Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Teodor Gonzàlez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer Teodor Gonzàlez. Mostrar tots els missatges

Carrer Teodor Gonzàlez. La casa Franquet.

Abans nomenat carrer de la Unió, ja que aquest feia de frontissa entre la ciutat antiga i nova.
Postal presa des de la part més alta del carrer, tot just a tocar de la falda del turó del Sitjar. Una imatge que ens revela, la configuració del casat a principis de segle: amb la Casa Brunet, la Matheu, la casa Escudé que albergava un cinema  i la Casa Franquet. Al solar que dóna inici al carrer ens anys posteriors es construiria el cinema Fèmina.


La Casa Franquet, és una de les més interessants de tot l’eixample tortosí, edifici cantoner, també va ser coneguda com casa Lo Fuster. Sobretot la seva planta baixa on presenta tres arcs rebaixats que alberguen els buits de la façana, actualment molt desvirtuats del que ens mostra la postal d’inicis de segle. D’estil eclèctic, encara conserva tota la decoració en la façana principal, on destaca la seva gran balconada correguda treballada en forja en primera planta i centrada en la planta superior. Els estucs amb imitació a encoixinat, es repeteixen per tota la façana, mostrant-se amb molt de volum al voltant dels buits. Destaca a la seva part central la decoració geometritzada a mena de cortinatge (elements de subjecció i borles), que es reitera en la planta baixa com a element de suport dels arcs.


La part superior esta coronada per  un frontó retallat i arrodonit, on destaca la decoració floral, i les mènsules que el flanquegen. 

La Casa dels Pallarés

Ens hem de situar als inicis del segle XX, per entendre la configuració burgesa de l’eixample del Temple a Tortosa i com les diferents famílies benestants es van anar situant en aquest nou barri, abandonant altres llocs de la ciutat; en busca de comoditat, sol, aire, salubritat, fama i prestigi amb els seus casalots modernistes, noucentistes, neos... Actualment i encara que prou desdibuixant es poden observar diferents cases que representen aquest fet d’inicis de segle, com són la Casa Segarra (posteriorment anomenada Matheu pel metge que hi vivia), Casa de les Torretes, la Casa Ballester, la Casa Bau, Grego, Brunet,... són alguns dels exemples.
Però la casa que avui ens ocupa és una que va ser esborrada del mapa a favor d’un bloc d’habitatges esperpèntic de relativa nova creació.


La casa Pallarés es situava a la cantonada entre el carrer Aranda (Pare Cirera, actualment) i el carrer Unió (Teodor González, actualment) i carrer Argentina on es situava l’entrada. Configurant la cantonada nord-est de la Plaça Alfons XII, una casa amb baixos i tres alçades que encaixava amb el cànon de totes les edificades a l’època donant així una escala  molt més humana al barri. Mostrant dues tribunes corregudes al primer i segon pis del xamfrà, i obertures amb balcons a la resta de les façanes, rematant l’edifici amb una cornisa amb xicotets pinacles.
De com important era per a l’època aquelles construccions els diaris de la ciutat (de corrent ideològica coincident amb l’amo) mostren uns breus alabant la construcció a més de fer publicitat encoberta als manobres: “Las obras de estucado del edificio que para la distinguida familia Pallarés se está construyendo en la plaza de Alfonso XII, han sido confiadas al inteligente estucador D. Ramon Serra, particular amigo nuestro”, per mostra un botó surt publicat el dia 4 de març del 1913 al diari El Restaurador, però no és l’únic: el mateix any a El Tiempo, (un Diario Político: era on mostrar l’ideari conservador, cal recordar que ens situem en l’Espanya de la Restauració, acabada de sortir de la Setmana Tràgica, on el pucherazo i els cacics eren l’ordre del dia) surt publicada el 21 de juny de 1913: “Han quedado terminadas las tribunas del suntuoso edificio que ha mandado construir en la Plaza Alfonso nuestro distinguido amigo el rico comerciante en aceites D. Fernando Pallarés, produciendo un efecto estético admirable sobre el elegante y artístico estucado de las fachadas. Con esto quedarán concluidas las obras de decorado exterior, faltando solamente algunos trabajos del interior. El arquitecto Sr. Mas y el estucador D. Ramón Serra han hecho una labor exquisitamente artística, ejecutada con tanto esmero como buen gusto por lo que merecen encarecidos plácemes.” 
Així doncs queda descrita l’obra de la burgesia conservadora que com en tantes altres ciutats configuraren els eixamples a inicis del S. XX, ja que sols ells “rics i acabdalats” eren capaços d’edificar. 

A la foto cedida per Joan Otero, la Casa Pallarés a la cantonada més llunyana, unes dècades abans de ser derruïda.

Cinema Fèmina



Fullet de mà, del cinema Fèmina a l'any 1944.
Enviat per Joan Otero.


Cinema Fèmina bastit als anys 40 en plena postguerra, obra de l'arquitecte J.M. Franquet Martínez d'estil racionalista. Situat a l'eixample de la ciutat en el carrer Teodor González, actualment és un edifici en desús.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...