John Berger, l’escriptor que ens va ensenyar a mirar

Es va morir a Londres ahir, 2 de gener, a l’edat de noranta anys · Ha estat un referent, sobretot en relació als estudis sobre l’art i la imatge 

John Berger.

Per: Montserrat Serra

Vilaweb.cat 03/01/2017 

John Berger (Londres, 1926 – 2017), escriptor, assagista i crític d’art britànic, es va morir ahir a l’edat de 90 anys. Va ser un intel·lectual respectat, un dels més influents del pensament occidental dels darrers cinquanta anys, sobretot en el camp dels estudis de l’art i la fotografia (sobre la imatge). John Berger es va formar a la Central School of Arts de Londres i va començar la seva carrera escrivint crítiques d’art. Ben aviat diversificaria els gèneres. La seva va ser una carrera molt prolífica, amb més d’una trentena d’obres publicades d’assaig, ficció, dramatúrgia, guió, crítica, poesia. Va ser destacat amb el Booker Prize l’any 1972 per l’obra G, i el 1991 va obtenir el premi Petrarca al conjunt de la seva obra.

Entre les seves obres destaca Maneres de mirar, un text de referència en la història de l’art, publicat en català per Edicions de 1984 l’any 2011. En la mateixa editorial també hi trobem: D’A a X: una història en cartes (2008) i Amb l’esperança entre les dents (2010). Enguany Viena edicions també ha publicat Sobre el dibuix. 

L’editorial Gustavo Gili, segell de referència en el camp de l’art, ha publicat un gran nombre de títols de John Berger en espanyol, tot i que són moltes les editorials que tenen obres de Berger en els seus catàlegs. Un dels seus volums més celebrat i estimat i vinculat a Barcelona (impulsat per Eulàlia Bosch), Te mando este rojo cadmio… Cartas entre John Berger y John Christie, va ser publicat per l’editorial Actar. A l’inici del llibre, que és una correspondència sobre el color i que té format de catàleg d’exposició, Berger li diu al cineasta i artista John Christie: ‘Penso que, en una altra vida, podria viure a Barcelona i parlar català.’

Berger va col·laborar amb la companyia de dansa Mal Pelo el 2008, que va estrenar la coreografia He visto caballos, a partir del llibre D’A a X, al Festival Temporada Alta. Inspirada en el mateix llibre, el 2009 la cineasta Isabel Coixet va idear una instal·lació dedicada a Berger: From I To J, que es va presentar a l’Arts Santa Mònica.

Vídeo de la conversa entre Isabel Coixet i John Berger a l’Arts Santa Mònica. 

També podeu llegir un fragment de Amb l’esperança entre les dents. 

-.-

Més informació:

Muere John Berger, escritor, pintor y crítico de arte británico 

John Berger: “El silencio no miente” 
Artículos escritos por John Berger, en EL PAÍS
"Aurúspice". Por F. Calvo Serraller

La resistencia está en saber escuchar a la tierra: Jonh Berger a Desinformémonos

Il·lustració realitzada al carbó per John Berger

Més:

05/03/2011 Publican en México libro de John Berger menospreciado en Europa. Ana Mónica Rodríguez / La Jornada  

13/03/2011 Las manos de John Berger. Ángela Pradelli  / La Jornada

John Berger amb el difunt Subcomandante Insurgente Marcos. CIDECI

10/02/2008 Bosquejos para un retrato de México. John Berger / La Jornada   

 
24/10/2010 Yendo a otro lugar. John Berger / La Jornada
25/06/2011 La urgencia de aprender. John Berger / La Jornada
26/05/2012 Para salvar el momento presente. John Berger /La Jornada 
03/08/2014 Charlie Chaplin. Algunas notas sobre el arte de la caída. John Berger / La Jornada
04/10/2014  Páginas sobre la lengua madre, las historias sin palabras y la incesante traducción. John Berger / La Jornada 

-.- 

Salvador Puig Antich, cas obert. Un cas manipulat

Nous testimonis del cas Puig Antich desmunten la versió oficial

Jordi Panyella publica un llibre amb declaracions de testimonis que parlen per primera vegada · Seran incorporades a la querella argentina com a prova documental.

Font: Vilaweb.Cat 30/01/2014

El periodista Jordi Panyella ha presentat el llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', un relat que inclou testimonis directes que parlen per primera vegada del cas i que desmunten la versió oficial de l'execució de Puig Antich, ara fa quaranta anys. S'hi destaquen les declaracions inèdites de Xavier Garriga, company de militància de Puig Antich, de les infermeres que van atendre'l a l'Hospital Clínic i d'Enric Palau, ajudant del jutge instructor a qui la policia va ordenar que muntés el sumari d'acord amb els interessos propis i que fes desaparèixer proves. També hi ha el relat d'un testimoni que fa miques una de les proves documentals claus del cas: l'autòpsia d'Angus, el policia mort suposadament per Puig Antich.

Panyella ha dit que allò que més indignava del cas 'és que en cada prova presentada es pot veure la manipulació dels fets'. De fet, presenta en aquest relat testimonis que parlen per primera vegada dels fets i que servirien per demostrar que es van manipular proves claus del sumari contra Puig Antich.

Destaca, entre més, la declaració del soldat Enric Palau, que en aquell moment treballava amb el jutge instructor encarregat del sumari. Aquest revela en el llibre com la policia el va obligar a preparar un sumari on no hi apareixien tots els documents: 'Els agents del cos de policia manaven allà i decidien què anava al sumari i què no hi anava, quins documents s'hi incorporaven i quins quedaven guardats a l'armari del jutjat.'

Segons que ha explicat l'autor, alguns dels documents que no van ser incorporats al sumari van ser informes mèdics, informes de balística i documents on testimonis reconeixien haver vist un policia disparant en el portal del carrer Girona on suposadament Puig Antich va atacar el policia Francisco Anguas.

El testimoni de Palau --'clau en el cas'-- diu que van ser els altres policies qui van matar a Anguas. L'autor del llibre considera que tot va ser 'un error policíac de mala praxi', ja que, en el moment dels fets 'faltaven dispositius i els agents no portaven manilles i per tant no van poder reduir Puig Antich'.

El llibre també recull el testimoni de les dues infermeres de l'Hospital Clínic que van atendre Puig Antich entre el 28 de setembre i el 2 d'octubre del 1973. Expliquen que durant aquells dies no podia parlar, perquè la bala li havia anat a parar a la mandíbula: 'Tenia la boca cosida i no podia ingerir menjar com una persona normal'. Per això expressen la seva sorpresa quan un fiscal i dos policies van presentar-se a l'hospital i van sortir-ne amb una declaració de vuit pàgines del mateix Puig Antich. En aquelles condicions 'difícilment hauria pogut fer front a un interrogatori com el descrit a l'acta', conclou l'escriptor.

Un altre dels testimonis és el d'un mosso que era a la sala de la comissaria on li van practicar l'autòpsia al subinspector Anguas. Aquest testimoni 'tira per terra una de les proves documentals claus del cas', segons Panyella, que explica que 'el cadàver tenia més de tres trets', contràriament al que diu l'autòpsia oficial.

'Cinc trets vol dir que almenys dos dels impactes que va rebre Anguas no van sortir de la pistola d'en Salvador, ja que la versió policíaca i la sentència van determinar que havia disparat quatre vegades, i que en tres ocasions va fer diana', relata el llibre. A més, aquest testimoni també explica que les condicions en què es va fer l'autòpsia no eren les adequades i hi havia anomalies.

Per últim, l'autor ha volgut destacar el testimoni de Xavier Garriga, company de Puig Antich i testimoni dels fets ocorreguts al portal del carrer Girona. Garriga parla per primera vegada en aquest llibre. Segons l'autor, els policies, en el seu dia, van arrancar-li 'una declaració sota la por' i després no va ser cridat al consell de guerra.

'Cap tribunal espanyol ha volgut reobrir el cas'

Panyella també ha explicat que l'advocat argentí Carlos Slepoy, que actualment representa a les germanes de Puig Antich davant de la justícia argentina, estudia d'ampliar la querella i afegir els testimonis que recull el llibre. De fet, el relat de Panyella serà incorporat com a prova documental del cas.

El periodista ha comentat que el cas no s'ha reobert davant de cap tribunal espanyol perquè 'el passat franquista dels magistrats encara és molt present'.

La querella presentada davant la justícia argentina l'any 2012 es concreta en un escrit d'acusació on es demana la detenció i el processament de José Utrera Molina, ministre del govern presidit per Francisco Franco que el març del 1974 va donar el vist-i-plau a l'execució de Puig Antich.

-.-

'Salvador Puig Antich, cas obert', una investigació periodística de Jordi Panyella

Vídeo Cossetania Edicions

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l'ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l'acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d'anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d'Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

'Salvador Puig Antich, cas obert'
Jordi Planella

C/ Muntaner, 200, àtic 8a 08036 BARCELONA
Tel.93 363 08 23
Fax.93 363 08 24

AngleEditorial.com
angle@angleeditorial.com

-.-

Una imatge de Salvador Puig Antich,
l'últim executat al garrot vil.

29/01/2014 "Salvador Puig Antich, cas obert", de Jordi Panyella, mostra noves irregularitats del cas Puig Antich. 324.Cat

29/01/2014 Testimonis del 'cas Puig Antich' revelen dades de l'última execució del franquisme. El Peródico.cat

29/01/2014 Testimonis del cas Puig Antich desmunten per primer cop la versió oficial del procés. Puntavui.cat

04/12/2013 La germana de Puig Antich confia aconseguir que la justícia imputi el sogre de Gallardón El Peródico.cat

28/11/2013 Víctimes del franquisme viatgen a Argentina per declarar davant la jutge El Peródico.cat

12/12/2013 L'advocat de Sánchez Camacho va redactar la sentència de mort de Puig Antich. 324.Cat

01/03/2013 Puig Antich, aniversari d'un crim legal. Xavier Montanyà

Més informació:

Pàgina web: http://www.salvadorpuigantich.info
En castellano: http://www.salvadorpuigantich.info/index.php?sec=biografia#cas
In english: http://www.salvadorpuigantich.info/index.php?sec=biografia#eng

Pàgina facebook: https://www.facebook.com/PuigAntich  

-.-

El cas - Causa Original. Volum 1

Inici, investigació policial, detenció, autòpsia, inspecció ocular del lloc dels fets i declaració dels policies i dels detinguts, declaració de Salvador Puig Antich.

El cas - Causa Original. Volum 2




Declaració dels testimonis no policials, declaració del policia Fernández Santórum, auto de processament, escrits de fiscalia i defensa.

El cas - Causa Original. Volum 3

Consell de guerra, sentència, recursos, confirmació de la sentència pel Consell Suprem de Justícia, execució.


Documents de la revisió

Inici, investigació policial, detenció, autòpsia, inspecció ocular del lloc dels fets i declaració dels policies i dels detinguts, declaració de Salvador Puig Antich.



Recreació infogràfica sobre el cas Puig Antich



Recreació infogràfica del tiroteig ocorregut el 25 de setembre de 1973 al portal número 70 del carrer de Girona de Barcelona.

Document realitzat per l’enginyer Josep Lluís Pedragosa coma prova per al recurs de revisió del procés contra Puig Antich iniciat l’any 2005.

-.-

Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU

Recordatori:
Dimecres a les 19.30 h. Plaça La Patacada n 9,
Casal de Les Dones.
Reus

Mostra un mapa més gran

Presentació del Primer Poemari de la xilena, Marlene Feeley: MARICHIWEU

"Mientras siga latiendo el corazón seguiran habiendo poetas Rebeldes"

MARICHIWEU

*Marichiweu (Maputxe. Deu vegades vencerem o vencerem sempre) 

o0o 

Presentació a Reus del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona"

Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona".

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.

Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit després de la derrota al referèndum de l’OTAN.

El llibre s’ha publicat en versió catalana i castellana, amb un quadernet d’imatges i un CD amb vint-i-cinc temes inèdits, cedits per grups que han participat en les propostes autogestionàries de la Distri i del col·lectiu del Lokal.

Els impulsors del llibre van plantejar una autoria col·lectiva perquè permetés una narració feta de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-quatre persones han escrit records i reflexions sobre el Lokal a partir de preguntes com «Per què vas participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les veus per bastir una visió calidoscòpica del Lokal i, per extensió, de la Barcelona rebel i de la resposta a la globalització capitalista en molts punts del món.

Vint-i-cinc anys d’existència donen per a molt i converteixen els testimonis en cronistes dels canvis històrics en la manera de fer política, en les pràctiques activistes i en els mitjans emprats, cosa que des de la realitat actual arriba a tenir un valor etnogràfic.

El llibre està dividit en tres capítols que aborden la crònica del Lokal des de diferents perspectives. La primera part fa una història del Lokal des de la visió d’un jove que creix i lluita al mateix temps que neix l’espai. Aquest relat s’inicia amb esdeveniments personals i la profusió de testimonis aconsegueix donar una visió global del que ha significat el Lokal en aquests vint-i-cinc anys d’agitació i mobilitzacions.

El segon apartat fa un repàs a l’evolució del Lokal com a col·lectiu i els grups que ha generat el Lokal o que han compartit l’espai en una relació simbiòtica. El tercer capítol s’ha escrit des de la mirada posada en la construcció i la participació en la xarxa de lluites i resistències que arriba fins avui dia.

En aquest tipus de llibres commemoratius existeix el perill de l’autocomplaença, però la contextualització dels fets i les dosis d’autocrítica i humilitat convenients ajuden a superar-la.

Ens trobem davant d’un llibre que fa memòria i arriba fins al present. Un llibre imprescindible per seguir un flux d’idees i de maneres de fer que connecten amb l’actualitat i dibuixen l’origen d’altres formes de fer política. Un text que parla sobre l’esperit col·lectiu, l’autogestió, l’acció directa; i des d’on es poden pescar idees i elements per al debat.

--

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.
 

o0o

Pere Calders. La seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida

Pere Calders: 'M'avergonyeix confessar que no sofreixo gens a l'escriure'

Pere Calders

· Recuperem fragments de la seva paraula, dita als mitjans de comunicació

Font: Vilaweb

Pere Calders avui hauria fet cent anys. Va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i es va morir a la mateixa ciutat l'any 1994. Són molts els actes que ja s'han fet i que es faran durant l'any per recordar l'escriptor i fruir de la seva literatura, plena d'humor, d'absurd i de fantasia lúcida. A VilaWeb hem vogut copsar la seva paraula, a través de fragments d'entrevistes que li van fer. També oferim una relació de bons recursos sobre Calders per conèixer-lo millor.

'Quan es va començar a destacar la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita dels meus primers contes, em vaig quedar parat, perquè a mi em semblava que el que explicava m'havia passat en un sentit o altre, perquè sempre hi ha una part autobiogràfica quan escrius. Quan era petit vaig passar molt de temps en una masia, al Vallès. Quan es feia fosc, la família i els mossos que hi vivien es reunien a la vora del foc i començaven a explicar històries. I eren unes històries d'aparicions, de fantasmes, de fets extraordinàries. I els nens ens les escoltàvem amb unes orelles de pam. Quan s'acabaven aquestes reunions a la vora del foc anàvem a dormir i amb un llum d'oli pujàvem l'escala, i ens impressionaven les ombres a la paret que, imagina't, impressionats per tot el que havíem sentit… Hi havia unes golfes a la masia on les òlives hi feien el niu i els ratolins també, i tot de bestioles que feien uns sorolls que convidaven a desbordar la imaginació. (…) Per tant, és possible que el fet d'escoltar històries que m'atreien, m'incités a explicar les meves. I, com deia, quan es destaca la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita i imaginativa dels meus contes encara no me'n sé avesar, perquè per a mi són coses naturals no pas sobrenaturals.'

(…)

'Al 1939 vaig passar la frontera amb la meva divisió i ens van posar al camp de concentració de Prats de Molló. S'hi estava molt malament. I estava tot ballat amb unes filferrades que no m'agradaven gens. Amb uns companys ens vam escapar. A Tolosa vaig anar a parar a Roissy-en-Brie i d'allà a Mèxic. Vaig viure l'exili a Mèxic dels vint-i-sis anys als cinquanta. La meitat de la vida conscient. De feina en vaig trobar de seguida: Mèxic volia revitalitzar algunes indústries en la seva vessant tècnica, com ara les arts gràfiques i la indústria editorial, i m'hi vaig guanyar la vida de seguida, com a dibuixant.'

(…)

'Teníem la consciència que a Amètrica podíem fer alguna cosa que a Catalunya era rigurosament prohibida: publicar en català. Vam fer revistes, llibres, col·leccions de biblioteques… I et diré que no sé ben bé com ho fèiem.

(…)

—Tu somnies?
—Sí, sí, sempre, dormint i despert. Jo somnio en color, en relleu i amb música de fons i tot.

(…)

'El principi de la literatura és la necessitat d'explicar històries als altres. Això pot prendre la forma de conte o de novel·la, però els ritmes són diferents. El conte m'atreu molt perquè de tots els gèneres literaris és el que permet més llibertat. Una novel·la ve condicionada per l'extensió. En canvi, el conte no, potser que tingui quatre ratlles o quinze folis. Però es nota immediatament si sobrepassses el que volies explicar per farcir-lo o perquè no hi arribes. En canvi, en la novel·la això queda més deixatat.'

(…)

'En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig. Per això, una de les meves preocupacions és aconseguir d'interessar el lector, perquè no em perdonaria mai de causar-li avorriment amb el pretext dels meus esbarjos.'

(…)

—Ets optimista?
—Sí. Però gairebé patològic; sí, sí, perquè per ser optimista a l’època que hem viscut es necessitava una quantitat forta de voluntat, i jo l’hi posava. El que sí que puc dir, sense falsa modèstia, és que la meva vida no ha estat fàcil; ha estat bastant complicada, en una època complicada, i sempre m’ha semblat que l’optimisme resolia situacions i, en canvi, el pessimisme no n’ha resolt mai cap de les que jo he vist.

(…)

—És veritat, que en Rulfo ha estat alcohòlic des dels catorze anys fins ara?
—De fet, jo diria que en Rulfo el va descobrir en Carner. Per mi és el millor escriptor sud-americà i potser dels millors en llengua castellana. Li va passar una cosa: va publicar aquest llibre, que el trobo genial, que és 'El llano en llamas'; una productora de cinema mexicana li va comprar un dels contes d’aquest llibre per una quantitat que en aquella època era fabulosa, cinquanta mil pesos; i en Rulfo va pensar: 'Doncs ja no he de fer res més a la meva vida, plego', i es va dedicar a les coses que li agradaven, i una d’elles potser era fer-se passar la set, sí.

(…)

— Pere, la literatura és reproduir la realitat amb una mica de gràcia o alguna cosa més?
— És reproduir la gràcia amb una mica de realitat.
— I l’humor a la literatura, és bo que hi sigui o hi és més aviat imprescindible?
— Jo diria que l’humor és bo no tan sols en literatura sinó en tots els aspectes de la vida.
— Fins i tot al llit?
— Sí, sí. Taxatiu: l’humor és convenient per a tot.
— O sigui, l’humor és tan important com la llengua?
— Mira, en el cas de Catalunya, la llengua és fonamental.
— Només de Catalunya?

o0o

'Tots els contes' de Pere Calders (laButxaca, 2008)

El 25 de desembre del 2007 VilaWeb va desitjar unes bones festes amb un conte de Pere Calders.

Paper de Vidre dedica el número 54 a Pere Calders (20.01.2010)

Un inèdit de Pere Calders ensenya, amb molt d'humor, la seva cara més àcida i fosca (04.09.2008)

El bloc de Joan Pinyol, 'Des de la terra del paper', ha dedicat un microconte de Calders cada dia, durant tot el setembre.

El meu avi: Pere Calders (vídeo)
La mirada dels qui el van conèixer.

Identitats (28 de setembre del 1984)
Josep Maria Espinàs entrevista Pere Calders (vídeo)

La revista L'Avenç dedica el número de setembre, 382, a Pere Calders.

La web oficial del centenari Sales, Calders i Tísner.

Fons personal de Pere Calders, a la biblioteca d'humanitats de la UAB.

Una de les activitats més destacades de la celebració del centenari de Per Calders és el simposi internacional que organitzarà el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB, al mes de novembre.

Diu la convocatòria: 'Amb la voluntat d’aprofundir en l’estudi del personatge i de la seva obra tot obrint nous camins en la recerca, el Congrés se centrarà en el primer període de l’activitat professional de Pere Calders i assumirà plenament l’estudi d’«el seu temps», és a dir, del marc en el qual els joves escriptors com ell inicien l’activitat cultural i literària en els anys de la República.'

o0o

Les 'Cançons de la veritat oculta', en format disc
El projecte, inspirat en els contes de Calders, va néixer com a espectacle i ara Bankrobber n'ha editat el CD

o0o

Ens ha deixat la Chavela Vargas

La cantant Chavela Vargas s'ha mort avui, diumenge,a la ciutat de Cuernavaca (Morelos, sud de Mèxic DF). Vargas feia una setmana que havia ingressat a l'hospital en estat greu. Tenia noranta-tres anys.

Chavela Vargas havia estat un dels grans noms de la música llatinoamericana, amiga de grans artistes i coneguda per la seva independència personal.

o0o

Chavela, el seu últim projecte La luna grande: Homenaje de Chavela Vargas a Federico García Lorca, el va presentar al públic el passat mes d'abril al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic (DF)

LA LUNA GRANDE DE Chavela Vargas a Federico García Lorca (disco-libro)

Un excel·lent reportatge de la periodista mexicana Laura Castellanos, una de les últimes entrevistes prèvies al concert de presentació del disc que Chavela va poder concedir pel seu delicat estat de salut: "Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta"

Chavela Vargas- La Llorona (Belles Arts) 

ortizcesaryeyo

Chavela a l'homenage a Federico García Lorca, al palacio de Bellas Artes (Mèxic DF). Interpreta "La Llorona"

Chavela Vargas rinde homenaje a Federico García Lorca

o0o

Tossuda i rebel com era, desobeint les indicacions mèdiques, viatjà a Madrid on hagué de quedar-se uns dies hospitalitzada per esgotament. I erre que erre, el pasat 10 de juliol, aconseguí el seu objectiu, Chavela ens presentava el seu últim treball (llibre-disc), homenatge al seu estimat poeta Federico García Lorca  a la Residencia de Estudiantes a Madrid, acompanyada pels seus bons amics, Martirio i el cantaor badaloní Miguel Poveda.

o0o

"Ojalá que te vaya bonito"

Publicat el 20/07/2012 per CanalMiguelPoveda

Aquesta peça és un nou teaser del documental sobre Miguel Poveda produït por Sarao Films. Està gravat el 10 de juliol de 2012 a Madrid a l'homenatge a Federico García Lorca de Chavela Vargas amb la col·laboració de Miguel Poveda y Martirio.

http://www.miguelpoveda.com

Font del vídeo: http://www.youtube.com/user/SARAOFILMS

Miguel Poveda, el proper dia 20 d'aquest mes treu també un disc al mercat homenatge a Chavela, El nou disc s'anomena: “La Chamana. Un tributo a Chavela Vargas”. Aquí us en deixo un tastet, suposo que ella n'estaria satisfeta. Llàstima que ella ja no ho podrà gaudir (... o sí?).

La Chamana - Hacia la Vida

o0o

En fi, millor anem a buscar un "caballito", fem l'última (?) i ...

Tomate esta botella Chavela

Moltes gràcies, Chavela. Fins sempre.

Informació relacionada:

• Chavela, adiós al canto apasionado
• Fallece la señora de los sueños rotos, Chavela Vargas, a los 93 años La Jornada 05/08/2012
• El amor no existe, es un invento en las noches de borrachera: Chavela. Blanche Petrich 05/08/2012. "Quiero morirme un martes para no fregarle el fin de semana a nadie. Los martes son muy aburridos".
• Falleció Chavela Vargas. 'Silencio, silencio: a partir de hoy las amarguras volverán a ser amargas... se ha ido la gran dama Chavela Vargas', se lee en su Twitter. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas, la dama del poncho rojo. El Universal 05/08/2012
• Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta. Per Laura Castellanos, Fotos de Luis Cortés  15/04/2012

o0o

Centenari del naixement d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner

(Barcelona, 28.05.1912 - 07.05.2000)

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 1912 - 2000), més conegut com a “Tísner”, va ser novel·lista, periodista, dibuixant i pintor. Va ser redactor a publicacions com L'Opinió i La publicitat. També va publicar caricatures satíriques a El Be Negre.

Combatent voluntari durant la guerra civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic on continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La Nova Revista. A l’exili mexicà coincideix amb altres escriptors, especialment amb el seu cunyat Pere Calders.

Torna a Barcelona el 1965 exerceix de periodista i ninotaire, col·laborant en diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. És a La Vanguardia on hi té una secció fixa: els mots encreuats.

Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Font: Gen.Cat

Josep Maria Espinàs, entrevistava a l'any 1984 a Avel·lí Artís-Gener

El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava el 31 d'octubre de 1984 l'escriptor i periodista català Avel·lí Artís-Gener.

Principals actes de la celebració  

L’scrabble en català 

Partida simultània d'Scrabble
Palau Moja (Carrer Portaferrissa, 1)
27 de maig de 2012, de 10 a 13h

Tísner no només va ser un jugador empedreït d’scrabble, sinó també un dels artífexs de la versió catalana d’aquest joc de paraules. Per retre-li homenatge, alguns jugadors protagonitzen una partida en memòria seva.

Amb Oriol Comas, Màrius Serra i Miquel Sesé (organitzadors) i jugadors d’scrabble.
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes 

Records a la premsa
Dilluns dia 28 de maig, data del naixement de Tísner, acció sorpresa a l’Ara, El País, El Periodico, El Punt- Avui, La Vanguardia.
Coordina Màrius Serra. Impulsa ILC 

Escriure en temps difícils
Exposició itinerant dedicada a Tïsner, Calders, Sales i Ferrater Mora. 

Cicle de conferències i lectures “Escriure en temps difícils”
Quatre sessions d’iniciació a la lectura i tria de textos de Tísner, Calders, Sales i Ferrater Mora.
Impulsat per la ILC i organitzat amb l’Ateneu Barcelonès.

Vida i obra d’Avel·lí Artís-Gener, per Joaquim Carbó. Posterior lectura de fragments de l’obra d’Avel·í Artís-Gener. A l’Ateneu Barcelonès.
Dimarts, 3 de juliol de 2012, a les 19h

 Font: Vilaweb.cat

-.-

Via llibre 22/05/12. Pere Calders,Tísner, Pius Alibek ...

"Via llibre" commemorarà el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders i Tísner, en un programa que dedicarà a l'exili. A partir de les 21.45, farà un primer viatge a Mèxic per descobrir com va ser l'exili d'aquestes dues figures clau de la literatura catalana, i com aquest exili va afectar la seva obra, al llarg dels molts anys que van passar exiliats a Mèxic. 

D'altra banda, oferirà una conversa entre Pius Alibek, un iraquià instal·lat a Barcelona des de fa trenta anys, i Olga Merino, una periodista i escriptora que ha voltat pel món fent de corresponsal. Tots dos presenten novetat: Pius Alibek, "El dol del quetzal"; i Olga Merino, "Perros que ladran en el sótano". 

Finalment, es farà un repàs de la vida de Neus Català, que va patir els rigors del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que ara ha estat protagonista de la novel·la de Carme Martí "Un cel de plom". Martí parlarà de com ha sigut la seva relació amb Neus Català durant el procés d'escriptura.

o0o

Presentació a Tarragona del llibre: “Vivir en deudocracia”

La Llibreria La Capona es complau a convidar-vos a la presentació del llibre:

'VIVIR EN DEUDOCRACIA'
Iban un portugués, un irlandés, un griego y un español...
Quién debe a quién

Editorial Icaria, 2011

ISBN: 978-84-9888-388-6

Año Publicación: 2011

La presentació anirà a càrrec de la Mònica Vargas i l'Olivier Chantry, coautors del llibre.
L'acte tindrà lloc dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria la Capona.

Carrer Gasòmetre 41-43
Tarragona.

Els països del Sud han viscut durant dècades asfixiats pel deute, el FMI i el Banc Mundial. Ara, en el Nord, el deute recau sobre Grècia, Irlanda i Portugal, i ja són països més empobrits i amb major desigualtat social del que eren abans dels “rescats”. A qui li toca ara? A Itàlia? A Espanya?

És necessari aclarir a què responen els ajustaments pressupostaris exigits pel FMI i la UE. Pot el país veure’s abocat a un “rescat”? Què hi ha darrere del deute espanyol? Pot una auditoria del deute ajudar-nos a sortir de la crisi? I si no paguem?

Solament quan els pobles coneixen la veritat, poden reclamar els seus drets i oposar-se amb força a les mesures d’austeritat i a la càrrega insostenible del deute. Aquest llibre, i les alternatives que proposa, com l’auditoria del deute, ofereixen el coneixement necessari per a la resistència.

La campanya Qui deu a qui? és una xarxa d’organitzacions i moviments socials que des de 2005 lluita per l’abolició del deute il·legítim i el reconeixement del deute ecològic. Aquest llibre l’han elaborat de forma col·laborativa activistes de Qui deu a qui? i persones vinculades a altres organitzacions.

o0o

Informació relacionada:

• Reseña "Vivir en deudocracia". Nació digital

• PDF Vivir en deudocracia. Gratuït
  

o0o

Desapareix la primera guia del Camí de Sant Jaume

Codex Calixtinus

Roben el 'Codex Calixtinus' peça cabdal per entendre els orígens dels pelegrinatges a Santiago de Compostela
Juan Carlos Moreno / Sàpiens Dijous, 7 de juliol 2011

Quan encara perdura el record del passat Xacobeo, l’any sant compostel·là per excel·lència, Sant Jaume de Compostel·la torna a ser notícia. I en aquest cas per un afer que sembla tret d’una inversemblant pel·lícula de robatoris: la desaparició del 'Codex Calixtinus', un dels tresors més valuosos de l’Edat Mitjana i peça cabdal per entendre tot el que envolta els orígens del Camí de Sant Jaume. El manuscrit, de mitjans del segle XII, es guardava a la cambra blindada de l’Arxiu de la catedral compostel·lana i d’allà va ser sostret sembla ser el passat diumenge 3 de juliol, tot i que els responsables de la institució només van donar avís a la policia dimarts al vespre. Les primeres investigacions apunten que el robatori és obra d’una banda organitzada que actua per encàrrec d’algun col·leccionista, i consideren que a hores d’ara el volum podria ja trobar-se fora d’Espanya.

Desapareix així un manuscrit d’un valor incalculable. Compost de cinc llibres i dos apèndixs enquadernats en un únic volum el 1964, el còdex és únic no només per la qualitat de les seves il·lustracions i de les seves composicions musicals polifòniques, sinó especialment per uns textos que conformen la primera guia de viatges del Camí, amb tot un seguit de consells pels pelegrins, recomanacions d’allotjaments, descripcions d’allò més interessant que es pot trobar a la ruta i fins i tot referències dels costums locals. Tot amb la voluntat d’estendre arreu la devoció per l’apòstol Sant Jaume.

Més informació: El Còdex Calixtinus

Articles Ramon Barnils

Llibre recomanat

ARTICLES RAMON BARNILS. Barnils, Ramon. EDICIONS DE LA MAGRANA. El recull s'inicia amb els primers articles a TeleExpress, molt 'lights' degut a la censura existent, i van incrementant el seu contingut polític amb el temps. Sorprèn els escrits en els anys vuitanta, que es podrien fer passar per escrits en l'actualitat sense cap problema.

Font: HI HA LLIBRES . Lectures senzilles per gent senzilla.

Publiquen a Mèxic llibre de John Berger menyspreat a Europa

• Es titula Un séptimo hombre i inclou fotografies de Jean Mohr

• Fa més de 30 anys va documentar les vexacions contra els migrants, explica Ramón Vera, qui va traduir l'obra

• Els lectors reconeixeran l'heroisme dels protagonistes, expressa l'autor

Migrants de diverses nacionalitats, captats pel fotògraf Jean Mohr. Imatges incloses en el llibre Un séptimo hombre , de John Berger, publicat a Mèxic pel segell independent Sud+

Ana Mónica Rodríguez / La Jornada 05/03/2011

Fa més de tres dècades el llibre Un séptimo hombre, de John Berger i Jean Mohr, va ser rebutjat i menyspreat a Europa i ara és posat en circulació per primera vegada a Mèxic.

El volum entreteixeix una sèrie d'històries de Berger i fotografies de Mohr, mitjançant les quals es desvela de manera profètica l'opressió i violació dels drets humans dels migrants fa 35 anys, explicà Ramón Vera, traductor del text i col·laborador de La Jornada.

"Aquest treball va ser considerat mancat de serietat fa diversos anys i actualment és una eina per a documentar el drama i vexacions que persisteixen entorn dels migrants."

Un séptimo hombre (Sur+ediciones) presenta i descriu de manera indissoluble, mitjançant textos i fotografies, les històries d'aquells que "són forçats a abandonar a les seves famílies amb l'esperança de regressar algun dia".

L'obra és "un mirall en el temps", prossegueix l'editor Pablo Rojas, la qual no ha perdut vigència, perquè oferix detalls i exhibeix el tortuós calvari pel qual travessen aquests "homes, dones i nens" en el seu viatge per a obtenir un salari i proveir a les seves famílies.

Fins i tot, en les fronteres de Mèxic és latent aquesta situació deplorable, "tant dels quals creuen a Estats Units, com els centreamericans que arriben aquest país", va afegir Rojas.

Durant aquest trànsit els migrants "es juguen la vida, infinitat de dones són abusades sexualment, milers moren en el camí, uns altres queden sense ser reconeguts i la fossa comuna és el lloc d'infinitat de persones".

Una cruel necessitat

En el prefaci, John Berger escriu que el llibre "buscarà als lectors mexicans", qui reconeixeran “l'heroisme, el respecte propi i la desesperació dels protagonistes que podrien ser els seus pares.

"Aquest reconeixement ajudarà a sostenir-los en els moments de pànic i en altres moments augmentarà el seu coratge indomable, enfrontats a la cruel necessitat d'emigrar", va puntualitzar Berger, crític d'art, pintor, narrador i poeta.

Actualment, va explicar Vera, aquest volum "ens oferix molta més claredat de com és el teixit que crea la migració, el drama d'aquestes persones, detalla l'enorme disparitat, així com l'opressió, violació de drets i assassinats".

Fins i tot, va afegir, s'albira com les empreses i els propis països "mantenen als migrants en situació de fragilitat i en un estat molt pitjor que en l'esclavisme".

Això significa, va dir Ramón Vera, que la història dels migrants no ha canviat amb el pas del temps i, pitjor encara, existeix una recrudescència d'aquesta problemàtica.

Aquest llibre va aparèixer en 1974 a Europa i pretenia mostrar que la majoria de la migració en el sistema capitalista és forçada.

Fins i tot, van explicar Vera i Rojas, en aquesta època “la premsa va ignorar Un séptimo hombre mentre que crítics, acadèmics i investigadors ho van descartar per insubstancial, perquè era un pamflet, segons ells”.

Aquesta situació, van descriure, va imperar en el nord d'Europa, però en el sud el llibre va impactar a les classes treballadores i va ser traduït al turc, grec, àrab, portuguès i al castellà.

"Curiosament la gent de la qual parlava el llibre ho va atresorar i va propiciar que es reconeguessin en aquesta sèrie d'històries".

Escriu John Berger: "El destinatari íntim del llibre, sembla ser aquell que ha experimentat el desarrelament i la separació de les famílies. I com s'ha dit moltes vegades, i viscut un milió de vegades més, el tret històric de l'època que vivim és la migració a escala sense precedent".

Presentació a la feria de Minería

Llegir més

Mor a Mèxic el bisbe JTatic Samuel Ruiz

Va revolucionar la diòcesi de San Cristóbal de Las Casas i va ser mediador entre el Govern i l'Exèrcit Zapatista

El bisbe Samuel Ruiz, que va fer de mediador amb la guerrilla zapatista després que la seva tasca pastoral facilités la rebel·lió dels indígenes de Chiapas, ha mort als 86 anys en un hospital del sud de la ciutat de Mèxic al complicar-se dues malalties que patia des de fa 10 anys.

El bisbe Samuel Ruiz, el 1995, amb el 'subcomandante' zapatista Marcos. HERIBERTO RODRIGUEZ | REUTERS

Nascut a l'estat de Guanajuato, Samuel Ruiz va estar a càrrec de la diòcesi chiapaneca de San Cristóbal de las Casas durant 40 anys, fins que es va jubilar el 1999.

Sota la idea de la teologia de l'alliberament, es va convertir en un autèntic líder de milers d'indígenes, que li deien Tatic i omplien no només la catedral, sinó també la plaça de San Cristóbal per escoltar homilies que eren autèntiques proclames.

Reprès pel Papa i guardonat per la UNESCO

"Si seguim l'opció evangèlica, hem de desmantellar les estructures que estan en favor de la dominació", deia per exemple el bisbe. Reprès personalment pel Papa, a qui va advertir en una carta que la pobresa de la regió portava a la rebel·lia, es va convertir en eficaç mediador entre el Govern i la guerrilla de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), alçat en armes el gener del 1994 en nom dels indígenes de Chiapas.

Samuel Ruiz, que es va negar finalment que el sotmetessin a més cirurgies i tractaments mèdics per afrontar una mort digna, va rebre diversos guardons, entre els quals destaca el premi Simón Bolívar, concedit per la UNESCO l'any 2000, "pel seu especial compromís personal i el seu paper com a mediador, contribuint així a la pau i al respecte de la dignitat de les minories".

Font: El Periódico

Per més informació:

• Se congregan indígenas de todo Chiapas para despedir a Samuel Ruiz
• Carta de despedida a Jtotik Samuel
  
• jTatik vive, la lucha sigue ...
  
• Samuel Ruiz: la importancia de escuchar
  
• La Pascua del obispo Samuel Ruiz

El futuro global en tiempos del miedo

Els indis em van convertir
El testimoni d'un bisbe després de quaranta anys de viure entre els indis maies.
Samuel Ruiz
Carles Torner
Traducció: Ginés, Maria
Col·lecció: Perfils [Núm 44 ] Editorial: Proa
ISBN: 978-84-8437-529-6

Síntesi
"Jo creia que m'havien enviat a Chiapas per evangelitzar els indígenes i vet aquí que ells em van evangelitzar a mi." Després de quaranta anys de viure entre els indis maies, Samuel Ruiz reviu en aquestes pàgines la seva experiència com a bisbe de la diòcesi de San Cristóbal de Las Casas. Testimoni d'excepció dels esdeveniments que han convulsat la regió durant anys, mediador entre el moviment zapatista i el govern mexicà, la seva mirada ens apropa la realitat d'un poble fustigat per la pobresa i sotmès al poder central de Mèxic. Ruiz, que ha acompanyat la comunitat indígena en la seva lluita per ser respectada, en reivindica la dignitat amb la fortalesa i l'esperança que li dóna la fe en Crist. Els indis em van convertir també recull altres veus, properes a Samuel Ruiz, que revelen la solidesa del compromís dels maies envers els drets humans i la justícia.

Devorat per camperols espanyols

· Christopher Maurer troba el manuscrit d'un poema de Lorca

· L'original autògraf d'un dels poemes de l'andalús García Lorca revela una versió que fins ara mai no havia vist la llum

Federico García Lorca

Font: Ara.Cat

Com les grans troballes, aquesta ha estat de pura casualitat. L'hispanista Christopher Maurer, professor de la Universitat de Boston, ha trobat a la Biblioteca del Congrés dels EUA, a Washington, el primer esborrany d'un dels poemes més citats de Federico García Lorca, “Oficina y denuncia”. La versió definitiva va ser publicada a Poeta en Nueva York, el llibre que va escriure durant la seva estada a Nova York i a Cuba, de clara influència avantguardista; una col·lecció de les cares més grotesques de la immensa ciutat.

“És una troballa d'allò més peculiar”, deia Maurer. I no falten raons a la seva sorpresa. D'una banda, perquè es creia que el manuscrit s'havia perdut. Però el més important és que el full és un autèntic mapa de correccions –a llapis– d'on Maurer ha desencriptat alguns versos que mai no havien vist la llum. “Em va sorprendre la quantitat de variants i la seva riquesa”, explicava. Tot i que assegurava que la darrera versió, la que es va publicar, és la més encertada, no ha pogut evitar delectar-se amb algunes de les novetats del petit tresor. "Me ofrezco a ser comido/ por las vacas estrujadas/ cuando sus gritos llenan el valle/ donde el Hudson se emborracha con aceite", diu el poema, tal com el coneixem. Però Lorca encara havia escrit una altra cosa: “Y me ofrezco a ser devorado por los campesinos españoles”. Maurer ha comentat que així reforçava la figura messiànica del poeta, que ens condueix de poema en poema a través d'un 'alter ego' molt ben construït.

Ja fa uns mesos que Maurer està reconstruint la història del manuscrit que va trobar de manera gairebé accidental, mentre buscava material per al seu proper llibre. Sembla que el musicòleg Hans Moldenhauer el va dipositar a la biblioteca, després d'haver-lo comprat en una subhasta a Nova York per 230 dòlars. Tot i la sorpresa, no és la primera vegada que Maurer descobreix un text inèdit de Lorca. El llibre que enguany prepara amb Andrew Anderson sobre el viatge del poeta a Manhattan n'està ple. Però aquesta és, sens dubte, una descoberta memorable.

Els nacionalismes han estat la causa de les pitjors carnisseries de la història

Joan Lladonet / Directe.cat

Té raó el Nobel Mario Vargas Llosa. En el discurs de recepció del premi Nobel va dir aquesta gran veritat. Segurament alguns dels que llegiu aquest escrit, si sabíeu que havia pronunciat aquestes paraules, haureu pensat que es referia al nacionalisme català, al basc, al gallec o a qualsevol altre nacionalisme d’aquests que els grans estats no reconeixen i no pot ser mai, ja que aquests són completament pacífics (el nacionalisme basc ho és, una cosa diferent és el terrorisme) i reivindicatius. Nosaltres, persones que usam la llengua per a entendre’ns amb altri no pot ser que caiguem en l’error de no entendre un escriptor al qual li han concedit el premi Nobel. Nosaltres com a mínim hem d’entendre la llengua, perquè si això ho va dir en una de les dues llengües oficials d’aquí, l’única la qual tenim obligació de conèixer, no podem dir que no l’hem comprès. L’hem entès perfectament, perquè nosaltres coneixem la llengua espanyola que ell parla.

Ell deu parlar segurament de la colonització que va rebre el seu país, Perú, per part dels espanyols que aspiraven a tenir una nació en la qual no es pongués el sol. I el seu país i els altres 19 de Llatinoamèrica varen patir aquesta carnisseria que ell com a bon llatinoamericà encara recorda, perquè sap que els seus avantpassats varen esser condemnats a la misèria moral, política, cultural i econòmica. Que milers dels avantpassats varen esser exterminats en múltiples carnisseries que els invasors espanyols varen dur a terme, per engrandir la seva gran nació, per arribar al seu nacionalisme imperial o al seu imperialisme nacional.

No vaig sentir tot el discurs del Nobel, però supòs que també es va referir a l’explotació, l’espoliació i el saqueig que varen patir: or, plata, coure, estany, maragdes, robins, topazis, diamants, etc., per engrandir el seu nacionalisme. Dins la carnisseria hi degué incloure l’explotació humana, ja que se’ls obligava a fer treballs forçosos de manera gratuïta i en aquests treballs forçats eren milers els indígenes que morien: o els mataven, o els deixaven morir de cansament o per inanició. També degué afirmar que alguns historiadors diuen que abans del descobriment d’Amèrica hi havia una població d’uns 80 milions d’indis i que 150 anys després només en quedaven uns tres milions. Té raó el Nobel. S’havia fet una gran carnisseria.

Hem de pensar i creure i creure i pensar que el Nobel Vargas denunciaria també que varen arribar de la gran nació patriotes que varen robar la terra als indígenes i després els varen obligar a cultivar-la en benefici dels colonitzadors. També degué recordar que si alguna vegada se’ls donava un salari de misèria que no bastava per pagar tot el que l’amo anotava que els havia subministrat per a menjar. Igualment degué dir que quan venien un terreny, els propietaris deien que el venien amb indis i tot. Eren considerats com si fossin arbres del terreny. Això ha passat a Equador fins al segle passat. Ho va recordar el peruà espanyolitzat?

Si en algun moment el Nobel Vargas Llosa va tenir en ment Catalunya degué esser pensant en la carnisseria feta per l’exèrcit de Felip V en el setge dels anys 1713 i 1714, per apoderar-se del Principat i de la resta de la nació. O deu pensar en les tropes franquistes quan hi varen entrar per fer la seva Espanya “una, grande y libre”.

Així que el premi Nobel de Literatura va fer un gran discurs, un discurs que li hem d’agrair, ja que així ha contribuït a retornar el bon tracte que va trobar per part dels catalans mentre va viure en el Principat. Segurament, discursos com aquest podran evitar que quan des la més pura democràcia, demanem que se’ns retorni tot el que se’ns ha robat per la força de les armes, que no ens declararan l’estat d’excepció o el de setge, ara que ja han après a fer por a la població amb l’estat d’alarma.