Esquitxos que m'arriben de L'espectacle de la vida

 

Tot i no ser un autor amb milers de vendes, que rebi un allau de comentaris i sensacions de lectors i crítics, de tant en tant m’arriben notícies del destí d’algun dels meus llibres, de les emocions que desperten; són esquitxos preciosos que il·luminen el meu cel literari, per la seva bellesa, espontaneïtat i, crec, sinceritat.

Fa unes setmanes, per exemple,  un exemplar de L’espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis), el dietari, el llibre que potser més m’estimo, fa cap a Osona, a mans d’Eva López Ballester, valenciana a la plana de Vic.

Ara, via instagram, m’envia unes fotos de textos del llibre en una pissarra, i m’explica el següent, que copio pràcticament de forma literal:

 T’explique: la Mancomunitat La Plana (de Vic, no de Castelló) organitza tallers de català per a majors de seixanta anys. Els tallers de català els imparteixo jo, setmanalment, a Taradell. És una experiència preciosa, ajudar gent catalanoparlant a escriure millor. Pose tot el meu enginy en ensenyar llengua amb explicacions senzilles, i intente sempre fer-ho amb textos, no només amb exercicis d’emplenar buits. Entre altres coses, faig petits dictats, de poques línies, i amb això repassem accentuació, verbs auxiliars, ortografia, pronoms febles, etc.

Tinc dos grups, els encanta que dicte en català valencià😅 I jo soc molt feliç perquè veig dos grups de dotze persones motivades, contentes, que somriuen i riuen i ho passen bé a classe. I milloren l’escriptura en català. I quan un dimarts és festiu em diuen que m’han trobat a faltar.

Junt Mercè Rodoreda, Núria Cadenes, Caterina Albert, Irene Solà o Joan Sales, des d’avui dicte també textos teus. Així que mil gràcies per escriure i per contribuir a la felicitat de vint-i-quatre persones d’entre seixanta i vuitanta-vuit anys, i a la felicitat de la profa, valenciana a Vic, de gairebé cinquanta-tres😊😘

 

Tinc o no tinc motius per a somriure i sentir-me un escriptor afortunat?

L'espectacle de la vida

 

Apareix una nova frase meva a les platafomes Minimalia i Rodamots, que comenten i difonen paraules i frases cada dia..

Aquest cop repeteixo amb un fragment del llibre que potser més m'estimo (en gran part perquè mon fill és qui més hi apareix, des de la mateixa portada): L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis

Literatures de les Terres de l'Ebre, article de Santi Borrell

 Article de Santi Borrell a La República, amb el títol Literatures de les Terres de l'Ebre, i en què cita Sebastià Juan Arbó, Rafael Haro, Tomàs Camacho, Joan Ramon Roig i a mi mateix.

Parla de dos dels meus llibres. Parla de L'espectacle de la vida, possiblement el meu llibre més estimat, un dietari copublicat per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis, i del poemari Hi entra de puntetes la llum (Associació mar de Fora).

Gràcies a Santi per les paraules, i per mantenir viva l'amistat i el vincle entre les Terres de l'Ebre i el Penedès. 

Dempeus amb L'espectacle de la vida

Apareix un nou fragment meu a la pàgina Rodamots, com a mostra d'una de les paraules o frases fetes de què parlen cada dia. 

Aquest cop es tracta de l'expressió "dempeus"  que apareix al llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).

L'espectacle de la vida, a Minimalia i Rodamots

 

Apareix una nova frase meva a les platafomes Minimalia i Rodamots.

Aquest cop és un fragment del llibre que potser més m'estimo (en gran part perquè mon fill és qui més hi apareix, des de la mateixa portada): L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis

L'espectacle de la vida a la pàgina de Minimalia

Una frase de L'espectacle de la vida a la pàgina de Minimalia. Gràcies; me l'estimo tant aquest llibre!!!

L'espectacle de la vida

Lectura d'un fragment del meu dietari L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis) el llibre que més m'estimo.

En aquest fragment recordo un moment amb el màxim protagonista del llibre, mon fill, quan encara no tenia cinc anys. Gràcies a la literatura per motivar-me a escriure i reviure amb més intensitat aquests moments.

Si voleu compartir les emocions, podeu demanar el vostre exemplar.

L'espectacle de al vida, a La frase del dia

 Ahir va sortir un fragment del meu llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis) a la frase del dia de la pàgina minimalia.net.

Picar pedra a Rodamots

Apareix un nou fragment meu a la pàgina Rodamots, com a mostra d'una de les paraules o frases fetes de què parlen cada dia. 

Aquest cop es tracta de l'expressió "picar pedra", que apareix al llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).

Fa anys que segueixo els Rodamots que, per cert, són els mateixo del popular Paraulògic. 

Simbiosi

 

Breu sortida amb mon fill. Aturada per a menjar alguna cosa en una terrassa. De seguida comprovem que és vigilada de prop pels moixons de la zona, a la captura desvergonyida de restes de menjar. Mon fill deixa caure una molleta al terra. Nerviosament l’agafa un pardalet, es retira un parell de metres, en fa una ràpida inspecció, i se l’emporta lluny, en direcció als arbres del passeig. Torna aviat, ens vigila de prop o, més concretament, vigila mon fill; no ha tardat a descobrir qui pot ser un bon subministrador. I no s’equivoca, perquè li deixa caure una segona molleta. I es repeteix la mateixa operació d’abans. No tardarà en tornar, pensem. Però sí que tarda. I mon fill, que sempre devora amb rapidesa el menjar, ara s’ho pren en calma. Què –li pregunto- fas temps a veure si torna? Somriu i confirma les seves intencions amb el cap. Però no, no torna. I acabem de menjar. No sabrem mai què se n’ha fet del pardalet, tots tres seguim el nostre camí. Ha estat una relació breu i simbiòtica, perquè tots tres n’hem tret un profit, d’una manera o altra. 

Amb L'espectacle de la vida, a Tivenys

 

Surto en cotxe cap a Tivenys per a una nova presentació de L’espectacle de la vida, (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis), dins del marc de la Setmana Cultural d’aquest poble. Ja fa dos anys, el 2020, van tenir la iniciativa de començar aquesta activitat, en plena pandèmia i confinament, en format virtual llavors, i l’alcalde em va demanar una breu intervenció en vídeo. Enguany es va tornar a posar en contacte amb mi per a participar-hi ja de forma presencial, per a presentar un llibre, i de totes les novetats que he tingut aquests dos anys escullo L’espectacle de la vida, el meu llibre més personal i, potser (que no m’escoltin la resta) un dels que més estimo. Abans de dur a terme qualsevol activitat com aquesta hi ha moments de nerviosisme, d’incertesa, però quan la idea de presentar un llibre no ha estat teva, sinó que t’ho demanen d’algun lloc, la seguretat és completa, i l’agraïment perquè hagin decidit apostar per tu. I aquestes són les emocions que m’acompanyen quan pujo el cotxe, juntament amb l’escalfor acumulada de tota la tarda al sol. A mitja rambla Felip Pedrell, recent asfaltada, em trobo de cara un cotxe que porta un sofà lligat al sostre, i no puc evitar, ni vull, cercar referències mentals de Mr. Bean, i somriure amb la finestreta encara oberta.

Arribo a Tivenys i aparco vora el parc. Un espai extraordinari en un revolt de riu, ple de verd i de frescor, un decorat que ja coneixia de trobades i berenars/sopars amb amics i coneguts. L’alcalde ja hi és també, preparant l’equip de so, i fem tertúlia, i li manifesto el meu desig d’aprofitar aquest espai privilegiat per a fer activitats culturals. Compartim certes incerteses i laments, relacionats amb el molt que costa fer arribar a una majoria de gent aquesta mena d’actes, sense el reclam alimentari d’una bona baldanada, que acostumen a ser minoritaris, però ens enfortim mútuament en la necessitat de persistir. Els pobles, per petits que siguin, tenen un paper cabdal en la difusió de la cultura, i no s’han de sentir frustrats per la baixa assistència de públic, al contrari, ja que proporcionalment sempre és molt superior que a les grans ciutats. Jo soc de poble, i als pobles m’hi trobo molt a gust, i normalment el tracte és més proper, més agraït, més reconfortant.

Tot això ho explico quan començo la meva intervenció, abans d’explicar el sentit de L’espectacle de la vida, la motivació, l’exemple que dona de com mirar i gaudir de tot allò de petit, senzill, i emotiu que ens envolta. I, sobretot, en llegeixo fragments, la majoria amb mon fill de protagonista.

En acabar, la gent es mostra amable i agraïda. L’alcalde m’obsequia una mostra de ceràmica típica del poble. Materials i vivències humils, i properes, i de veritat, com la gent de poble.

“L’espectacle de la vida” em porta a La Ràpita

 

5 de maig de 2022. “L’espectacle de la vida” em porta a La Ràpita. Acabo d’aparcar i les gotetes que esquitxaven el parabrises mentre venia ara em fan pessigolles a la calba. La Ràpita és una de les moltes ciutats i pobles de les Terres de l’Ebre que visito per fer activitats culturals, on m’hi trobo benvingut, i on hi tinc una bona colla de la meva família de lletres. Altres vegades també a la Biblioteca, o aquell 7 d’octubre del 2017 a la plaça del Coc, al primer acte de Versos contra la violència. Però els últims temps, quan vinc a La Ràpita, tot i aparcar molt a prop, no visito la Biblioteca, sinó el camp de futbol. Quan mon fill, ara capità de l’Infantil de l’Ebre Escola, ens va demanar que l’apuntéssim a futbol, reconec que em feia mandra pensar en els desplaçament que ens tocaria fer cada cap de setmana. En canvi, de seguida ho vaig viure amb emoció, contagiat pel seu entusiasme, i procuro no perdre-me’n ni un, perquè tots són decisius i irrepetibles, i gravo les millors jugades, i alguna de polèmica, i després les comentem a casa, i faig muntatges motivadors amb els moments més destacats. La veritat és que sempre que venim a La Ràpita hem acabat perdent, de vegades per golejada. L’equip de mon fill perd sovint, però de tot plegat n’hem fet aprenentatge, i em sento orgullós de la seva manera d’assumir la derrota, de sentir-se satisfet del treball i de l’esforç que ha realitzat a cada entrenament, a cada partit, de jugar sempre al cent per cent.

No sé si amb tanta energia, però sí amb il·lusió similar, tanco el cotxe i vaig a la Biblioteca. Tinc l’avantatge que sé que no perdré, i espero donar-ho tot, al cent per cent.

Ja m’espera el seu director, conegut d’altres vegades, i d’altres biblioteques. També l’Amat Pellejà, il·lustrador de Marçà a qui no fa gaire temps que conec, però prou per haver enllestit un projecte conjunt que espero que vegi aviat la llum. Em regala dos llibres seus i, sobretot, les ganes de fer-me saber una molt bona notícia.

Arriba Pau Lleixà, tècnic de Cultura de l’Ajuntament que mereix la meva admiració, perquè és força habitual trobar-lo a activitats culturals de tot tipus arreu de les Terres de l’Ebre, demostrant un amor per la cultura que va més enllà de la feina. I l’Erika Ferré, regidora de Cultura, sempre somrient i amb energia, i sempre fent-nos notar que és al nostre costat. I l’Eduardo Margaretto. Què dir-ne! Un exemple de la sort que tenim que gent amb talent i ganes de fer coses hagin decidit viure entre nosaltres. I José Antonio Floría, amb qui l’any passat vam quedar a les portes del camp de futbol per a donar-li un exemplar de “Josep Igual i els dies” (llibre que avui posaré al costat del meu al faristol, perquè es facin companyia), i que m’explica el projecte del seu proper llibre (m’agrada que la gent vulguin explicar-me els seus projectes; suposo que forma part de la necessitat que tenim de compartir, de saber que me’ls escolto, que quan puc ajudo).

Quan comença l’acte, vaig llegint fragments de L’espectacle de la vida, i alguns els comentem, i em fan saber que moltes sensacions són compartides; això passa quan parles de coses senzilles i properes, quan cerques les emocions quotidianes que ens envolten.

Espero haver-ho donat tot, al cent per cent.

I així s’escriu una pàgina més del proper dietari que, sense dubte, es farà paper.

L'espectacle de la vida, a la Ràpita

El proper 4 de maig torno a la Ràpita amb L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).

Cada dia m'agrada més escriure aquests fragments de dietari, però no només escriure'ls, sinó el moment en què els capto durant la vida mateixa, i després quan els llegeixo i comparteixo en públic.

La vida que ens envolta està plena d'emocions i màgia, de gestos que ens diuen molt de com és la humanitat, de com som nosaltres. Escriure el llibre, i espero que llegir-lo també, ens ajuda a descobrir-los.

L'espectacle de la vida, a través d'un objecte senzill

 Nou vídeo fragment de L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis), on reflexiono a partir d'un record evocat per un objecte tan senzill com un pot de pintura. 

Les emocions ens esperen arreu, si t'hi fixes.

Les compartiré a la Biblioteca de la Ràpita el proper 4 de maig. 

L'espectacle de la vida, a La Romàntica

Quan algú busca excuses per a explicar la baixa presència de gent a un acte literari (si fa fred, si fa calor, si juga el Barça...), sempre bromejo en què NOMÉS hi ha dos dies dolents: els parells i els imparells.

Doncs dimecres passat, no tan sols era imparell, sinó que era 13, i plovia, dins d'aquests inici d'abril tan gris. Però res va aturar els nostres plans d'anar amb L'espectacle de la vida a la llibreria La Romàntica d'Amposta. De seguida que es va obrir em van venir ganes de fer-hi alguna cosa. L'Helena Herranz és encantadora, i la llibreria fa honor al seu nom. Quan proposo fer alguna activitat és un goig trobar tantes facilitats. La meva experiènca em diu que la manca de resposta quan proposes alguna cosa, o la manca d'entusiasme, és una invitació a deixar-ho estar. No ha estat el cas; al contrari.

El llibre, coeditat també amb entusiasme per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis, ja es va presentar a la Biblioteca d'Amposta, i al meva intenció aquest cop era buscar contacte més proper i improvisat. Jesús Ferré, que ja va participar a la presentació, s'apunta a vindre amb el seu alter ego de clown. 

I la pluja cau, certament, però a ningú que ha vingut li importa. En canvi, escolto riures, i algun ohhh quan acabo de llegir fragments tendres d'aquest dietari amb què convido a mirar L'espectacle de la vida.

L'espectacle de la vida (dos móns petits)

Nou vídeo fragment, en col·laboració d'un càmera molt especial, de L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).

Aquest dimecres, a la Romàntica d'Amposta.

L'espectacle de la vida, a La Romàntica

 El proper 13 d'abril compartiré emocions, textos i reflexions a partir del llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis), a la llibreria La Romàntica d'Amposta.

Vida i literatura són el mateix de vegades.

Aprendre a gaudir d'allò que ens envolta.

I la participació de Jesús Ferré.

L'espectacle de la vida, de Jesús M. Tibau. Moha, el Bo.

   Vídeo lectura d'un fragment de L'espectacle de la vida, el meu dietari coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis.

En aquest fragment recordo un dels mols moments viscuts al parc, acompanyant mon fill. Ens hi vam passar hores, el vaig veure créixer, relacionar-se, i sempre em va fascinar la facilitat amb què interactuaven xiquets de tota mena.  D'alguns tinc especial record, com ara Moha, el Bo.

Podeu aconseguir un exemplar dedicat del llibre, si ho demaneu en fer la comanda a La 2 de Viladrich.

L'espectacle de la vida, vora l'Ebre

  Vídeo lectura d'un fragment de L'espectacle de la vida, el meu dietari coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis.

En aquest fragment recordo un dels mols moments viscuts vora el riu, un moment aparentment  senzill, però ple d'humanitat, de tendresa, i d'emoció.

Podeu aconseguir un exemplar dedicat del llibre, si ho demaneu en fer la comanda a La 2 de Viladrich.

L'espectacle de la vida, el poder de les lletres

 Vídeo lectura d'un fragment de L'espectacle de la vida, el meu dietari coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis.

En aquest fragment recordo un dels mols moments viscuts vora el riu, un moment aparentment  senzill, però ple d'humanitat, de tendresa, i d'emoció.

Podeu aconseguir un exemplar dedicat del llibre, si ho demaneu en fer la comanda a La 2 de Viladrich.