Catàleg d'activitats de Jesús M. Tibau

En aquest apunt he volgut reunir el catàleg d'activitats per a les quals es posa a la vostra disposició aquest escriptor especialitzat en el relat breu, natural de Cornudella de Montsant i tortosí d’adopció, que fa anys que intento viure del “cuento”. Podeu contactar amb mi al correu tensunraco(arrova)gmail.com, a facebook, a twitter o al meu blog.

.

Breu currículum. He publicat diversos reculls: Tens un racó dalt del món (Montflorit, 2001), Postres de músic (Empúries, 2005, Premi Marian Vayreda), El vertigen deltrapezista, Una sortida digna, I un cop de vent els despentina, i El noi del costat del padrí (Cossetània, 2008, 2009, 2011 i 2014), i No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).  També he publicat els poemaris A la barana dels teus dits (Aeditors, 2009) i La pluja ha vessat milions de núvols abans (2015), els dietaris Molles per no perdre’m, i Per no perdre’m les molles (Petròpolis, 2012 i 2014), i la novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània 2016), guanyadora del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. L'última publicació és una mena de llibre de viatges, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions, 2017) Presento el programa de televisió a Canal 21, Tens un racó dalt del món, i gestiono el blog del mateix nom, i entre altres guardons ha rebut el Premi Blocs Catalunya Literatura, 2009, i el Mèrit de les Lletres Ebreques, 2013.

Com a escriptor, m’agrada fer-me proper, visitar centres d’ensenyament, Clubs de lectura, entitats, associacions, i fer lectures dels meus relats.

Més informació a la meva web de l'AELC, o a Qui és qui.

A més de visitar-lo a les xarxes socials que freqüento, o de llegir els meus llibres, podeu contactar amb mi per a les següents activitats, o qualsevol altra que em proposeu.       

.

CONTES A LA CARTA

Vols convertir algú en personatge d’un relat? Només necessito unes quantes dades personals de la persona homenatjada, les seves aficions, costums, manies, físic, manera de ser... tot el que creguis

rellevant per fer-ne una definició.

Escriuré un relat d’una o dues pàgines de tipus emotiu, o divertit, o infantil, o de gènere negre ... El faré arribar, al més aviat possible, per correu electrònic, o per correu postal, signat, amb la possibilitat d’acompanyar-lo d’un dels meus llibres dedicat.                                       http://contescarta.blogspot.com

.

RELATS MUSICATS

La tendresa dels relats de Jesús M. Tibau poden anar acompanyats amb l’emoció de la guitarra de David Espinós, Toni Just o d'Albino Tena. Textos i música s’uneixen per a enriquir-se mútuament i oferir un petit espectacle que no deixa indiferent al públic amb sensibilitat, amant d’històries plenes de tendresa i humor. 

Una selecció de relats llegits pel mateix autor, acompanyats a la guitarra en un espectacle de petit format, senzill i profund alhora. http://relatsguitarra.blogspot.com

.

LECTURA DE RELATS BREUS

Lectura en solitari d’una selecció dels més de 500 relats breus que he escrit a llibreries, biblioteques, i també a en llocs pocs comuns com bars o fàbriques de xocolate o a qualsevol entitat o associació a qui els agradi escoltar petites històries.

.

AUTORS A LES AULES

Activitat especialment dissenyada per als centres d’ensenyament, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. M'agrada anar convidat als centres d'ensenyament, fer-me proper a xiquets i xiquetes, a nois i noies, fer costat a una de les professions més importants per una societat, la de mestres. Els alumnes sempre em sorprenen amb la seva visió del món, amb les preguntes. Jo també procuro fer-los alguna sorpresa, mostrar-los la meva passió per la literatura.

Araceli Aguiló i Emigdi Subirats van fer una guia de lectura fa uns anys.

Més informació en aquest enllaç.

http://jmtibau.blogspot.com.es/search/label/ensenyament

.

LLETRES EN VIU

Activitat especialment dissenyada per als clubs de lectura, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Un altres dels grans plaers: acudir a un Club de lectura sense haver de convèncer ningú perquè llegeixi el teu llibre. El meu llibre més comentat ha estat El vertigen del trapezista, del qual hi ha un lot d'exemplars en préstec a la Central de Biblioteques. Més informació a http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/lletres-en-viu

.

TALLER DE CREATIVITAT NARRATIVA

Amb una sola sessió, intento ensenyar de forma amena i participativa com es pot incentivar la creativitat al món dels relats breus, tot i que la creativitat serveix per a tots els camps. Especialment adreçat a adults i batxillerat, amb o sense ambicions de convertir-se en escriptors, perquè jo aconsello escriure a tothom.

.

XERRADES

Sovint m’han convidat a participar a xerrades, taules rodones o debats sobre literatura breu, o la meva experiència a les xarxes socials.

   

Relats i guitarra a Vinebre.

En poc més d’un any, tercer cop que vaig a Vinebre. Primer, l’agost de 2015, a recollir el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, después, a presentar la novel·la guanyadora, El nostre pitjor enemic, i aquest dissabte, per fer un recital de relats acompanyat de la guitarra d’Albino Tena.

Dissabte a la tarda quedem a casa seva. Carrega al maleter del meu cotxe la seva guitarra, altaveus, micròfons cablejat… i va afegint coses, tot per si de cas; és un professional molt meticulós que estima la feina ben feta. Jaqueta fina o gruixuda? Les dues, per si de cas. Jo porto impresos els textos escollits, uns pocs llibres, i un bolígraf que després em deixaré.

Durant el trajecte, riu amunt, aire condicionat molt suau i amena conversa sobre les nostres coses.

I arribem a casa Don Joan, un edifici renaixentista recuperat fa poc, que vaig descobrir la meva darrera visita a Vinebre, i on havia de llegir els meus contes, sí o sí.

Ja ens esperen, l’alcaldessa, la regidora de Cultura, i personal de l’Ajuntament. Tot està a punt, el tracte és dolç, amable, agraït, i el pati està pintat de colors càlids, t’abraça.

Fem proves de so fins que a l’Albino li sembla perfecte; vol que el públic ho escolti bé, vol xalar.

I comencem el recital, contes amb Cornudella i el Montsant de rerefons, inspirats en els meus passejos per Tortosa, relats amb tendresa i humor, nanocontes, fragments de vida. Llegeixo en braços de la guitarra, al ritme de les notes, esperant de vegades que Albino acabi un acord; és com una dansa.

Després, ens regalen felicitacions i agraïments, confessen alguna llàgrima que ha estat a punt de vessar. I vi del poble, dolç, és clar, i coc amb xocolate al mig.

Em demanen que signi exemplars dels meus llibres, i no trobo el bolígraf que havia portat. Albino, eficient, em deixa el seu, i a l’hora de marxar vol que me’l quedi, de record.

Una dona em diu que quan et quedes vídua, al poble d’adopten. Sí, Vinebre es veu un poble acollidor que diu Vine. Però nosaltres ara marxem, no del tot.

Contes i música a Vinebre. Albino Tena i Jesús M. Tibau.

El proper dissabte 15 d'octubre, a les 19.00 hores, podré gaudir d'una nova col·laboració amb Albino Tena i la seva guitarra, i ja en van unes quantes. 

A més, tindré el plaer renovat de tornar a un poble que ja estimo, Vinebre, i a un espai magnífic, l'edifici renaixentista de Don Joan.

Nosaltres xalarem, i ens emocionarem, i crec que tu també, si véns.

Amb contes musicats a Campredó

Divendres passat vaig acudir com a escriptor del trimestre a la Biblioteca de Campredó, convidat per Emigdi Subirats, i acompanyat per Albino Tena i la seva guitarra. De fet, van titular l'acte com "Albino interpreta Tibau". 

Per a aquest acte vaig escollir un conte, poema o fragment de cadascun dels meus deus llibres, als quals Albino acompanyà d'una peça del seu repertori. He dit mil vegades com m'agrada llegir en públic acompanyat d'un guitarrista. Al final, Albino, molt professional, em confessà que aquell dia no havia estat excessivament fi. Sí, mooolt professional, perquè jo em vaig sentir a la glòria al seu costat, la seva guitarra em feia sentir màgic.

De propina, i per primera vegada, vaig llegir un dels contes del proper llibre No és la derrota, sinó el vent. 

I ara em queda esperar al proper divendres 4 de març, per tornar a la Biblioteca de Campredó, i gaudir de la trobada amb el seu club de lectura i comentar El noi del costat del padrí.

De tot això se'n diu viure del "cuento", o que el "cuento" et doni vida.

Albino Tena interpreta Tibau, a Campredó

El proper divendres 19 de febrer, a les 20.00, tinc una nova cita literària per xalar de valent.

Serà ala Biblioteca de Campredó, convidat per l'amic Emigdi Subirats, en motiu dels mesos que em dediquen al seu Club de lectura.

En aquest acte llegiré una selecció de 10 fragments dels meus 10 primers llibres, com ja vam fer fa uns mesos a la Biblioteca de Tortosa, amb un possible avanç del meu proper llibre, en primícia mundial.

M'acompanyarà a la guitarra el músic, i ja amic, Albino Tena. Divendres passat vam estar assajant a casa seva la música que posarà a cada fragment, i vam compartir moments molt emotius, que segur que sabrem transmetre divendres vinent a Campredó.

Abans de l'assaig, al vespre, ja estava molt cansat de tota la setmana i d'undia especialment intens, però a mesura que anava llegint els relats amb el so de la seva música de fons, m'anava relaxant, i recuperava totes les forces i il·lusions.

I és que la màgia és possible, en dono fe.

Amb moltes ganes que arribi divendres.

10 llibres, 10 lectures; literatura, vida, emocions

(NOTA PRÈVIA: us proposo que abans de començar a llegir aquest apunt, cliqueu perquè vagi sonant mentre llegiu, com una banda sonora, el vídeo de la part inferior, amb la cançó Thanks, d'Albino Tena)
Ahir vaig viure un emotiu acte a la Biblioteca de Tortosa. Amb l'excusa de la publicació del poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, enlloc de la típica presentació, he volgut fer un repàs dels meus 10 primers llibres, amb la lectura d'un conte, poema o fragment de cadascun d'ells, acompanyat de la guitarra d'Albino Tena.
Havia escollit els fragments de forma que representessin una mica el conjunt del meu estil: poemes, contes breus, nanocontes, dietarisme...
Amb tot aquest temps que porto al món de la literatura, li he de donar gràcies per la riquesa d'emocions que m'ha regalat, i ahir en fou un exemple. La vida travessa els límits de les pàgines, i quan veus que tu mateix t'emociones en llegir, i que aquesta emoció s'encomana, no té preu. A més, la col·leció d'amics i còmplices de lletres que acumulo continua creixent.
Avui érem pocs, però m'han ofert molt caliu. En llegir un fragment amb el meu poble de protagonista, els costers, les avellanes... he recordat mon pare i no he pogut evitar el plor, i he vist com el Francesc March, a primera fila, que el va conèixer, també s'emocionava. Llavors Manel Ollé ha llegit al meu lloc el fragment, i la Sílvia Panisello m'ha ofert un mocador, i he seguit.
Emocions, vida, literatura... tot fusionat enmig de mostres d'amistat, que també m'ha ofert un cop més Irene Prades, la directora de la Biblioteca, i tot harmonitzat per la guitarra de l'Albino, generosa, suau, com un mar de fons que t'acarona.
I érem pocs, però una persona ha vingut des de l'Ametlla per a escoltar-me (mitja hora d'anar i mitja de tornar!), i aquesta mena de coses te les emportes al llit quan vas a dormir, i tanques els ulls, i et sents feliç.
Amb els anys, cada cop m'emociono més fàcilment, però viure amb emoció cada moment és com viure dues vegades. GRÀCIES. THANKS.

Divendres Divins

Divendres passat buido el maleter del cotxe (ara a l'estiu ple d'estris de platja) i passo a buscar a Albino Tena, i tot el seu engranatge musical d'altaveus, cables, micròfons i guitarra, perquè el nostre objectiu d'avui és Falset. Ens han contractat per a amenitzar un tast de vins dins de l'activitat Divendres Divins per a la DO Montsant, i hem preparat contes i cançons adequats per a l'ocasió. Estem il·lusionats, perquè serà la nostra primera actuació conjunta.

Les onades excessives de calor de les darreres setmanes s'aturen de cop, i l'estiu ens regala un dia dolç, fresc,  i ens obrim pas per una carretera que conec amb els ulls tancats; però, no, els obro bé, i també el cor.

Arribem molt d'hora, perquè Albino és molt professional i vol preparar el muntatge meticulosament. Entrem al Celler, i l'olor de vi ja comença a embriagar-nos. Albino posa tots els sentits en comprovar com funciona el so aquí dins, i confirma que, efectivament, estem dins d'una catedral. Jo, en canvi, em sento xiquet, i gaudeixo el moment, i assaboreixo aquest espai fantàstic, amb ganes ja de posar-me a llegir.

Posem un altaveu (sóc generós amb mi mateix quan faig servir el plural, perquè el mèrit del muntatge és de l'Albino, jo només ajudo matusserament). Jo diria que sona bé, però l'Albino posa un segon altaveu, no es conforma fins fregar la perfecció, perquè té respecte pel públic, perquè té respecte per ell mateix i la seva música.

Provem micors, sí, sí, provant, provant. Albino es dóna per satisfet, i vol anar a prendre l'aire, per relaxar-se abans de l'actuació, per a allunyar-se'n mentalment.

Després, l'enòleg Àngel Teixidó explica i guia el tast dels quatre vins escollits representatius de la DO l'últim any, Malondro blanc i Estones negre, Ètim rosat i Lo foc del castell. Entre tast i tast llegeixo un dels meus contes, ambientats al món rural i al Priorat, bressolat per la guitarra d'Albino, que també canta alguan de les seves cançons.

En acabar, ningú s'aixeca de les cadires, i vull creure que encara en volien més. Crec que tot plegat ha estat embolicat d'una mica de màgia. Molta gent ens diu que s'ha sentit identificat, que s'han emocionat; objectiu aconseguit.

Satisfets, ens regalem un deliciós sopar, i brindem per futures actuacions (si algú està interessat, només cal que ho digui). En sortir del restaurant, ens adonem que fora s'ha girat mal temps, que plou a bots i barrals i l'aigua omple el carrer que s'ha tornat un petit tiu. Tornem a casa a poc a poc, amb calma, perquè això del mal temps és relatiu.

.

El cicle Divendres DiVins a la DO Montsant és organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, el Departament d’Agricultura, la DO Montsant i la Cooperativa Falset-Marçà.

Aparent tranquil·litat, el curtmetratge

I ara, per fi, la versió en cinema mut del curtmetratge de CREA, Aparent tranquil·litat: I aprofito la versió acompanyat de la guitarra de David Espinós, inclosa al nostre recital Relats a recer d'una guitarra, que es podrà escoltar aquest dissabte a Santa Bàrbara.

Contes i música

Ahir, contes i música des del Priorat. Al costat de Toni Just, al teatre de L'Artesana de Falset, vam cloure l'acte d'entrega dels Premis Literaris de Poesia i Narrativa que organitza l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Falset i el Centre d'Estudis Falsetans.

Molts dels contes estan ambientats al Priorat i algun, tot i haver-lo llegit mols cops, sempre m'emociona, sobretot al costat del somriure i la guitarra de Toni Just. Ens ho vam passar bé, ja al migdia al dinar tertúlia amb Jesús Fusté, del qual aviat tindrem bones notícies. Som gent senzilla, de poble, i ens agrada emocionar, i ens agrada emocionar-nos.

Sensacions de la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

I dissabte passat arribà per fi la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, sempre emotiva, sempre especial. Sis anys consecutius fent realitat la meva idea de presentar els meus amics i amigues de lletres al meu poble, i viceversa. Cada any, dies abans de la Jornada, em pregunto per què em poso en aquests embolics, però quan tot just comença m'embriaga l'emoció, i quasi em passa la tarda sense adonar-me'n de res, ingràvid, i rebo els agraïments d'alguns dels assistents com un autèntic premi.

Els primers anys el decorat fou La Renaixença, i des de fa tres anys, L'Íntim; tots dos marcs plens de records per mi, espais on he ballat, somiat, on m'he enamorat, escenaris on mon pare tocava de jove

Gràcies a l'Ajuntament de Cornudella per fer-ho possible i creure en aquest projecte des del primer segon. Gràcies a tothom que ha participat (aquí podeu veure el programa), els autors i autores convidats, l'Àngel Lluís Carrillo, el Yannick Garcia, la Glòria Llobet, el Jordi Llavina, el Roger Vilà, el Genís Sinca, el Josep Manel Vidal, als representants de la revista Lo violí, Agustí Masip i Jaume Borràs, gràcies a l'Anton Dalmau per llegir-nos Salvador Espriu, i gràcies al David Espinós per acompanyar-me a la guitarra a la lectura d'alguns dels meus contes, en aquest petit recital que tant m'estimo, Relats a recer d'una guitarra.

Dalt de l'escenari de l'Íntim, acompanyat, bressolat, per la companyia del David Espinós i la seva guitarra, vaig perdre una mica la consciència del que estava fent, i això en part va ser bo, perquè en cas contrari m'hauria emocionat en excés.

Sempre se'm posa un nus a la gola en determinats fragments dels meus contes, quan els llegeixo al so de la guitarra, i temia seriosament que davant del meu poble, el nus acabés guanyant. Però me'n vaig sortir prou bé, i ara em queda la resta de la meva vida per gaudir el record.

Relats a recer d'una guitarra, a Cornudella

El dissabte 6 de juliol, durant la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, viuré el plaer, l'honor, l'emoció, de compartir escenari amb David Espinós amb el nostre petit recital Relats a recer d'una guitarra.
L'emotivitat sempre m'envaeix quan llegeixo els meus contes acompanyat de la guitarra del David, i aquesta vegada, al meu poble, hauré de fer un doble esforç per contenir-me.
Regals de la vida. Gràcies a l'Ajuntament per apostar per aquesta Jornada, fins i tot en moments difícils, i permetre'm la satisfacció de mostrar el meu poble a amics i amigues de lletres, i a l'inrevés.
Més informació sobre a l'etiqueta "Jornada" d'aquest blog.

De Relats a recer d'una guitarra, a Tortosa

Després d'un any i mig de la nostra estrena, divendres passat, 23 de maig, David Espinós i jo mateix podem portar a Tortosa el nostre petit recital Relats a recer d'una guitarra. Ens podem fer aquest regal gràcies a Antena Cultural de la URV.
Descarreguem el poc fato tècnic que necessitem. Vull ajudar el David, i de forma encara maldestra intento muntar un micròfon, però desisteixo, encara el trencaré. Poso un dels altaveus damunt una cadira, a l'inrevés; sort en tinc del David. Decideixo que val més que em dediqui a posar els meus llibres damunt la taula, ben col·locats, perquè facin bonic, perquè em facin companyia, i perquè ningú prengui mal.
La Núria Gil, organitzadora i amfitriona, ens demana si necessitem alguna cosa. Res, només públic.
Encara falten deu minuts per començar, i vivim aquells moments d'incertesa, de temor que vingui poca gent. Penso que, com a mínim, vindrà el meu fill, amb alguns amics de P3, i això ja em fa molta il·lusió, perquè encara no m'ha vist mai fent aquest recital, tot i que sé que li farà més gràcia la guitarra del David, i es mor de ganes de tocar, però no gosa.
I a poc a poc arriba més gent, i les cadires s'omplen al vestíbul de la URV, i comença Ploure, el conte amb què iniciem el recital, i brollen les primeres notes de la guitarra, i sura la màgia.
Conte rere conte, la gent ens escolta atents, el millor dels regals. Procuro no mirar a ningú en concret, i menys encara si són coneguts, per no emocionar-me. David em dirà després que més d'un sí que s'han emocionat.
Estrenem la versió de la Petita balada del David, amb la lletra que li he afegit, agosarat intrús, que podeu escoltar en aquest vídeo.
Arribem al final, com sempre, amb el recull de nanocontes d'amor, però ningú no es mou, i llegeixo un nou conte més, i David li improvisa una música d'acompanyament; és un geni.
I ara a esperar la propera actuació, molt especial per a mi, al meu poble, a Cornudella de Montsant, el 6 de juliol, durant la 6a Jornada Literària.
I tant de bo ens surtin més actuacions aviat, perquè m'ho demana la pell.
Si esteu interessats, més informació a http://relatsguitarra.blogspot.com

Relats a recer d'una guitarra, a Tarragona

La presentació de la 5ª Jornada Literària de Cornudella de Montsant que va tenir lloc dimarts passat, a la Biblioteca Pública de Tarragona,gràcies al suport dels Serveis Territorials de Cultura i el Programa 6 x 4. Ara el Priorat. es va combinar amb el nostre petit espectacle Relats a recer d’una guitarra.

Recullo el David Espinós a les 16.30 i acomodem la seva guitarra al seient del darrere, al costat de la cadireta del meu fill. El calor és implacable, però la nostra il·lusió la deixa en un segon terme, i l’aire condicionat del cotxe hi ajuda. Parlem de les nostres coses, de projectes i petites frustacions, i els primers poden amb les segones, i condueixo el trajecte fins Tarragona sense adonar-me’n. Sempre que arribo a la benvolguda capital, convido a vindre records del temps d’estudiant, i fins i tot em sembla veure entre la gent que passeja per la Rambla el noi que vaig ser.

Instal·lem l’equip de música a la Biblioteca, i amenaça, com sempre, el dubte si vindrà gaire públic, i assagem excuses: la calor, el mes de juny, les dificultats d’informació... Però a poc a poc s’omplen les cadires, i n’han de portar més i es produeix el miracle: gent dempeus al darrere! Entre els assistents, bons companys i amics de lletres com la Coia Valls, el Xulio, el Francesc Valls Calçada, i amics de fa tants anys del meu poble, i blocaires estimats, com sempre donant-me suport.

I la màgia s’inicia amb els dits del David sobre la seva guitarra, i les meves paraules creixen, ballen per damunt les notes que ha composat i, de reüll, per no contagiar-me massa, veig cares que s’empocionen. Ja fa dies que ho dic, cada cop m’agrada més llegir els meus contes que escriure’ls, i la música del David fa que el plaer es torni inoblidable.

Els altaveus de la Biblioteca avisen que falten cinc minuts per tancar, però em queda encara un conte i la bateria final de nanocontes d’amor. I la gent s’ho deu passar bé, perquè en demanen un altre pel qual David improvisa la música. Ja ho avisa la Coia en un comentari al facebook “aquest noi és un geni”, i té raó.

Tornem cap a Tortosa amb el sol de cara que intenta enlluernar-nos. Ens aturem a mig camí per reposar combustible: només per al cotxe; nosaltres hem omplert el dipòsit d’energia abans.

.

Al blog de la benvolguda Jaka trobareu el seu comentari del recital.
Gràcies al Xulio per les fotos.

Relats a recer d'una guitarra a Jesús

Una imatge d'aquesta tarda, a la Fira Literària de Jesús, durant el nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra, amb David Espinós. Ens sentim cada cop més compenetrats; i avui hem estat molt a gust, acompanyats de companys i companyes de lletre. Ja tenim ganes de tornar a compartir l'emoció i la tendresa del nostre petit espectacle, i ens posem a la vostra disposició.
Més imatges cedides per Ignasi Revés, aquí.

Relats a recer d'una guitarra, a l'espai Enclave de Deltebre

Dissabte, dia 4 de febrer, a les 22.30 h., dura lluita contra el fred siberià i el Barça que no ens arronsa. Esperonats per la il·lusió que tenim en mostrar la nostra obra, David Espinós i jo fer cap a l'espai Enclave de Deltebre, una aventurera aposta en favor de la cultura i l'art, de la sensibilitat. És la tercera actuació del nostre petit espectacle Relats a recer d'una guitarra. Al carrer fa dred, molt, però el públic ens escolta atents, i notem que tenen ganes de deixar-se acollir per la tendresa dels relats. Ens sentim molt a gust, fins i tot improvisem la lectura d'algun relat, que la guitarra del David acompanya magistralment. Per a ell, inventar música és com parlar. Segur que tornarem a visitar l'Enclave, quan faci més bo, a l'abril.