22 de febrer: Mobilització a Chiapas, La Otra Campaña va!, presos polítics llibertat!

20 de febrer: Avis de que integrants de l'Ejercito de Dios han bloquejat amb pedres una carretera que connecta dues llacunes a Mitziton. Es tem que vulguin segrestar a algú per a tractar de fer intercanvi de presos amb l'estat. Estem en alerta tots! Responsabilitzem al mal govern del que pugui passar.

20 de Febrer: Caravana de Dones en Defensa de La nostra Terra i Territori

Amb l'arribada de la Caravana va començar aquest 19 de febrer una nova jornada de mobilització per a continuar exigint la llibertat dels 10 companys presos de l'ejido Sant Sebastián Bachajón. Aquesta vegada, protagonitzada per dones en el campament civil que mantenen companys i companyes de Sant Sebastián Bachajón, prop del creuer que porta a les Cascades d'Agua Azul. En aquest lloc, continuen apostats agents de la PFP. Amb l'arribada, els "ejidatarios/es" van donar la benvinguda i es va continuar amb la presentació i salutació de les companyes que van integrar la Caravana de Dones.

La Coordinadora de les Dones va donar la seva paraula en nom de les companyes de l'ejido, va explicar com van ser els fets i la seva situació. També van donar la seva paraula el Consell de Vigilància i el Comissariat Ejidal. Companyes de la caravana, adherents a La Otra Campaña, parlaren després sobre la importància que dones i homes defensin la terra que els pertany, i es van animar a seguir en la lluita.

Les participacions de la caravana integrada entre d'altres per companyes de comunitats de la regió Altos, Nord i Fronterera, van acabar amb la lectura del pronunciament de la Caravana de Dones en Defensa de La nostra Terra i Territori.

Per a finalitzar la jornada, es va intentar portar a terme una acció simbòlica. Una marxa de dones fins al lloc on es trobava la caseta que els va ser desposseïda als companys/es i denunciar l'ocorregut davant la policia que està vigilant una nova construcció en aquest lloc. L'acció no es va acabar de portar a terme per l'actitud agressiva que van mostrar els treballadors de la construcció amb la connivència policial.

Es continuarà realitzant mobilitzacions mentre el govern persisteixi a mantenir presos als companys.

Algunas imatges de la jornada.

16 de febrer: Jornada de mobilitzacions per la llibertat dels companys.

El passat 16 de febrer, un aniversari més dels Acords de San Andrés, es succeïxen les accions en suport als "ejidatarios" de Sant Sebastián Bachajón i per a exigir la llibertat dels 10 companys presos, als quals divendres passat se'ls va dictar acte de formal presó.

Aquest document del frayba, recull algunes de les irregularitats comeses amb els companys durant el procés: dos dels detinguts no estaven en el lloc dels fets; un altre dels detinguts, amb deficiència mental, va ser obligat a signar una declaració autoinculpatòria; i als integrants del centre no se'ls va permetre realitzar el seu treball.

El dia d'avui, mentre realitzen un bloqueig a la carretera a l'alçada de les Cascades d'Agua Azul, els companys de Sant Sebastián Bachajón fan arribar un comunicat, en el qual expliquen també de com el govern va tractar d'utilitzar als companys presos com moneda de canvi per a fer-se amb el control de la caseta de cobrament d'Agua Azul. (Escolta l'àudio aquí.)

A Mitzitón, se segueix pendent del que pugui ocórrer amb els adherents de La Otra Campaña en aquesta jornada d'accions, després dels enfrontaments de dies passats, després d'un bloqueig per a exigir la llibertat dels presos, on van resultar ferits de gravetat dos dels companys i on, després de la detenció de més d'una vintena d'integrants de l'Ejercito de Dios, se segueixen succeint les fustigacions i es tem que puguin anar a pitjor.

Per altra banda, els companys de La Voz del Amate, s'han sumat amb un dejuni a les accions per a exigir la llibertat dels 10 companys presos de Sant Sebastián Bachajón. A San Cristóbal, s'està cridant a realitzar una acció al mercat, i el frayba també va fer una crida per que es realitzessin accions i ciberacciones.

I des de Tila, els companys adherents del PUDEE també fan arribar el seu enuig en una denúncia, davant la contínua tasca de desallotjaments per part de representants governamentals, i exigeixen igualment la llibertat dels 10 companys presos de Sant Sebastiàán Bachajón, al mateix temps que es solidaritzen amb els companys del Poble Organitzat de Mitzitón.

Des d'Alemanya: Presos polítics libertat.


16 de febrer: Mitzitón

Als i les adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona als i les participants a La Otra Campaña

germans i germanes:

El grup de tall paramilitar Ales de Aguila - Ejército de Dios, agredí al poble organitzat de Mitziton adherent a les Sisena Declaració amb un saldo d'una persona fortament colpejada i amb una persona ferida de bala, aquesta ultima internada a l'hospital de les cultures...

l'agressió amb armes de foc va ser durant a la tarda i amb presència de la Policia, l'Exercit Federal i representants del govern... davant els fets van ser detinguts, posteriorment, mes d'una desena membres de l'Ejercito de Dios ... per aquest motiu, els Alas de Águila ahir van bloquejar la carretera a l'alçada de Mitzitón per a exigir l'alliberament dels detinguts... també van destruir tanques dels nostres companys....

a dia d'avui estan amenaçant que al no ser alliberats els militants de l'Ejercito de Dios, entraran de manera violenta al poble organitzat de Mitzitón....

aquesta és una crida urgent per a estar pendent del que pugui passar....

Atentament

Semilla Digna de los Pueblos de los Altos.

Imatges de Mitzitón 16 de febrero

16 feb: Mitzitón resisteix contra la construcció de l'autopista San Cristóbal-Palenque

16 febrer: Paramilitars prop de l'entrada de Mitzitón

Noves agressions del grup paramilitar Alas de Águila durant la matinada

15 de febrer: es reporta que integrants de l'Ejército de Dios estan bloquejant la carretera a Mitzitón i destruint les tanques de la comunitat. Si us plau, es demana solidaritat amb els adherents de Mitzitón.

Tanques destruïdes per paramilitars a Mitzitón el 15 de febrer por la nit

Forces policiaques controlant l'entrada de Mitzitón

A les 4:30 de la matinada el grup Alas de Águila ue bloquejava la carretera es retirà sense complir les amenaces que ha reiterat constantment en els dies recents.
els dies recents
Orificis de trets del 13 de febrer a Mitzitón

Aspectes de la construcció de l'autopista San Cristóbal-Palenque

• Chiapas. Els Paramilitars Alas de Águila disparen contra La Otra Camapaña de Mitziton, en presència de representants de secretària de Governació.

• 13 feb: Agressió paramilitar contra adherents de La Otra Campaña a Mitzitón, 1 ferit greu

• Bloqueig a la carretera del poble organitzat de Mitzitón

• Projecte Ecoturístic del Govern de Chiapas darrere de la repressió a Sant Sebastiàn Bachajón, Chiapas

Antecedents:

• 13 octubre de 2010: Atacs al Frayba

• 13 octubre de 2010: Denuncia por les constants agressions por part dels paramilitars de l'"Ejercito de Dios"

• 18 setembre de 2010: Denuncia de San Sebastián Bachajón

• 14 setembre de 2010: Realitza la otra campaña bloquejos de carretres a les inmediacions de San Cristóbal de las Casas

• 14 setembre de 2010: Més agressions de paramilitars contra Mitzitón

• 1 juliol de 2010: Mitziton: germanes i germans, coneguin el nostre sofriment i per què estem lluitant
  

• 1 de març de 2010: Mitzitón. Agressió armada de l'Ejército de Dios

• 21 juliol de 2009: Assassinat i agressions a la resistència en Mitzitón

• 21 juliol de 2009: Fustiguen a "ejidatarios" oposats a la construcció d'autopista a Chiapas
  

• 16 Abril 2009: Antecedents de la lluita a Mitzitón

Fonts d'informació: Chipas Indymedia, Chacatorex, Frayba, Kaos, Ciepac, ... i d'altres

Més informació a L'ombra: EZLN, Mitzintón, San Sebastán Bachajón, Alas de Águila, paramilitars, Projectes ecoturístics a Chiapas, ...

14 de febrer de 2011 SOBRE LES GUERRES. Fragment de la carta primera del SCI Marcos a Don Luis Villoro

14 de febrer de 2011 Chiapas. Els Paramilitars Alas de Águila disparen contra La Otra Camapaña de Mitziton, en presència de representants de secretària de Governació.

12 de febrer de 2011 Projecte Ecoturístic del Govern de Chiapas darrere de la repressió a Sant Sebastiàn Bachajón, Chiapas

27 de gener de 2011 Mor a Mèxic el bisbe JTatic Samuel Ruiz

8 de gener de 2011 Ofensiva antizapatisme

2 de gener de 2011 Disset anys de l'aixecament a Chiapas

31 de desembre de 2010 Zapatistes: guanyadors del primer assalt

Projecte Ecoturístic del Govern de Chiapas darrere de la repressió a Sant Sebastiàn Bachajón, Chiapas

Projecte Ecoturístic del Govern de Chiapas darrere de la repressió a Sant Sebastián Bachajón

Diverses veus de Mèxic i del Món contra la repressió

En un comunicat emès ahir pels companys i companyes de l'Ejido de Sant Sebastián Bachajón, avisen que realitzaran una plantada en el creuer d'Agua Azul per temps indefinit per a exigir-li al govern de Juan Sabines que alliberi als 10 companys detinguts injustament el passat 3 de febrer, a qui els estan fabricant delictes d'homicidi calficat per la mort d'un priísta el dia que aquests van atacar la caseta.

Denuncien que l'atac ho va organitzar el mateix govern per a apoderar-se del Centre Ecoturístic Esquerdades d'Agua Azul per als seus interessos i projectes transnacionals. Prova d'això és que el 29 d'abril del 2009 els priístas que ara tenen en les seves mans la caseta, van signar un conveni amb el govern i el 5 de maig del 2009 altre més amb el comissariat de Tumbalá on acorden lliurar el Centre Ecoturístic al govern.

A més, des del Cereso 17 de Playas de Catazajá, en una comunicació, els companys presos expliquen a detall les irregularitats de les detencions.

Més informació: http://chiapasdenuncia.blogspot.com

En aquests dies, a Chiapas, Mèxic i el Món, s'han seguit donant a conèixer diverses expressions de suport a la lluita pel seu territori del Ejido Sant Sebastián Bachajón i en rebuig a la repressió i empresonament dels 10 companys que continuen presos:

• Bloqueig a la carretera del poble organitzat de Mitzitón
• Pronunciament del Centre de Drets de la Dona de Chiapas i convocatòria a caravana
• Pronunciament de Col·lectius de Dones de la Zona Nord de Chiapas
• Convocatòria a manifestació en el Districte Federal
• Acció Urgent de l'Organització Mundial Contra la Tortura
• Carta de diversos col·lectius de Mèxic i el Món
• Carta de la Xarxa de Solidaritat Zapatista del Regne Unit

Notes anteriors:

Acció Urgent per situació a Sant Sebastián Bachajón

Per estar pendents del que pugui succeir amb els companys "ejidataris" de Sant Sebastián Bachajón en els següents dies: el govern de l'estat va anunciar el 6 de febrer la instal·lació d'una "taula de diàleg".

Els companys adherents a La Otra Campaña de Sant Sebastiàán Bachajón no es van presentar a aquesta taula ja que la proposta no va respectar el procés de diàleg que ja existia per a arribar a un acord comunitari, a més van ser agredits i despullats violentament de la caseta de cobrament pel grup de "ejidataris" “oficialistes”; el govern manté a 10 "ejidataris" presos com si fossin delinqüents i cossos policíacs mantenen ocupat el territori que ancestralment els pertany.

Davant aquesta situació i ja que el 11 de febrer pròxim es venç el termini jurídic per als 10 companys detinguts, el Frayba va llançar una acció urgent on exhorta a la comunitat nacional i internacional perquè es pronunciï perquè es garanteixin els drets humans dels companys detinguts, particularment el dret a la presumpció d'innocència, de protecció judicial i garanties judicials, així com el respecte al degut procés legal.

A més convoquen als col·lectius, organitzacions i persones que realitzin actes de solidaritat a favor dels companys detinguts i pel respecte al territori dels pobles indígenes.

Priven arbitràriament de la llibertat a 117 "ejidatarios" de Sant Sebastián Bachajón

• Greus violacions al degut procés i accés a la justícia a presos indígenes, adherents a La Otra Campaña.
• Detinguts afirmen que no hi va haver estrangers retinguts i que mai va haver bloqueig de la carretera.
• Alliberen a 107 persones i mantenen detinguts a 10 "ejidataris".

En relació amb els fets ocorreguts en San Sebastián Bachajón, Municipi de Chilón, Chiapas, on van resultar privats arbitràriament de la seva llibertat 117 "ejidatarios," adherents a Ladherents a La Otra Campaña, compartim el següent butlletí de premsa.

Aquest Centre de Drets Humans [Fray Bartolomé de les Casas] continua en la documentació dels fets per a poder compartir-los informació que ajudi a entendre el context i estratègies que pretenen controlar el Territori.

Desallotgen a "ejidataris" de Sant Sebastián Bachajón de caseta d'Agua Azul
Forta repressió després de bloqueig de protesta

Els companys de l'Ejido de Sant Sebastián Bachajón van denunciar la presa de la caseta de cobrament en l'entrada d'Agua Azul que en els últims dos anys han estat administrant. En la seva denúncia, explicaven que més de 60 persones dirigides per Carmen Aguilar Gómez, el seu fill i Juan Álvaro Moreno, “van irrompre la caseta de cobrament amb luxe de violència”. “Culpem al delegat de govern de Chilón i al coordinador polític i al c. Llic. Noe Castañón León secretari de govern de Juan Sabines ja que aquest és el fruit de les seves reunions que han vingut realitzant amb els dirigents partidistes i un presumpte delinqüent el c. Carmen Aguilar Gómez i el seu fill”. Cap esmentar que el passat 26 de gener els companys avisaven que aquestes persones preparaven el desallotjament.

Després que els arrabassessin la caseta de cobrament, va arribar la policia i va ocupar el lloc. Els companys de l'Ejido de Sant Sebastián Bachajón van prendre la carretera que duu a Palenque i fins al moment només disposem de la informació publicada per Elio Enríquez corresponsal del diari La Jornada sobre els fets ocorreguts el dia d'avui, on s'explica que més de 120 detinguts van ser traslladar a Palenque, a l'espera de la informació que ens arribi per part dels companys i del frayba que està en el lloc documentant què és el que va ocórrer.

4 febrer. En un comunicat els companys adherents de Sant Sebastián Bachajón confirmen la detenció de 121 companys i informen que: "... actualment hi ha 2 desapareguts privats de la seva llibertat sense saber on els tenen, com organitzacions que som exigim la prompta llibertat dels nostres companys ja que no som delinqüents..." i demanen solidaritat per a exigir l'alliberament dels companys detinguts.

Comunicats de suport a la lluita de Sant Sebastián Bachajón:

Semilla digna de los pueblos de los altos de Chiapas
CEDIAC

Font d'informació: Chiapas Indymedia

Després de 17 anys de l'aparició de l'EZLN, el govern manté una guerra encoberta

· Les demandes no han estat complertes, assenyalen les comunitats en resistència des de 1994

· Malgrat l'estratègia contrainsurgent, els indígenes han desenvolupat una autonomia pacífica

Tropes indígenes van avançar des de la nit del 31 de desembre de 1993 cap a diversos municipis de l'entitat · Foto Raúl Ortega

Hermann Bellinghausen /La Jornada 31/12/2010

San Cristóbal de las Casas, Chis. 30 de diciembre. L'aixecament armat de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) compleix 17 anys sense que, segons el parer de les comunitats indígenes en resistència des de gener de 1994, les seves demandes hagin estat complertes per quatre successius governs federals i sis administracions estatals. No obstant això això, i una perllongada estratègia contrainsurgent en contra seva, les comunitats i regions en rebel·lia desenvolupen una significativa experiència d'autonomia pacífica, clarament nacional, que ha resultat a més eficaç defensa de la sobirania territorial mexicana en temps que aquesta lluïx molt avariada.

Van arribar als barris perifèrics d'aquesta ciutat la nit del 31 de desembre de 1993. Qui els van veure aparèixer multiplicant l'ombra van contar primer centenars. Cap a la mitjanit ja eren milers, armats i uniformats. Es van concentrar en l'anell perifèric, prop del bulevar Juan Sabines Gutiérrez, després d'ocupar la plaça de San Ramón i el Puente Blanco, accés de la ciutat venint dels Altos.

Per l'altre extrem, per la sortida a Comitán, el barri de San Diego i l'avinguda Insurgentes, més tropes indígenes avançaven cap al centre. En el transcurs de la matinada, els nous insurgentes van prendre el palau municipal, la plaça central i de fet, la ciutat. El mateix ocorria en Ocosingo, Les Margaties, Altamirano i Huixtán.

En aquells dies ja estava sublevat de manera transcendent tot el territori indígena de Chiapas, encara ignorat per a la majoria dels mexicans, incloent el govern del president Carlos Salines de Gortari i dels governadors Patrocinio González Blanco Garrido i Elmar Setzer, sent el primer, en aquell temps, secretari de Governació. Els pobles maias de Chiapas van iniciar una guerra d'alliberament que segueix en peus. El “Ja basta!” que el matí següent va donar la volta al món és una fita en la història moderna de Mèxic.

Des de llavors, el moviment indígena zapatista és un actor clau en la lluita política del país. Si bé els rebels van decretar una treva, després de 12 dies de combat al gener de 1994, la guerra no ha acabat. No s'han complert les demandes que van donar origen a l'aixecament, reconegudes com legítimes pels governs de Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox. A més, els governs successius han desenvolupat una incessant guerra irregular, “de baixa intensitat”, contra les comunitats organitzades amb l'EZLN, els seus simpatitzants, i avui també les adherents a l'altra campanya.

En un context nacional d'àmplia militarització i combats irregulars, amb freqüència foscs, tendeix a oblidar-es que els muntanyes de Chiapas segueixen sent la regió més militaritzada del país, i el qual sembla “pau relativa” és en realitat una guerra encoberta. Amb les armes recolzat-los (nombroses tropes federals ocupen desenes de comunitats en el territori indígena), el govern lliura una sofisticada guerra econòmica, social (de vegades disfressada de religiosa) i sicológica.

Al llarg d'aquest període, la comunitats rebels no només han resistit i sobreviscut, sinó que es van transformar perceptiblement. Al desembre de 1994 van establir uns 40 municipis autònoms, donant inici a la rebel·lia autonòmica més perllongada i efectiva de l'era moderna en el món. Tres lustres després, el zapatisme té cinc juntes de bon govern que, enmig d'una guerra contrainsurgent en contra seva, representen un factor ineludible de governabilitat i legalitat, literalment malgrat les polítiques governamentals.

Els zapatistas no només van aplicar una reforma agrària summament igualitària que va elevar els nivells de vida, dignitat i llibertat de milers de camperols indígenes, sinó que mitjançant autèntiques “escoles” de govern (entès com servei), les juntes dels cinc Caragols on operen des de 2003 han construït sistemes alternatius d'educació, salut, justícia, producció i comercialització de productes agrícoles. A més, són ja tres lustres de relacions solidàries i polítiques amb lluites i organitzacions de la resta el país, Amèrica i Europa.

Durant 2010, actius i en lluita en les muntanyes el sud-est, els zapatistas van mantenir un pertinaç silenci, ocasionalment trencat per a denunciar agressions paramilitars, policíaques i militars quan aquestes arriben a nivells intolerables, la qual cosa no lleva que succeeixin permanentment.

Info relacionada:

L'Exèrcit Zapatista EZLN compleix 27 anys de lluita popular a Mèxic
Enlace Zapatista. (EZLN)

Las Abejas: denuncien l'avanç de 2 Ciutats Rurals Sustentables a Los Altos

En el comunicat del 22 de maig, els companys i companyes de Las Abejas denuncien la falta de respecte dels governs que “es fiquen i fan el que volen amb les nostres terres i amb els nostres recursos. Això és el que està passant amb les Ciutats Rurals de Juan Sabines que després de gastar-se molts milions en anunciar-les en tot el món ja les va començar a construir, una en el municipi veí de Santiago de la Pineda i una altra aquí mateix al municipi de San Pedro Chenalho. I creuen vostès que alguna vegada se'ns va consultar a veure si estàvem d'acord? Doncs ni tan sols ens ha informat oficialment. No ens ha preguntat si volem deixar les nostres cases i les nostres terres perquè ens en donin d'altres que ells han decidit. No han dialogat amb nosaltres per a veure què és bo per al nostre municipi. Però això sí, després de gastar-se els milions del poble per a fer-se publicitat en tot el món ara Juan Sabines s'està gastant més milions convidant a Tuxtla artistes com Gloria Trevi, Alejandra Guzmán i Reyli Barba per promoure les ciutats rurals”.

El pla del govern el veiem molt clar. Volen controlar a les nostres organitzacions per a quedar-se amb les nostres terres i fer negoci amb les transnacionals. Per això és la contrainsurgència contra les organitzacions independents. La mateixa política contrainsurgent que s'està donant a San Juan Copala on “segueixen els crims i la impunitat que protegeix a Ulisses Ruiz” o en Campeche, “on el dissabte 15 de maig va ser detingut per elements de la PGR el company Octavio Solís Cortés del Moviment de Resistència Civil contra les altes tarifes de l'energia elèctrica en Candelaria”

Ciudades Rurales en Chiapas: Despojo gubernamental contra el campesinado. (Botlletí de Ciepac. Decembre de 2008). (Primera Parte) // (Segunda Parte)

La nueva fase del Plan Puebla Panamá en Chiapas. (Japhy Wilson. Maig de 2008)

Se busca desactivar caracoles e impulsar ciudades sustentables rurales: experta. (Hermann Bellinghausen. Març de 2010)

La solidaritat és el nostre dret

A la societat civil nacional i internacional

Als mitjans de comunicació nacionals i internacionals

El passat 27 de març, el diari mexicà REFORMA va publicar un article calumniós contra l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional i contra persones de la solidaritat nacional i internacional. El diari en una falta total d'ètica periodística utilitza diverses fotografies i denúncies per a fabricar una distorsió total de relacions solidàries de la societat civil amb els pobles zapatistes.

En aquest absurd, el diari ignora que el moviment zapatista, per la seva causa justa, per saber escoltar a la societat civil, per la seva ètica i per la dignitat dels seus pobles, des de 1994 va despertar la simpatia i la solidaritat de centenars de milers de persones a Mèxic i tot el món que ens agermanaren i vam fer els nostres els principis zapatistes.

De forma perversa, ocultant-se en l'anonimat de les seves fonts i la malaptesa del seu cap de redacció, el diari REFORMA, apunta cap a una lògica de deslegitimació a la participació civil. De complicitat amb el Govern mexicà, el diari REFORMA criminalitza no només als moviments socials, ara també es presta a criminalitzar accions pacífiques de solidaritat, mostrant de forma grotesca la fallida moral dels mitjans de comunicació dominants a Mèxic

Nosaltres sotasignats, denunciem una campanya a Mèxic i a Amèrica Llatina contra el dret legítim de cada persona a solidaritzar-se amb els moviments i processos socials que ens semblen pertinents. Aquesta campanya busca estigmatitzar, deslegitimar i finalment criminalitzar el fet de ser solidaris amb els moviments socials i en aquest cas, particularment amb la lluita dels pobles zapatistes que en solidaritat amb el món ens ha mostrat que és possible somiar la vida, decidir-la i construir-la junts.

Sense la solidaritat, les societats humanes haurien de basar-se exclusivament en la competència, en les mentalitats de "cadascú pel seu compte," o "salvi's qui pugui," situació que ha derivat en un empobriment de Mèxic, del planeta sencer i un atemptat contra la vida mateixa.

Les companyes i companys assenyalats i calumniats són germanes i germans de lluita i de treball, tocant-les a elles i a ells, ens toquen a totes i a tots.

Signatures

María Elena Martínez, Peter Rosset, Jorge Santiago, Ernesto Ledesma, Mercedes Olivera, Alejandro Varas, Charlotte Sainz, Pablo Gleason, Jorge Hernández, Rocío Martínez, Carlos Eugenio Rodríguez, Miguel Pickard, Rosaluz Pérez
Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria (CIEPAC A.C); San Cristóbal de Las Casas, México
Comité de Soutien aux Peuples du Chiapas en Lutte (CSPCL); Paris, Francia

Veure Signants

Aquí podeu signar la declaració

s'agraeix reenviaments i difusió!

Si t'uneixes a defensar el dret a la Solidaritat, agrega la teva signatura a:
http://chiapas.laneta.org/solidaridad/index.php
o si tens problemes per a entrar a aquesta pàgina, envia les teves dades anuestrasolidaridad@gmail.com incloent les següents dades: Nom: País: Organització: Província: Localitat: Ocupació:

Una obsessió anomenada Marcos

Jaime Martínez Veloz / La Jornada 09/04/2010

El dissabte 27 de març Reforma va publicar a la seva nota principal un reportatge sobre l'EZLN, a partir d'un suposat "document de 83 quartilles" (sic) lliurat a aquest periòdic per un presumpte milicià desertor.

La nota destacava dos aspectes: la fotografia d'un home de faç blanca, prim i amb barba, qui, segons el presumpte desertor, era el subcomandant Marcos sense el seu distintiu passamuntanyes; i el suposat finançament d'ETA, el que situaria als zapatistes a la franja de les organitzacions terroristes. Els motius mal amagats de la nota van buscar colpejar al zapatisme. Què doncs? No ho sé, però si que es pot deduir que aquesta publicació tenia les pitjors i més perverses intencions del món. Més de 100 mitjans de comunicació, sense comprovació alguna i donant com certes les fonts de la nota difosa, encapcelaren les seves publicacions amb títols com: "Exigeixen indagar vincle de EZLN i ETA".

Com segon acte de l'opereta muntada pel diari de marres, es va entrevistar i va tractar de sorprendre a diversos senadors. Carlos Jiménez, del PRI, caient en el parany, va parlar de "la necessitat d'arribar a demanar una explicació al govern espanyol"; el perredista Silvano Aureoles va declarar "que no justifica de cap manera la lluita armada de l'EZLN", i Felipe González, del PA, més prudent, va expressar la seva preocupació per la possibilitat que aquesta informació pogués causar represàlies.

A l'endemà, els legisladors del tricolor a la Comissió de Concòrdia i Pacificació (Cocopa), Rubén Moreira i Sami David, en forma moderada van posar en dubte la informació difosa que van qualificar de "mera especulació", el que va significar la primera ensopegada d'aquesta nova maquinació tirada anar en contra dels zapatistes. Encara que el cor de l'escàndol buscava introduir en l'imaginari col·lectiu la relació ETA-EZLN, es va intentar generar un gran impacte al mostrar el rostre d'una persona, que, segons Reforma, era el subcomandant Marcos sense el seu emblemàtic passamuntanyes. En menys d'una setmana, el ciutadà italià Leuccio Rizzo va aclarir en una carta pública que ell era el de la foto i no el dirigent zapatista. El diari, si bé va esmenar l'aclariment a les pàgines interiors, va quedar evidenciat: no va poder sostenir la seva ofensiva antizapatista i la provocació muntada en contra de l'EZLN es desinflà enmig d'un espantós ridícul.

La temptació de vincular a l'EZLN amb activitats de caràcter terrorista ha estat derrotada una vegada i una altra, sent part d'una etapa superada que només a un imbècil se li ocorre intentar reviure.

Qui hem seguit de prop el conflicte des de 1994 hem conegut les múltiples formes de provocació i agressió en contra dels zapatistes, cadascuna està consignada en les pàgines de la història d'aquest moviment. Això ens ha permès conèixer algunes formes i maneres de les conductes de qui fustiguen perquè els molesten les causes i banderes zapatistes.

La història i el context expliquen la trajectòria de l'EZLN i les accions constructives que ha realitzat en l'etapa posterior a l'incompliment dels pactes a San Andrés. Durant 16 anys hi ha hagut una sèrie d'iniciatives polítiques de caràcter nacional i internacional. Des del cessament al foc, a principis de 1994, l'EZLN no ha realitzat cap acció militar, en canvi, ha estat fustigat per grups paramilitars, l'expressió dels quals la més cruenta i dramàtica va ser la massacre d'Acteal.

A la Sexta Declaración de la Selva Lacandona els insurgents han definit amb tota claredat la seva postura: "L'EZLN manté el seu compromís de cessament al foc ofensiu i no farà cap atac contra a forces governamentals ni moviments militars ofensius (...) i el seu compromís d'insistir en la via de la lluita política, amb aquesta iniciativa pacífica, que ara fem. Per tant l'EZLN seguirà en el seu pensament de no fer cap tipus de relació secreta amb organitzacions polític-militars nacionals o d'altres països". La realitat és el millor testimoni del compliment d'aquesta convicció zapatista.

Les iniciatives polítiques zapatistes han tingut sempre una estricta lògica política donat el vincle i participació de sectors socials diversos. L'assumpte de la pau a Chiapas té el seu origen en l'incompliment dels acords de San Andrés. A pesar del silenci governamental, enfront dels temes de fons que han impedit la solució justa i digna que reclamen els pobles indis de Mèxic, l'EZLN ha generat mecanismes encoratjadors de treball intern amb les Juntes de Bon Govern, que s'han convertit en veritables referents de com es pot governar obeint.

La temptació d'aïllar i reduir el zapatisme resulta atractiva per a qui, des d'endins i fora del govern, afirmen que l'EZLN arribarà a l'extinció per mitjà del seu esgotament paulatí, del desgast del seu discurs i la fi del seu impacte. En els fets ha demostrat la seva voluntat per trobar una solució al conflicte; per la via política va complir la seva part, és el govern federal el qual no ha complert amb la seva.

L'expressió més diàfana dels errors de les diferents instàncies polítiques del govern mexicà ha estat la constant obsessió per conèixer o descobrir el rostre de Marcos, en lloc de fer un compromís de fons per a atendre les causes estructurals que originen el rostre de la pobresa que vulnera a milions de famílies al nostre país.

Notes relacionades:

· La recepta de Veneçuela, ara contra Chiapas
Unai Aranzadi/Kaos en la red 08/04/2010
O algú treballa intensament o entre ells mateixos es donen idees, el cas és que l'operatiu de propaganda i guerra psicològica llançada recentment contra Veneçuela es dóna ara en Chiapas.

· Reapareix el Subcomandant Marcos?
Chacarotex
Dissabte passat 27 de març el rotatiu Reforma va publicar un reportatge en la primera plana amb el següent títol: REVELEN ESTRUCTURA DE L'EZLN.

· Desencaputxar-nos
Gustavo Esteva / La Jornada 05/04/2010
L'incident seria banal i ridícul si no fos tan amenaçador i perillós. No podem passar-lo per alt.
El 27 de març el titular “Desencaputxen al subcomandant Marcos” va encapçalar la primera plana de Reforma.

· A qui serveixen els "grans" mitjans?
Gloria Muñoz Ramírez / La Jornada 03/04/2010
A ningú importa ja la veritat? Quan i qui posarà un límit a les mentides flagrants dels "grans" mitjans de comunicació? Es pot mentir impunement?

· Compartim rèplica de suposat Sub Marcos assenyalat per Diari Reforma
Frayba/Leuccio Rizzo 31/03/2010
Compartim l'aclariment i rèplica de Leuccio Rizzo, que exhibeixen en una foto com el suposat Sub Comandant Marcos sense caputxa, en el Diari Reforma dissabte passat 27 de març, intitulada “Desencaputxen al Sub Marcos”.

· Reforma Criminalitza a defensors de drets humans en Chiapas
Chacarotex
En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com Sub Marcos, Reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.

· Periòdic Reforma menteix sobre l'EZLN
Chacarotex
El periòdic Reforma és un instrument de l'estat fallit de Calderón para distreure i criminalitzar a la protesta social. Reforma menteix.

El Subcomandante Marcos sense passamuntanyes

• ¿Reaparece el Subcomandante Marcos?
• L'EZLN, ETA i el suposat Sup Marcos italià

L'EZLN, ETA i el suposat Sup Marcos italià

El dissabte passat un mitjà mexicà, el diari Reforma, que millor podriem anomenar-lo Deforma, li escau millor, feia pública en portada la imatge del Sup Comandante Insurgente Marcos, imatge que per la seva qualitat i credibilitat tant podria ser de Marcos rejovenit, passat per Corporasión Dermoestètica o en Bin Laden a los Altos de Chiapas en lloc de Bora Bora.

Realment la noticia es per pixar-se de riure sinó pel pobre company que li han complicat la vida, un cooperant italià anomenat Leuccio Rizzo, activista pels drets humans que és el retratat (Llegir la seva carta d'aclariment i rèplica a Reforma)

El serveix d'intel·ligència mexicà (eufemisme), diu haver establer connexions entre l'EZLN i ETA. Ara se'ns faria molt llarg d'explicar, però si sintetitzem (o al menys ho intentarem). El govern mexicà aprofita l'avinentesa que en aquests moments el Reyno de España persegueix abertzales per Venezuela tot pressionant a Chávez, a Colòmbia,vincula a ETA amb les FARC, per la qual cosa aprofita per embolicar terrorisme, narcoguerrilla, i emmerdar més la troca.

Quin és l'objectiu?

No l'EZLN, sinó a les seves bases, dit d'altre manera a les dones, homes, xiquets, xiquetes i ancians que resisteixen com poden en la situació més precària que us podeu imaginar, només cal veure les agressions que últimament estan rebent les comunitats autònomes rebels zapatistes, tot fa sospitar a provocacions per a una nova represa d'ofensiva militar a Chiapas per tal d'aniquilar la resistència, la qual cosa no transcendiria més enllà de quatre ratlles en algun mitjá de comunicació.
(Aquí un vídeo de TV3, per que us podeu fer cinc cèntims de com és la vida per aquelles terres)



Davant la guerra (civil o incivil) que pateix el poble Mexicà declarada pel propi govern amb el pretext de la lluita contra el narco, a diari passen a nova vida una mitjana de 30 ànimes, per la qual cosa, què seria ara un altre Acteal on moriren 45 indígenes? Qui se'n faria ressò?

Retornant a la noticia donada pel mitjà Reforma, si apuntaren un grapat de mitjans nacionals i internacionals, sense cap mena de vergonya ni tant sols han contrastat les noticies, hom es pregunta que hi ha de l'ètica periodística? L'agència dicta i la “voz de su amo” fa guau (o bub bub, segons idioma)

En fi, per si algú te algun dubte sobre la ("bona") relació entre l'EZLN i ETA, aquí uns enllaços per tal de poder llegir la seves últimes cartes d'on se'n poden treure conclusions.

Resposta de ETA a l'EZLN
Resposta de l'EZLN a ETA

Informació relacionada:

• Contrainsurgencia: yo no lo sé de cierto… lo supongo (La Jornada, 30 de març)

• Ex zapatista revela supuestos nexos del EZLN con ETA, según diario mexicano

• Ex miliciano revela que EZLN recibiría financiamiento de ETA (Univisión, 27 de març)

• Así es el supuesto ’subcomandante Marcos’ (El Mundo.es, 27 de març)

• Desnudan al Sub Comandante Marcos (Tabasco Hoy, 27 de març)

• Més articles a la pagina de Indymedia

El diari Reforma Criminalitza a defensors de drets humans a Chiapas

En resposta a la carta enviada a reforma per part de l'assenyalat com el Sub Marcos, reforma incompleix en dret de rèplica i insisteix a fer assenyalaments greus contra defensors de drets humans.

AL conèixer la resposta del diari Reforma a la carta de Leuccio Rizzo que surtin les seves fotos com a Sub Marcos sense caputxa, aclarint la situació, Reforma insisteix en les seves acusacions, assenyalaments, i criminilització en contra de defensores i defensors de drets humans, per tant qualsevol cosa que li succeeixi a aquestes persones a la seva integritat és responsabilitat d'Alejandro Jonc de la Vega director de l'esmentat diari.

Es creu aquest diari que el poder, la impunitat i els diners són la seva força, ja que en la seva nota sobre el cas aquest 2 d'abril es burla de Leuccio i segueix assenyalant-lo com el Sub.

Per tant fem una crida a totes i tots a fer-li boicot i manifestacions per tots els mitjans possibles en contra de Reforma per servir com un instrument de contrainsurgència.

Que aquests empresaris s'adonin que no poden dir mentides i quedar impunes.

Queixes i reclamacions:
Alejandro Junco de la Vega Elizondo
Correu del Director reforma.com
Cartas a Reforma.com

Entrevista amb el General José Francisco Gallardo

Transmesa des de la comunitat d'Acteal. Parlem amb aquest coneixedor de la situació dels drets humans a l'interior de l'exèrcit, per a tractar el tema de l'actuació de l'exèrcit en tasques d'ordre intern. Aquesta acció, a pesar de la seva inconstitucionalitat, forma part del pla DN2 de defensa nacional que té com objectiu el control poblacional. El general ens diu que l'estratègia de contrainsurgència que es viu en el país, en la qual està contemplada la formació de grups paramilitars, la creació de lleis que limitin i criminalitzin la protesta social, i altra sèries d'accions militars en contra de la població, formen part d'aquest pla.

Acteal és un crim d'estat que respon a l'estratègia de contrainsurgència implementada pel govern mexicà com a resposta a la insurrecció zapatista. Acció errònia, ja que no ha de tractar-se una situació política-social d'una manera política-militar.

És necessari que la societat s'organitzi per denunciar la manera que el govern civil utilitza a l'exèrcit per controlar el descontentament social que està generant la implementació de polítiques socials i econòmiques impopulars, contràries als interessos del poble. És tasca de la societat mexicana construir activament una societat democràtica respectuosa amb dels drets humans.

Descarrega l'àudio del següent enllaç: Clica AQUÍ

Font:
Las Abejas de Acteal
Blog de la Sociedad Civil Las Abejas. Acteal, Chenalhó, Chiapas, Mèxic.

El General José Francisco Gallardo a Acteal

La historia d'un general Gallardo

Haver escrit una tesi sobre la necessitat d'un defensor dels drets humans per als militars i haver-la mostrat al llavors candidat presidencial Vicente Fox Quesada, li va costar al general Francisco Gallardo diversos anys de presó en un dels casos més emblemàtics d'assetjament a la llibertat d'expressió a Mèxic.

Carmen Aristegui - L'Exèrcit entrenà i protegí Paramilitars a Chiapas (Documents Desclassificats) 1/2.

Carmen Aristegui - L'Exèrcit entrenà i protegí Paramilitars a Chiapas (Documents Desclassificats) 2/2.

Entrevista realitzada al General José Francisco Gallardo per Carmen Aristegui al Canal CNN l'estiu passat (26 d'agost de 2009) en motiu de l'alliberament del paramilitars, assassins d'Acteal. Mostra els documents desclassificats en que és descriu clarament l'estratègia a seguir, desvetllant així que fou un esdeveniment totalment, preparat i premeditat amb força cura. Un Crim d'Estat