Si l'anterior fotografia del cos de bombers era espectacular, aquesta encara ho és més. Es tracta d'una formació realitzada al passeig central del Parc a la dècada dels anys 20. A la mateixa hi podem veure el cotxe de bombers i darrere el carro. Foto de Ramon Borrell.
Sobre el carro/bomba d'aigua, ja fa anys vam publicar una foto que ara podem contextualitzar amb aquesta altra i que va ser publicada per perfil a les xarxes de: Histories de Bombers @Apagafocs, el 20 de gener d'aquest any.
Tortosa al 1992 encara disposava de tres carros - bombes d'aigua dels anys vint, que van ser deixats a les dependències del Balneari del Porcar.
Per esbrinar l'esdevenir dels carros, cal resseguir un article publicat per Albert Curto a la Veu de l'Ebre el 2004, baix el títol de: "Els carros dels bombers: crònica d'una mort anunciada"
El 1992 el mateix Curto, va rescatar els carros del Balneari del Porcar, dipositant-los al Museu. Al temps condicionats per l'espai del Museu, els carros van ser desplaçats a altre espai de la ciutat, el magatzem del Carrilet. Però aquest va ser enderrocat i per tant els carros de bombers amb el seu anar i tornar, van anar a parar altre cop al Balneari del Porcar.
Tot i així cal dir que aquests carros al 2004 ja no eren on deurien de ser i de ser patrimoni de tots els ciutadans de Tortosa, van passar a ser patrimoni d'algun particular. Al 2004 i segons l'article, restaven a una finca de tarongers a la vora d'una muntanya de llenya. Evidentment d'això han passat uns 12 anys, el rovell i la podridura inexorablement, si haguessin restat al ras, els hauran desfet.
Ara faig una transcripció literal d'un fragment de l'article que va ser englobat al volum I de Patrimoni al Rebost: "Ha estat tanta la quantitat de patrimoni públic que en les darreres dècades ha passat de forma misteriosa (però socialment admesa) a mans particulars, que ni ens sobta ni ho valorem. Vull creure que en una societat que pretén ser normalitzada un fet així es condemnable i penalment punible. Aquí, probablement, això passarà sense pena ni glòria. En definitiva, per a la majoria de ciutadans, de polítics, i fins i tot d'intel·lectuals aquestes bombes d'aigua dels bombers tenen una importància relativa, i suposo que el traspàs del públic a privat és qüestió de no meneallo".
Ens cal puntualitzar, un aspecte més modern al respecte dels carros-bomba d'aigua, traslladat des del web: Ilercavònia. Es tracta d'explicar el final feliç que van tenir aquestes peces, després de ser tractat el tema als mitjans de comunicació. La brigada municipal es va presentar a una finca de Ferreries a la vora del pont del Mil·lenari per a recuperar-los. Al 2008 es va presentar en societat la seva restauració dels dos carros-bomba, fent-se una exposició a l'Escorxador. Actualment es troben a la seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre.
ILERCAVÒNIA. Enciclopèdia oberta de les comarques centrals dels Països Catalans.
Ens cal puntualitzar, un aspecte més modern al respecte dels carros-bomba d'aigua, traslladat des del web: Ilercavònia. Es tracta d'explicar el final feliç que van tenir aquestes peces, després de ser tractat el tema als mitjans de comunicació. La brigada municipal es va presentar a una finca de Ferreries a la vora del pont del Mil·lenari per a recuperar-los. Al 2008 es va presentar en societat la seva restauració dels dos carros-bomba, fent-se una exposició a l'Escorxador. Actualment es troben a la seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre.
ILERCAVÒNIA. Enciclopèdia oberta de les comarques centrals dels Països Catalans.
A. CURTO, “Els carros dels bombers: crònica d'una mort anunciada”, a J. VIDAL, A. CURTO (coord.), Patrimoni al rebost (I), Tarragona, 2004.
