Comunicat del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'alliberament nacional.
Mèxic.
30 de desembre del 2012.
Al poble de Mèxic:
Als pobles i governs del món:
Germans i germanes:
Companys i companyes:
El passat 21 de desembre del 2012, en hores de la matinada, desenes de
milers d'indígenes zapatistes ens vam mobilitzar i prendre, pacíficament
i en silenci, 5 capitals municipals al sud-oriental estat mexicà de
Chiapas.
A les ciutats de Palenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo i San
Cristóbal de Las Casas, us vàrem mirar i ens vam mirar a nosaltres
mateixos en silenci.
No és el nostre un missatge de ressignació.
No és de guerra, de mort i destrucció.
El nostre missatge és de lluita i resistència.
Després del Cop d'Estat mediàtic que va encimbellar al poder executiu
federal la ignorància mal dissimulada i pitjor maquillada, ens vam fer
presents per tal de fer-los saber que si ells no se'n van anar mai,
tampoc nosaltres.
Fa sis anys, un segment de la classe política i intel·lectual va sortir a
cercar un responsable per a la seva derrota. En aquell temps nosaltres
estàvem, a ciutats i comunitats, lluitant per justícia per a un Atenco
que no estava aleshores de moda.
En aquell ahir ens van calumniar primer i volgueren fer-nos callar després.
Incapaços i deshonestos per a veure que en sí mateixos tenien i tenen el
llevat de llur ruïna, pretengueren fer-nos desaparèixer amb la mentida i
el silenci còmplice.
Sis anys després, dues coses resten clares:
Ells no ens necessiten per a fracassar.
Nosaltres no els necessitem a ells per a sobreviure.
Nosaltres, que mai vam marxar encara que així s'hagin entestat en fer-ho
creure els mitjans de tot l'espectre, ressorgim com a indígenes
zapatistes que som i serem.
En aquests anys ens hem enfortit i hem millorat significativament les
nostres condicions de vida. El nostre nivell de vida és superior al de
les comunitats indígenes afins als governs en curs, que reben les
almoines i les malgasten en alcohol i articles inútils.
Els nostres habitatges es milloren sense fer malbé la Natura tot imposant-li camins que li són aliens.
Als nostres pobles, la terra que abans era per engreixar el bestiar de
propietaris i terratinents, ara és per al blat de moro, el fesol i les
verdures que il·luminen les nostres taules.
La nostra feina rep la satisfacció doble de proveir-nos d'allò que cal
per a viure honradament, i de contribuir en el creixement col·lectiu de
les nostres comunitats.
La nostra canalla va a una escola on li ensenyen la seva pròpia
història, la de la seva pàtria i la del món, així com les ciències i les
tècniques necessàries per a créixer sense deixar de ser indígenes.
Les dones indígenes zapatistes no són venudes com a mercaderies.
Els indígenes priistes venen als nostres hospitals, clíniques i
laboratoris perquè en els del govern no n'hi ha de medicines, ni
d'aparells, ni de doctors ni personal qualificat.
La nostra cultura floreix, no pas aïllada sinó enriquida pel contacte amb les cultures d'altres pobles de Mèxic i del món.
Governem i ens governem nosaltres mateixos, tot cercant sempre primer l'acord abans que la confrontació.
Tot això s'ha aconseguit no només sense el govern, la classe política i
mitjans que els acompanyen, també resistint els seus atacs de tota mena.
Hem demostrat, un cop més, que som els qui som.
Amb el nostre silenci ens hem fet presents.
Ara amb la nostra paraula anunciem que:
Primer.- Reafirmarem i consolidarem la nostra pertinència al Congrés
Nacional Indígena, espai de trobada amb els pobles originaris del nostre
país.
Segon.- Reprendrem el contacte amb els nostres companys i companyes
adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona a Mèxic i al món.
Tercer.- Intentarem construir els ponts necessaris cap als moviments
socials que han sorgit i sorgiran, no per a dirigir o suplantar, sinó
per a aprendre'n, de la seva història, camins i destins.
Per a tot plegat hem aconseguit el suport d'individus i grups a
diferents parts de Mèxic, conformats com equips de suport de les
comissions sisena i internacional del EZLN, de manera que esdevinguin
línies de comunicació entre les bases de suport zapatistes i els
individus, grups i col·lectius adherents a la sisena declaració, a
Mèxic i al món, que encara mantenen llur convicció i compromís amb la
construcció d'una alternativa no institucional d'esquerra.
Quart.- Seguirà la nostra distància crítica davant de la classe política
mexicana que, en conjunt, no ha fet més que enriquir-se a costa de les
necessitats i les esperances de la gent humil i senzilla.
Cinquè.- Pel que fa als mals governs federals, estatals i municipals,
executius, legislatius i judicials, i mitjans que els acompanyen diem el
següent:
Els mals governs de tot l'espectre polític, sense cap excepció, han fet
tot el possible per destruir-nos, per comprar-nos, per rendir-nos. PRI,
PAN, PRD, PVEM, PT, CC i el futur partit de RN, ens han atacat militar,
política, social i ideològicament.
Els grans mitjans de comunicació han intentat fer-nos desaparèixer, amb
la calúmnia servil i oportunista primer, amb el silenci murri i còmplice
després. Aquells a qui van servir i se'n van nodrir, dels seus diners,
ja no hi són. I els qui ara els fan el relleu no duraran més que els
seus antecessors.
Com ha estat evident el 21 de desembre del 2012, tots han fracassat.
Resta aleshores al govern federal, executiu, legislatiu i judicial,
decidir si reincideix en la política contra-insurgent que només ha
aconseguit una feble simulació feixugament sustentada en el maneig
mediàtic, o reconeix i compleix els seus compromisos elevant a rang
constitucional els drets i la cultura indígenes, tal i com ho
estableixen els anomenats “acords de San Andrés”, signats pel govern
federal el 1996, encapçalat llavors pel mateix partit ara a l'executiu.
Resta al govern estatal decidir si continua l'estratègia deshonesta i
roí del seu antecessor, que a més de corrupte i mentider, va fer servir
diners del poble de Chiapas en l'enriquiment propi i dels seus
còmplices, i es va dedicar a la compra descarada de veus i plomes als
mitjans, mentre sumia el poble de Chiapas en la misèria, alhora que feia
servir policies i paramilitars per mirar de frenar l'avenç organitzatiu
dels pobles zapatistes; o, en canvi, amb veritat i justícia, accepta i respecta la nostra existència i es fa a la idea de que floreix una nova
forma de vida social en territori zapatista, Chiapas, Mèxic. Floriment
que atrau l'atenció de persones honestes a tot arreu del planeta.
Resta als governs municipals decidir si es continuen empassant les rodes
de molí amb les quals les organitzacions antizapatistes o suposadament
“zapatistes” els extoqueixen per tal d'agredir les nostres comunitats; o
millor fan servir aquests diners per a millorar les condicions de vida
dels seus governats.
Resta al poble de Mèxic que s'organitza en formes de lluita electoral i
resisteix, decidir si continua veient en nosaltres els enemics o rivals
en qui descarregar llur frustració pels fraus i agressions que, al
final, tots patim, i si en la seva lluita pel poder continuen aliant-se
amb els nostres perseguidors; o reconeixen finalment en nosaltres una
altra manera de fer política.
Sisè.- En els propers dies l'EZLN, a través de les seves comissions
sisena i internacional, donarà a conèixer un seguit d'iniciatives, de
caire civil i pacífic, per tal de seguir caminant al costat dels altres
pobles originaris de Mèxic i d'arreu del continent, i al costat de qui, a
Mèxic i al món sencer, resisteixen i lluiten a baix i a l'esquerra.
Germans i germanes:
Companys i companyes:
Abans vam tenir la sort d'una atenció honesta i noble de diferents
mitjans de comunicació. Ho vàrem agrair aleshores. però això va ser
completament esborrat amb la seva actitud posterior.
Els qui van apostar a que només existíem mediàticament i que, amb el
setge de mentides i silenci, desapareixeríem, s'equivocaren.
Quan no hi havia càmeres, micròfons, plomes, oïdes i mirades, existíem.
Quan ens calumniaren, existíem.
Quan ens silenciaren, existíem.
I aquí estem, existint.
El nostre caminar, com ha quedat palès, no depèn de l'impacte mediàtic,
sinó de la comprensió del món i de les seves parts, de la saviesa
indígena que regeix les nostres passes, de la decisió irrenunciable que
dóna la dignitat d'abaix i a l'esquerra.
A partir d'ara, la nostra paraula començarà a ser selectiva en el seu
destinatari i, fora de comptades ocasions, només podrà ser compresa pels
qui, amb nosaltres, han caminat i caminen, sense rendir-se a les modes
mediàtiques i conjunturals.
Aquí, amb molts errors i dificultats, és ja una realitat una altra manera de fer política.
Pocs, ben pocs, tindran el privilegi de conèixer-la i aprendre'n directament.
Fa 19 anys us vam sorprendre prenent amb foc i sang les vostres ciutats.
Ara ho hem fet de nou, sense armes, sense mort, sense destrucció.
Ens diferenciem així de qui, durant els seus governs, van repartir i reparteixen la mort entre els seus governats.
Som els mateixos de fa 500 anys, de fa 44 anys, de fa 30 anys, de fa 20 anys, de fa amb prou feines uns dies.
Som els zapatistes, els més petits, els qui viuen, lluiten i moren a l
últim racó de la pàtria, els qui no claudiquen, els qui no es venen, els
qui no es rendeixen.
Germans i germanes:
Companyes i companys:
Som les zapatistes, rebeu la nostra abraçada.
Democràcia!
Llibertat!
Justícia!
Des de les muntanyes del sudest mexicà.
Pel Comitè Clandestí Revolucionari Indígena – Comandància General del Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
Subcomandant Insurgente Marcos.
Mèxic. desembre del 2012 – gener del 2013.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
. ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
“Latinoamérica”, Calle 13 (formado por René Pérez Joglar
(Residente), Eduardo José Cabra Martínez (Visitante), e Ileana Cabra (PG
13). Con Totó la Mamposina, Susana Baca y María Rita.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Carta a Luis Héctor Álvarez Álvarez
¿NO LOS CONOCEMOS?
... i un vídeo:
(Un vídeo per fer-se una mica a la idea del que succeí el 21 de desembre) Silenci
-:-
El subcomandant Marcos diu que el món ha ingressat en una nova era maia
Quinze anys de la matança d'Acteal
El subcomandant Marcos diu que el món ha ingressat en una nova era maia
Quinze anys de la matança d'Acteal
-:-
