Prou peatges ! No volem pagar

Prou peatges !

No volem pagar

-o0o- 

 

Dos-cents conductors que van per les autopistes de Catalunya ja no paguen els peatges

Redacció 324.cat 24/04/2012
 

Més de dos-cents conductors, segons Abertis, s'han negat a pagar -en pocs dies- els peatges de les autopistes com a mesura de protesta per l'elevat nombre de vies de pagament que hi ha a Catalunya. L'acció respon al seguiment d'una campanya iniciada a la xarxa. On més incidència ha tingut la protesta és a l'AP-7, a les comarques gironines.

Josep Casadellà, amb el seu vídeo penjat a YouTube, va ser el primer a negar-se a pagar el peatge a l'AP-7. Més de 160.000 visites ja han estat testimoni del que ell mateix qualifica d'acte de desobediència civil. Després d'ell l'han seguit molts altres conductors, i la repercussió a les xarxes socials s'ha escampat com una taca d'oli.

Protesten contra el greuge que suposaria l'allargament de la concessió de les autopistes de peatge, sobretot a Catalunya i el País Valencià, per compensar la fallida de les autopistes radials de Madrid. No tots són conductors anònims. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, també s'ha adherit a la campanya, que han batejat com "No vull pagar", i aquest dissabte va decidir no pagar al peatge de la Roca.

Cornellà ha explicat que "ja s'ha amortitzat amb escreix durant aquests últims anys el que va costar fer l'obra i, fins i tot, a canvi, al llarg d'aquests anys se'ls ha anat ampliant la concessió".

El web proupeatges.cat publica una guia legal d'actuació davant dels peatges. Diuen que el Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra "no et poden multar perquè aquesta acció no està contemplada al Reglament General de Circulació com a infracció". També diuen que Abertis "només pot anotar la matrícula del vehicle –cosa que no té cap efecte- i, tot seguit, obrir-te la barrera per deixar-te marxar. És igual si el senyal lluminós de la concessionària està en verd o vermell. Aquest senyal lluminós no és un semàfor i només indica si s'ha pagat el peatge o no, i no està regulat pel Reglament de circulació". Proupeatges.cat explica, d'altra banda, que "tens dret a no identificar-te davant del personal d'Abertis si et requereixen el DNI" i que "si els empleats de l'autopista intenten retenir-te o bloquejar-te a la tanca més temps del necessari per anotar la matricula del teu vehicle, estan cometent un delicte penal de detenció il·legal". Finalment, asseguren que "la concessionària només et podrà reclamar el pagament del deute/peatge via notificació si tu t'has identificat amb el DNI, però mai per via penal, perquè no hi ha delicte".

La protesta ha servit per reobrir el debat sobre els peatges.

Andreu Esquius, consultor de Mobilitat i Transports, opina: "És molt difícil suprimir peatges financerament i a més a més no crec que sigui tècnicament adequat. El que sí que es pot fer és tendir cap a una homogeneïtzació de tarifes des del punt de vista territorial per alliberar els greuges comparatius entre territoris per tarifes diferents."

La protesta cada dia que passa guanya adeptes a les autopistes catalanes. La insubmissió, però, segons Abertis, supera de poc les 200 persones, una xifra molt petita si es compara amb els milers de conductors que cada dia paguen algun peatge a Catalunya. En concret, la concessionària ho xifra en un 0,001 per cent dels conductors.

El portaveu del govern, Francesc Homs, assegura que entén l'estat d'ànim que hi ha darrere el moviment ciutadà de protesta contra el pagament dels peatges.

"Com a govern hem de defensar el principi de legalitat. Dit això, nosaltres aquest tipus d'expressions entenem que reflecteixen un estat d'ànim d'una part molt significativa de la població del nostre país. Des del punt de vista de l'estat d'ànim, ens hi sentim molt propers."

Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una proposta de resolució al Parlament per alliberar el peatge de l'autopista C-16 entre Sant Fruitós de Bages i Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.

El president del grup, Joan Puigcercós, ha assegurat que aquesta demanda és necessària per als habitants del Bages, ja que aquesta comarca està més perjudicada que la resta. "Potser un cas d'escanyament con al Bages, potser difícilment el veuríem perquè és un escanyament que bàsicament t'obliga, en determinats trajectes, a pagar peatge". I ha afegit: "Nosaltres creiem que això és possible si el govern es compromet a trobar una solució."

D'altra banda, Uriel Bertran, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, ha instat els diputats a prendre exemple del seu grup, i tornar el Teletac.

"Ens sembla que és una primera mesura d'ètica política retornar aquests teletacs per part d'aquells partits polítics que vulguin plantejar la fi dels peatges al nostre país", ha dit.

El partit ha anunciat que oferirà assistència jurídica als conductors que se saltin els peatges.

-o0o-

 1r de maig treballem per acabar amb els peatges
 

Prou peatges ! No volem pagar.

El dia 20 de maig s'organitza una caravana de cotxes per a denunciar l'abús que representen els peatges a Catalunya.

Twitter: #Novullpagar

Per veure més vídeos (Clica a la següent imatge de You Tube)

 

Podeu seguir la campanya a través de:
Facebook: http://www.facebook.com/proupeatges

Podeu seguir la campanya a través de:

Web: http://www.proupeatges.cat
Facebook: http://www.facebook.com/proupeatges
Twitter: #novullpagar

-o0o-

GUIA LEGAL D’ACTUACIÓ “NO VULL PAGAR” MÉS PEATGES

1. El Servei Català de Trànsit i els Mossos d’Esquadra NO consideren infracció negar-te a pagar un peatge, no et poden multar perquè aquesta acció NO està contemplada al Reglament General de Circulació com a infracció.

2. Quan diguis “No Vull Pagar” i et neguis a pagar un peatge, el personal d’Abertis només pot anotar la matrícula del vehicle –cosa que no té cap efecte- i, tot seguit, obrir-te la barrera per deixar-te marxar. És igual si el senyal lluminós de la concessionària està en verd o vermell. Aquest senyal lluminós no és un semàfor i només indica si s'ha pagat el peatge o no, i no està regulat pel Reglament de circulació. No et poden posar cap multa per no pagar, tant si passes el senyal lluminós en verd com en vermell.

3. Tens dret a NO identificar-te davant del personal d'Abertis si et requereixen el DNI.

4. Si els empleats de l'autopista intenten retenir-te o bloquejar-te a la tanca més temps del necessari per anotar la matricula del teu vehicle, estan cometent un delicte penal de detenció il•legal i, per tant, has de sol•licitar immediatament l'actuació dels Mossos d'Esquadra mitjançant el 112, i procedir a denunciar la detenció il·legal.

5. La Concessionària només et podrà reclamar el pagament del deute/peatge via notificació si tu t’has identificat amb el DNI, però mai per via penal, perquè no hi ha delicte. El més probable, però, és que mai et reclamin res, perquè no et poden identificar i perquè els surt més car reclamar que el preu del peatge (i ja som centenars de persones que fem #novullpagar).

-o0o-

Informació relacionada:

Guia d'actuació per la campanya d'insubmissió als peatges 

Què pot passar, en cas de no pagar el peatge? 

Apareixen més vídeos de conductors fent insubmissió als peatges
La rebel·lió s'estén també al País Valencià
Llegir més ...

#novullpagar creix amb la creació d'una web 
La pàgina www.novullpagar.com prepara adhesius i samarretes per ampliar la protesta contra els peatges que ha nascut a les xarxes socials La concessionària 
Abertis tramita 40 denuncies a conductors que no han pagat el peatge com a protesta 
Els conductors volen denunciar el que qualifiquen de preu abusiu dels peatges i que se senten discriminats 
Llegir més ...

La bicoca dels peatges
· Quadre complet amb les dades que demanes especificades per cada peatge
Les autopistes catalanes, una mina per a les concessionàries. Només la construcció del peatge de Martorell s'hauria pagat més de 50 vegades i el de Mataró més de trenta
Llegir més ...

"El teletac és una eina de treball"  
Anna Simó assegura que "no hi volem renunciar"
Llegir més ...

Amb trempera ...

Dejame pasar

  

-o0o-

Pemex podria incórrer en un conflicte d'interès a Llatinoamèrica

Pemex podria incórrer en un conflicte d'interès en algunes de les decisions que adopti el consell d'administració de Repsol respecte al seu negoci a Llatinoamèrica, segons alguns experts en govern corporatiu consultats.

Ep - Madrid 04/09/2011

Aquest conflicte sorgeix de la condició de Pemex de competidor directe de Repsol i de la seva nova posició en el consell de la companyia, en la qual passaria de comptar amb un conseller, José Manuel Carrera, i una representació institucional a integrar-se en un bloc de quatre consellers i major pes en l'òrgan rector.

Els experts consideren a més que la sindicació de les accions amb Sacyr-fins el 29,8% - no tindria per què procurar més consellers cap de les companyies, que ja compten amb quatre seients en l'òrgan rector de la petroliera.

D'acord amb les recomanacions de bon govern, Repsol faria bé en mantenir els seus vuit consellers independents, i dins del marge per als dominicals caldria repartir sis seients, dos d'ells per a La Caixa. Tot i això, Sacyr i Pemex han expressat el seu desig de "comptar amb una representació d'acord amb la seva participació en el capital social de la companyia".

Sobre el conflicte d'interès, les normes per a operacions vinculades recollides en els codis de bon govern podrien fins i tot obligar a Pemex a absentar-se del consell quan es tractin alguns assumptes. Per a això, serà clau la participació dels consellers independents a l'hora de valorar les matèries controvertides.

En la sindicació de participacions entre Sacyr i Pemex, els experts fan algunes recomanacions sobre bon govern i expressen també algunes reticències de caràcter jurídic, entre elles la del possible frau de llei en què podrien incórrer els socis si prenen el control de la petroliera sense haver llançat abans una opa.

En tot cas, adverteixen que el temps decidirà si l'aliança entre la constructora i la petroliera mexicana els aporta un pes suficient per equivaler a un canvi de control o si, per contra, queda limitada al perfil d'accionistes minoritaris.

Interès particular i societari

Els experts coincideixen que els sindicats han de tenir cura especialment l'encaix entre els seus interessos particulars i els de la petroliera, ja que en cas contrari podrien fins i tot incórrer en un delicte.

Si bé en les juntes d'accionistes cada soci té dret a vetllar pel seu interès i reclamar amb la major contundència polítiques com les millores de dividend, en els consells d'administració hi ha un compromís de defensa de l'empresa. La direcció de Repsol, assenyalen, podria utilitzar aquest front per atacar els socis sindicats.

D'altra banda, els experts indiquen que, un cop adquirit el 29,8%, Sacyr i Pemex tindrien capacitat per convocar una junta d'accionistes i proposar el canvi en la direcció de la petroliera. No obstant això, adverteixen dels riscos d'aquesta decisió si abans no s'han garantit no només un suport majoritari, sinó també una bona acollida de la decisió entre la massa accionarial.

o0o

Antonio Brufau e Isidre Faine . - Pablo Monge

Brufau compta amb el suport de La Caixa

CincoDías.com Madrid 04/09/2011

Tot i que la caixa catalana encara no s'ha posicionat públicament davant l'aliança de Sacyr i Pemex a Repsol, en privat, el seu president, Isidre Fainé, ha manifestat el seu suport a l'actual equip directiu de la petroliera, amb Antonio Brufau al capdavant, segons recull el diari El País.

El pacte assolit entre Sacyr i Pemex amb la sindicació dels seus vots dins de Repsol sembla tenir un objectiu: aconseguir el control de la petroliera, desplaçant als actuals gestors. Davant d'aquest escenari, la postura adoptada per la resta d'actors en la companyia i els seus moviments resultaran decisius.

La Caixa, soci de referència dins de la petroliera amb un 12,8% del capital, encara no ha explicat oficialment quina és la seva opinió davant la nova situació, però el diari El País publica avui que la caixa catalana ha ofert al president de Repsol, Antonio Brufau, "un suport incondicional".

Segons aquest diari, la postura de La Caixa serà donar suport a l'actual equip directiu i "oposar-se a qualsevol pla de Sacyr-Pemex d'intentar donar un tomb a la cúpula i controlar el poder executiu de la companyia".

Enllaç a la informació d'El País.

També us pot interessar:

• Sacyr ‘strikes again' 04/09/2011
• Pemex controla el 9.42% de les accions de Repsol 03/09/2011

o0o

• Felipe González dissenteix del Govern: no veu garantida la 'espanyolitat' de Repsol 04/09/2011
• Argentina avisa: té poder de veto en YPF 03/09/2011
• Brufau i Fainé es reuneixen per analitzar la situació a Repsol 02/09/2011
• Sacyr reobre la guerra pel poder a Repsol amb el suport de Pemex 30/08/2011
• Sebastián es reuneix amb Pemex després de la seva acord amb Sacyr 30/08/2011
• Caixabank eludeix pronunciar-se sobre l'aliança entre Sacyr i Pemex 30/08/2011
• Brufau té les espatlles ben cobertes en cas de sortir 30/08/2011
• Els analistes aproven la aliança i les companyies la celebren en Borsa 30/08/2011

o0o

Sacyr ‘strikes again'

A la imatge, captada a Singapur, apareix una plataforma petroliera que serà traslladada a Cuba per Repsol. Petrolis Mexicans busca adquirir un altre 0,38 per cent de les accions d'aquesta empresa espanyola · Fotografia Reuters

L'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns ‘lobbies' o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari

Francesc Sanuy / El Punt 04/09/2011

En aquesta recta final del règim del PSOE en versió Zapatero, com en tots els finals d'etapa, es fan visibles les habituals maniobres madrilenyes del ¿qué hay de lo mío? De fet, les grans operacions ja estaven previstes i planificades per a la nova legislatura, amb els mateixos interlocutors o amb uns altres del mateix signe o d'un de diferent. Però l'anticipació de les eleccions es veu que ha agafat alguns lobbies o traficants d'influències amb els pixats al ventre de cara al nou calendari. Cosa que possiblement explica que, a aquestes alçades de la pel·lícula, la privilegiada empresa Sacyr hagi mogut peça. Hi ha moltes formes de practicar el capitalisme a l'estil de Madrid. L'Ibex està ple d'exemples ben eloqüents d'aquest sistema de mercat inexistent i basat en la xarxa de contractes i de malsanes relacions entre les empreses monopolistes, confessionals, explotadores, d'exclusives o gestores de serveis i els governs i partits polítics sense control adequat de les tarifes i els poders públics que, com a còmplices o cooperadors necessaris, els garanteixen uns beneficis exagerats, immerescuts i pagats a costa dels usuaris en règim de mercat captiu o directament dels contribuents.

És en aquest món dels ‘happy few', és a dir, dels pocs agraciats pels poders constituïts, que es mou, com el peix a l'aigua, la Sacyr que ara ens crida l'atenció. El seu president, Luis del Rivero, un senyor que va donar suport primer a les dretes de la seva Múrcia natal i que, després, es va fer íntim dels governants del PSOE –començant per senyor Taguas, abans cap de l'Oficina Econòmica de La Moncloa i home de confiança de Zapatero i, ara, president del SEOPAN la patronal de les obres públiques a la qual Sacyr mana amb mitja dotzena més de contractistes de l'Estat–, és, sens dubte, un personatge rellevant. I és que n'ha fet de tots colors amb el beneplàcit d'una superioritat sempre comprensiva i complaent amb els membres destacats d'un establishment que és, en última instància, el que marca les regles del joc. Una de les seves jugades més agosarades va ser l'intent d'apoderar-se del BBVA amb la col·laboració de Juan Abelló i el suport de l'actual ministre d'Indústria, Miguel Sebastián. El titular del banc, Francisco González, un dels companys de pupitre de J.M. Aznar, designat pel PP amb l'ajut de l'Agència Tributària –que va destapar (casualment) un fons de pensions de tot el consell d'administració situat al paradís fiscal de l'illa de Jersey i va obligar a dimitir tota l'oligarquia de Neguri–, va resistir. I Botín va forçar la sortida d'Abelló del consell del Santander a causa del seu intent de dominar el principal competidor.

Una segona operació perfectament discutible va ser l'intent de Sacyr de quedar-se el control del vaixell insígnia del sector a França, és a dir, d'Eiffage, que porta en el nom el record de Gustave Eiffel, el de la torre. Eren els temps en què als empresaris espanyols se'ls anomenava conquistadors fins que la UE va prohibir que guanyessin les adjudicacions, perquè el govern de Madrid els subvencionava la diferencia de preu. Sacyr va topar amb el govern francès i La Moncloa els va ajudar a sortir més o menys indemnes. Després, va venir l'adjudicació de les obres d'ampliació del canal de Panamà, a partir de la qual el govern de Madrid va callar per sempre més sobre el paradís fiscal panameny. I, curiosament, sempre anaven de la mà el govern central i l'empresa. Eren anys en què Sacyr comprava accions de Repsol amb crèdits bancaris que anava pagant amb els dividends. Però aquest esquema es va trencar quan l'accionista volia rendiments i l'empresa preferia invertir en prospeccions, exploracions i reserves. Moment en què Del Rivero pacta amb la PEMEX mexicana (29% del capital) per canviar la línia de gestió de l'equip actual i poder esprémer el suc de la llimona amb urgències.

Ara, una vegada més, ràpidament, el ministre Sebastián dóna la benedicció a l'operació i afirma que es garanteix l'espanyolitat de l'empresa en el futur; és a dir, que canvia la política energètica sense cap debat sobre un sector tan estratègic. Ja ens va fer empassar que CEPSA passés a ser 100% d'Abu Dhabi o que les badades o errors de Gas Natural ens deixessin fora del gasoducte Medgaz i en actitud de penitència davant la Sonatrach algeriana. Segons el Financial Times, l'acord ha estat impulsat pels banquers (per exemple, els del Santander) que han de cobrar de Sacyr i ha estat un matrimoni d'escopeta, d'aquells en què la núvia, embarassada, es troba el nuvi a l'altar acompanyat del pare amb la lupara siciliana. Si fem una mica de memòria, recordarem que el 2000 Sacyr i La Caixa ja van acordar de vendre el 30% de Repsol a la petroliera russa Lukoil. Però és que ara, amb La Caixa in albis, també està en joc la promesa de Sacyr a Pemex que a part dels dividends faran calaix amb la venda del 30,8% que Repsol té a Gas Natural. En fi, que un senyor de Múrcia, titular d'una empresa que ara ja no té tanta feina de grans construccions, ell solet, ha trasbalsat tot un model dels financers nominalment catalans que, en realitat, només aspiren a participar en els grans festins del capitalisme madrileny del qual són els sipais locals encarregats de fer drenatge dels nostres estalvis.

o0o

Més informació:

Pemex controla el 9.42% de les accions de Repsol

o0o

Miquel Barceló. La solitude organisative 1983 - 2009

Resten pocs dies, i és una bona oportunitat per gaudir de l'obra de Miquel Barceló. Si encara no l'heu visitat i en teniu ganes, ho podeu fer fins el proper 9 de gener de 2011 Barcelona

CaixaForum Barcelona repassarà els darrers 25 anys de trajectòria de l'artista en una gran mostra que permetrà a l'espectador viure l'experiència pictòrica de Miquel Barceló (Felanitx, 1957).

L'exposició organitzada per l'Obra Social "la Caixa" no tan sols celebra els èxits d'aquest important artista viu de talla internacional en els darrers 25 anys, sinó que sobretot ofereix a l'espectador la possibilitat d'entendre el misteri, l'adrenalina i la incertesa personal que implica el procés creatiu de Barceló.

Així, aquesta mostra és clau per poder experimentar de manera coherent i emocionant l'obra de Barceló amb més de 180 peces, des de grans teles creades a partir de l'any 1983 fins a les més recents, passant per les peces ceràmiques i escultòriques, sense oblidar les aquarel·les, els dibuixos, els pòsters, els llibres i els quaderns de viatge. Tot plegat permet subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.

L'objectiu de la mostra és que el públic pugui viure l'obra de Barceló com una experiència. Per això, l'artista s'ha implicat directament en la selecció d'obres i ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció que converteixen l'exposició en un autèntic esdeveniment, i no tant en una retrospectiva del seu treball. El públic hi descobrirà la seva resposta enèrgica al món material, com es relaciona amb la tradició, els seus viatges –físics i mentals, i a través de l'espai i el temps–, l'ús d'elements insòlits i com representa el món humà i animal.

CaixaForum

Av. Ferrer i Guàrdia, 6
08038 Barcelona (Barcelonès)

Des de Wall Street amb amor

Francesc Sanuy

Un dels principis bàsics de la filosofia ignasiana dels jesuïtes és que, en temps de tribulació no s'han de fer mudances. Però en hores de preocupació, les persones responsables, com a mínim, analitzen la situació i miren d'estar ben informades. Per exemple, el meu dilecte amic Joaquim Vila em va comentar que el Wall Street Journal feia, ara fa quatre dies, un diagnòstic inquietant sobre l'economia espanyola. És per això que vaig repassar el que havia dit aquesta nau capitana de la flota periodística de Murdoch, que, malgrat tot, conserva un mínim de credibilitat i molta influència en cercles financers. I vet aquí el que vaig trobar. En primer lloc, una afirmació que s'ajusta a la realitat i que detecta una novetat tan important com significativa. Diu, en efecte, que a Espanya durant molts mesos i de forma sorprenent el sector de les hipoteques d'habitatges havia resistit a pesar de la caiguda dels preus i del creixement de l'atur i que eren molt pocs els qui deixaven de pagar. Als EUA, posem per cas, si el preu de la casa cau per sota de la hipoteca, el client se'n va a l'entitat financera i torna les claus. Aquí, en canvi, està estipulat que el client respon del crèdit hipotecari amb tot el seu patrimoni. I, per tant, la gent no deixa de pagar si no es troba en una situació desesperada. Doncs bé, la tendència s'ha invertit i ara el temor més generalitzat és que es pugui desencadenar una allau d'impagats amb tot el que això representaria en termes de problema econòmic i de catàstrofe social.

Anteriorment, el problema eren els crèdits que caixes i bancs havien concedit a constructores, promotors o immobiliaris, però ara és que les famílies ja no poden arribar a final de mes i veuen, per si fos poc, erosionat, a més a més, el seu insuficient poder adquisitiu per culpa d'unes autoritzacions governamentals per apujar les tarifes dels serveis públics de primera necessitat. Són serveis que s'han privatitzat i als quals no s'aplica cap sacrifici com a conseqüència de la crisi que, segons ha dit, per exemple, Sánchez Galán, el president d'Iberdrola, és el moment per guanyar més diners encara. I cal tenir present que el gran argument que es feia servir quan des de l'estranger s'expressaven dubtes sobre la solvència del sistema financer espanyol, sempre es deia que la principal garantia era la resiliència (capacitat d'encaixar un cop i, després, recuperar-se) del mercat hipotecari i residencial. La ministra Salgado va dir als seus col·legues europeus que malgrat una exposició al risc del sector construcció d'un 11% del total, l'eventual punxada de les hipoteques és una cosa trivial. Encara més, en lloc de dir despectivament que les xifres eren peanuts, és a dir, cacauets, va menystenir la dimensió del problema tot dient que era plain vanilla. És cert que la major part de les hipoteques són de primera residència i no de vacances o d'inversió, i també que l'economia submergida (un 20% del total?) permet que moltes famílies segueixin pagant, però les perspectives són de clar empitjorament de la situació i que si s'apugen els tipus d'interès això afectarà un 65% de les hipoteques que estan pactades en termes variables.

Els analistes avisen també de les dificultats de col·locar emissions de deute que pels bons a 10 i 15 anys han hagut de menester uns interessos i unes assegurances de crèdit més alts. Avui tindran una última venda de lletres de tresor a 3 i 6 mesos i, a continuació, vindrà la calma, fins que els mercats tornin possiblement amb esperit de venjança al mes d'abril, quan s'haurà de passar la prova de foc amb uns venciments importants. Aquesta és, doncs, la situació de compàs d'espera i de confiar que la visita d'Angela Merkel a Madrid sigui de benedicció i suport. Tanmateix es produeixen petites anècdotes dignes de menció. Primer, l'entrada de Felipe González al consell de Gas Natural, que s'ha hagut de justificar tot negant qualsevol intencionalitat política i donant explicacions a Artur Mas i a Rajoy. La Caixa ha desequilibrat, per tant, un consell on encara hi té Narcís Serra malgrat que ja no és el representant de Catalunya Caixa. Possiblement el que volia Criteria era tenir Felipe en el seu equip, però no era possible que hi fos al costat del seu principal, que és Carlos Slim, el mexicà que encapçala el rànquing dels homes més rics del món. Antoni Brufau volia, ja fa uns mesos, situar en el consell el seu patrocinat del PP, Romay Beccaria, però segurament s'hauria d'esperar a proposar un altre nom popular per quan hagi de dimitir en Rosell, el patrocinat de La Caixa i president del Fomento si guanya avui les eleccions de la CEOE. Això és el que diu la premsa de la capital. Que, aquí, ja se sap que el silenci, en determinades qüestions, és sepulcral. Per cert, a Madrid també publiquen que Salvador Alemany ha donat carabasses a Artur Mas i declinarà la petició que sigui conseller del nou govern avalada per la comissió de veterans de CiU. Això sí, ja que la cosa va de comitès, sembla que acceptaria de presidir un grup de savis. Corre, en canvi, la brama que la primera entitat financera del país té una carta de recanvi en la persona d'un col·laborador que ha col·locat com a “ull de Moscou” en la junta del Barça i que podria anar a supervisar el govern des de dintre. Bé, vaja, fugint de les flames potser anirem a parar a les brases.

Font: El Punt.Cat

Felipe González cobrará más de 120.000 euros como asesor de Gas Natural