Diversos col·lectius de la ciutat de Barcelona organitzen
des d'avui 23 de maig fins dissabte 25 diverses activitats en el marc
d'una campanya de suport al procés de resistència que s'està duent a
terme a la regió d'Istme, a Oaxaca (Mèxic), contra la construcció d'un
parc eòlic que causaria greus danys e l'entorn i a les comunitats
camperoles de la zona.
L'Istme es troba al sud de l'estat d'Oaxaca, a la costa pacífica.
Empreses transnacionals, en col·laboració amb el govern, volen construir
a l'Istme un parc eòlic, que seria el més gran del continent americà.
Els camperols de la zona denuncien els probables efectes del parc: danys
ecològics irreversibles, espoli de terres, contractes enganyosos,
corrupció política i repressió contra els opositors. El projecte, a més,
suposaria la desaparició de les comunitats indígenes i la seva forma de
vida i la seva relació amb el territori i la transformació de les
terres comunals en un polígon industrial gegant.
Les comunitats no han estat consultades i l'únic estudi d'impacte
ambiental, realitzat el 2004, no ha estat mai publicat. Fins ara, la
lluita dels pobles indígenes ha evitat que comencin les obres. Però la
repressió ha augmentat recentment. La majoria de les empreses
energètiques darrere el projecte són espanyoles: Gamesa, Endesa, Demex,
Unión Fenosa, Preneal, Iberdrola, Gas Natural i Mareña Renovables.
Amb motiu de la presència a Barcelona de Carlos Beas, representant de
la UCIZONI (Unión de Comunidades Indígenas del Istmo de Tehuantepec),
els col·lectius de suport a Barcelona han organitzat el següent programa d'activitats.
Energia bruta: invasió territorial de les corporacions energètiques
Del programa destaquen diversos actes. El primer, dijous 23 de maig a
les 18.30h a la Facultat d'Antropologia de la UB, on es presentaran i
connectaran diferents conflictes provocats pels interessos de les
transnacionals de l'energia, com el cas ja mencionat, però també el de
la hidroelèctrica del Quimbo, a Colòmbia, o l'amenaça de la fractura
hidràula, el fracking, a casa nostra. Hi intervendran Jesús
Carrión de l'Observatori del Deute en la Globalització, Carlos Beas de
la UCIZONI, Llorenç Planagumà de la Plataforma Aturem el Fracking i
Miller Dussan, representant d'ASOQUIMBO.
Altres actes tindran lloc divendres 24 de maig a Can Batlló, on a les 19h es projectarà el documental Somos Viento,
sobre la lluita contra el megaprojecte eòlic d'Oaxaca, i el dissabte 25
de maig a les 19h a la Casa de la Solidaritat on s'emetrà el mateix
documental.
Els camperols Zapoteques protesten en contra dels parcs eòlics
A Juchitán, al sud de Mèxic, sempre hi ha vent. Un vent molt fort. Els parcs eòlics surten com rovellons de la terra. Això a desgrat dels camperols Zapoteques.
La pagesia d'aquesta zona denuncia no sols l'incompliment per part de les autoritats dels pagaments de les rendes dels espais dels seus terrenys per col·locar els molins i plaques, sinó de les conseqüències que això ha comportat pel sistema de reg.
Per una banda existeixen inundacions que no els permeten tenir ramats ni pastures i per altra banda no poden accedir a l'aigua a unes 20 hectàrees properes. La companyies eòliques amb la implantació dels molins han afectat les canalitzacions de regs.
L'energia verda no sempre és neta
Un vídeo realitzat pel col·lectiu holandès de periodistes des de Mèxic, La Ruta 2015
El desenvolupament de grans parcs eòlics a l'Istme de Tehuantepec (Oaxaca, Mèxic) està representant l'espoli de les seves terres sota pressions i mentides. Les responsables són les grans multinacionals de l'energia procedents d'Espanya com Unión FENOSA, Gamesa, Endesa, Acciona, Eoliatec, Preneal, Iberdrola i Eurus (alianza entre la espanyola Acciona y Cemex).
Les empreses espanyoles vulneren clarament els drets dels pobles originaris a ser informats i consultats per a la seva acceptació o rebuig, com està contemplat a l'article 133 de la Carta Magna, en relació al Conveni 169 de la OIT.
L'Istme de Tehuantepec és la regió més estreta del territori mexicà. En el passat, alguns projectes han pretès unir les aigües del Golf de Mèxic amb l'oceà Pacífic.
Una mica d'història recent:
El Port de Coatzacoalcos situat en l'Istme de Tehuantepec, es crea per decret Federal el 8 d'octubre de 1825. La història del seu “desenvolupament” s'entrellaça amb els principals esdeveniments que han influït amb la configuració de la regió. El 1858 es cobreix per primera vegada la ruta marítima Nova Orleáns - Minatitlán pel buc Quaker City. Les obres portuàries de l'època, es van relacionar amb altres projectes de la regió, igualment importants, com foren la construcció del ferrocarril transístmic negociat des de 1857.
En 1858 es va crear la Louissiana-Tehuantepec Railroad Company, el president del qual, LaSere era íntim amic del "negociador" Robert M. McLane, representant plenipotenciari d'Estats Units a Mèxic, qui juntament amb Melchor Ocampo, canceller de Benito Juárez, subscrivís al desembre de 1859 el Tractat de Trànsit i Comerç entre Mèxic i Estats Units que comprenia la zona de l'Istme. Juárez va rebutjar la presència de tropes estatunidenques, però el tractat, encara que signat i protocol·litzat, mai va assolir passar la duana del Congrés en Estats Units. La companyia va començar a fer viatges de Nova Orleans a San Francisco. Els vapors sortien de Nova Orleans a Minatitlán i d'aquí s'internaven pel riu Coatzacoalcos fins a Xuchi. Després seguien per terra fins a La Ventosa, prop de Salina Cruz, on embarcaven rumb a San Francisco.
A l'any 1871 un informe oficial del capità de la Marina nord-americana Shufeld, va posar l'accent en els avantatges comercials i de logística militar naval (per al pas d'armes i tropes) de l'Istme de Tehuantepec, el més proper a Estats Units i la distància més curta per a unir els ports de l'Atlàntic i del Pacífic. El famós projecte "Eix del Comerç Mundial", de Corthell i Matías Romero (1875-1888), va recuperar els arguments de Shufeldt i va ponderar el caràcter geopolític de l'istme com la ruta més directa per al comerç entre Europa i Orient.
Durant el porfiriat (dictadura de Porfirio Díaz), quan es van obrir les portes al capital estranger, l'istme no va ser l'excepció. En 1907, amb la sang encara fresca dels indígenes d'Acayucan, Veracruz – els quals al veure's desposseïts de les seves terres es van alçar en armes contra el suprem govern-, el general Porfirio Díaz va inaugurar el Ferrocarril de Tehuantepec, amb una longitud de 310 quilòmetres. La ruta va ser construïda amb capitals de l'empresa anglesa Pearson and Són Ltd. Es van concloure també els ports de Coatzacoalcos i Salina Cruz, i la primera refineria del país en Minatitlán, Veracruz. No obstant això, a causa de la Revolució Mexicana i a la inauguració del Canal de Panamà, el 1914, el somni del empori istmeny es va desplomar. Tehuantepec va deixar de ser un "negoci".
La revifada
Una vegada perdut el control dels EEUU del Canal de Panamà, l'altra sortida que tenen per transportar les seves mercaderies (i qui no diu també per raons militars) d'una banda a l'altra del seu país, es crear un nou canal, encara que sigui sec. Això també representarà el desplaçament de la frontera dels EEUU al sud, de més fàcil control que la selvàtica entre Guatemala i Chiapas. Dit d'altra manera, l'Istme de Tehuantepec, s'està convertint en una mina d'or per explotar pels grans depredadors, transports, xarxes ferroviàries, autopistes i evidentment per tot això fa falta energia. En qualsevol dels diferents sectors ja hi ha els gatxupins del gran capital amb les urpes esmolades per arrapar-s'hi bé.
