Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neonazis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neonazis. Mostrar tots els missatges

17 de set. 2017

El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats

Alarma per un vaixell antirefugiats davant de la Costa Brava

Barco C-Star, Defend Europe

Per Gerard Escaich Folch 
Radiocapital 17/09/2017  

El vaixell neonazi C-Star navega a poques milles de la Costa Brava. L’embarcació ultra vol impedir la immigració a través del Mar Mediterrani. La intenció és controlar les ONG i bloquejar els rescats dels nàufrags.

L’embarcació ha aparegut aquest matí a la Costa de Palamós. Aquesta aparició ha mobilitzat les entitats antiracistes de la zona fent una crida per tal d’evitar que atraqui a cap port gironí.

Hores més tard, des del compte de Twitter oficial de Ports de la Generalitat, s’ha informat que l’embarcació neonazi C-Star no tindrà accés a cap port gestionat pel Govern català. Una notícia que arriba després del mateix dictamen del Ministre de l’Interior el passat juliol.

Aquest vaixell, del grup Generació Identitària, un grup transnacional que defensa la seva identitat i valors a les xarxes socials, va aconseguir llogar aquesta embarcació al juliol d’enguany. La intenció que tenen és acabar amb el que ells anomenen “servei de taxi” que fan els vaixells de les ONG quan realitzen rescats a immigrants i refugiats.

La plataforma Girona Acull ha publicat al matí un comunicat per animar als activistes a posar-se en contacte amb els ports de la zona. La intenció de la plataforma era evitar que l’embarcació neonazi C-Star pogués arribar a costa. Al comunicat ressalten que cal “impedir que aquest vaixell neonazi atraqui a algun port de Catalunya”.

A part de la crida de la plataforma Girona Acull, altres organitzacions també s’han mobilitzat al Port de Palamós.

A hores d’ara, el vaixell neonazi C-Star, segueix aturat davant de la Costa Brava entre Palamós i Platja d’Aro.



El Govern nega l'entrada al port de Palamós al vaixell neonazi antirefugiats
Entitats antiracistes de Catalunya havien reclamat que no se'l permetés atracar a cap port gironí


Ports de la Generalitat niega la entrada de un barco xenófobo
El buque es acusado de torpedear las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo.
El C-Star ha sido fuente de contradicciones y conflictos desde los primeros días de su misión

Alarma per la presència davant la Costa Brava del vaixell que impedeix el rescat de refugiats
Diverses entitats antiracistes fan una crida a la mobilització per evitar que atraqui a cap port gironí

Ports de la Generalitat veta al barco de Defend Europe en los puertos de su titularidad 
Ports de la Generalitat ha anunciado que ha denegado este domingo la entrada del barco 'C-Star' del grupo Defend Europe, acusado de xenófobo y de boicotear el trabajo de las ONG que trabajan en el rescate de refugiados en el Mediterráneo, en el Puerto de Palamós (Girona).

Movilización para evitar la llegada de un barco de la ultra derecha al Empordà
Ports de la Generalitat prohíbe que el C-Star atraque en ningún puerto de su titularidad. La nave, fletada por el grupo neonazi Defend Europe, bloquea los rescates de inmigrantes en el Mediterráneo.


-o-

31 de jul. 2014

L'Audiència de València dicta absolució: la investigació de l'operació Panzer va ser "paupèrrima i ridícula"

Un bazuca entre les armes comissades
i posteriorment destruïdes per la Guàrdia Civil

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ
Directa.Cat 30/07/2014

La secció quarta de l'Audiència de València ha absolt –amb una sentència que es comunicarà a les acusacions i la defensa aquest dimecres al migdia– les divuit persones encausades dins l'operació Panzer. El magistrat José Manuel Megía Carmona considera, amb el vot favorable dels altres dos jutges de la secció, que la investigació feta durant dos anys per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València va ser “paupèrrima i ridícula”. En referència als informes de la Benemèrita afirma que incorporen “obvietats buides de contingut incriminatori”, i en relació a l'actuació del jutjat d'instrucció diu que “concedeix el valor del dogma a la afirmació policial”. Segons Megía Carmona, l'afirmació que tres dels encausats havien organitzat una cadena de distribució d'armes de foc “és gratuïta, nascuda de quelcom no acreditat”. Es dóna la circumstància que el jutge és el mateix que l'any 2005 va dictar l'absolució dels membres d'un altre presumpte grup neonazi, que es va conèixer com a cas Armagedon.

Tota la sentència està plena de retrets contra la Guàrdia Civil i desqualificacions a la forma d'actuar del jutjat d'instrucció 20 de València, que va ser el que va ordenar punxar els telèfons, fer les detencions i els escorcolls. Segons l'Audiència “no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions", i com a conseqüència d'això, ha anul·lat totes les gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions com a prova, sumat a la destrucció “errònia” de les armes comissades que es va perpetrar per part de la Guàrdia Civil abans del judici –entre les quals hi havia un bazuca–, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les sessions de la vista oral, han portat el tribunal a justificar la sentència absolutòria.

Dos militars, un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló

Cal recordar que se'ls acusava de formar un presumpte grup neonazi anomenat Frente Antisistema i que, entre els imputats, hi figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit ultradretà España 2000 i Pedro José Cuevas Silvestre, l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993. Els informes policials redactats l'any 2005 assenyalaven que aquest presumpte grupúscle es reunia al “Centre Cultural Thule” i tenia com a objectiu “fer proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacional-socialista, difonent informacions que justifiquessin l'ús de la violència contra determinats grups de la població per raó de les seves creences i origen racial (moros, homosexuals, immigrants,...)”.

En la part resolutiva del text, es decreta l'absolució de tots ells, se'ls hi retornen totes les fiances dipositades al jutjat i s'acorda que les costes judicials siguin pagades d'ofici. Curiosament, però, malgrat no haver estat condemnats per possessió d'armes ni drogues, l'Audiència ordena que totes les substàncies i efectes incautats durant els registres i que siguin d'il·lícita circulació siguin decomissades, així com que la resta “que no reuneixin aquestes característiques” siguin retornades als seus propietaris.

Informació relacionada:


Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-

L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país

Quim Arrufat (CUP-AE) valora l'absolució dels 16 nazis de l'operació Panzer, entre ells l'assassí de Guillem Agulló.


«L'Estat treballa per encobrir el feixisme armat», diu la CUP

Quico Sallés 29/07/2014

Contundent crítica de la CUP a l'absolució dels 16 acusats en el cas Panzer pertanyents a l'organització ulttra Frente Antisistema, la major operació policial contra l'extrema dreta armada al País Valencià. Després de fer-se pública la sentència per manca de proves -han desaparegut les armes que van ser decomissades i han estat declarades il·legals les escoltes de la Guàrdia Civil-, el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha culpat l'aparell de l'Estat espanyol de l'encobriment de les activitats de l'extrema dreta. Des dels faristols del Parlament, Arrufat ha assegurat que “l'Estat treballa a favor de l'absolució, de l'encobriment, de la immunitat i de la impunitat de l'extrema dreta i del feixisme armat” així com l'ha titllat de “part, còmplice i necessària dels atacs de l'extrema dreta al nostre país».

-.-

Informació relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló


Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-

29 de jul. 2014

El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.



VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

15 de jul. 2014

El judici contra el principal grup nazi d'Espanya

El judici contra el principal grup nazi del país comença amb insults dels acusats a la premsa  


  • L'acusació popular confia que serveixi per a posar fi a la impunitat feixista al País Valencià. 
  • Entre els acusats, membres del Frente Antisistema, hi ha l'assassí confés de Guillem Agulló.

Vilaweb.Cat 15/07/2014

Ahir va començar a l'Audiència de València el judici de l'operació Panzer, a divuit membres del grup neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc. Els acusats van insultar els fotògrafs i càmeres de televisió quan van accedir a la sala per a enregistrar-los. El fiscal demana quaranta-dos anys de presó per als acusats, entre els quals l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

L'acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància i més entitats i partits d'esquerres i nacionalistes del País Valencià, remarca que es tracta del procés més important a l'estat espanyol contra neonazis i confia que serveixi per a posar fi a la impunitat del feixisme.

Divendres, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, va remarcar la importància del judici per l'envergadura de l'organització i per la 'capacitat, potència estructural i doctrinal'. També es demanava per què aquest judici no es feia a l'Audiència espanyola, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista. Ibarra deia que confiava que el judici aclarís, entre més coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la guàrdia civil va destruir les armes decomissades i en quin punt se'n va trencar la custòdia judicial.

Sobre aquest aspecte, el secretari general d'Acció Cultural, Toni Gisbert, que és el portaveu de l'acusació popular, va dir que tot i que moltes de les armes s'havien destruït, els jutjats en tenien informes i fotografies, i confiava que això no fos cap obstacle per a l'acusació. També alertava de l'augment dels delictes d'odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol. Deia que l'any passat hi havia hagut quatre-centes agressions d'aquesta mena, tot i que deixava clar que no n'hi havia xifres oficials. Hi va haver, això sí, un centenar de denúncies.

Gisbert remarcava que havia baixat el nombre d'agressions a béns immobles (seus d'organitzacions) i havia augmentat el d'agressions verbals i físiques a persones. Els delictes són a ple dia, amb testimonis i en espais amb càmeres de vídeo. Els autors de les agressions fins i tot arriben a enregistrar-les i distribuir-les per les xarxes socials.

També posava en relleu la creixent alarma social: 'Des de la transició, al País Valencià la violència feixista gaudeix d'impunitat, que constatem que és la causa primera de l'augment: la impunitat anima els violents.' Els membres de l'acusació popular --deia Gisbert-- es neguen a acceptar que aquests delictes siguin normals. I denuncien la passivitat amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol. La plataforma demana una reunió amb el delegat del govern espanyol per parlar-ne.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

-.-

 
Entrenador TR-90 utilitzat en la formació dels llançagranades C-90.
Confiscat durant de la 'Operació Pànzer' el 2005. Ha estat destruït

Público.es 13/07/2014 

Totes les armes de l'arsenal incautat als membres de l'organització neonazi FAS en 2005 ha estat destruït a instàncies de la Guàrdia Civil. Procedien de l'Exèrcit. Aquest dilluns anaven a ser exhibides a la vista oral contra els 18 acusats, entre ells dos militars. El judici de la 'Operació Pànzer' se celebra a València. La destrucció va ser aprovada pel TSJCV. Llegir més.. clica AQUÍ

24 de febr. 2013

L'assassí de Yolanda González treballa per la guàrdia civil i la policia espanyola

El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro 

L'assassí Emilio Hellín Moro
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar Yolanda González Martín, una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim organitzat, segons que rebela El País en un reportatge publicat aquest diumenge.

Segons que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola, el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior', relata El País.

El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González, de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos trets al cap a menys d'un mentre de distància.'

El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda, reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en l'assassinat'. 

Font: Vilaweb.Cat

Fitxa policial de Emilio Hellín.
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic. Llegir més ..

Yolanda González Martín
Nasqué a Biscaia, filla d'un obrer metal·lúgic originari de Burgos. De ben joveneta entrà en contacte amb els que després fundarien Izquierda Socialista i milità inicialment en les Joventuts Socialistes d'Espanya. Després d'unes jornades d'IS a Sant Martí de Llémena (1978) coneix Alejandro Avizcun, amb qui es trasllada primer a Bilbao i després al barri d'Aluche (Madrid).

Yolanda González era la representant del Centre de Formació Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseñanza Media. Allí trencà amb les JSE i després de militar un temps en la Lliga Comunista Revolucionària l'octubre de 1979 participà en la fundació del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores.[1] Va participar activament en la vaga d'Ensenyament Mitjà del 28 de gener de 1980.

L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la carretera a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), on fou trobada l'endemà.[2] 

El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat Grupo 41 del Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.[3] 

El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad, mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir. L'Audiència Nacional d'Espanya els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de presó i fou internat a la presó de Zamora; Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas, tres mesos.[4] 

El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari, concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz. El va aprofitar per fugir a Paraguai, on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista d'Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya. [5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari El País el 1996 va canviar la seva identitat per Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la guàrdia civil i de la Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.[6] [5][7]
21/09/1993 Senyories Jorge M. Reverte
02/03/1991 Emilio Hellín,
20/09/1990 El lliurament d'Hellín, prevista per demà Francisco Mercado
20/08/1989 Yolanda González Jesús Jaén.
26/12/1988 Edición Impresa Repetición de la jugada Luis Prados
Un dels assassins de Yolanda González gaudeix d'un permís idèntic al que un altre va usar per fugir.
12/03/1987 'Cas Hellín'. 
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard en les proximitats de Madrid. La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials. Llegir més..

o0o

17 de gen. 2013

La impunitat feixista i els crims d'odi, denunciats en un documental

El publica l'Informe Raxen, que fa deu anys que treballa contra la intolerància a l'estat espanyol



Font: Vilaweb.Cat

Lucrecia Pérez, nascuda a la República Dominicana, és la primera víctima del racisme a l'estat espanyol reconeguda com a tal. La van assassinar el 1992. Des d'aleshores s'han comptabilitzat a l'estat més de vuitanta homicidis motivats per l'odi i 4.000 agressions cada any pel mateix motiu. Són dades recollides per l'Informe Raxen, ja que no existeix cap estadística oficial de delictes d'intolerància i crims d'odi. Ara el Moviment contra la Intolerància ha publicat a internet un documental que repassa alguns d'aquests casos i denuncia la impunitat feixista i els crims d'odi a l'estat.

Fa deu anys que el Moviment contra la Intolerància denuncia, a través de l'informe Raxen, les agressions a l'estat espanyol per motius xenòfobs i racistes. Aquest documental repassa alguns d'aquests casos aportant la veu de testimonis i especialistes. Hi parlen familiars de víctimes, com els pares de Guillem Agulló, Carlos Palomino o Aitor Zabaleta, periodistes com Xavier Vinader i especialistes com Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància. En el vídeo també hi apareixen imatges d'agressions, manifestacions i trobades neonazis, etc.

El documental, que vol ser un homenatge a totes les víctimes, alerta que gairebé sempre les institucions atribueixen aquestes agressions a la violència juvenil i a tribus urbanes, sense tenir en compte el caràcter neonazi dels grups que hi ha al darrer, de manera que el feixisme i el racisme acaben quedant impunes. Es tracta d'un documental elaborat per a tot l'estat espanyol, i ara se n'ha publicat una versió amb la veu narradora en català.

-:-