Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consum responsable. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consum responsable. Mostrar tots els missatges

4 de set. 2011

La fí de la bombeta incandescent: L'estafa ecològica puja de preu

Redacció Sírius Font: Rosa Muñoz Lima

Un les pot trobar, fins avui, en qualsevol llar. Però no serà per molt de temps, llevat que algú hagi acaparat reserves. A partir d'aquest 1 de setembre de 2011 els mercats de la Unió Europea (UE) no podran assortir amb noves bombetes incandescents de 60 watts. Quan s'hagin esgotat les restes disponibles en els seus magatzems, no hi haurà recanvis. Els crítics llancen advertències contra aquestes bombetes 'estalviadores' que resulten fins a deu vegades més cares i que ara augmenten, sense raó, un 25%. En trencar-se desprenen mercuri en gas, va ser un dels arguments contra la prohibició discutits el 2009 a Brussel.les. "Sabem que la protecció del medi ambient té un preu", comenta ara el WAZ, però "què es pot esperar de fonts de llum que, si bé són més eficients, es converteixen després en residus perillosos?".

La tradicional bombeta ha estat gradualment desplaçada del mercat i, en conseqüència, de les llars i oficines dels 27 membres del bloc, d'acord amb un decret de la Comissió Europea aprovat el 2009. Primer va tocar acomiadar-se de les de 100 watts, després de les de 75. I les últimes, de 40 i 25 watts, tampoc sobreviuran al 2012. En total, s'estima que uns 4.000 milions de bombetes sortiran de circulació.

Les "bombetes" convencionals s'associen amb calidesa, ... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i la seva encesa ràpid .... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i el seu encès ràpid.

Amb això, es força als consumidors a adquirir fonts més modernes de llum de baix consum. Hi ha diverses alternatives, argumenta des de Brussel la Comissió: tubs fluorescents, bombetes halògenes compactes, díodes emissors de llum (LED). Els tubs fluorescents tenen l'avantatge d'oferir una llum "equiparable" amb les fonts convencionals i els LEDs -els més eficients de totes- són més els més 'ecològics'... i els més cars de llarg i encarint-se.

El preu més elevat d'aquests es compensa, menteixen, amb una vida útil considerablement més llarga, però no s'en fan responsables quan peten en hores, dies o setmanes. Les bombetes halògenes, a més, resulten les grans consumidores energètiques, en un estudi recentment publicat per l'organització alemanya de protecció al consumidor Stiftung Warentest.

"Ens treuen calidesa, rapidesa, tradició..."

Els alemanys -com varies generacions d'europeus- tenen "una relació molt íntima" amb la bombeta incandescent, amb la calidesa de la seva llum, amb la seva encesa ràpid, assegura a l'emissora Deutschlandradio Kultur Stefan Grünwald, director de l'Institut Rheingold d'Investigació de Mitjans i Mercats, a Colònia.

Això explica que alguns alemanys hagin arribat a considerar la prohibició com "una interferència en la seva esfera privada", "una disposició totalment absurda, que se'ls imposa burocràticament, sense tenir en compte les seves costums, això que aprecien encara que s'hagi tornat costós", va explicar Grünwald a la ràdio pública alemanya.

Les seves successores, les estalviadores, pel que sembla no són res "ecològiques"

La notícia va arribar titulars en diversos diaris, inclòs el de major tiratge, el tabloide de masses Bild: "De com Angela Merkel es va carregar la bombeta", va titular aquest dia el Westdeutsche Allgemeine Zeitung (WAZ). "Un exemple clàssic del sense sentit amb marca Brussel.les", i amb impuls de la cancellera alemanya, assegura el rotatiu. Angela Merkel hauria llançat la primera pedra, carrega el periodista, en posar la bombeta com a exemple durant una cimera de la UE de 2007, que va aprovar un pla d'acció per a la protecció del clima.

Ni bo per al medi ambient, ni per a la butxaca

Segons la Comissió, experts han estudiat els possibles efectes negatius de la irradiació d'aquestes bombetes alternatives sense trobar "cap indici de problemes per a la salut si es manté una distància d'almenys 30 centímetres". I tampoc el mercuri contingut en les bombetes halògenes representa un perill real, va afirmar fa un any el portaveu Ferran Tarradellas, el que contradiu tota l'experiència ecològica, com amb les piles i bateries, i altres estudis independents.

De moment, i enmig d'aquests dubtes, l'entrada en vigor de la prohibició de comerciar les velles bombetes de 60 watts els arriba als consumidors de la mà d'una pujada de fins al 25% dels preus dels focus estalviadors, com si no haguessin estat ja prou costosos. Els llums LED podrien costar ara fins a 45 euros.

Productors com la signatura alemanya Osram o l'holandesa Phillips neguen la relació d'aquest encariment amb la mesura de Brussel.les. La culpa la té, diuen, el dràstic ascens dels preus de terres rares com el lantà, l'europi i el terbi, generalment provinents de la Xina i continguts en aquestes modernes llums de la discòrdia.

"Irritat" es va mostrar un portaveu de la Central de Protecció al Consumidor de l'estat federat alemany de Renània del Nord Westfàlia. El contingut de metalls rars en les bombetes estalviadores, va assegurar l'expert en energia, amb prou feines arriba al màxim d'un gram per l'interior de cada làmpada.

o0o
Comprar, llençar, comprar

Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

16 de des. 2010

Comprar, llençar, comprar

Comprar, llençar, comprar
TV3.Cat

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

L'obsolescència programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.

A més de documentar la història secreta de l’Obsolescència Programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia I el medi ambient. També inclou exemples d’ emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.

Dirigit per Cosima Dannoritzer.

Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI

En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’ Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård.

Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européenne

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270

En Castellà: Comprar, tirar, comprar

Cosima Dannoritzer, directora de "Comprar, llençar, comprar"
Entrevista amb la directora del documental "Comprar, llençar, comprar". Aquest treball relata la fascinant història de l'obsolescència programada des dels seus orígens, cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques), fins a casos actuals.

Informació relacionada:
Esclaus del consumisme: fins a 122 productes de consum habitual són fets amb mà d'obra esclavitzada

13 de des. 2010

Esclaus del consumisme: fins a 122 productes de consum habitual són fets amb mà d'obra esclavitzada

Carabassa /Canalsolidari.org

Fa pocs dies, per l’inici de la campanya nadalenca, es va fer en força països el tradicional Buy Nothing Day, que denuncia el consumisme que esclavitza occident. Ben diferent és el concepte d’esclaus del consumisme que descobreix la web ProductsOfSlavery.org.

Impulsada per l’organització Anti-Slavery International, la pàgina ProductsOfSlavery.org plasma en un mapamundi les darreres dades del Departament de Treball dels EUA sobre l’explotació laboral infantil i els treballadors forçats adults a tot el món. L’estudi, en concret, va detectar al mercat fins a cent vint-i-dos productes de consum habitual fets a partir de mà d’obra esclavitzada, i provinents d’una seixantena de països de l’hemisferi sud.

Amb aquesta eina interactiva, que permet creuar totes les dades i mostrar-les al mapa segons els productes (esportius, del ram de la construcció, agrícoles…) o països que li indiquem, Anti-Slavery International vol forçar les empreses i multinacionals a expulsar l’esclavatge laboral de la cadena de producció.

I què puc fer jo?

Abans de comprar pensa-t’ho bé. Informa’t sobre la responsabilitat de les empreses fabricants en la vulneració dels drets humans dels treballadors.

A la web de l’Observatori del Deute en la Globalització trobaràs informació sobre la responsabilitat de les transnacionals espanyoles en la violació de drets humans.

Consulta altres notícies sobre consum responsable publicades a CanalSolidari.org i treu idees per al teu dia a dia!

ONG com Save the Children duen a terme campanyes per acabar amb el treball infantil. Busca la teva forma de col·laborar amb ells. També pots buscar a hacesfalta.org ofertes de voluntariat amb entitats que treballen en la defensa del drets d’infants i joves.

5 d’abr. 2010

Mòbils i noves tecnologies per al desenvolupament... col·laborant amb les grans multinacionals?

Per: LaSanto
Per promoure el desenvolupament al Sud, s’ha de cooperar amb grans empreses tecnològiques que depreden el medi ambient, retallen drets laborals i fomenten el consum irresponsable?

Resulta que ja es va celebrar la III Trobada Internacional de TIC en la cooperació per al desenvolupament. Nous models de cooperació en l‘àmbit de les TIC per al desenvolupament: innovant des del Sud. Si la paraula Sud està en el títol, per què la majoria d’ONG no saben res d’aquesta trobada a Gijón?

Una conclusió: En innovació tecnològica per al desenvolupament, és necessari deixar de considerar el ‘Sud’ com a receptor de transferència tecnològica, sinó com a generador d’innovacions importants que poden tenir una àmplia difusió tant a països del Sud com també del Nord. Per això, cal reconèixer les entitats locals del Sud com a socis i no com a “pacients” buscant l’equilibri de la cooperació. Per tant, el futur de la cooperació passa per obrir un diàleg actiu on les idees flueixin de nord a sud i de sud a nord. On tots puguem aprendre i col·laborar, incloses les grans multinacionals, les petites empreses, els agents de cooperació i les pròpies comunitats.

Una altra conclusió: El mòbil és l’ordinador d‘Àfrica . Això canvia l’essència del que es considera bretxa digital, al menys pel que fa a la infrastructura. 80% de penetració de mòbils a Sudàfrica, i s’espera que el 2011 s’arribi al 50% al conjunt del continent. Les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament.

Diàleg amb multinacionals / les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament. Uhmmmmm, ejem. Cap menció al coltan, a la depredació ecològica i al consum irresponsable, bases del negoci dels mòbils? Qualsevol que hagi estat a Perú o al Senegal sap que el fet que la gent tingui mòbils no significa que els utilitzin, o que tinguin saldo: i que la xarxa se satura fàcilment perquè les grans empreses de telecomunicacions han regat el planeta d’aparells sense invertir el suficient en infrastructures. També tot el món sap que els excel·lents comptes de resultats d’aquestes empreses deuen molt a estratègies diverses d’explotació laboral.

Per Alerta Perú m’assabento que a Claro, companyia telefònica de Slim, fa poc proclamat l’home més ric del planeta, fan fora la gent per sindicar-se (quina casualitat!). Precisament en aquest país el govern va imposar una multa a Telefònica Perú per falta de previsió i negligència en la caiguda de les comunicacions mòbils durant el terratrèmol de Pisco de 2007 (interessant aquest vídeo de la tele peruana).

És cert que iniciatives de software lliure per a la cobertura de conflictes i emergències com Ushaidi han tornat a estar presents a la trobada de Gijón, però... es comentaria quelcom de com després dels terratrèmols d’Haití i Xile van fallar tots els sistemes de telecomunicacions i que la gent va haver de recórrer a les ràdios a piles per assabentar-se del que estava passant i, en molts casos, a les ràdios comunitàries per comunicar-se amb les seves famílies?

Les imatges de dones o infants indígenes manejant mòbils o portàtils s’està convertint en recurs habitual de les ONGD com a símbol d’empoderament, però, justifiquen qualsevol iniciativa? A la reflexió sobre les TiC en/per al desenvolupament li manca una visió global i integrada del mercat de les telecomunicacions. Aquesta carència permet que molts espais i propostes-TiC resultin sospitosament “neutres” i alienes a plantejaments polítics i econòmics.

Les ONGD no estaven a Gijón. Estarien fent tallers sobre l‘ús dels mòbils per a la captació de fons?

Aquest article ha estat publicat originalment al blog CiComunica.