Un conte molt real i un relat molt fantàstic.
Una jove bella i estrangera equilibrista, un mariner valent i una ciutat que bullia
a finals del segle XIX, són els tres protagonistes d’aquest meravellós relat.
El fet va tenir lloc una tarda del 27 de novembre
del 1880. La funàmbula Miss Scotti, experta en creuar rius de tota Europa i Amèrica,
va travessar el riu Ebre des de la Casa de la Diputació del General fins al cap de pont de la ciutat de
Tortosa. Un exercici d’equilibri que
durant tot el segle XIX es va posar de moda a les ciutats amb riu importants
d’Europa.
Al
diari tortosí La Verdad del 28/10/1880
es relata el fet, ens descriu que les
dues ribes estaven ben plenes de gent per veure l’espectacle i el riu de gom a
gom de barquetes ; “La maroma se apoyaba en el edificio que fué Aduana y en el
rebellin de la cabeza exterior del
Puente”, un espectacle propi de grans ciutats com París o Londres i que
mostra com la ciutat de l’Ebre, tot i haver perdut recentment la capitalitat de
la província era una de les urbs més poblades i dinàmiques de Catalunya,
receptora i dins del circuït de tots
aquets números tant espectaculars de circ.
La funció va començar a les 15:30 de la tarda,
presentant-se Miss Scotti al tercer pis de l’anomenat edifici i va començar la
travessia del riu realitzant diferents exercicis d’acrobàcia. Com sempre als
números acrobàtics hi ha el més difícil encara, un cop fet el primer tram
d’anada fins al cap de pont (de Barques), a la tornada Miss Scotti es va tapar
el ulls: “no le faltaban mas que unos veinte pasos para llegar al balcón del
que salia la Cuerda, se la vió vacilar, apoyarse sobre la maroma y caer luego
desde una altura de catorce metros contra las piedras y rocas que forman los
estribos de la Aduana”. Aquesta errada
va fer de l’exercici un fet remarcable i recordable a la ciutat i a la resta de
l’Estat, un exemple d’aquesta repercussió la trobem al diari La Provincia
d’Alacant on diu “dos valientes marineros se han tirado en seguida y la han
sacado medio muerta”.
Però la història no té un mal final, de tota
la gent que havia al riu per veure l’acte, Ramon Melich (el personatge valent i
galant del conte): “se tiró vestido al agua y sacó a flote a Miss Scotti que en
aquel momento no daba ninguna señal de vida. Colocada en una embarcación fué
llevada a una posada de las Ferrerías donde ella se hospedaba”. Un cop atesa
per metges i fins i tot rebuda “la unción por no estar en disposición de
recibir otros sacramentos” , la funàmbula va reaccionar i traslladada a
l’hospital on la van tractar per congestió pulmonar i una fractura de
clavícula.
La notícia ens
desvetlla més de l’altre protagonista, Ramon Melich, l’Alcalde de llavors el va
proposar al Governador de la província per “el arrojo y valor con que se lanzó al agua..., corriendo peligro de
muerte, para salvar a la desgraciada Scotti” atorgar-li una Creu de
Beneficència. Mentre a ple més de desembre el Diari Català destaca a les
notícies locals d’arreu del país: “la cèlebre funàmbula que, com ja saben los
nostres lectors, se troba sofrint en l’Hospital de Tortosa las conseqüèncias de
la caiguda en l’Ebro, adelanta ràpidament en sa curació, y es d’esperar que en
un plasso breu podrém anunciar son complert restabliment”.
A la figura de Miss
Scotti se la pot seguir a través de la premsa i és una mostra de com la seva
fama va anar en augment posteriorment a la seva actuació a la ciutat de l’Ebre.
Uns mesos després, en febrer del 1881 a l’Eco de la província, un diari
valencià, surt el següent breu:
“Funciones gimnásticas:
Pronto debe llegar a esta capital, la compañia gimnástica de atletas, hispano-franco-portuguesa,
que dirige Mr Zzazichierwierz, procedente de París, entre cuyos artistas se
encuentra Miss Scotti, celebre por sus sorprendentes y maravillosos
ejercicios".
Des de la ciutat de
l’Ebre encara se la recordava i altre cop al diari de La Verdad se fa ressò del
succeït a València: “Trabajo en la plaza de toros de aquella capital el último
Domingo. Miss Scotti pasó dos veces la maroma y cuando se disponia hacerlo con
los ojos vendados, el publico se opuso a ello tenazmente". Tal vegada els espectadors coneixien els fets
ebrencs o potser a la plaça va ser recordat la desgràcia ocorreguda recentment
a Tortosa i d’ací la reacció tan sorprenent dels valencians.
Malauradament no hem
trobat il·lustracions de Mis Scotti, ni imatges de la seva proesa a Tortosa
però si de funàmbules coetànies a ella i molt probablement els seus referents,
retratades com ella feia travessant rius com el Sena o Tamisí. Extretes de la
pàgina: www.blondinmemorialtrust.com
la relació és la següent:
- Pòster datat a l’any 1852 d'exercicis d'equilibri.
- Gravat d’un funàmbul travessant el
Sena en condicions atmosfèriques adverses.
- Il·lustració de Madame Genevieve, durant la travessia d’un riu.
