 |
| El Nou d'Octubre. Imatge LaVeupv.com |
Francesc Viadel
LaVeupv.com 27/10/2014
L’escarni és un element central del missatge del terror. La humiliació
cruel de l’assassinat desfigura al botxí, esborra qualsevol indici
d’humanitat que aquest poguera tenir, ens avisa de la seua naturalesa
despietada, de la seua absència de moral i, alhora, ens predisposa a
témer el pitjor dels patiments o a acotar el cap i acceptar la dominació
per la força. Els nazis apallissaven públicament, entre riallotes,
molts dels jueus que en un moment o altre anaven a matar, es
fotografiaven al costat dels enfilalls de civils penjats a les ciutats i
viles ocupades amb un somrís d’orella a orella, feien ballar còmicament
els rabins i cavar les seues pròpies tombes abans d’afusellar-los. Els
ústaixes croates del camp d’extermini de Jasenovac posaven teatrals i
greus al costat dels presoners que estaven a punt d’executar a colps de
martell o a destralades a la riba del riu Drina. L’escarni de la
víctima, en definitiva, proclama la bestialitat aterridora de qui
agredeix. L’escarni està en l’essència de la propaganda pròpia de la
ideologia de l’odi adoptada també pels mafiosos, els fanàtics, els
psicòpates com a instrument de perfectibilitat de la seua maldat.
L’altre dia a València,
durant la processó del 9 d’octubre,
una vegada més, la memòria de Guillem Agulló, el jove antifeixista
assassinat per Pedro Cuevas el 1993 a Montanejos, fou motiu d’escarni
per part de membres de Valencia-Nacional Revolucionaria, un grupuscle
nacionalsocialista vinculat a l’estètica
skinhead.
Les imatges difoses per La Veu del País Valencià no
deixen lloc a dubtes ni del fet ni de molts dels seus responsables,
fàcilment identificables amb un simple visionat. Al costat d’aquests hi
ha també els insults i les provocacions dels membres del GAV i, encara,
dels d’España 2000 contra els pacífics manifestants de Compromís.
L’exhibició amenaçadora d’aquestes faccions del feixisme més tronat en
un acte tan assenyalat, confirma les dades que apunten al País Valencià
com el territori capdavanter pel que fa als delictes de violència
racista, a l’activitat de l’extrema dreta en un context on el Partit
Popular ja fa dècades que juga la carta d’atiador del conflicte
identitari. Justament, l’alcaldessa Rita Barberà va veure, i degué
escoltar clarament, els insults contra Agulló, contra els pacífics
manifestants valencianistes, les amenaces de mort contra el president
Artur Mas, els crits contra els regidors de l’oposició i, a l'última,
només va encertar a confondre malèvolament l’opinió pública igualant
agressors i agredits, als uns i als altres, proclamant el seu partit com
a garant de la democràcia, l’estabilitat social i econòmica i la
moderació. L’altre dia, amb les seues declaracions, Barberà també va fer
escarni, va humiliar l’existència penosa d’una democràcia durant més de
trenta anys colpejada pel terrorisme de baixa intensitat de
l’anticatalanisme feixista. Així les coses, atès el cínic tacticisme
exhibit, faríem bé de preguntar-nos en veu alta en quina part de la
processó estarà el proper 9 d’octubre l’alcaldessa i tots els seus
correligionaris.
Han passat més de vint anys des de l’assassinat de Guillem Agulló. La
primera humiliació que va patir el jove Agulló va ser la despolitització
del seu assassinat per part de l’Audiència Provincial de Castelló, la
transformació judicial de la seua mort violenta per raons polítiques en
un simple afer de delinqüència juvenil. Després vindrien les pintades
ofensives, els insults en l’estadi de Mestalla, les amenaces de mort als
seus pares Carme i Guillem, la incapacitat sorprenent de la justícia
per esclarir l’autoria de tots aquest fets. L’altre dia –recordem-
Agulló tornà a ser insultat només que ara sabem qui són. La justícia,
doncs, no pot continuar mirant cap a una altra banda, la fiscal en cap
de València no pot ignorar la gravetat d’uns fets que ens situen als
valencians a la vora d’un abisme. No pot ignorar més les bombes contra
les seus dels partits polítics de l’esquerra, els delictes d’odi, la
descaradura del blaverisme organitzat, de l’extrema dreta en general.
En una carta publicada per aquest mateix mitjà,
Carme i Guillem, responien digníssimament els nazis que l’altre dia
preguntaven sarcàsticament pel parador del seu fill: “Guillem i els seus
amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga
racial, de gènere, laboral, lingüística... I també de la justícia
social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments,
de l’atur, de l’homofòbia...
Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu
país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent.
Està en cada racó del seu País, que amb tota l’alegria del món, aspira a
la seua llibertat”. Prou d’escarni.
-.-
09/10/2014 Vídeo: El Nou d'Octubre, la Diada Segrestada
Individus d'extrema dreta uniformats, fent símbols nazis, portant
banderes feixistes, esvàstiques i proferint visques a Hitler. A plena
llum i amb total impunitat. És el que va passar, com ja sembla habitual,
durant la desfilada de la senyera a València el passat Nou d'octubre.
En aquest vídeo del guionista i realitzador
Albert Montón, publicat a
la Veu del País Valencià,
es pot veure com grups nazis van manifestar-se, protegits per la
policia, i van insultar i amenaçar els participants en el recorregut,
sobretot quan hi passaven simpatitzants de Compromís.
Insults a la gent de Compromís, amenaces a Artur Mas, més insults a la
memòria de
Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per un grup de nazis.
En el reportatge, es poden veure els individus feixistes cridant
consignes com ara 'Artur Mas, cámara de gas', 'Guillem Agulló, pio, pio,
pio', 'Sieg Heil', 'Dónde estan, no se ven, los amigos de Guillem',
'Catalanistes, cabrons, sou espanyols', 'Fora, fora, fora el català de
l'escola'.
Font:
Vilaweb
-.-
Carta de Carme Salvador i Guillem Agulló, pares de Guillem Agulló sobre els insults del 9 d'Octubre al seu fill
 |
| Carme Salvador i Guillem Agulló. Imatge LaVeupv.com |
Font:
LaVeupv.com
Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s'ha pogut veure gràcies al
vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón.
Tots sabíem el nivell d'agressivitat i al mateix temps, la tolerància,
permissivitat i connivència amb els aparells de l'estat, perquè açò no
té res a veure amb la llibertat d'expressió, aquests són delictes d'odi,
que no es toleren en cap lloc d'Europa.
Açò no canviarà mentre no fem fora el PP, perquè són còmplices
necessaris perquè seguisquen impunes. Nosaltres sabem que no els passarà
res, i ells també ho saben.
Hi ha molta literatura escrita i visualitzada sobre aquests temes de
tanta gravetat, és d'agrair que isca més informació sobre aquest
assumpte, perquè ens fa passar de la solitud, a la solidaritat de
masses, per a combatre-ho.
Ara el que volíem aclarir, per a qui no ho sàpiga, és on estan Guillem i
els seus amics. Nosaltres els seus pares, us ho expliquem, a veure si
després de 21 anys, no ho torneu a preguntar f.de p.
Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la
discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I
també per la justícia social, pels drets humans, en contra de la
pobresa, dels desnonaments, de l'atur, de l'homofòbia...
Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu
país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent.
Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a
la seua llibertat.
Carme Salvador i Guillem Agulló
-.-
 |
| Durant la processó del 9 d’octubre |
impunitat
