Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos Slim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlos Slim. Mostrar tots els missatges

21 de des. 2010

Des de Wall Street amb amor

Francesc Sanuy

Un dels principis bàsics de la filosofia ignasiana dels jesuïtes és que, en temps de tribulació no s'han de fer mudances. Però en hores de preocupació, les persones responsables, com a mínim, analitzen la situació i miren d'estar ben informades. Per exemple, el meu dilecte amic Joaquim Vila em va comentar que el Wall Street Journal feia, ara fa quatre dies, un diagnòstic inquietant sobre l'economia espanyola. És per això que vaig repassar el que havia dit aquesta nau capitana de la flota periodística de Murdoch, que, malgrat tot, conserva un mínim de credibilitat i molta influència en cercles financers. I vet aquí el que vaig trobar. En primer lloc, una afirmació que s'ajusta a la realitat i que detecta una novetat tan important com significativa. Diu, en efecte, que a Espanya durant molts mesos i de forma sorprenent el sector de les hipoteques d'habitatges havia resistit a pesar de la caiguda dels preus i del creixement de l'atur i que eren molt pocs els qui deixaven de pagar. Als EUA, posem per cas, si el preu de la casa cau per sota de la hipoteca, el client se'n va a l'entitat financera i torna les claus. Aquí, en canvi, està estipulat que el client respon del crèdit hipotecari amb tot el seu patrimoni. I, per tant, la gent no deixa de pagar si no es troba en una situació desesperada. Doncs bé, la tendència s'ha invertit i ara el temor més generalitzat és que es pugui desencadenar una allau d'impagats amb tot el que això representaria en termes de problema econòmic i de catàstrofe social.

Anteriorment, el problema eren els crèdits que caixes i bancs havien concedit a constructores, promotors o immobiliaris, però ara és que les famílies ja no poden arribar a final de mes i veuen, per si fos poc, erosionat, a més a més, el seu insuficient poder adquisitiu per culpa d'unes autoritzacions governamentals per apujar les tarifes dels serveis públics de primera necessitat. Són serveis que s'han privatitzat i als quals no s'aplica cap sacrifici com a conseqüència de la crisi que, segons ha dit, per exemple, Sánchez Galán, el president d'Iberdrola, és el moment per guanyar més diners encara. I cal tenir present que el gran argument que es feia servir quan des de l'estranger s'expressaven dubtes sobre la solvència del sistema financer espanyol, sempre es deia que la principal garantia era la resiliència (capacitat d'encaixar un cop i, després, recuperar-se) del mercat hipotecari i residencial. La ministra Salgado va dir als seus col·legues europeus que malgrat una exposició al risc del sector construcció d'un 11% del total, l'eventual punxada de les hipoteques és una cosa trivial. Encara més, en lloc de dir despectivament que les xifres eren peanuts, és a dir, cacauets, va menystenir la dimensió del problema tot dient que era plain vanilla. És cert que la major part de les hipoteques són de primera residència i no de vacances o d'inversió, i també que l'economia submergida (un 20% del total?) permet que moltes famílies segueixin pagant, però les perspectives són de clar empitjorament de la situació i que si s'apugen els tipus d'interès això afectarà un 65% de les hipoteques que estan pactades en termes variables.

Els analistes avisen també de les dificultats de col·locar emissions de deute que pels bons a 10 i 15 anys han hagut de menester uns interessos i unes assegurances de crèdit més alts. Avui tindran una última venda de lletres de tresor a 3 i 6 mesos i, a continuació, vindrà la calma, fins que els mercats tornin possiblement amb esperit de venjança al mes d'abril, quan s'haurà de passar la prova de foc amb uns venciments importants. Aquesta és, doncs, la situació de compàs d'espera i de confiar que la visita d'Angela Merkel a Madrid sigui de benedicció i suport. Tanmateix es produeixen petites anècdotes dignes de menció. Primer, l'entrada de Felipe González al consell de Gas Natural, que s'ha hagut de justificar tot negant qualsevol intencionalitat política i donant explicacions a Artur Mas i a Rajoy. La Caixa ha desequilibrat, per tant, un consell on encara hi té Narcís Serra malgrat que ja no és el representant de Catalunya Caixa. Possiblement el que volia Criteria era tenir Felipe en el seu equip, però no era possible que hi fos al costat del seu principal, que és Carlos Slim, el mexicà que encapçala el rànquing dels homes més rics del món. Antoni Brufau volia, ja fa uns mesos, situar en el consell el seu patrocinat del PP, Romay Beccaria, però segurament s'hauria d'esperar a proposar un altre nom popular per quan hagi de dimitir en Rosell, el patrocinat de La Caixa i president del Fomento si guanya avui les eleccions de la CEOE. Això és el que diu la premsa de la capital. Que, aquí, ja se sap que el silenci, en determinades qüestions, és sepulcral. Per cert, a Madrid també publiquen que Salvador Alemany ha donat carabasses a Artur Mas i declinarà la petició que sigui conseller del nou govern avalada per la comissió de veterans de CiU. Això sí, ja que la cosa va de comitès, sembla que acceptaria de presidir un grup de savis. Corre, en canvi, la brama que la primera entitat financera del país té una carta de recanvi en la persona d'un col·laborador que ha col·locat com a “ull de Moscou” en la junta del Barça i que podria anar a supervisar el govern des de dintre. Bé, vaja, fugint de les flames potser anirem a parar a les brases.

Font: El Punt.Cat

Felipe González cobrará más de 120.000 euros como asesor de Gas Natural

5 d’abr. 2010

Mòbils i noves tecnologies per al desenvolupament... col·laborant amb les grans multinacionals?

Per: LaSanto
Per promoure el desenvolupament al Sud, s’ha de cooperar amb grans empreses tecnològiques que depreden el medi ambient, retallen drets laborals i fomenten el consum irresponsable?

Resulta que ja es va celebrar la III Trobada Internacional de TIC en la cooperació per al desenvolupament. Nous models de cooperació en l‘àmbit de les TIC per al desenvolupament: innovant des del Sud. Si la paraula Sud està en el títol, per què la majoria d’ONG no saben res d’aquesta trobada a Gijón?

Una conclusió: En innovació tecnològica per al desenvolupament, és necessari deixar de considerar el ‘Sud’ com a receptor de transferència tecnològica, sinó com a generador d’innovacions importants que poden tenir una àmplia difusió tant a països del Sud com també del Nord. Per això, cal reconèixer les entitats locals del Sud com a socis i no com a “pacients” buscant l’equilibri de la cooperació. Per tant, el futur de la cooperació passa per obrir un diàleg actiu on les idees flueixin de nord a sud i de sud a nord. On tots puguem aprendre i col·laborar, incloses les grans multinacionals, les petites empreses, els agents de cooperació i les pròpies comunitats.

Una altra conclusió: El mòbil és l’ordinador d‘Àfrica . Això canvia l’essència del que es considera bretxa digital, al menys pel que fa a la infrastructura. 80% de penetració de mòbils a Sudàfrica, i s’espera que el 2011 s’arribi al 50% al conjunt del continent. Les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament.

Diàleg amb multinacionals / les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament. Uhmmmmm, ejem. Cap menció al coltan, a la depredació ecològica i al consum irresponsable, bases del negoci dels mòbils? Qualsevol que hagi estat a Perú o al Senegal sap que el fet que la gent tingui mòbils no significa que els utilitzin, o que tinguin saldo: i que la xarxa se satura fàcilment perquè les grans empreses de telecomunicacions han regat el planeta d’aparells sense invertir el suficient en infrastructures. També tot el món sap que els excel·lents comptes de resultats d’aquestes empreses deuen molt a estratègies diverses d’explotació laboral.

Per Alerta Perú m’assabento que a Claro, companyia telefònica de Slim, fa poc proclamat l’home més ric del planeta, fan fora la gent per sindicar-se (quina casualitat!). Precisament en aquest país el govern va imposar una multa a Telefònica Perú per falta de previsió i negligència en la caiguda de les comunicacions mòbils durant el terratrèmol de Pisco de 2007 (interessant aquest vídeo de la tele peruana).

És cert que iniciatives de software lliure per a la cobertura de conflictes i emergències com Ushaidi han tornat a estar presents a la trobada de Gijón, però... es comentaria quelcom de com després dels terratrèmols d’Haití i Xile van fallar tots els sistemes de telecomunicacions i que la gent va haver de recórrer a les ràdios a piles per assabentar-se del que estava passant i, en molts casos, a les ràdios comunitàries per comunicar-se amb les seves famílies?

Les imatges de dones o infants indígenes manejant mòbils o portàtils s’està convertint en recurs habitual de les ONGD com a símbol d’empoderament, però, justifiquen qualsevol iniciativa? A la reflexió sobre les TiC en/per al desenvolupament li manca una visió global i integrada del mercat de les telecomunicacions. Aquesta carència permet que molts espais i propostes-TiC resultin sospitosament “neutres” i alienes a plantejaments polítics i econòmics.

Les ONGD no estaven a Gijón. Estarien fent tallers sobre l‘ús dels mòbils per a la captació de fons?

Aquest article ha estat publicat originalment al blog CiComunica.

11 de nov. 2009

Pobrets...

Slim, el sisè home més poderós en el món, segons Forbes


La llista sobre les personalitats més influents i amb major control o accés a recursos està encapçalada per Obama, Jintao, Putin, Bernake i els fundadors de Google.

Nova York. El mexicà Carlos Slim és el sisè home més poderós del món, segons la revista Forbes, que els situa després dels líders d'Estats Units, Xina i Rússia, del director de la Reserva Federal i dels fundadors de l'empresa d'internet Google.


Barack Obama
(el Nobel de la Pau que bombardeja Afganistan i Irak)

Difosa aquest dimecres per primera vegada, la llista de "Les persones més poderoses del món" és encapçalada per Barack Obama, Hu Jintao, Vladimir Putin, Ben Bernanke i, ocupant conjuntament el cinquè lloc, els empresaris Sergey Brin i Larry Page. Els segueix Slim.

El llistat de la revista està integrat per 67 personalitats, una per cada 100 milions dels sis mil 700 milions d'habitants del planeta.

"L'objectiu de compilar aquesta llista és exposar el poder, no glorificar-lo, i comprovar amb el temps que així com és fàcil perdre influència, és difícil guanyar-la", va explicar la publicació en un comunicat. (Juas!)

Els criteris per a definir als seleccionats van ser quatre: el nombre de persones a les quals influïxen, la capacitat per a projectar poder més enllà de la seva esfera immediata, el control o accés a recursos, i quins tan activament exerceixen aquest poder.

Després de Carlos Slim, el setè lloc ho va ocupar Rupert Murdoch, magnat dels mitjans de comunicació, seguit per Michael T. Duke, director de la cadena d'autoserveis Wal-Mart, i Abdullah bin Abdul Aziz al Saud, rei d'Aràbia Saudita. El desè lloc ho va ocupar l'home més ric del món, Bill Gates, fundador del fabricant de programes de còmput Microsoft. A la llista també van destacar el magnat Warren Buffett, en el lloc 14, el Papa Benedicto XVI, en el nombre 11, el terrorista Osama Bin Laden, en el 37, i la conductora de televisió Oprah Winfrey, en el lloc 45.

D'acord amb la mateixa revista, Slim és el tercer home més ric del món, amb una fortuna valorada al 2009 en 35 mil milions de dòlars, només. Això en un país on las altes taxes de pobresa són escandaloses.

Ves quina cosa!, tercer i quart personatges més rics del món Carlos Slim i Rupert Murdoch (Qui deuen ser els seus assessors? clica sobre els noms i potser tindràs una sorpresa).

Quina ironia, avui diu la noticia:
· Hi ha 200 milions de nens desnodrits: UNICEF
· La Guerra contra la fam requereix 44 mil milions de dòlars anuals: FAO


Quí són els responsables?

Mèxic, entre els països amb nens més desnutrits: Unicef

Mèxic es troba entre els 24 països del món amb el percentatge més elevat de nens menors de cinc anys que sofrixen desnutrició, segons un informe publicat aquest dimecres per Unicef.

L'informe, sota el títol "Seguiment dels progressos en la nutrició dels nens i les mares", situa a Mèxic en el nombre 22 de la llista de 24 països amb major població de nens menors de cinc anys que sofrixen curtesa de talla a causa de la desnutrició materna i infantil crònica i que afecta a més de 200 milions de nens en tot el món.