· La Generalitat portarà el nou pla hidrològic a la Comissió Europea si Cañete no s'asseu a dialogar
|
Lo Delta i l'illa de Buda |
Vilaweb 05/07/2013
El pla hidrològic de la Conca de l'Ebre va superar ahir una primera votació al Consell
de l'Aigua de la Conca, malgrat el vot en contra del govern català i
de la CHA i l'oposició manifesta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
(PDE). El pla, sense consens, limita el cabal del tram final de l'Ebre a
poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals per destinar-ne 11.000 a
regar 1,4 milions d'hectàrees. El conseller de Territori i
Sostenibilitat, Santi Vila, ha comparegut aquest matí per anunciar
l'oposició frontal del govern català a l'aprovació del pla hidrològic de
l'Ebre i ha alertat que posava en risc el Delta i la seva
biodiversitat.
Vila ha avisat que el pla posava en risc la
preservació del Delta de l'Ebre, 'un risc objectiu i objectivat',
recordant que la regressió del Delta va lligada a la garantia de cabals.
Per això ha anunciat que si el govern espanyol no manifestava una
voluntat de diàleg, la Generalitat aniria a la Comissió Europea per
mirar d'aturar el pla.
En la reunió del consell d'ahir a Saragossa, el
controvertit document va ser aprovat amb 70 vots a favor, nou en contra
(els dels representants de la Generalitat, de Cuenca Azul, on s'integra
la PDE, i del partit aragonesista CHA), i cinc abstencions. 'Per
primer cop a la conca hidrogràfica de l'Ebre s'aprova un document sense
consens', lamentava el batlle de Tortosa, Ferran Bel, que va
assistir-hi representant el govern.
Des de la PDE, el seu portaveu, Manolo Tomàs, era
contundent: 'La reunió s'ha fet per complir un protocol però el que s'ha
aprovat ratlla el delicte ecològic'. Per Tomàs, la votació és una nova
'marxa militar' del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, que
s'activa de manera 'unilateral', sense tenir en compte els interessos de
les Terres de l'Ebre, per forjar un nou 'pacte nacional de l'aigua' amb
nous transvasaments previstos dins d'un nou pla hidrològic espanyol a
partir del mercadeig de les concessions. Considera, a més, que la
proposta de 'repartir' concessions de regadiu, fins a 450.000 noves
hectàrees, deixa 'totalment fora de lloc' la preservació del Delta de
l'Ebre i els preceptes d'obligat compliment de la Directiva Marc de
l'Aigua europea.
Els antitransvasament van presentar un dictamen
motivat que recull tots els incompliments detectats en el document, com
la qüestió del cabal ambiental, la hipoteca dels regadius, la qualitat
de l'aigua o la metodologia mateixa. 'Quan superi la tramitació a
l'estat espanyol i arribi a la UE hi hauran advertències que no està ben
redactat. La CHE presumeix d'un 70% de les masses d'aigua en bon estat
quan Europa diu que és un 43%, però no diu que està fet de forma
capciosa i sense estudiar la meitat d'indicadors.'
Per primer cop en molts anys, el moviment social i el
govern han coincidit defensant la mateixa proposta per al tram final del
riu Ebre. En canvi, els regants del territori i les comunitats dels
canals de l'esquerra i la dreta de l'Ebre que reguen el Delta s'han
desmarcat d'aquest consens i han votat a favor del Pla de Conca,
alineats amb la Federació de comunitats. 'Hi hem d'estar d'acord i hem
d'ajudar tota la conca. O és que han de regar els de baix i els de dalt
no?', deia el president de la Comunitat de la Dreta, Manolo Masià, en
declaracions a l'ACN, defensant que la proposta els garanteix disposar
de l'aigua que necessiten i d'algun privilegi que no tenien, sense voler
explicitar més. La PDE els ha acusat obertament d'haver 'donat
l'esquena al territori', de negar-li l'aigua per a l'equilibri ambiental
del Delta i el futur desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre.
Un cop superat el tràmit del Consell de l'Aigua de
la Conca de l'Ebre, el Pla serà sotmès demà al Comitè d'Autoritats
Competents de la Conca, on estan representades les administracions,
entre elles el govern. Posteriorment, el document serà debatut i aprovat
pel Consell Nacional de l'Aigua abans que el Consell de Ministres, poc
després de l'estiu com a molt tard, l'acabi aprovant mitjançant un reial
decret llei.
Més informació:
-.-