Viure en la contradicció. Somiar esperança i veure pesimisme. Imaginar bellesa i sentir la lletgor d'un món on els diners se'ns mengen.
La pluja ajuda a la melancolia. El cel gris i microscòpiques gotes d'aigua que repiquen contra els cossos immòbils.
Tornarà a sortir el sol? Deixarem un món (no m'atreveixo a dir millor) a les generacions futures?
*********
Deixo enrere les penes íntimes, personalíssimes.
M'aproximo dubtosa a la pena col·lectiva. Aquella que parla de pobresa, d'un món mesquí en què el futur cada vegada es veu més lluny i més fosc.
*********
I la contradicció continua, quan ric mentre faig un aperitiu a una cafeteria italiana (ai, la meva estimada Itàlia), quan somio viatges futuribles o realitats potencials.
Gildo
Fa 15 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada