Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CCIODH. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CCIODH. Mostrar tots els missatges

18 de des. 2009

Acteal, 12 anys d'impunitat. Documental i acte

Acte contra l'oblit. Documental:
"Acteal, 10 anys d'impunitat"
a la Casa de la Solidaritat,
C/ VIstalegre, 15.
08001 Barcelona.

El 22 de desembre de 1997, una banda paramilitar va assassinar a l'església, mentre resaven, a 45 membres de la Sociedad Civil Las Abejas (15 nens, 21 dones, quatre d'elles embarassades, i 9 homes), en la comunitat indígena d'Acteal (municipi de Chenalhó, regió de Los Altos, Chiapas). En el cas de la Massacre d'Acteal, l'Estat Mexicà ha negat als sobrevivents i a les famílies de les víctimes mortes el seu dret a la Justícia: dret a conèixer la veritat dels fets i els responsables relacionats amb la massacre, judici just ràpid i apegat al dret, el dret a la reparació del dany i la garantia que no es tornin a repetir fets d'aquesta naturalesa. Dintre d'aquest context, la comunitat d'Acteal segueix lluitant contra la impunitat i després de l'alliberament de 29 paramilitars per mitjà de la resolució de la Suprema Corte de Justicia de la Nación involucrats a la Massacre ocorreguda en l'any 1997 s'ha incrementat la fustigació i la por a aquesta comunitat.

Durant tots aquests anys hem recordat Acteal com crim d'estat i aquest any, malgrat tot, també ho volem fer i més quan la situació a Chiapas i a Mèxic torna a ser alarmant. L'alliberament dels paramilitars, la fustigació i les agressions a les comunitats indígenes com part de la guerra de baixa intensitat per a combatre el procés de construcció de l'autonomia i la implementació per la força de projectes de "desenvolupament" en contra de la decisió de les pròpies comunitats.

Amb la nostra memòria i el nostre compromís recordarem Acteal així com a totes les persones i pobles que lluiten per construir un món on càpiguen tots els mons i denunciarem al poder en totes les seves formes que anteposa els interessos econòmics i partidistes per sobre dels drets individuals i col·lectius. Us convoquem, com sempre, a compartir amb nosaltres aquest acte.

--
Assemblea en reconstrucció del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista
El CSRZ es troba en procés de reconstrucció com tal, durant aquest període, i fins que es finalitzin o es traspassin les activitats del grup, es continuarà fent servir aquest correu per les comunicacions necessàries en aquest procés.

ellokal@pangea.prg
http://chiapas.pangea.org

--

A 10 años de la matanza de Acteal
Reportatge realitzat per Ricardo Rocha

--
Més informació relacionada:

Las Abejas de Acteal
· Blog de la Sociedad Civil Las Abejas. Acteal, Chenalhó, Chiapas, México.
· Programa del dia 21 de desembre
· Clica aquí per escoltar la Retransmissió i Cobertura de la Trobada en Acteal
. Cobertura de l'Encuentro a Acteal 12 anys
--
A 12 anys de la massacre

Els paramilitars alliberats tornen a Acteal
Article de Gloria Muñoz Ramírez/Desinformémonos 2009.12.17
Es compleixen 12 anys de la massacre de Acteal amb l'alliberament de 30 dels paramilitars empresonats, alguns d'ells assassins confessos de la matança de 45 tzotzils.
Aquest 22 de desembre es compleixen 12 anys de la massacre perpetrada en Acteal, comunitat tzotzil dels Altos de Chiapas. Un any més d'impunitat, ara amb l'agreujant de l'alliberament de 30 dels paramilitars empresonats, alguns d'ells assassins confessos de la matança dels 45 tzotzils (18 nens, 22 dones i 6 homes) que es trobaven resant en una ermita.

Butlletí 36 sobre cas d'Acteal. La Suprema Corte deixa a la impunitat el cas
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas. A.C.
L'Organització Sociedad Civil Las Abejas lliuren a la Comissió Interamericana de Drets Humans proves de la participació de l'Exèrcit Mexicà en l'estratègia contrainsurgent a Chiapas.
http://www.cencos.org/es/node/22050
Àudio del butlletí 36 Frayba sobre caso Acteal y SCJN

Butlletí informatiu especial sobre el Cas Acteal
Sipaz 2009.08.30
El 12 d'agost passat, la primera sala de la Suprema Corte de Justícia de la Nación (SCJN) va atorgar l'empar a 26 indígenes empresonats des de fa més de 11 anys i sentenciats per la matança de 45 indígenes, que el 22 de desembre de 1997 van ser assassinats en la comunitat de Acteal, municipi de Chenalhó (Altos de Chiapas).

Els assassins d'Acteal
Carlos Fazio/La Jornada 2009.08.25
La matança de Acteal va ser un crim d'Estat. L'assassinat de 49 indígenes tzotzils per paramilitars va donar inici a una nova fase de la guerra de baixa intensitat contra l'EZLN

Acteal: Comunicat de la Comunitat Las Abejas
Codo a Codo 2009.08.14
Les proves “veritables que són els nostres testimoniatges que els vam veure assassinar…”, declaren els sobrevivents d'Acteal.

Nova investigació és essencial en massacre d'Acteal
Amnistia Internacional 2009.08.14
Les autoritats mexicanes han d'iniciar una nova investigació independent sobre la massacre d'Acteal i assegurar que tots els responsables rendeixin comptes enfront de la justícia, ha dit avui, 13 d'agost de 2009, Amnistia Internacional.

Suprema Corte de Justicia de la Nación allibera als responsables de la Massacre d'Acteal
Daniel Arellano Chavez/Kaos en la Red 2009.08.13
El tret de gràcia que posa fi a la massacre de 46 persones no va ser disparat per les armes dels paramilitars assassins, sinó pels Ministres que aquest 12 d'agost de 2009 els van atorgar la llibertat

Article de Joan Baucells aparegut en el diari la Jornada: "Acteal, i ara què?
Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) 2009.08.10
Probablement aquesta setmana es farà pública la sentència de la Suprema Corte de Justícia de la Nación en la qual es concedirà l'empara a una quarantena dels quals en el seu moment van ser condemnats per la massacre d'Acteal. Els arguments utilitzats per la Cort semblen estar relacionats amb les irregularitats processals d'aquests judicis. En concret –segons avançava L'Universal, en la seva edició de 6 d'agost- les condemnes s'haurien sustentat sobre “desaparició d'evidències, alteracions de l'escena del crim, substracció d'inculpats i fabricació de testimoniatges”. No és prudent comentar una sentència a la qual no s'ha tingut accés i menys criticar-la per utilitzar arguments garantistes, encara que en les seves consecutives visites a Chiapas la Comissió Civil Internacional per l'Observació dels Drets Humans va poder contrastar com era del tot evident que la investigació sobre els fets d'Acteal estava envoltada d'enormes irregularitats.

No hi ha justícia a Mèxic, la impunitat es ratifica
Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) 2009.08.07
Sorprèn o si més no indigna que 11 anys després la resolució de la Suprema Corte resolgui que 40 dels condemnats per la massacre d'Acteal puguin quedar en llibertat per defectes de forma si més

Què va passar amb l'acusació del Subcomandante Marcos contra Felipe González?
Raúl Calvo Trenado/Kaos en la Red 2007.08.29
Sobre la matança d'Acteal a Chiapas: "Home, Ernesto [Zedillo], si en alguna cosa som experts els espanyols és en exterminar indígenes".
--

Acteal
José Saramago

Han pasado casi doce años de la matanza de Acteal, en el sudeste del estado mexicano de Chiapas. El día 22 de diciembre de 1997, cuando los miembros de la comunidad tzotzil de Las Abejas se encontraban reunidos para rezar en su humilde capilla, una construcción rústica de tablas atadas y sin pintura, noventa paramilitares del grupo Máscara Roja, expresamente transportados allí, pertrechados de armas de fuego y machetes, en un ataque que duró siete horas, dejaron en el terreno, entre hombres, niños y mujeres, algunas de ellas embarazadas, 45 muertos. La culpa de estos muertos era haber apoyado al Ejército Zapatista de Liberación Nacional. A 200 metros del lugar, un control de policía no movió un pie para ver lo que estaba pasando. Demasiado lo sabían ellos. Estuvimos en Acteal, Pilar y yo, poco tiempo después, hablamos y lloramos con algunos de los sobrevivientes que consiguieron escapar, vimos las señales de las balas en las paredes de la capilla, los sitios de las sepulturas, nos asomamos a la entrada de una cavidad en la ladera donde unas cuantas mujeres intentaron esconderse con los hijos y donde fueron asesinadas todos a golpes de machete y disparos a quemarropa. Regresamos a Acteal unos meses más tarde, el horror todavía se respiraba en el aire, pero se iba a hacer justicia.

Al final, no se ha hecho. Alegando errores de procedimiento, el Supremo Tribunal de Justicia mexicano acaba de poner en libertad a los casi veinte miembros de Máscara Roja que cumplían pena (imagínense) por posesión ilegal de armas, ignorándose deliberadamente que esas armas habían disparado y asesinado. A la media docena que todavía quedan en prisión no tardarán mucho en soltarlos también. Pero a los 45 tzotiles muertos con extrema crueldad, a esos no habrá manera de hacerlos resucitar. Hace pocos días escribí aquí que el problema de la justicia no es la justicia, sino de los jueces. Acteal es una prueba más.

Del blog: El Cuaderno de Saramago

14 de des. 2009

La CCIODH expressa la seva intenció de seguir treballant pels DDHH a Mèxic


Una trentena de persones procedents de diversos països europeus, participants en diverses visites a Mèxic de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH), ens hem reunit per a reflexionar sobre el futur de la Comissió. Altres deu persones van poder seguir i participar en la reunió via internet i altres tantes van fer arribar les seves reflexions i propostes amb antelació.

Volem manifestar públicament a la societat civil internacional i la mexicana en particular el fruit de les nostres reflexions:

Lluny de millorar, la situació dels drets humans individuals i col·lectius a Mèxic ha empitjorat en els últims anys. A les demandes dels pobles indígenes i dels moviments socials, el poder respon d'una forma cada vegada més violenta: detencions arbitràries, agressions greus, morts i desaparicions; militarització de les funcions d'ordre públic, brutalitat policial, sentències exemplaritzants que duen, en alguns casos paradigmàtics, a empresonaments pràcticament per a tota la vida… en definitiva, un escenari on la vulneració generalitzada de drets acompanya una estratègia política que busca fer callar la legítima protesta social mitjançant la criminalització i el descoratjament.

Davant les denúncies que sorgeixen enfront de tals atropellaments, el sistema institucional en el seu conjunt tanca els ulls i silencia les veus. La impunitat dels responsables materials i intel·lectuals de les esmentades vulneracions s'estén a mesura que desapareix tot tret d'independència del sistema de procuració i compartició de justícia.

Però tot això no és pel que sembla suficient si es té en compte les reformes legislatives empreses tendents a eliminar tot un seguit de garanties individuals, legalitzant així la pràctica comuna de no respectar-les.

En aquest context d'estat d'excepció de facto impulsat cada dia de forma més oberta, cap preguntar-se sobre l'efectivitat de l'observació i la denúncia de les violacions de drets individuals i col·lectius, almenys en els termes en els quals s'ha vingut fent fins al moment. Aquest és un debat que ja és públic, ha existit i existeix en el si de la mateixa CCIODH

La CCIODH es planteja com repte seguir impulsant i obrir cap a l'exterior aquest debat, conscients que el camí està ple de contradiccions que ens segueixen interpel·lant. L'objectiu és, compartint les experiències viscudes al costat dels moviments socials, fer un ús més incisiu de l'observació de drets humans i col·lectius.

Mereix la pena recordar que la Comissió sorgeix com instrument d'observació i denúncia precisament arran d'un de tants casos en els quals s'han utilitzat els drets humans per a rentar la imatge pública d'un estat. Quan la Unió Europea va concedir “aval democràtic” al govern mexicà en vespres de la massacre d'Acteal, la xarxa de suport a Chiapas va proposar la primera visita de la CCIODH al 1998, una visita que no hagués estat possible sense la indignació i l'impuls de sectors i sensibilitats molt diverses de la societat civil internacional.

Des de llavors, centenars de persones, algunes pertanyents a diversos col·lectius però en la seva majoria a títol individual, han dedicat part del seu temps i recursos a la tasca de denunciar les diverses formes que utilitza el poder per a fer callar la protesta social a Mèxic, recaptant testimoniatges directes, interpel·lant a les institucions i denunciant als seus propis governs quan s'han fet còmplices o han tancat els ulls davant evidents violacions als drets humans.

La CCIODH es deu, en conseqüència, als pobles i a la societat civil. Als pobles quan reconeixen la presència de la Comissió en els seus territoris i a la societat civil internacional que la impulsa, li dóna suport i la compon.

Davant la gravetat de la situació de Mèxic, els participants en aquesta assemblea volem manifestar que ens sentim compromesos a seguir vigilants i a reforçar el treball de la Comissió, mantenint-la, com fins a ara, independent i oberta a tots els sectors i sensibilitats de la societat civil que consideren un deure fratern entre els pobles la denúncia de la mentida i la barbàrie.

Barcelona, 14 de desembre de 2009.

Assemblea de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH)

--------------------------------------------------

Annex sobre temes d'organització:

En substitució de la Secretaria Permanent, s'ha format un Grup de Seguiment que col·lectivament impulsarà els treballs en xarxa d'anàlisi, documentació, comunicació, debat i intercanvi.

Aquest grup no exercirà funcions de portaveu, funció que només es manté durant les visites.

S'encarregarà de fomentar les relacions i l'intercanvi d'informació amb col·lectius que treballen temes específics sobre Mèxic.

D'impulsar el treball de denúncia i difusió fora de Mèxic i quan la situació ho requereixi de redactar els butlletins oportuns.

També impulsar el debat sobre l'efectivitat i utilitat per als moviments socials de la denúncia de violacions de drets humans individuals i col·lectius; així com posar a la disposició d'altres sectors de la societat civil la metodologia i els instruments de treball de la Comissió perquè es puguin emprendre accions independents en altres àmbits.

http://cciodh.pangea.org/?q=es/node/335

Més informació: clica aquí a la web de la CCIODH

27 d’oct. 2009

Brad Will, 27 d’octubre de 2006 Oxaca, Mèxic

27 d'Octubre, Oblidar? Mai!
Bradley Roland Will conegut com Brad Will, documentalista independent i militant anarquista, voluntari de la xarxa mundial de mitjans independents Indymedia que aglutina a 150 mitjans alternatius i activistes. Will tenia 36 anys, era documentalista, reporter i camarògraf d’aquesta xarxa a Nova York, Bolívia i Brasil.
Va Ser assassinat durant el conflicte que esdevingué a la ciutat de Oaxaca, Mèxic per homes armats el 27 d'octubre de 2006 mentre estava informant sobre un atac dels paramilitars (membres de les policies municipals), fins que acabá filmant la seva própia mort.

El PRIfeixista Ulises Ruiz Ortiz (URO) i el seu govern, cercaren un “cap de turc” Juan Manuel Martínez, simpatitzant de la (organització social i camperola) APPO, reclòs en espera de judici des del més d’octubre de 2008 però fins hi tot Amnistia Internacional considera les proves contra seu no tenen cap fonament. Un detall més per tal de criminalitzar als moviments socials a Mèxic i més concretament a l’Estat de Oaxaca.

D’una estocada dos, els mitjans d’informació independents i per altra banda els moviments socials.

Una dolguda pèrdua, ens calen molts Brads Wills.

L'Ombra

27 d'Octubre, Oblidar; Mai
Campanya de lluita i informació: Qui és Brad Will? Exigim Justícia!
Convocatoria al Festival Mundial de Video Brad Will
Presó per a l'acusat d'assassinar a Brad Will
Informe de la VI Visita de la CCIODH

Brad, mais uma noite nas barricadas (PT-SP) from ugo.sou on Vimeo.