Sóc un gran fan del premi
Goncourt. Aquest m'ha donat moltes bones lectures, m'ha obert un
front de bons escriptor i, malgrat que els editors no semblen gaire
disposats a recopilar-los en una única col·lecció, un bon dia vaig
el·laborar un llistat de les obres premiades per tal de continuar
gaudint de descobertes de qualitat.
Vet aqui que cercant,
cercant ,un dia va caure a les meves mans un llibre d'un autor que
precissament havia saltat a la fama empés per aquest premi. El titol
no m'atreia, la portada la trobava sosa, la sinopsis de la
contraportada -com la gran majoria- era decoratjadora i uns dibuixos
d'ocellets a l'interior li acabaven de donar un toc kitsch. O sigui,
que si no arriba a ser per l'atractiu de llegir un autor premiat amb
el Goncourt no li hauria fet més cas al llibre.
Però, finalment, una nit
que cercava una lectura lleugera, vaig decidir encetar-lo. Les
primeres pàgines em van provocar un somriure que em va fer continuar
la lectura malgrat tenir un argument senzill i poc sorprenent.Es així
que em vaig trobar llegint fins que els ulls em deien prou i, al dia
següent, desitjava l'arribada de la nit per poder-me fondre entre
els llençols embolcallat per aquesta dolça història.
He estat fascinat per les
petites històries que conformen la vida i la personalitat d'en
Nicolas, l'Ingrid en Raoul i la Sezar. He estat captivat per la seva
manera senzilla d'anar afrontant els problemes quotidians de la vida.
He estat atrapat per un relat que es resol tocant de peus a terra
però amb un puntet de màgia que li dona un encant singular a tota
la novel·la.
Si algun dia us decidiu a
llegir-ho, penseu en aquest llibre com en una mousse. Es fràgil,
delicat i qualsevol sacsejada pot fer trencar l'encís que porten les
seves pàgines.
P.S.: I els que no el
volgueu llegir recordeu que hi ha una adaptació cinematogràfica de
l'any 2006...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada