L'Any del Senyor , d'Eloi Vila (II)

És frustrant haver de reconèixer que un llibre en el qual havies posat molta il·lusió t'ha decebut. Potser hi ha col·laborat també el fet que abans de començar a llegir-lo se'm va acudir de llegir-ne una crítica força dura. No ho penso fer mai més, això de llegir les opinions sobre un llibre que tinc intenció de llegir. La crítica, és trist dir-ho, tenia bona part de raó, tot i que era una mica exagerada. Deia, per exemple, que hi havia moltes baralles; n'hi ha, però no tantes com donava a entendre.

Què és el que m'ha desagradat del llibre? La primera cosa que em va "molestar" va ser que perdia molt de temps en la descripció de l'acció. És a dir, és molt detallista explicant què passa, per on va el protagonista, que sent per dintre, detalls una mica macabres, sobretot en el primer capítol... Un detallisme que a mi em fa pensar en una influència d'alguns autors espanyols realistes o potser en alguns directors de cinema donats a explotar el que se'n diu "tremendisme". El gust per la descripció de fets macabres i/o sexuals. Potser peca de voler ser excessivament visual i no té en compte que la imaginació del lector és una peça clau en aquest tipus d'històries. Potser creu que així s'aconsegueix crear tensió, suspens, però en el meu cas més aviat em feia nosa, allargava excessivament l'arribada del desenllaç.

L'altre fet que no em va acabar de fer el pes va ser que les accions relacionades amb el motiu principal que porta el protagonista a Còrdova triguen molt a començar, el noi és obligat a viatjar a aquesta ciutat, hi arriba, hi coneix gent, s'hi baralla, pero van passant les pàgines i no es veu que hi hagi intenció d'engegar cap acció per aconseguir l'objectiu. Una mostra més de pèrdua de temps. Quan finalment la missió es posa en marxa es resol en pocs capítols i et deixa amb la sensació que has estat llegint un munt de palla i que el llibre s'hauria pogut acabar molt abans.

El final del llibre tampoc és per llençar coets, de fet el trobo totalment incongruent, incomprensible i injust. I no penso donar detalls, perquè malgrat que no recomano la lectura d'aquesta novel·la, si algú la vol llegir no penso aixafar-li la guitarra explicant el final.

L'últim detallet que no em va agradar i que comprenc que no tothom hi estarà d'acord, és la història d'amor, una història que s'hauria pogut estalviar. Per a mi en una novel·la d'aventures el que menys hi ha d'haver són escenes de sexe, les trobo totalment sobreres, però avui dia sembla que no es pot escriure una novel·la, sigui del gènere que sigui, que no inclogui almenys una escena sexual.

En general m'ha semblat una novel·la fallida. L'autor no ha sabut mesurar el tempo, ha allargat massa algunes accions, ha endarrerit d'altres, ha omplert de molta palla la història, com si ell mateix s'hagués perdut buscant la manera de fer avançar la història. Em sap greu. L'única cosa que sí que m'ha agradat és la descripció de la vida i dels carrers de Còrdova, aquí ha estat molt encertat, he de reconèixer que m'ha fet imaginar-me el protagonista movent-se pels carrers, fugint dels seus perseguidors. Em quedaré amb aquests detalls.