El moviment 'freegan'. Deixalles que alimenten

El moviment 'freegan' converteix el reciclatge del menjar en una opció de vida

Jo, freggan

Vilaweb.Cat

Quan un parla amb la gent gran sobre el reciclatge alimentari a Catalunya, la majoria diuen: “Això sempre s’ha fet!”. No obstant, degut a la postguerra i la pobresa extrema en la que vivien moltes famílies, aquest fenomen anava més lligat a la necessitat de menjar que a la crítica al consumisme, tal i com fan ara algunes moviments socials nascuts cap als anys 90 a Catalunya.

A diferència d’altres països, a Catalunya el reciclatge alimentari mai ha estat organitzat, sinó que la gent el practica individualment per ideologia pròpia. Malgrat això, existeix un col·lectiu independent a Barcelona anomenat La Olla Móvil que aprofita aliments des del 2005.

Aquest grup està format per persones que no estan conformes amb les desigualtats socials i el malbaratament de productes que es viu actualment. Així doncs, recullen aquells aliments que el mercat de l’Abaceria Central de Barcelona ha de llençar, per després oferir-lo com a plat vegetarià cada dissabte a aquella gent que ho necessita. En concret, es distribueix per la nit al Raval i el Barri Gòtic de Barcelona. Pel que fa al reciclatge a títol individual, aquests han crescut en número en poc temps, però han vist com ajuntaments, en concret el de Barcelona, i diferents cadenes de supermercats posaven traves a la seva acció.

La paraula 'freegans' ve de la suma de “free” i de “vegans”, que vol dir lliures i vegetarians. Tanmateix, actualment es consideren 'freegans' qualsevol persona que recicla menjar com a una opció vital.

Abans, un 'freegan' podia passar per davant els comerços i recollir part del menjar que els botiguers deixaven separat, però ara han de cercar-lo dins les escombraries. A més, l’Ajuntament de Barcelona sanciona, a través de l'Ordenança del Medi Ambient, amb multes d'entre 400 i 3000 euros el fet de remenar els contenidors. Aquesta tipifica com falta lleu "transvasar o manipular deixalles dipositades en els elements de contenció ubicats a la via pública". Els dos motius principals d’aquests dos canvis han estat, en primer lloc, les cues de gent recollint menjar donaven “mala imatge” a la ciutat i, en segon, hi havia barris on la tria d’aliments comportava brutícia al carrer i els veïns es queixaven.

Malgrat aquest canvi, a trashwiki.org, una pàgina web dedicada exclusivament a donar informació sobre aquells llocs on es pot recollir menjar a tot el món, diu que l'estat espanyol compta amb la reputació de ser un país meravellós pels 'freegans'. Això és gràcies a l’existència de mercats, botigues petites de queviures i fleques que ofereixen menjar sobrant a aquells qui ho demanen.

No obstant, alguns d'aquests activistes denuncien que algunes grans cadenes són bastant reticents a donar menjar a canvi de res. Segons expliquen, molts cops tenen els contenidors a l'interior dels seus establiments, o bé barregen el menjar amb lleixiu perquè aquest no pugui ser aprofitat. Per altra banda, moltes d'aquestes grans superfícies tenen convenis amb bancs d'aliments.

Sembla ser que és un moviment que va en augment, alhora que cada cop es malgasta més menjar. Ara falta saber com evolucionaran les polítiques dels diferents ajuntaments i els supermercats.

Informació relacionada:

• El reciclatge alimentari arreu del món Es calcula que cada europeu i cada nord-americà llança, anualment, entre 95 i 115 kg d’aliments en estat encara òptim
• Donar abans que llençar Hi ha negocis i mercats col•laboren perquè els sobrants no acabin a les escombreries

o0o

10 milions de persones s'enfronten a la fam a l'Àfrica occidental: és hora d´actuar

InspirAction/Canalsolidari

La imatge és de Annabel Davis (c) InspirAction

L’epicentre de la crisi és Níger, on set milions de persones pateixen la manca d’aliments. Acció Contra la Fam, Intermón Oxfam, InspirAction, Plan Espanya, World Vision i Save the Children sol·liciten un increment significatiu de l’ajuda humanitària a la zona.

Sis de les principals ONG espanyoles han fet una crida per augmentar considerablement els esforços d’ajuda humanitària destinats a assistir els 10 milions de persones que s’enfronten a una fam severa en la regió del Sàhel, a l‘Àfrica occidental i central. L’epicentre de la crisi és Níger, on set milions de persones, gairebé la meitat de la població, pateixen la manca d’aliments. Altres dos milions de persones al Txad i centenars de milers més a Mali, Mauritània, regions de Burkina Faso i la regió més septentrional de Nigèria estan afectats per aquesta crisi.

Les ONG ( Acció Contra la Fam, Intermón Oxfam, InspirAction, Plan Espanya, World Vision i Save the Children ), han manifestat que les xifres de la desnutrició evidencien la necessitat d’actuar immediatament. Les últimes estadístiques de Níger indiquen que gairebé el 17% dels menors de cinc anys estan patint de desnutrició aguda, un percentatge que és un terç superior al de l’any passat.

La resposta internacional resulta imprescindible per impulsar la distribució de l’ajuda d’una manera eficaç i ràpida, així com per garantir més fons. Concretament, les ONG han instat a l’ONU que nomeni un representant especial per a la crisi, que acceleri i coordini els esforços d’ajuda de diversos països, i que intervingui entre els governs dels països afectats i els països donants.

Malgrat les crides emeses durant els últims sis mesos, els fons per respondre a la crisi són escassos i arriben amb retard. Així, la crida d’emergència que l’ONU var fer per pal·liar la crisi a Níger ha reunit 107 milions de dòlars menys que el que es va programar. Mentre que alguns països han incrementat el seu suport, uns altres han respost amb demora i han estat menys generosos. Les agències d’ajuda humanitària han sol·licitat als països rics que facin donacions generoses i que financin com més aviat la crisi, amb la finalitat de prevenir una catàstrofe. També han instat aquests països que garanteixin la participació dels alts càrrecs governamentals, de manera que s’eliminin els retards en la distribució de l’ajuda.

Precisament per aquestes demores, en les zones afectades l’ajuda alimentària s’ha adquirit i distribuït massa tard, com en el cas de Níger, on les distribucions del Programa Mundial d’Aliments (PMA) van començar massa tarda i van arribar a poques persones. En vista de les últimes xifres alarmants sobre la desnutrició, el 2 de juliol el PMA va anunciar que augmentaria el nombre de nigerians als quals està assistint, passant de 2 a 4,5 milions de persones. Al Txad, on el PMA necessita altres 20 milions de dòlars, la distribució d’aliments solament s’ha programat per a dos mesos malgrat que, com a Níger, les pròximes collites no es recolliran fins dins de tres o quatre mesos.

La sequera, el fracàs dels cultius, les plagues, l’augment del preu dels aliments i els nivells de misèria extrema han provocat la severa escassetat d’aliments, i les terres de pastoratge són ara molt menys fèrtils. La gent ha hagut d’abandonar les seves llars, i vendre les poques possessions que tenien o sacrificar el seu bestiar moribund. Les agències han advertit que aquestes mesures desesperades no solament indiquen l’agudesa de la crisi si no que també soscaven les inversions per al desenvolupament a llarg termini.

Referent a això, Philippe Bassinga, de InpirAction, ha manifestat: “En les zones rurals de Níger la població viu en un perpetu desplaçament a la recerca de llavors, aigua, i pastures incertes. Una pobra dona em deia avui que ja no es nota la diferència entre pobres i rics, perquè l‘única cosa que es pot consumir és farina de mandioca. De la mateixa manera que els animals famolencs, assedegats i cansats que ja no poden desplaçar-se són abandonats pels seus propietaris. Els homes i sobretot les dones amb nens semblen viure el mateix malson, perquè ja no tenen forces de desplaçar-se i buscar ajuda. La qüestió és: anem a deixar que aquestes dones i nens agonitzin en silenci? Per què dubtem encara? És hora d’actuar.”

Níger, que és el país menys desenvolupat del món, és també el més afectat per la catàstrofe, amb 7,1 milions de persones que necessiten ajuda humanitària. Entre ells, hi ha gairebé mig milió de menors de menys de cinc anys que pateixen desnutrició aguda, enfrontant-se per tant a lesions irreversibles, i que moriran si no reben urgentment un tractament.

La collita de cereals ha decrescut fins a un 30% i les pastures, que són fonamentals per als ramaders, estan per sota del 60% del nivell necessari. Al Txad, on es viu un conflicte de llarga durada, hi ha dos milions de persones afectades per la falta d’aliments. Hi ha informes que assenyalen que algunes dones s’han vist obligades a menjar llavors dels formiguers i que els índexs de desnutrició arriben a un 27% en algunes regions. Centenars de milers de persones també es troben en situació de risc en Mali, Burkina Faso i al nord de Nigèria.

Font: Canalsolidari.org