Juliol a l’Ateneu: Jornades sobre Chiapas, i Cinema a la fresca!

Programa:

Jornades sobre Chiapas:

- 21 de Juliol: 22’00h, Passi del film-documental “¡Viva México!”

- 22 de juliol: 19’30h, Xerrada sobre Projecte de Salut a Chiapas, a càrrec d’una participant al projecte (al local de l’Ateneu)

-:-

Cinema a la fresca!:

- 7 de juliol: “Sessió de curtmetratges”

- 14 de juliol: “Whisky Galore!”

- 21 de Juliol: 22’00h, Passi del film-documental “¡Viva México!”

Sinopsis:

Los Ángeles, Estats Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.

A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegado Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb Estats-Units, a l'altre extrem del país ...

Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, cara diferent a la imatge que els mass medies construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegado Zero.

L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, en irrigar les llavors de rebel.lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic! Quina serà la resposta del poder?

¡Viva México! (Tràiler)

Entrevista Nicolas Défossé

Vídeo. Entrevista col·loqui amb Nicolas Défossé (Completa)

- 28 de juliol: “Hedwig and the Angry Inch”

(Tots el passis, a les 22’00h, a la plaça Natzarens -al costat de l’Ateneu)

(Puntxeu damunt de qualsevol cartell per veure’l amb més detall)

Ateneu Llibertari Alomà

Documental - !Viva México! - Xerrada amb el director - 20, 21 i 23 de maig a Catalunya

BARCELONA
20 maig
Divendres 20 de maig, 16h
Universitat de Barcelona. Facultat de filosofia, geografia i història.
GRECS (Grup de Recerca Sobre Exclusió i Control Socials) de la UB.
C / Montalegre 6. Barcelona

Divendres 20 de maig, 20h30
Ateneu Rosa de Foc
C / Robí 5. Barcelona

REUS
21 maig
Dissabte 21 de maig, 18h30
Centre de Lectura Reus. Sala d'actes
C / Major 15. Reus. Tarragona.

BARCELONA
23 maig
Dilluns 23 de maig, 20h
La Rimaia / UNIVERSITAT LLIURE
Ronda Sant Pau 12. Barcelona.

Entrevista a Lluís Galter

"La vida de 'Caracremada' és una metàfora de l’esforç inútil de l’home modern"

Oriol Gracià / Sàpiens

Lluís Galter, director de 'Caracremada'

'Caracremada', malnom de Ramon Vila, va ser un dels últims maquis catalans. El seu caràcter es va forjar com a militant anarcosindicalista a les lluites obreres dels anys 30. Ara, el jove director Lluís Galter ha portat la història d’aquest personatge a la gran pantalla, en un llargmetratge molt personal i arriscat que es desmarca de les biografies cinematogràfiques habituals. La pel·lícula ‘Caracremada' ja s’ha passejat pels principals festivals internacionals de cinema. Ha passat per Venècia, Sant Sebastià, es va estrenar en sales a finals de l’any passat i ben aviat estarà disponible en DVD.

Com va arribar a ‘Caracremada’?
Tot parteix de la lectura del llibre 'El mite de Sísif', d’Albert Camus, que és una metàfora de l’esforç inútil de l’home modern. Això es veu clar en la vida de Ramon Vila, un maqui que a principis dels anys 50 va continuar sabotejant torres elèctriques del Prepirineu quan la major part dels seus companys ja havien abandonat la lluita antifranquista; la pressió de la guàrdia civil era massa gran.

En una pel·lícula de maquis tothom hi espera acció, i ‘Caracremada’ està als antípodes de tot això.
És cert, no és una pel·lícula d’acció habitual, no té un muntatge trepidant i gairebé no hi ha diàlegs. Ara bé, el personatge protagonista és acció pura perquè es defineix per allò que fa. Per tant, és una pel·lícula d’accions petites i quotidianes, però transcendents.

L’absència de diàlegs vol simbolitzar la soledat amb què va viure ‘Caracremada’, especialment al final de la seva vida?
Sí, ho pot simbolitzar. 'Caracremada' mantenia contacte amb pastors, masovers i altres maquis, però és cert que la seva vida, especialment en el període que retrato en el film, era solitària. Ara bé, l’absència de diàlegs és sobretot una decisió estilística. La meva manera d’explicar les coses passa per "parlar" a través de la mirada del personatge i de les seves accions. La imatge de 'Caracremada' serrant la base de les torres elèctriques és impactant i dóna moltes pistes del seu caràcter.

Quina ha estat la resposta del públic davant un film tan personal?
Certament, no és un film comercial. De fet, era incoherent fer una pel·lícula fàcil amb un personatge tan complex i difícil com el 'Caracremada'. Pel que he observat durant les projeccions, la gent major de 50 anys hi ha connectat millor, perquè, encara que sigui de retruc, acostumen a conèixer el context històric i tenen més paciència per assimilar el caràcter simbòlic del film. Els joves, en canvi, estem habituats al llenguatge trepidant dels videoclips, la publicitat i les últimes pel·lícules d’acció.

‘Pa negre’, ‘Bruc’, ‘Caracremada’… En els darrers mesos s’han estrenat diverses pel·lícules sobre història de Catalunya.
Segurament és una coincidència. El cas és que 'Pa negre' i 'Caracremada' són dos films diferents que ofereixen una mirada coherent i complementària sobre la postguerra a Catalunya. Jo no sóc historiador, però com a cineasta m’interessava agafar els elements històrics per confrontar-los amb el present. I això és el que he fet.

Cantinflas torna al cine

El director Alejandro Monteverde prepara el guió per a dur a la pantalla gran la vida del llegendari còmic Mario Moreno qui, si visqués, compliria 100 anys aquest proper any 2011.

“*Cantinflada”: dita o acció propis de qui parla o actua com Cantinflas, actor mexicà. El diccionari de la Real Acadèmia recull i defineix així la filosofia del personatge que va fer famós al còmic Mario Moreno Reyes, una icona del cinema del segle XX.

Pocs personatges han transcendit d'aquesta forma en la cultura popular, només alguns com Charles Chaplin, qui no obstant això va qualificar a Mario Moreno com “el millor còmic del món”.

El mite mexicà, mort en 1993, compliria 100 anys el 12 d'agost de 2011, el que va inspirar al director Alejandro Gómez Monteverde (Bella) per a dur la seva vida al cinema.

Qui representarà el paper de Mario Moreno (Cantinflas), serà el català d'Esplugues de Llobregat, Oscar Jaenada

Per continuar llegint l'article del diari "El Universal" CLICA AQUÍ

Cantinflas (Mario Moreno)

Fortino Mario Alfonso Moreno Reyes (12 d'agost de 1911 – 20 d'abril de 1993), conegut amb el nom artístic de Cantinflas, va ser un actor còmic mexicà. Aconseguí una enorme popularitat amb la interpretació del person...atge Cantinflas, un gandul sortit dels barris pobres. Aquest personatge es va associar amb la identitat nacional de Mèxic i li va permetre desenvolupar una llarga i reeixida carrera cinematogràfica que va incloure una participació a Hollywood.

Es diu que l'estil de sortir a fer comèdia, disfressat de peladito, el va aprendre del comediant de Veracruz Eduardo Rugama, el chato. Charlie Chaplin va dir una vegada que era "el millor comediant del món". De fet, Mario Moreno de vegades és anomenat el "Charlie Chaplin de Mèxic".

Mentre que algunes de les seves pel·lícules van ser doblades a l'anglès per a les audiències nord-americanes i el seu treball va ser ben rebut entre la gent de França, els jocs de paraules que feia en castellà no es traduïen bé a altres llengües.

Va obtenir un gran èxit a Llatinoamèrica. Com a pioner del cinema mexicà, Mario Moreno va contribuir al seu creixement en l'època d'or, i Mèxic es va convertir en la capital americana de l'entreteniment.

A més de ser un líder en els negocis, també va arribar a involucrar-se en els difícils i de vegades perillosos assumptes de política de Mèxic. Encara que políticament era conservador, la seva reputació com a portaveu dels desprotegits va donar autenticitat a les seves accions i el va convertir en una persona important en la lluita contra el charrismo sindical, que era la pràctica del govern, d'un sol partit, de manipular i controlar els sindicats.

A més, la identitat de Cantinflas, que es va barrejar amb la d'ell, va ser analitzada pels crítics dels mitjans de comunicació, filòsofs, antropòlegs i lingüistes, que el veien com a un perill per a la societat mexicana, una mena de filantrop, un capitalista aventurer, un capgirador dels papers del sexe, un catòlic pietós, un innovador verbal i un pallasso picaresc.

En efecte, Mario Moreno era tot això. Cantinflas, en el seu intent per abastar la identitat de tota una nació, va desenvolupar les contradiccions i complexitats inherents en qualsevol intent de representar un país tan complex i contradictori com Mèxic.

Font: Wikipedia

Per més informació:
mariomorenocantinflas.com
Biografia de Cantinflas [Mario Moreno Reyes]
Filmografia i personatges

Su Excelencia - Cantinflas - Part I

Su Excelencia - Cantinflas - Parte II

"Jo estimo, tu estimes, ell estima, nosaltres estimem, vosaltres estimeu, ells estimen. Tant de bo no fos una conjugació sinó una realitat"

Mario Moreno “Cantinflas”

Arriba al cinema el documental del grafiter Bansky sobre el mercantilisme de l'art

'Exit through the gift shop'. Direcció: Banksy. Gènere: Documental. Intèrprets: Banksy, Shepard Fairey, Rhys Ifans, Space Invader. Sinopsi: Per tal de seguir preservant la seva identitat, l'artista britànic Banksy apareix encaputxat i amb la veu distorsionada en un documental que vol reflexionar sobre el mercantilisme de l'art avui dia. El 'vàndal professional', com Bansky s'autoanomena, es trasllada dels carrers a les pantalles. Tràiler.

Font: Vilaweb

Banksy: Web oficial
Banksy: Wikipedia.org

Corazón del tiempo a Reus

Corazón del tiempo. El dijous 8, a dos quarts d'11 de la nit, als Jardins de la Casa Rull es podrà veure cinema solidari a la fresca

Corazón del tiempo (trailer)

A l'Esperança de San Pedro, Chiapas, enmig de la lluita zapatista, Sonia, membre de la comunitat, ha de casar-se. Ja s'ha donar el dot: una vaca, ja s'ha parlar amb la família del nuvi… Però Sonia està enamorada d'un altre: un insurgente. Ara l'EZLN té un problema i caldrà resoldre'l amb tota la comunitat perquè la veu dels seus membres s'escolti i es respecti; i sobre la imposició, triomfi el cor.

Director: Alberto Cortés
Guió: Hermann Bellinghausen y Alberto Cortés
Director de fotografia: Marc Bellver
Direcció artística: Ana Solares

Mes informació: clica AQUÍ

Corazón del tiempo, una mirada al zapatisme
Nancy Flores, Contralínea, 2 de agosto de 2009

· Guanyadora d'un Mayahuel i nominada a l'Ariel, categoria “millor pel·lícula”

Corazón del tiempo, “un viatge al cor de la resistència zapatista”, és un llargmetratge de ficció que podria considerar-se no només singular, sinó rebel: en la vida real, els seus actors van declarar des de 1994 la guerra al capitalisme i segueixen lluitant “per un món on càpiguen molts mons”; viuen en comunitats sense llum, televisió, sales de cinema.

Filmada en la Selva Lacandona, en un poble assignat per la Junta de Buen Gobierno "Hacia la Esperanza, la pel·lícula té la seva pròpia història: gairebé una dècada d'intercanvis culturals, de paraula, pensament, cosmovisió; d'aprendre a veure i sentir el cinema. Llegir Mes…

Aristegui - Corazon Del Tiempo (De Herman Bellinghausen i Alberto Cortes)