Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agustí Querol i Subirats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agustí Querol i Subirats. Mostrar tots els missatges

La casa-taller d’Agustí Querol a Madrid.

“Nada mejor que la visita á su hotel en aquellos días no lejanos de extrema laboriosidad, daba idea de la fibra de Querol u de cuanto le deben nuestras artes plásticas.

Mezcla de palacio y taller, de fábrica y museo, lo erigió ad hoc el artista de la calle del Cisne, esquina á la de Zurbano, para que en las naves de sus varios estudios surgiesen á la vida sus más grandiosas creaciones. Tuvo fe en destino, y no se equivocó. Presintió su categoría de escultor monumental, y llegó á serlo en toda la extensión del vocablo.


En la masa arquitectónica que remata un frontispicio helénico, resalta el nombre del escultor entre dos columnas jónicas. Tras la verja, una puerta confidencial, ahora tapiada, daba acceso al jardín, al estudio grande y á las habitaciones particulares del artista. La yedra y las flores, sombreadas por acacias y arbustos, tapizaban los tapiales y paredes, dejando al descubierto, de trecho en trecho, lápidas, relieves, fragmentos de sus monumentos y estatuas, bocetos varios. En el centro, y en los ángulos del patio-jardín, descansaban é iban á posarse nubes de palomas, cuyo nevado plumaje contrastaba con sus crines leonadas de un hermoso mastín que gravemente seguía los pasos del escultor y se enroscaba á sus pies. Ardían los hornos en que se fundía y moldeaba la armazón del barro, y de los locales en que se hacía el vaciado dels yeso, se ponía término al modelado ó se sacaban de puntos sobre el mármol las estatuas, salía un animado rumor de colmena que levantaba una legión de escalpelinos, ayudantes y obreros. Era la vida que cantaba su canción al trabajo en el altar de la belleza.

De arte libre, glorioso y grande, era el ambiente que allí se respiraba. Al salvar el dintel del “estudio” último del maestro, como al hacer alto en su despacho, la impresión era honda, inenarrable. El asombro no permitía articular palabras, y los ojos se clavaban extasiados en todas aquellas innumerables figuras que reclamaban para sí la atención exclusiva, en los titanes, en las heroínas, en los alados corceles, en los símbolos de tantas gradezas, dolores y virtudes; y resbalaba la mirada por los caballetes y columnas, por los bustos en bronce, por los bocetos en yeso, por los retratos expresivos en mármol, por centenares de fotografías de la producción realizada, por deocenas de proyectos de monumentos por ejecutar… Toda una larga pregenie ilustre, toda una floración desbordada que presidia la escultura de la Gloria, sonriente y majestuosa, extendidos los brazos hacia su devoto y nervioso que á sus pues había encanecido prematuramente y que le rendía lo mejor de su vida.


Ya el hotel está silencioso como un templo. La familia del maestro, cumpliendo su voluntad, lo convierte en museo. Es el mejor tributo á su recuerdo y á su fama.

Així és com Rodolfo Gil, descriu i il·lustra la casa taller de l’escultor tortosí Agustí Querol, que posseïa al Paseo del Cisne de Madrid (actual Eduardo Dato). Aquesta monografia va ser editada al 1910 i estava inclosa dins la col·lecció de “Monografias de Arte Universal – Colección de volúmenes de elegante impressión, ilustrados con preciosos grabados.” Agustí Querol, sent el volum V, queda entre: Goya, Rodin, Bartolozzi, Sorolla, Millet, Murillo, da Vinci.. Una obra mitjançant la qual a l'autor el van nombrar acadèmic de l'Academia de Ciencias, Bellas Letras i Artes Nobles de Còrdova.

La casa-taller estava situada a una zona residencial i plena de palauets al nord de la capital i molt propera a la Castellana, dos carrers més al nord hi tenia de veí un artista coetani, però en aquest cas pintor: Joaquim Sorolla. 

Malauradament la casa del tortosí a diferència de la del valencià, ni va restar en peus, ni finalment es va convertir en Museu.


L’estudi de Querol a Madrid.

En aquesta entrada us deixem dos testimonis gràfics molt rellevants però de qualitat dispar, sobre l’estudi on treballava l’escultor tortosí Agustí Querol de renom internacional, a la ciutat de Madrid.


La primera fa referència a l’escultor treballant en la decoració escultòrica per al frontis del Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales, (Fototeca del IPCE. Archivo Conde de Palentinos) Font fotogràfica. Una espectacular fotografia on podem veure com treballava l’escultor, entre altres aspectes destacar la presència del model viu i d’altre model realitzat amb maniquí articulat.



La segon imatge pertany a la premsa gràfica de l’època (1909), és la vetlla del cadàver que es va realitzar al mateix estudi de l’artista envoltat de les seves peces escultòriques. L'estudi es situava al Paseo del Cisne, actualment Eduardo Dato. 

Les peanyes de Mossèn Sol

A diferència d’altres escultures de temàtica religiosa de la ciutat anteriors a la Guerra Civil, aquesta va quedar intacta, però si fraccionada.


El disseny i projecte inicial de la peanya i monument va ser realitzat per l’escultor Agustí Querol, tot i que no va poder realitzar-lo. Després de la seva mort el relleu l’agafen els seus deixebles Víctor Cerveto i Josep Casán, datant el monument el 1911. L’escultura quedarà inaugurada el 1912 baix una gran expectació i una forta ploguda, com es pot veure a diferents reportatges gràfics de l’època.

Amb la seva inauguració la plaça canviarà de nom deixant de ser Tetuan, per a portar el nom del mossèn, tot i així la popularitat de la plaça del Rastre no li traurà ni un nom, ni l’altre.

Amb els moviments polítics de tarannà anticlerical cap al 1932 es decideix actuar amb el monument, cosa que no passarà amb altres de la ciutat com ara el de Ros de Medrano a la plaça d’Alfons, el qual serà destruït pels aldarulls anticlericals d’inicis de la Guerra Civil.

Amb mossèn Sol es decideix dividir el monument en dues parts, la peanya de fort caràcter modernista quedarà resguardada en el col·legi dels Josepets, fundat pel mateix Domingo Sol. Aquesta va quedar allà oculta i resguardada fins a l’actualitat, 83 anys separada de la seva estàtua.

En canvi la imatge modelada del mossèn va ser traslladada al claustre de la catedral, on es va bastir una peanya més funcional i senzilla. Tot i així sembla que no va aguantar l'envestida anticlerical. 


Els temps moderns i democràtics, fan que es torni a bastir un nou monument a Mossèn Sol, realitzat per Àngel Acosta al 1989, a la plaça del Rastre. 

Amb les obres de reurbanització i reorganització de la plaça que es porten actualment, la peanya i l’escultura (nova) s’han retrobat,  desprès de més de 80 anys tornen a lluir juntes, ara sols queda que es restauren i es tornen unir.





Fotografia de Mossèn Sol al claustre de la Seu, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics. 

El patrimoni de Querol

D’aquesta fotografia de Salvany i Blanch fa exactament cent anys. És curiós veure aquestes fotos del fons de la Biblioteca de Catalunya, a més de ser una sort per a totes aquelles poblacions i llocs on va estar aquest excursionista. La seva voluntat documentalista i científica ens facilita conèixer amb tota mena de detalls com era la ciutat i que contenia en aquells moments.


De Querol hem parlat molt i de la seva falta de reconeixement a la seva ciutat natal també, però ara ens volem centrar en la fotografia, que per cert no deixa de ser fantàstica, una creació de bodegó amb escultures de l’artista que llavors portava quatre anys mort i faltaven quatre anys més, per a que José Cerveto li fes el monument al Parc. Va ser el període de temps on el consistori va estar negociant per realitzar la casa museu Querol a Tortosa i mai reeixit.

Tot i així cent anys són molt anys i la majoria de la Ciutat desconeix l’alt valor universal d’aquest artista i polític.


Veritablement una llàstima.

El Parc i l’arraconament d’Agustí Querol

Amb la construcció del Mercat, a dins Tortosa, la gent es quedava sense lloc on passejar. La destrucció del passeig de la Ribera, que al mateix temps ocupava la platja fluvial que van ser les drassanes medievals de la ciutat, va fer que la gent travessés els portals per sortir fora ciutat, a passejar.

El lloc seria una filera de plataners i moreres a la vora del Camp de Titets, les noves drassanes, a la vora dels calafats i de les barraques dels mestres d’aixa. Aquell espai anirà guanyant en fama i predilecció ciutadana. Fins que al 1884 guanyen la partida els passejants i les drassanes seran traslladades al marge dret del riu, constituint-se en aquesta zona el Parc del Temple.

El seu desenvolupament va de la mà del creixement dels eixamples de la ciutat, projectat a la manera francesa, el parc constarà d’un passeig central rodejat de parterres i glorietes. Que amb el temps s’anirà ennoblint, uns exemples seran: la construcció de l’Escala de Pau Monguió, la creació de fonts i llacs, escultures, fins i tot el trasllat de la Llotja medieval... Perfilant-se com el lloc idoni d’esbarjo de la ciutat i de la seva burgesia.

I és aquí, en el seu ennobliment on, en aquesta entrada, ens aturem. Ens aturem per parlar de l’escultura que va finançar el consistori per homenatjar a uns dels escultors més importants de l’Estat al segle XIX; Agustí Querol i Subirats (1860-1909).


És l’any 1918 i l’escultura-monument és encarregada a un altre escultor tortosí José Cerveto: Un bust de l’escultor sobre una columna i peanya hexagonal a la zona de les palmeres (part nord del parc, abans havia estat situada a l'espai modernista del Llac Vell). El motiu de la seva creació va ser la celebració de la gestació del que seria el primer museu monogràfic de l’Estat: “Museu Querol”. Obres que provenien del seu estudi madrileny serien exposades a la ciutat de l’Ebre.

Al final tot se’n va anar en orris. Per oblits, desinterès i falta d’astúcia, la ciutat de Tortosa va perdre una gran oportunitat, tot i tenir a la família de la seva part. Però no sols, la concepció de la creació del nou museu va quedar en res, la mateixa escultura del Parc acabarà desapareixent, arraconant l’homenatge d’aquest tortosí. Perdoneu, però no podem concretar el per què de la seva retirada: qüestions polítiques?, feia nosa?, la Guerra? amenaçava ruïna?... no ho sabem.

El fet és, que la seua ciutat natal es sumava i es suma a perpetuar aquest oblit, d’aquest escultor que va adquirir fama mundial. La seva filla Sílvia va intentar reanimar els projectes del museu a Tortosa durant la postguerra, però l’alcalde “nodemocràtic” de llavors, mai va respondre a les seves cartes.

Tot i així  pensem que encara estem a temps de crear un nou pol d’atracció cultural per a la ciutat de Tortosa. 

La recuperació i la dignificació d’aquest artista depèn de nosaltres, es pot fer una bona tasca, al voltant del seu entorn i reputació. ESTÀ A LES NOSTRES MANS. És impressionat els milers d’actius que té la ciutat i que son desdenyats, cal reactivar-los, tot i que siguin projectes de segles passats.

Fotografia: postal editada per Lucien Roisin, Barcelona. Anys 20 del SXX.

Plaça Agustí Querol


A la foto l'antiga plaça de la font, totalment anegada, de la riuada del 5 de gener de 1961, el camió de la foto era el del Sr.Risa, venedor de verdures del mercat i darrere les cases fent porxades de Sanmartín on paga la pena visitar la seva farmàcia i la casa dels magatzems de López Verges, obra que pertany a l'arquitecte Vaquer i Urquizú. Al fons la plaça del Pont de Pedra.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Agustí Querol i Subirats



Escultor modernista. Tortosa el 17 de maig de 1860 i mort a Madrid el 14 de desembre de 1909.



Bastida pel monument a Federic Soler, Pitarra. A la Rambla de Barcelona. Obra projectada el 1896 i conclosa el 1906 per l'arquitecte Pere Flaqués i l'escultor Agustí Querol i Subirats.



Agustí Querol al seu estudi, 1897. Amb la Glòria, que està situada a l'edifici del Ministeri d'Agricultura a Madrid, acompanyada dels Pegasos.

El legado póstumo de Agustín Querol: su estudio madrileño, su museo no realizado ni en Madrid ni en Tortosa
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...