Assumpta Montellà / Sàpiens
Dilluns 22 de maig va morir Elisabeth Eidenbenz, la infermera de la maternitat d'Elna. Tenia 97 anys i una gran experiència de vida. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 nens, fills de dones que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes. L’any 2005, SÀPIENS va explicar per primera vegada la història de la Maternitat d’Elna, un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Amb motiu de la mort d’Eidenbenz recuperem aquell reportatge de la historiadora Assumpta Montellà.La nostra llista de Schindler
Una onada d’exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la guerra givil s’escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint, que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només volien travessar la ratlla i l’instint de supervivència els empenyia cap endavant.
El dia 27 es va permetre el pas a la població civil i els ferits. En els dies posteriors passaren el gruix d’exiliats: en tres setmanes escasses, un total de 465.000 persones van creuar el pas fronterer. El 31 de gener, els ministres Sarraut i Rucart del gabinet francès, després d’un viatge llampec a la zona, idearen una solució per a engolir aquella marea humana. Els camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló van ser els primers grans contenidors d’aquest flux migratori, el més gran de la història del nostre país.
Fam, set i fred als camps de refugiats
Però les condicions dels camps eren deplorables. Per a molts refugiats, l’ingrés fou l’inici d’un altre malson. Els crits “allez!, allez!” dels gendarmes i les teles metàl·liques vorejant les platges es van incrustar en la memòria dels exiliats. La fam, la set, el fred i el menyspreu de les autoritats franceses varen marcar com ferro roent la resta de les seves vides.
En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l’estació perpi-nyanesa. Allà, amb total manca de garanties sanitàries, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons. I seguidament, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència dels nounats.
Parir amb dignitat
L’índex de mortaldat infantil superava l’escruixidora xifra del 95%. Mercè Domènech, natural de Figueres, sobrevisqué a l’internament d’Argelers. En aquella època estava embarassada i Sàpiens ha conversat amb ella per a recordar un cas que la va colpir especialment: “hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que te-nien sovint estaven xo-pes de la pluja d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.”
La Mercè es va conjurar perquè el seu fill no nasqués en aquell infern, i el desig es va fer realitat. “Després d’unes setmanes, al barracot d’infermeria del camp, vaig trobar l’Elisabeth Eidenbenz, o més ben dit, ella em va trobar a mi. Va proposar-me de parir en una maternitat que ella regentava, situada a Elna, allà mateix al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra de la platja d’Argelers”.
En aquest reportatge
- Fundem una maternitat?
- Millors condicions per néixer
- El primer nadó de la maternitat
- Tanca la Maternitat
- Qui era Elisabeth Eidenbenz?
- Pau Casals, músic i filàntrop
- La meva Elisabeth Eidenbenz
--0--
El llegat de la maternitat d'Elna
(Vídeo documental. TV3)
--0--
