El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro
 |
L'assassí Emilio Hellín Moro |
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar
Yolanda González Martín,
una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui
l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la
guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim
organitzat, segons que rebela El País en un
reportatge publicat aquest diumenge.
Segons
que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín
Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho
va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan
va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals
assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en
investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa
cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola,
el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa
conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior',
relata El País.
El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González,
de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de
Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van
presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i
interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis
i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i
solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos
trets al cap a menys d'un mentre de distància.'
El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la
veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la
família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda,
reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que
Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté
vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en
l'assassinat'.
 |
Fitxa policial de Emilio Hellín. |
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos
judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i
rastreig informàtic.
Llegir més ..
El diari 'El País' revela la nova identitat d'Emilio Hellín Moro,
condemnat a 43 anys de presó el 1982 per la mort de la jove Yolanda
González, de 19 anys.
ARA 24/02/2013
Va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per l'assassinat de Yolanda
González el 1980 a Madrid, una jove militant de 19 anys del Partit
Socialista dels Treballadors (PST), i avui en dia és un dels principals
assessors del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil. Es tracta
d'Emilio Hellín Moro, militant del grup ultradretà Fuerza Nueva durant
la transició, que actualment, als 63 anys, es fa anomenar Luis Enrique,
segons consta en la seva acta de naixement. Segons una investigació que publica aquest diumenge 'El País' al suplement 'Domingo',
Hellín Moro ha refet la seva vida amb una nova identitat i treballa
tant per a la Guàrdia Civil com també per a la Policia Nacional en casos
de terrorisme i crim organitzat. També ha impartit cursos de formació a
agents dels Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza i el ministeri de Defensa, a
part d'assistir com a pèrit a l'Audiència Nacional. Llegir més..
El Ministeri de l'Interior i la Guàrdia Civil investigaran el cas Hellín, després que aquest diumenge El País publiqués que l'autor d'un dels assassinats més brutals de la Transició treballa com a assessor en casos de terrorisme i crim organitzat per l'Institut Armat i la policia. Llegir més..
L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de
Fuerza Nueva
Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix
Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però
davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va
disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio
Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la
carretera a
San Martín de Valdeiglesias (
Madrid), on fou trobada l'endemà.
[2]
El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat
Grupo 41 del
Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'
ETA.
Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i
informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia
nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es
va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia
al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.
[3]
El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad,
mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir.
L'
Audiència Nacional d'Espanya
els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el
policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva,
David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre
una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de
presó i fou internat a la
presó de Zamora;
Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José
Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis
anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas,
tres mesos.
[4]
El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari,
concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz.
El va aprofitar per fugir a
Paraguai,
on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets
de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista
d'
Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la
Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya.
[5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari
El País el 1996 va canviar la seva identitat per
Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la
guàrdia civil i de la
Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'
Ertzaintza i els
Mossos d'Esquadra.
[6] [5][7]
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà
Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com
presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada
morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la
tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard
en les proximitats de Madrid.
La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels
quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit
lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials.
Llegir més..
o0o