’Escorxador. Tros enderrocat per a donar pas al primer l’eixample de la ciutat, construït el 1862.

Aquesta muralla que va ser construïda al segle XIV, baixava del Castell abraçava els Reials Col·legis i tot just en aquest sector feia un tomb, un colze en la part de darrera de l’Hospital de la Santa Creu per unir-se amb el convent de Santa Clara i el Portal de Tarragona, ja situats a l’altre turó de la ciutat: el Sitjar.

Per sort, del nomenat sector encara conservem un representatiu fragment de la muralla amb dos torres, situada entre l’antic col·legi dels Josepets i el convent de Sant Joan.

A la imatge es pot veure el gruix, l'alçada i la manera de construcció de la muralla, el que no podem veure és, el ja enderrocat portal de l’Escorxador (1349) que capitalitzava tot el trànsit de la zona, donant accés al carrer del Vall, des del qual està realitzada la fotografia.

Posteriorment aquest fragment de muralla serà del tot enderrocat i es crearà un pas que comunicava el carrer de Sant Domènec amb l’actual plaça de Mossèn Sol, llavors Tetuan. Actualment aquest espai forma part de l’edifici de l’antic Hospital, reconvertit ara amb els jutjats de la ciutat.

La reconstrucció del Pont de l'Estat, V

Recuperem altre cop la seqüencia de fotos que il·lustra com el pont anava completant-se i que la podem mostrar gràcies a la donació d'Ignacio Irazuzta Ugarte.

Aquesta imatge que mostra la part de baix de la estructura de la base del pont, és força interessant, ja que gràcies a ella podem tenir una visió prou completa de com va quedar la part central de la façana fluvial, després de la Guerra Civil. És l'any 1940 i a ella podem veure com els habitatges de la zona (carrers Bisbe Aznar, Sant Roc, Canvis, Plaça de la Constitució, Barana de l'Ebre, Botigues de la Sal), encara no havien recuperat la utilitat inicial i són simplement runes. 

A més la gran boca del barranc a la seva desembocadura, com és pot apreciar són les voltes gòtiques apuntades, que avui en dia encara es conserven però amagades darrere de la nova boca, construïda al mateix temps que el mur de contenció del riu i que va crear el que avui es coneix com la Rambla Felip Pedrell.

Aquestes voltes sostenien l'edifici de la peixateria medieval vora riu, i conformaven l'últim pas per travessar el vall, a més de formar part del sistema defensiu de la ciutat medieval, ja que vora riu mai es va construir una muralla a l'ús: les cases i edificis feien aquesta funció.

I a l'esquerra d'aquesta boca la passarel·la provisional que facilitava el pas del riu a la postguerra, tot i que estava fortament vigilada.

A la dreta de la imatge el que es va conèixer com el carrer Barana de l'Ebre, amb l'edifici de la fonda dels Cugat i el carrer Botigues de la Sal. Amb una petita obertura que no és altra cosa que una claveguera que porta totes les aigües brutes al riu, al igual que feia i malauradament encara fa el vall.

En aquestes dues imatges la fase final de l'estructura, ja tocant gaire bé la riba dreta.
Com es veu a l'ultima, aquest fet va crear una gran expectació al seu moment a la ciutat.

Carrer del Vall

Un dels carrers més intrigants pel que fa al seu urbanisme de la ciutat. Encara que no és altra cosa que la domesticació del barranc del Rastre al seu pas per Tortosa, fins la seva arribada al riu.
Utilitzat sempre com a claveguera primer a cel obert i ja en edat moderna XVIII? cobert. Interessant de destacar que amb l’eixamplament de la ciutat baixmediaval cap al sud converteix al Vall en una arteria central a més d’un obstacle, per aquesta raó va estar creuat per diferents pont: 1. Al Portal de l’Escorxaria, 2. Al portal del Romeu, 3. El pont de Pedra (C. de la Rosa) i 4. Pont de Pescateria, a la vora d’aquest edifici i el riu.

La fotografia presa entre el carrer Vall i la cantonada amb l’accés de la Plaça dels Estudis dóna una imatge dels sectors que seran més afectats per les avingudes del Rastre, com de l’edifici del Hospital de la Santa Creu 1760, sent en aquell moment de la fotografia principis del S.XX l'Ajuntament . Cap al fons i tot seguit de l'hospital es pot veure el fragment muralla del Rastre, que tancava el circuit en aquesta zona amb la porta de l'Escorxador, el volum de l’església de Sant Domènec i en primer pla la botiga de la Villa de Sitges.

Fotografia enviada per Ramon Monllau.