Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat d'expressió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat d'expressió. Mostrar tots els missatges

26 de març 2012

L'Agència29 i la Vaga General del 29 de març


DESCARREGA
materials de difusió


TANCAT PER VAGA




OCTAVETES AGÈNCIA 29




L’Agència29 va néixer l'any 2010 per explicar la vaga general del 29 de setembre d'aquell any, un any i mig després tornem a trobar-nos per seguir difonent les mobilitzacions al carrer.

Mitjans de comunicació independents, alternatius i horitzontals dels Països Catalans ens hem unit per crear aquest pol d’informació amb l’objectiu de visibilitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada de vaga.

La feina d’aquesta agència serà recollir la informació que es generi als piquets, a les empreses, a les diferents accions descentralitzades i a les mobilitzacions que s’organitzin contra la reforma laboral i les retallades dins la propera convocatòria de vaga general el 29 de març d'enguany.

És per això que hem creat aquest portal. A més, hem obert una direcció de correu info@agencia29.net i habilitat dos telèfons (674408031 / 674400307) per tal que ens pugueu informar de tot el que succeeixi durant les 24 hores de la vaga.

Els mitjans que participem a l’Agència29 som: Okupem les ones-La Tele, Llibertat.cat, Diari Catalunya, 15mbcn.tv, LaHaine, Setmanari de Comunicació Directa, Radio Bronka, Contrabanda FM, Diagonal, L'Accent, Kaosenlared.

Farem un seguiment conjunt de la jornada. A més de difondre a través de la web, teletips, notícies i fotografies de tot el que succeeixi les 24 hores del dia de vaga, les ràdios lliures emetran en directe per les ones totes les notícies que anirem recollint. Ho faran a través de les freqüències 91.4 i 104.5 de la FM a la ciutat de Barcelona, i a d'altres dials per concretar a ràdios lliures de diversos municipis. El telèfon de participació en directe serà el 933177366.

Necessitem la vostra participació per poder difondre informació veraç, de primera mà i segura sobre tot el que succeeixi al llarg de la jornada a les empreses i grans indústries, als centres educatius i sanitaris, als pobles i barris, a les cases i llars, a tot arreu on hi hagi protestes.

Sense la teva ajuda no aconseguirem arribar a tot arreu. Participa d’aquest projecte informatiu.

o0o

2 de gen. 2012

La Casa Elizalde censura una exposició sobre la dona palestina

La fotoperiodista Patricia Bobillo denuncia que no van acceptar la "reivindicació política" de la mostra i que només volien que fos "folklòrica". S'engega una campanya per demanar als equipaments públics que no censurin exhibicions "que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles"

El Triangle

La fotoperiodista Patricia Bobillo ha denunciat que la Casa Elizalde li ha cancel·lat l'exposició Dones palestines sota l'ocupació israeliana que estava prevista per al 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Segons ella, Casa Elizalde, un equipament cultural del districte de l'Eixample que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, va al·legar "criteris de programació" per censurar la mostra. Bobillo explica que "es van adonar que als textos que s'adjuntaven a l'exposició, hi havia una reivindicació política de la dona palestina per l'alliberament nacional del país. És a dir, per la fi de l'ocupació israeliana".

La negativa a mostrar l'exhibició ja ha generat una campanya de suport a Bobillo [a la imatge una fotografia feta per ella a Palestina] i a la llibertat d'expressió als centres cívics, amb l'adhesió, entre d'altres, de la Xarxa d'Enllaç de Palestina. Segons una carta de la mateixa fotoperiodista, Casa Elizalde "no volia la realitat sobre el patiment i la lluita de les dones palestines al llarg de la història". Malgrat que Bobillo els hauria explicat als responsables de l'equipament que totes les "facetes de la vida diària de la dona palestina estan condicionades per l'ocupació israeliana", ells haurien deixat clar que volien una mostra "folklòrica" i no reivindicativa.

Durant el procés de converses per tirar endavant l'exposició, a Bobillo -segons detalla- li van censurar una imatge d'una dona amb un cartell contra Israel amb motiu de les mobilitzacions a Barcelona per rebutjar l'operació Plom Fos que va arrasar Gaza el gener de 2009. Així mateix, exposa que el títol Dones palestines sota l'ocupació israeliana tampoc va rebre el vistiplau i que els sobrava la segona part (sota l'ocupació israeliana). Malgrat tot, Bobillo va canviar el títol i va enviar els textos que acompanyaven les fotografies, però aleshores va ser quan se li va comunicar que la mostra quedava cancel·lada per "criteris de programació".

Campanya a favor de la llibertat d'expressió


La decisió ha provocat que s'hagi endegat una campanya de suport a la llibertat d'expressió i a la mateixa Patricia Bobillo a través de l'enviament de cartes a la direcció de Casa Elizalde. En el text, s'exposa que un "equipament municipal ha de servir per mostrar totes les realitats que hi ha al nostre món, per dures i conflictives que siguin, i advocar pel respecte del Dret Internacional i per la preservació de la justícia social, sense la necessitat que la institució hagi de prendre partit o posicionar-se en el contingut de les mostres".

Així mateix, afegeix que "una entitat pública no pot censurar fotografies, títols o texts d'un treball foto-periodístic per tal de 'no generar debats'". El document acaba amb l'exigència que els centres públics "no tornin a excloure treballs que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles".

o0o

Patricia
Bobillo i la censura de la seva exposició sobre "dones palestines sota l'ocupació israeliana"
a facebooc


Web de Patricia Bobillo Rodríguez

Dones palestines sota l'ocupació israeliana

o0o

Palestina, apartheid i vida quotidina: Patrícia Bobillo


Patrícia Bobillo, fotògrafa, ensenya en l'exposició que recull aquest vídeo, imatges de la vida quotidiana als territoris ocupats on es veu amb claredat la dificultat que suposa superar el dia a dia. Bobillo reflexiona sobre les polítiques racistes que aplica el govern israelià i compara la situació a Cisjordània i Gaza amb l'antic règim d'apartheid a Sud-àfrica. També anima Bobillo a boicotejar productes israelians tot convidant a participar de les campanyes de consum responsable contra l'ocupació israeliana sobre tot no adquirint productes elaborats per Israel en els territoris ocupats.

Patrícia Bobillo treballa en col•laboració amb el SCI -- Servei Civil Internacional.
o0o

22 de des. 2011

Que sap Google de nosaltres?

Si s'usa Adwords: el nostre perfil de comprador i els nostres plans de màrqueting
Si s'usa Adsense: amb quins llocs guanyem diners (o perdrem), com segmentar els anuncis i quant pagar-nos
Si s'usen les Alertes: saben quines coses ens importen saber
Si s'usa Analytics: coneixen els llocs que monitoritzem, les seves variacions i les seves tendències

Si s'usa Blogger: saben sobre el que escrivim, cada paraula, cada frase, cada enllaç ... TOT
Si s'usa Calendar: saben a on vam anar o a on anirem, què farem i què deixarem de fer
Si s'usa Google Directori: saben que volem i que comprem
Si s'usa Chrome: coneixen cada lloc pel qual naveguem a internet
Si s'usa Google Desktop: coneixen tot el que tenim en el nostre ordinador

Si s'usa Google Docs: saben que estem escrivint un programa de codi obert que compartirem amb ells i ens oferiran U $ S30 per ell ja que també saben que en el nostre compte de banc estem sobre-girats
Si s'usa Google Earth: saben on ens agradaria estar o si pensem llançar míssils
Si s'usa FeedBurner: saben tot sobre els nostres llocs i els nostres lectors
Si s'usa Google Finances: coneixen el nostre patrimoni i el que farem amb ell
Si s'usa Gmail: saben tot, simplement tot ... sí ... això també
Si s'usen els Grups de Google: saben de les nostres pors, les nostres penes i si creiem en ovnis

Si s'usa la recerca d'imatges: saben de la nostra debilitat per Britney Spears, la xocolata amarga i això no és res, saben tot això que ja s'imaginen
Si s'usa la recerca local: saben on som i ens poden seguir
Si s'usa Google Maps: saben on hauríem d'estar
Si s'usa Google Reader: coneixen els nostres interessos
Si s'usa el cercador (qualsevol d'ells): coneixen totes i cadascuna de les cerques que hem realitzat

Si s'usa Google Talk: saben qui son els nostres amics i què diem a l'esquena
Si s'usa Google Toolbar: coneixen tots els llocs que visitem
Si s'usa Google Translate: saben que no sabem anglès ni alemany ni xinès

Si s'usa Google Video o YouTube: saben els gèneres que ens agraden, incloent aquests que no ens atrevim a mostrar a ningú

La veritat sobre Google


Font: Del Bloc amic Té la mà Maria - Reus
(RELATS SATÍRICS I LÚDICS PER A GRANS I PETITS)
http://telamamaria.blogspot.com

2 de nov. 2011

La xarxa social alternativa Diaspora comença a acceptar usuaris

Ja es distribueixen invitacions per a provar aquest Facebook alternatiu, fort en el respecte de la intimitat dels usuaris i en el caràcter obert de la plataforma

Vilaweb.Cat 02/11/2011

Dan Grippi, de vint-i-un any; Max Salzberg, de vint-i-dos; Raphael Sofaer, de dinou, i Ilya Zhitomirskiy, amb vint, es van plantejar l'any passat de reinventar les xarxes socials esperonats pel debat, reiteratiu, sobre la sempre polèmica política de privacitat de la plataforma majoritària Facebook. Tots quatre, estudiants de l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York, van posar fil a l'agulla l'estiu de 2010 al projecte Diaspora, una xarxa social que posa l'accent en el respecte a la intimitat dels usuaris i en el caràcter obert de la plataforma. Un any i mig després, les primeres invitacions per a provar Diaspora (amb interfície en català) ja han començat a circular per la xarxa, com també les primeres impressions.

A primer cop d'ull, el disseny de Diaspora té més punts de contacte amb l'aire de Google+ que no pas de Facebook, tant en la disposició del mur com en la pòlissa tipogràfica utilitzada, els colors i la unió de les amistats i usuaris que seguim en grups diferenciats (anomenats 'aspectes'). Ara, més enllà d'aquesta semblança, es distancia força de les xarxes socials més habituals perquè admet l'ús de pseudònims i àlies, no inclou anuncis publicitaris i en cap cas es venen les dades que hi introdueixen els usuaris. Com expliquen els joves desenvolupadors, Diaspora 'és una xarxa distribuïda en què ordinadors del tot separats es connecten entre si directament, i això permet als usuaris d'intercomunicar-se sense perdre el control de la intimitat'. Això últim s'aconsegueix deixant als usuaris el control total de les dades personals que vulguin compartir a la xarxa i la possibilitat de desar-les, si volen, en un servidor propi i no als de Diaspora.

Provant Diaspora, que prepara una versió beta per abans de final de mes, es pot observar que algunes característiques que recorden les de la xarxa de microblocs Twitter, atès que integra etiquetes ('hashtags') i es poden fer mencions als altres usuaris.

El nom de Diaspora fa referència a l'accepció 'Dispersió d'un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc', per a indicar prou clarament la relació que vol mantenir respecte de Facebook i la resta de xarxes socials de referència.

A banda Diaspora, fa poc s'ha presentat una altra xarxa social alternativa, Unthink, definida com un anti-Facebook i on 'la confidencialitat és sagrada, les llibertats no es negocien i els comportaments intrusius no es toleren'.

15 d’ag. 2011

Les peces del trencaclosques


Luis Hernández Navarro / La Jornada

Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.

2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.

3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.

4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.

5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."

6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.

7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.

8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.

9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."

10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.

11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.

12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.

13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.

14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.

15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.

16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.

17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.

18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.

19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.

20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.

21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.

22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.

23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.

24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.

25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.

26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.

1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.

18 de jul. 2011

Hondures: assassinen a company de ràdio comunitària

Hondures: assassinen a company de ràdio comunitària / Sumen tretze assassinats de comunicadors des del cop d'estat

El dijous va ser assassinat Nery Jeremies Orellana, director de Ràdio Joconguera i corresponsal de Radio Progreso, a Hondures, a més de ser també militant del Frente Nacional de Resistencia Popular. Va ser assassinat a trets quan anava a la seva moto a cobrir el torn a la ràdio.

Amb el de Nery sumen ja 13 els assassinats comesos contra comunicadorxs al país només en els últims dos anys, després del cop d'Estat a Hondures i durant el govern de Porfirio Lobo, actual president del país.

Segons el Comitè per la lliure expressió el 2010, es destaca com a forma de violència extrema a la llibertat d'expressió l'assassinat d'onze periodistes i comunicadors socials, seguit de catorze amenaces de mort, set agressions, dues assetjaments, dos arrestos, un atac a instal.lacions d'un mitjà de comunicació, una censura, tres segrestos i tres accions judicials o legals.

En aquest sentit recordem el recent assassinat, el passat 5 de juliol, d'Adam Benítez, integrant de la ràdio Macintosh i del Canal 13, el segon des de començament d'any. I recordem també les contínues agressions i amenaces que pateixen les ràdios comunitàries i els que les integren, que alcen la seva veu per denunciar les violacions que es cometen contra els pobles, com és el cas de Faluma Bimetu o La Voz de Zacate Grande.

Font: Honduras Indymedia

8 de jul. 2011

Deu anys sense Jordi Vendrell

Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) va ser un periodista radiofònic català.

Trajectòria professional:

Productor de músics i de cantants, va començar davant d'un micròfon a Ràdio Joventut, al programa Al mil por mil, amb Jordi Estadella i José María Pallardó. Més tard, a Ràdio Club 25 va fer A tot rock, que va revolucionar la manera de plantejar els programes de música.

Va ser a Catalunya Ràdio des del 1983. Va fer el primer programa que va emetre l'emissora, la nit de Sant Joan d'aquell any. Al setembre va ser també al davant del primer programa que es va emetre de manera regular: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, en col·laboració amb Quim Monzó i Ramon Barnils, amb els quals formava La Mercantil Radiofònica, una de les propostes més creatives de la història del periodisme radiofònic a Catalunya. Després va venir El mínim esforç i, més tard, L’orquestra, desaparegut just abans dels Jocs Olímpics del 1992, per les declaracions políticament inconvenients que hi va fer un tertulià. Va ser un dels primers periodistes que, a Catalunya, van parlar d'internet de manera seriosa. El 1995 va iniciar, també a Catalunya Ràdio, el programa setmanal L'internauta. Va escriure articles a l'Avui, a Set Dies, a El Observador i a El Mundo.

El Lloro, El Moro, El Mico i El Senyor de Puerto Rico
Oleeee!...

Desaparició de L'orquestra:

L'orquestra s'emetia de dilluns a divendres, de les 15 a les 16 hores, des de la temporada 1987/1988[1], i l'any 1992 era líder d'audiència.[2]

El 10 de juliol de 1992, poc abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va fer el que havia de ser el penúltim programa de la temporada abans de les vacances. A la tertúlia habitual hi participaven en Josep M. Terricabras, en Josep Murgades i en Modest Prats, apart d'en Jordi Vendrell.[3] Es va parlar sense embuts de les detencions indiscriminades d'independentistes[4], que havien estat ignorades per la majoria de mitjans de comunicació,[3] excepte el Punt Diari i el Temps.[5] En la tertúlia es va comparar l'actuació del govern amb la repressió franquista, i es va utilitzar el terme sociates.[4][5]

Un membre del consell d'administració de la CCRTV proposat pel PSC, va demanar el tancament del programa, i amb el vist i plau del govern de CiU, es va fer de forma fulminant.[3] Malgrat les protestes, amb manifestacions a la porta de Catalunya Ràdio, el programa no es va emetre més, i Jordi Vendrell no va tenir mai més un programa diari.

Amb informació de Wikipedia

-.oOo.-

Àudio del darrer programa de L'orquestra
-.oOo.-

Oferiu coca als rebels que fracassaren

Més tard, l’incipient establishment sociovergent (mot, aleshores, encara per inventar), el va marginar. Crec que els sociates van demanar el seu cap i els convergents els el van entregar. O quelcom de semblant.

Xavier Montanyà / Vilaweb 08/07/2011

Era un divendres nit d’un any tan llunyà que encara existia el Zeleste vell. Baixàvem amb Jordi Vendrell pel carrer de l'Argenteria quan, de sobte, van aparèixer uns mutants desconeguts. Es movien amb seguretat, a grans gambades, aturaven la gent, parlaven poc, amb to imperatiu, i molestaven molt. Nit de batuda. Eren uns policies espanyols diferents, insòlits, de color marró, sense gorra, amb un mocadoret groc ridícul al coll, un cordillet trenat creuat al pit, un escut amb la bandera espanyola, una mena de creu amb un Crist i les insígnies corresponents al braç. Tot just sortien de l’armari.

'Documentación', va dir el 'pasmo'. 'Pero, por qué?', respon Vendrell. 'Por favor, documentación', repeteix. Vendrell comença a lligar la pel·li. L’agafa descaradament del braç, s’hi acosta i, forçant exgeradament la vista, examina l’escut de prop 'Ah!, tu eres policia, es que creía que eras un soldadito', deixa anar Vendrell. El poli, impertèrrit, examina els papers i exclama, amb respecte: 'Ah! locutor, eh?'. Vendrell: 'Sí, es que –te puedo hablar de tú. verdad?-, así sin sombrero he creído que eras un soldadito. Por qué nos has parado?'. Poli: 'Es que he visto que iban un poco bien'. Vendrell: 'Hombre, es la fiebre del viernes noche'. Llavors el poli va optar per canviar de bàndol: 'Bueno, bueno, pues vale, a disfrutar'.

A la barra del Zeleste, dos gintònics més tard, em va demanar que li expliqués el que ens havia passat, i ho va enregistrar en una gravadora petita ultramoderna, que li encantava. Vaig fer el relat, i se’m va oblidar a l’instant. Al Vendrell se li havia oblidat una mica abans, en beure el primer trago. Dies després, amb la memòria reconstruida i el cervell a lloc, va escriure l’episodi, fil per randa, en un article a l’Avui, sota el títol 'Oferiu coca als rebels que fracassaren', que avui li demano prestat. Allò havia de quedar per a la posteritat, devia pensar. Només ell devia saber per què. No era cap gesta victoriosa, més aviat era una bestiesa, però ell era així. Divertit, insolent i imprevisible.

Se’l podia trobar a la barra del Zeleste, una nit, amb jupa de cuiro negre i ulleres de sol, i una altra, amb un estrident i insòlit trajo sencer groc canari, que semblava acabat de llogar. O al Bocaccio (on tenia carnet de copes gratis!), Bikini, Ésser, Gobblins, Pub Parèntesi, o esmorzant al Pinotxo. Reia molt i de veritat. També llegia moltíssim, però no guardava els llibres. Quan els acabava, els regalava. A mí em va tocar 'Historia de las drogas', d'Antonio Escohotado. Encara el tinc. Havia estat un innovador promotor musical, li agradava la salsa i la rumba. Un invent seu va ser 'Carabruta' del Gato Pérez. A la portada del disc hi ha fotos d’ell. També Manzanita, Kiko Veneno... Els posava constantment a la ràdio. Com aquella altra de 'Caballo le dan sabana porque está viejo y cansado...', que semblava l’himne del programa 'El lloro, el moro, el mico i un senyor de Puerto Rico'. Va matxacar tant el tema que, de tant en tant, per culpa seva, encara em resona al cap. I sento aquell riure seu.

Més tard, l’incipient establishment sociovergent (mot, aleshores, encara per inventar), el va marginar. Crec que els sociates van demanar el seu cap i els convergents els el van entregar. O quelcom de semblant. Tots ells ja eren els inventors d’un país que avui, a molts, ja els sembla real. Vendrell, com tants d’altres, no hi cabia en el seu projecte. Ell mai no es va autocensurar, actitut en desús, avui dia. Deia i feia el que li donava la gana. Perquè s’ho creia o per molestar una mica. Mai perquè sí. O sí?

Marginat de la ràdio on havia assolit èxits notables, incombustible i optimista, el locutor es va fer internauta. Apa! Tenia un curiositat infinita. Va recollir els mitjons que havia estès per assecar, curosament, en el sofà; les pinces de la carn a la brasa, tan útils per a pescar les cartes de la bústia quan has perdut la clau, i se’n va anar a viure a la muntanya. Ja sortíem menys, ens vèiem menys, bevíem menys, rèiem menys. Tot semblava una mica menys. Fa deu anys va morir. Dies abans, va enviar un mail a un amic comú, informant-lo que marxava un temps de vacances.

En record de Jordi Vendrell

Jordi Vendrell.
Font: Vilaweb

Divendres (o sigui, avui) farà deu anys de la mort del periodista radiofònic Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 - Barcelona, 2001). Productor de músics i cantants, va començar als micròfons amb Ràdio Joventut i Ràdio Club 25. Va ser el 1983, amb tot, quan es va convertir en una de les grans veus de Catalunya Ràdio, on va dirigir i conduir mítics programes com 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico' (en col·laboració amb Quim Monzó i Ramon Barnils), 'El mínim esforç' i 'L'orquestra', una tertúlia d'actualitat que va ésser censurada per haver reaccionat a la detenció en massa de militants independentistes just abans dels Jocs Olímpics de 1992 (fragment de l'últim programa, no emès). Apartat de la programació diària a l'emissora, Vendrell va tornar el setembre de 1995 a les ones amb l'Internauta, el primer programa de ràdio a Europa a parlar de la xarxa i que continua emetent-se, cada dimarts, a través de VilaWeb.

De Jordi Vendrell, en parlem avui amb amics i companys seus (Oleguer Sarsanedas, Josep Murgades i Josep Maria Terricabras) i amb l'Ajuntament de Manlleu, que el recordarà properament amb un cicle. I, divendres a la tarda, VilaWeb obrirà les portes de l'Espai VilaWeb a amics, companys i oients que vulguin recordar-lo.

Per a seguir el programa:

· Podeu sentir-lo en format mp3.

· Podeu descarregar-vos el podcast de l'Internauta.

· O podeu descarregar el podcast de l'Internauta des d'iTunes.

7 de gen. 2011

Facebook torna a censurar, ara a Jan van Breda

La xarxa social a Holanda ha eliminat diverses fotos d'una macro-festa homosexual d'Any Nou. Les imatges mostraven a persones del mateix sexe besant-se i en posicions massa explícites. El seu "alt contingut eròtic" va provocar la decisió del portal, segons publica el periòdic holandès 'De Volkskrant' .

Les imatges van ser realitzades en una festa popular pel fotògraf professional, Jan van Breda, que les va penjar en el seu compte.

El fotògraf conta que no solament van suprimir les fotos, sinó que també (en poca estona) va ser bloquejat el seu compte

El compte Jan van Breda a Facebook

"Poc després que pengés les fotos en el meu perfil, em va resultar impossible accedir a elles. A continuació vaig rebre un missatge de correu electrònic, en el qual em comunicaven que el meu compte de Facebook havia estat bloquejada", va explicar Van Breda.

"Sense adonar-se, al final, m'han fet una publicitat, gratuïta, formidable", sentencia el fotògraf.

Jan van Breda és conegut en els cercles gais d'Holanda per les seves fotos, realitzades freqüentment en festes d'homosexuals.



Web oficial de Jan Van Breda

30 de des. 2010

Wikirebels


TV3 emet una edició especial del programa "30 minuts" amb el reportatge "Wikirebels", que mostra una visió molt propera de Julian Assange i la gent que hi ha darrere de Wikileaks: com treballen, on allotgen el seu material, com és la seva vida quotidiana.

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat

12 de des. 2010

Mostres de suport a Julian Assange i Wikileaks a València, Barcelona i Alacant

Centenars de ciutadans es concentren davant els consolats britànics i suec

Simpatitzants de Julian Assange van protestar ahir per a exigir l'alliberament del fundador del lloc web Wikileaks. Es van realitzar manifestacions ciutats, com Barcelona, València, Alacant, Lima, Amsterdam, Londres... · Foto Reuters

Vilaweb

Quatre dies després de l'arrest del fundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange (llegiu-ne aquest perfil), a Londres, la plataforma FreeWikileaks és al darrere d'unes quantes concentracions que es van fer ahir en ciutats del país. Se'n van fer a Alacant (davant el consolat britànic), Barcelona (també davant el consolat britànic) i València (davant el consolat suec). FreeWikileaks reclama, a través del manifest 'Per la llibertat, digues no al terrorisme d'estat', vuit punts relacionats amb l'activitat i la persecució de Wikileaks, com ara la posada en llibertat de Julian Assange i el restabliment del domini Wikileaks.org.

A les concentracions hi van assistir centenars de persones que es van aplegar sota pancartes com 'La transparència és una obligació i no un crim', 'Els governs són titelles dels EUA' i 'La democràcia és una farsa', els manifestants van defensar la transparència informativa i van reclamar la llibertat del fundador de WikiLeaks, Julian Assange.

Els assistents a la concentració de Barcelona, que va fer-se a la porta de la Torre de Barcelona de l'Avinguda Diagonal, on hi té la seu el consolat britànic a la ciutat comtal, van fer crides a favor de la posada en llibertat d'Assange i de Bradley Manning, el soldat acusat d'haver filtrat els documents que van derivar en les publicacions dels diaris de guerra d'Afganistan i dels registres de guerra a Iraq. També es va reclamar el restabliment del domini a internet.

Més enllà de les concentracions, la solidaritat amb Wikileaks i la seva cara visible, Julian Assange, s'ha multiplicat aquestes dues setmanes per mitjà de la xarxa. El tancament de la web principal del portal, Wikileaks.org, ha esperonat l'obertura de centenars de servidors mirall a tot el món que redupliquen els continguts de Wikileaks. Ara mateix hi ha un miler i mig de còpies, entre les quals n'hi ha unes quantes en dominis del nostre país: Wikileaks.cat, Wiikileaks.deca.cat, Wikileaks.laotracarboneria.net, Wikileaks.pirata.cat, Wikileaks.ppcc.cat...

L'ambaixada nord-americana considera Catalunya el major centre del terrorisme islamista del mediterrani

WikiLeaks revela que la comunitat islamista a Barcelona, Tarragona, L'Hospitalet, Badalona i Reus preocupa a Washington

Els Estats Units defineixen Catalunya com 'el major centre mediterrani d'activitat de radicals islamistes' i han instal·lat a Barcelona una seu dels serveis d'intel·ligència per controlar també el crim organitzat, també amb forta implantació.

Els serveis d'intel·ligència nord-americans estan preocupats per la 'forta implantació de la comunitat paquistanesa i marroquina a Barcelona i l'efervescent activitat d'islamistes en localitats com Tarragona, L'Hospitalet, Badalona i Reus'. Així ho expliquen els documents de l'ambaixada nord-americana a Madrid filtrats per WikiLeaks i fet públics a través del diari espanyol 'El País' avui. Per combatre el terrorisme islamista i el crim organitzat, el govern dels EUA va crear l'octubre del 2007 una 'multiagència d'intel·ligència' a Barcelona.

Un informe secret de l'ex-ambaixador dels EUA a Madrid, Eduardo Aguirre, explica que l'alta immigració, tant legal com il·legal, des del nord de l'Àfrica (Marroc, Tunísia, Algèria), així com del Pakistan i Bangla Desh fa de Catalunya 'un iman per reclutar terroristes'. L'informe, de fa tres anys, recull dades oficials, que estimen que a Catalunya hi vivien uns 60.000 pakistanesos, la majoria homes, solters i sense documentació, així com molts immigrants del nord da l'Àfrica. 'Viuen al marge de la societat espanyola, no parlen la llengua, sovint estan aturats i tenen pocs llocs per practicar la seva religió amb dignitat'. Unes circumstàncies que, segons Aguirre, 'proporcionen un terreny fèrtil per al reclutament de terroristes'. 'Catalunya s'ha convertit en la primera base d'operacions per l'activitat terrorista', conclou la filtració.

'L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA han de saber qui i què circula per aquesta àrea entre Argèlia, Tunis, Rabat i el sud de França. El Consolat de Barcelona seria la plataforma ideal per la central, perquè té prou espai, comunicacions segures i una bona localització', diu un dels cables.

Tràfic de drogues i xarxes criminals

L'informe assegura, a més, que Catalunya és la porta d'entrada als mercats europeus de la cocaïna d'Amèrica del Sud, el cànnabis del Marroc i l'heroïna de l'Afganistan. Segons un informe del Departament del Tresor nord-americà citat al document, l'estat espanyol és la base europea per blanquejar els beneficis dels traficants. 'Funcionaris nord-americans i espanyols consideren que Barcelona és la base operacional per la distribució i el finançament dels càrtels de cocaïna colombians', afirma el document.

El cable secret també cita l'aeroport de Barcelona com un dels més utilitzats per les màfies dedicades al tràfic de persones, segons informes nord-americans. 'Les autoritats espanyoles ens diuen que màfies de xinesos, romanesos i albanokosovars s'han establert a Catalunya, s'estenen per la costa mediterrània i guanyen terreny', explica la filtració citant grups amb entrenament militar i criminal que dirigeixen xarxes de prostitució; una organització criminal russa dedicada a la pornografia infantil; i grups ucraïnesos, lituans i xinesos establerts a Barcelona, Tarragona i València.

Notícies relacionades:

* Els EUA van fer marxar el Banc Sabadell de l'Iran
* Catalunya és una base d'activitats de la màfia russa, segons un cable de Wikileaks
* La branca europea de la màfia georgiana es dirigia des de Barcelona
* El govern nord-americà considera l'estat espanyol el centre d'emblanquiment de diners més important d'Europa

Última hora de Wikileaks:

Compte de Twitter de Wikileaks.
Tots els apunts sobre Wikileaks al Twitter.
Web 'oficial': Wikileaks.ch.

9 de des. 2010

Un grup d'internautes ofereix el domini .cat a Wikileaks, que segueix reproduint els seus "miralls"

La resposta de la comunitat digital als atacs a la pàgina de les filtracions continua ampliant-se. Entre els gairebé 600 "miralls" que en reprodueixen el contingut ja es pot trobar wikileaks.cat

Cristina Mas / ara.cat


Un grup d'internautes ha posat en marxa el wilikeaks en el domini .cat. És un dels gairebé 600 "miralls" amb què compta la pàgina web de les filtracions. Aquesta és una de les respostes de la comunitat digital als atacs que ha patit el portal i a l'empresonament del seu fundador, Julian Assange. Els "miralls" són còpies de la web en servidors d'altres països, de manera que si el lloc "mare" és deshabilitat, la resta podran continuar difonent la documentació secreta.

-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-

Segons informacions d'última hora, els número de "miralls" superen els 1300.

Més informació: Clica AQUÍ

7 de des. 2010

Presó preventiva per a Assange

  • Pesa sobre ell una acusació de violació
El fundador de Wikileaks, Julian Assange Reuters
  • La policia del Regne Unit ha detingut Julian Assange, que s'ha presentat en dependències policials acompanyat dels seus advocats
Álvaro Martínez Majado / Ara.Cat

Julian Assangen tindrà ocasió de pagar fiança i tornar al carrer: el jutge ha decretat presó preventiva fins a la celebració de la vista, prevista per al 14 de desembre. Els advocats estaven preparats per reunir entre 100.000 i 200.000 euros per retornar-lo al carrer, amb càrrecs, però el magistrat ha estimat que el risc de fuga fa convenient retenir-lo. Assange ha arribat a les sependències judicials a les 14 hores aproximadament, acompanyat dels seus advocats britànics Mark Stephens i Jennifer Robinson. Segons ha informat aquest mati Sky News, l'editor i cap visible de Wikileaks ha estat detingut per la policia britànica. Assange s'ha entregat acompanyat dels seus advocats per evitar que la seva imminent detenció es convertís en un circ mediàtic. Està previst que en les properes hores es faci públic un vídeo amb declaracions de l'acusat.

Un cop ha prestat declaració davant la policia, Assange s'ha presentat als jutjats de City of Westminster i haurà d'esperar la decisió judicial, en virtut de la qual podria ser extradit a Suècia, d'acord amb l'ordre tramesa per l'Interpol per una presumpta violació. Segons ha fet saber el seu advocat Mark Stephens a la Britain's Press Association, Assange intentarà evitar l'extradició als jutjats britànics. També ha assegurat que la declaració davant la policia ha estat "molt cordial". "Han verificat la seva indentitat, s'han mostrat contents que es tractés del veritable Julian Assange i ja estàvem tots preparats per anar als jutjats", ha sentenciat.

Comunicat de la policia metropolitana de Londres

La Unitat d'Extradicions de la Policia Metropolitana de Londres ha informat en un comunicat que Assange s'ha entregat i ha estat detingut en el marc de l'Ordre Europea de Detenció. "Està acusat per les autoritats sueques d'un delicte de coacció, dos delictes d'abús sexual i un delicte de violació, que s'haurien comès l'agost de 2010", diu el comunicat emès aquest matí, vora les 9:30 hora local.

Les filtracions continuaran

La detenció d'Assange no aturarà el flux de filtracions. Wikileaks ha informat a través de Twitter que aquest mateix vespre publicaran nous documents tot i "les actuacions d'avui contra el nostre editor". En la mateixa línia s'ha pronunciat un portaveu sense identificar, que en declaracions a la BBC ha qualificat la dentenció d'"atac a la llibertat de premsa" que "no aturarà l'organització".

Es convoquen protestes en defensa de Wikileaks

A l'espera de la compareixença d'Assange, s'estan portant a terme diverses protestes amb accions als carrers de Londres i a internet. Un grup anomenat Justice for Assange ha convocat una concentració de suport al detingut davant els jutjats, mentre que Anonymous, el grup d'activistes que setmanes enrere van deixar inoperativa la web de la SGAE, han fet un atac informàtic de denegació de servei contra la web del banc que va tancar el compte bancari d'Assange, deixant-la inaccessible durant diverses hores. Es tracta del mateix tipus d'atac que ha estat rebent el servidor de Wikileaks fins ahir mateix.

D'altra banda, per al proper divendres hi havia prevista una concentració a Syndney per recolzar el projecte. El periodista Antony Loewenstein, un dels ponents de l'acte, ha dit en declaracions al diari ARA que pretenen recordar la pressumció d'innocència d'Assange al govern del seu país natal. "Volem visibilitzar el recolzament públic a un ciutadà australià acusat pel seu govern de cometre actes il·legals sense cap prova. Wikileaks està fent un favor a la democràcia en revelar la veritable naturalesa de les accions del govern: ens han mentit durant massa temps". Loewenstein ha assegurat que hi haurà parlament de ponents importants, "entre ells alguns polítics".

Entrevista exclusiva amb Julian Assange a la vigilia del seu arrest (clica Aquí)

Informació relacionada:

28 de nov. 2010

Wikileaks publica centenars de milers de documents de la diplomàcia nord-americana

El portal va denunciar un atac de denegació de servei dels seus servidors abans de la publicació

Un paquet de 250.000 telegrames diplomàtics, enviats del departament d'Estat a Washington i de totes les ambaixades americanes del món, ha estat filtrat per Wikileaks als cinc mitjans amb qui té un acord i que donen fe de la validesa dels documents. The New York Times dels EUA, The Guardian a Gran Bretanya, Der Spiegel a Alemanya, Le Monde a França i El País a l'Estat espanyol.

El govern dels EUA es va afanyar a dir que la filtració de documents secrets va en contra de la llei i que pot posar moltes vides en perill

La resposta oficial de la Casa Blanca d'aquest matí diu que els documents “no són una expressió política ni coincideix sempre amb les decisions polítiques finals. Així i tot, aquests telegrames podrien comprometre discussions privades amb governs estrangers i líders opositors, i quan el contingut de converses privades és publicat a les pàgines principals de diaris arreu del món, això pot tenir un profund impacte no només sobre els interessos estrangers americans, sinó també pels nostres aliats i amics arreu del món”.

Unes pinzellades:

31 d’oct. 2010

Les Ràdios lliures amenaçades per la Generalitat!

Sabies que totes les persones tenen dret a l’accés i la gestió del teu mitjà de comunicació?

Des de fa més de 30 anys diversos grups a Catalunya exerceixen aquest dret però desemparats per la llei. Enguany, i reconeixent la tasca d’aquests mitjans i la precarietat en què es troben, la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya regula els mitjans de comunicació “sense ànim de lucre”. És això una bona notícia?

Què són això que etiqueten com a “mitjans sense ànim de lucre”?

Anomenen “mitjans sense ànim de lucre” (o també Tercer Sector de la Comunicació) totes aquelles ràdios i teles que sovint ens auto-anomenem com a lliures o comunitàries. Mitjans creats i gestionats per persones, independents completament d’institucions comercials, governamentals i religioses. Però aquestes experiències lliures i comunitàries hem estat marginades de l’assignació legal de freqüències d’emissió (motiu pel qual emetem en al·legalitat, que no vol dir il·legalitat, perquè no existeix cap llei que ens reguli).

Què demanem els mitjans lliures i comunitaris?

Davant la històrica marginació legal -atípic cas a Europa— i l'augment de la concentració empresarial en l'espai català de comunicació, volem que el decret que ens regularà garanteixi la nostra activitat (el primer esborrany a què hem accedit no ho fa). Per això, d'acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i de l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC), demanem que el reglament:

  1. Garanteixi que les associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits polítics i organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de mitjans sense ànim de lucre.
  2. Reservi un terç de l'espectre radioelèctric per als mitjans de la societat civil, que complementen els públics governamentals i els empresarials. De què serveix un reglament sense reserva d’espectre per als mitjans que ha de regular?
  3. Requisits que s'adeqüin a les dinàmiques de funcionament del sector. Cada autor ha de ser responsable dels continguts que difon. Igualment, les exigències respecte les graelles de programació han de tenir en compte que treballem voluntàriament, amb dedicació parcial i de forma horitzontal i participativa. No tenim ni la pressa, ni els recursos humans ni materials per a la producció que els mitjans convencionals. Requerim més temps i esforç.
  4. Concursos de llicències adaptats a les particularitats del sector (oferim el nostre assessorament!).
  5. Obligacions de transmissió del senyal als operadors de cable i de l'espectre públic i reserva d’espais en els plans urbanístics per a la col·locació d'antenes d'ús comunitari.
  6. Desenvolupar l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.
  7. Reconèixer els mitjans audiovisuals lliures i comunitaris més antics, doncs la regulació arriba amb trenta anys de retard (aquest és un criteri considerat en les concessions de llicències per al sector comercial!).

Els sotasignants confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva publicació en el DOGC, obrint-lo així a un procés de participació real.

Entenem que les persones del prop i sector poden assessorar els responsables tècnics en l’elaboració del decret, d’acord amb els principis de governança que s’impulsen des d’organismes internacionals i des de les pròpies institucions catalanes.

DE MOMENT JA HAN SIGNAT: Contrabanda FM, Community Media Forum Europe, Post Scriptum Radio, Ràdio Linia IV, Ràdio Bronka, Assemblea per la Comunicació Social,Ràdio RSK, La Directa

Signa i passa-ho!
Clica aquí i firma http://lleiaudiovisual.communia.info

CASTELLANO-ENGLISH-ITALIANO-FRENCH

Les Ràdios lliures amenaçades per la Generalitat

El 29 de juliol passat la Generalitat va aprovar el Decret de mitjans audiovisuals sense ànim de lucre , un decret que pretén controlar tant el funcionament com els continguts de les ràdios lliures a través del CAC (Consell de l’audiovisual de Catalunya).

A banda del decret que pretén limitar les ràdios lliures de Catalunya, des de principis de setembre, la freqüència del 96.6 de Ràdio Pica , compartida entre Ràdio Pica i Ràdio Bronka , està sent interferida per les emissions de la ràdio MolaFM .

MolaFM és una ràdio privada, comercial i que rep subvencions escandaloses per part de l’administració. Aquesta emissora no té cap mena de llicència ni concessió per a emetre a Barcelona, tot i així ho fan des de la mateixa torre de Collserola amb el beneplàcit de Abertis Telecom, Telefonica i la pròpia Generalitat de Catalunya.

Dóna suport als mitjans lliures, signa aquí

Notícies relacionades:

MOLA FM:

Interferència des de la torre de Collserola emissions fm de Ràdio Pica-Bronka :: Montcau-MolaTv-MolaFm Fora Del 96.6 :: Terrorisme amb el suport de l´administració ? :: Emisions pirates desde la Torre de la Generalitat a Collserola :: Qui és MOLA FM ? emissora que interfereix l´emissió de Ràdio PICA-BRONKA :: El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació subvenciona emissora il.legal a Barcelona que interfereix les Ràdios Lliures :: Segueixen les interferències a Radio Pica i Bronka (audio) :: Vividores y Delincuentes de Guante Blanco :: La Generalitat subvenciona milionariament a ràdio Mola que interfereix les ràdios lliures

DECRET AUDIOVISUALS

Escolteu Ràdios Lliures !! :: LA GENERALITAT de CATALUNYA contra els mitjans lliuresNous cartells contra el decret de la Generalitat censuradora de les ràdios lliures :: Dóna suport als mitjans lliures. El poder de la comunicació és el teu dret ::

+ INFO

Radio Pica :: Radio Bronka :: Radio Contrabanda :: Radio RSK :: Radio Linia IV

14 d’oct. 2010

Totes i tots som kaosenlared! No a la criminalització de la llibertat d'expressió i opinió

Roda de premsa

Davant l'actual situació de criminalització de mitjans alternatius i especialment la del nostre mitjà de comunicació popular anticapitalista i participatiu, el Col·lectiu Kaosenlared convoca una roda de premsa per prendre la veu i expressar la seva postura.

Us volem convidar a l'acte que tindrà lloc al local del Sindicat de Periodistes de Catalunya, (Ronda Universitat número 20 3er 1a) el proper dia 15 d'octubre a las 18:00h.

1. PRESENTACIÓ.

PEDRO GOMEZ DEL SPC (Sindicat de periodistes de Catalunya)

2. LECTURA DEL COMUNICAT DE PRENSAS DEL COELCTIU CONTRA LA CRIMINALIZATCIÓ

MANEL MARQUEZ: Historiador i fundador de Kaosenlared

3. LECTURA DEL MANIFEST DE SUPORT A KAOSENLARED I PER LA RECOLLIDA DE SIGNATURES:

CARLOS TENA (Periodista i col·laborador de Kaosenlared)

4. LECTURA DEL MANIFEST DE PROFESSORS UNIVERSITARIS CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS dels MMSS

PROFESSOR UNIVERSITARI SIGNANT DEL MANIFEST

COMPTAREM AMB LA PRESENCIA DE SIGNANTS DE TOTS AQUEST COMUNICATS I DE PERSONES DE RECONEGUT PRESTIGI ACADÈMIC I INTEL·LECTUAL I DEMOCRÀTIC DE CATALUNYA

Clica sobre la imatge per tal de deixar la teva signatura o
si ho prefereixes: http://www.kaosenlared.net/firmas.php

COMUNICAT DE KAOSENLARED

Davant la constant criminalització dels mitjans de comunicació i moviments socials alternatius i després de la petició de l'Ajuntament de Barcelona de sol·licitar a la fiscalia que valori la possibilitat d'obrir diligències contra Kaosenlared.net i altres mitjans alternatius, a objecte d'investigar una presumpta apologia de la violència comesa per aquestes webs, els/les sotasignats volem expressar el següent:

1- Kaosenlared.net ha mantingut sempre una actitud rigorosa i sense incitar a cap violència en el tractament de la informació, el que ho ha convertit enmig de transmissió fonamental per a difondre les informacions publicades pels diferents autors i autores a través del sistema de Lliure Publicació, així com pels integrants del seu equip de col·laboradors (personalitats reconegudes de tots els àmbits del pensament de l'esquerra de tot el món), el que li defineix com un mitjà de comunicació alternativa, plural, lliure i veraç, i, en cap cas, com amprador o impulsor de cap violència.

2. En l'era de la informació, d'Internet, de la globalització informativa i de la proliferació de la denominada guerra de quarta generació –guerra mediàtica-, les classes dominants tornen a intentar criminalitzar a la informació alternativa de les classes populars.

3. Creiem que aquesta acció forma part d'una campanya de major importància, una campanya la finalitat última de la qual és la criminalització dels Moviments Socials, als quals els mitjans d'informació alternativa li donen la veu i l'espai que li és negat per norma en els mitjans de comunicació controlats pels amos del món: el capital i la burgesia.

4. El silenciament de les opinions alternatives i de les persones que lluiten per un món millor és evident, n'hi ha prou amb analitzar com s'informa de qualsevol postura alternativa en aquests mitjans. O fins i tot com els comunicats dels MMSS no són ni tan sols publicats en aquests.

5. Els mitjans de comunicació que estan al servei de les classes populars i del poble treballador, reivindiquen la pau. Pau que indivisiblement està lligada a la justícia social. Els objectius del poble gens tenen a veure amb les pantomimes monstruoses que vivim cada dia, sostingudes sobre una estructura soci-econòmica de submissió i d'esclavitud moderna.

6. La lluita de l'esquerra anticapitalista, sumits en la precarietat laboral i social, l'assetjament policial i judicial, necessita mitjans de comunicació contra el poder hegemònic, és part fonamental del nostre dret a la llibertat d'expressió i organització. Dret humà i democràtic que ningú civilitzat pot negar.

7. Si Kaosenlared.net o altres mitjans alternatius, fossin tancats, s'estaria vulnerant tota la legislació espanyola i internacional en matèria de llibertat d'expressió. Aquesta legislació bolca la responsabilitat dels fets imputables en els autors dels articles, i no en els mitjans que serveixen com simple mecanisme de transmissió dels mateixos. No hi ha raó alguna per a actuar judicialment contra aquests mitjans alternatius. L'apologia de la violència, solament té punta en el Codi Penal espanyol si es realitza per motius racistes, antisemites o ideològics (article 510 del Codi Penal) i justament Kaosenlared.net és exemple en la defensa dels drets de les minories i de respecte per a totes les ideologies democràtiques.

8. Expressem la nostra solidaritat i suport a Kaosenlared.net i a la resta de mitjans alternatius “assenyalats” en els últims dies, així com el nostre profund malestar per aquest nou atac a la llibertat d'expressió.

9. Les persones que treballem, escrivim i llegim kaosenlared estem contra la criminalització dels mitjans de comunicació alternatius i dels moviments socials.

10. La nostra lluita està a la batalla de les idees i per la informació professional i alternativa. No coneixem més armes que la paraula, els arguments raonats i el pensament crític. Som gent de pau.


Per a adherir-te al manifest en suport a Kaosenlared i la llibertat d'expressió i opinió pots enviar la teva signatura a http://www.kaosenlared.net/firmas.php [Indicar, si us plau, nom i cognom, país i professió]

PER A VEURE ELS/LES SIGNANTS >>>>

Organitzacions i Moviments socials
Signants I
Signants II

Sol·licitem i agraïm a tots els companys i companyes, lectors, lectores, usuaris i usuàries de Kaosenlared, la difusió d'aquest manifest per tots els mitjans possibles.

http://www.kaosenlared.net/firmas.php

Notes relacionades: