cianotípies

Amb Josep Maria Balagué fent cianotípies, tècnica fotogràfica de fa 150 anys, a exposició del Museu de l'Ebre que hi ha dins del pont del Mil·lenari de Tortosa.
Acaba el dia 1 de març al matí. Molt interessant.
Xalo molt quan algú explica amb passió qualsevol cosa. Satisfà l'ànsia d'aprendre i la curiositat del xiquet que encara sóc, em transmet emocions i m'inspira.

Accció poètica al 2n Mercat Solidari d'Art

15 de desembre de 2019. Al 2n Mercat Solidari d'Art al barri de Sant Llàtzer de Tortosa, que organitza el col·lectiu Lo Taller. El col·lectiu cultural diLLUMS d'arts al forn participa gràcies a diversos autors, coordinats per Ricardo Gascón, que escriuen textos in situ inspirats per algunes de les obres que després reciten: Tomàs Camacho, Jesús M Tibau, Gonzalo Luna, Josep Sancho, Rafel Haro, Roser Panisello, Pili Alegria, Vicent Pellicer, Anna Maria Franco, Emigdi Subirats, i Montse Pallarès.

Després, actuació del duet Bon jour.

Una magnífica manera de fusionar arts i d’incitar la creativitat i l’amistat.

Més imatges en aquest enllaç

V Jornades del patrimoni literari ebrenc

Aquesta setmana, de l'11 al 16 de novembre, tenen lloc les V Jornades del patrimoni literari ebrenc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, ambla poesia com a protagonista.
Podeu consultar l'extens programa en aquest enllaç.

Sobre Numen, somni de l'Ebre

Ahir, 26 de gener de 2019, al Teatre Auditori Felip Pedrell, va despertar Numen, somni de l’Ebre, aquest espectacle amb què s’ha volgut homenatjar les més de vuitanta persones i entitats culturals ebrenques que han rebut premis i reconeixements durant l’any 2018 en camps diversos com la literatura, la fotografia, la pintura, la comunicació, el cinema, la música, etc. (podeu veure la relació en aquest enllaç), amb l’objectiu de posar en valor la quantitat i la qualitat de la gent que treballa per la cultura al nostre territori.

Més de seixanta ens havien confirmat la seva presència, i vam copsar la seva sorpresa primer, i la seva il·lusió i agraïment després. Gent arribada de totes les Terres de l’Ebre, del Priorat, del Maestrat, amb il·lusió d’estar junts, de coinèixer altres persones amb aquesta dèria vitalícia de la cultura i l’art.

I tota aquesta gent són només una mostra representativa; que hagin rebut un premi durant l’any passat ha estat només l’excusa, un fet objectiu que ens ha servit de guia, i que no desmereix en absolut a qui circumstancialment no n’ha guanyat aquest any o que ni tan sols s’hi ha presentat. Perquè hi ha molt talent, i això els organitzadors ja ho sabíem, però la tasca de recerca realitzada ens ha fet adonar que n’hi ha molt més que no pensàvem, i la nostra col·lecció d’amics i amigues de la cultura ha crescut notablement.

No us enganyarem, hi ha hagut moments, setmanes, dies, hores i minuts abans de l’inici, en què hem patit entrebancs, minúscules penalitats que hem superat amb dosis d’il·lusió i voluntarisme  inesgotables, perquè tenim la sort d’estar envoltats de molt bona gent, en tots els sentits.

La grip s’ha cobrat moltes baixes d’última hora, que ens han sabut molt de greu, però el nombre d’assistents ha estat tan elevat que no s’han notat.

El Teatre Auditori feia goig, no donàvem a bast de saludar tothom com ens hauria agradat, tan els vells amics com els nous.

Volem subratllar el nostre agraïment i admiració per l’equip tècnic i artístic de l’espectacle, dirigit per Valer Gisbert, que a més d’oferir-nos un espectacle de gran alçada, han obrat el miracle d’haver-lo de muntar en hores, ja que el dia anterior hi havia hagut una important obra de teatre a l’Auditori, Maremar, de Dagoll Dagom, i han sortit a escena sense poder realitzar les proves i els assajos necessaris. Tot i això, tot i els petits problemes tècnics, les felicitats ens han arribat d’arreu, i el seu objectiu de transmetre les emocions del despertar de Numen s’ha assolit amb escreix.

En finalitzar l’espectacle, han vingut els parlaments de Xavier Pallarès, delegat territorial de la Generalitat, i Dolors Queralt, regidora de Cultura, i, abans, de Dolors Roo, presidenta d’Òmnium Cultural, que ha donat pas a Noel Luna i la seva  interpretació a la guitarra d’una cançó composada per a l’acte, i d’un emotiu i merescut homenatge a Ricardo Gascón, comboiant, sasejador cultural, i amic, mitjançant una il·lustració d’Ignasi Blanch. I per a arrodonir-ho tot, la gran foto que hem buscat, amb totes les persones i entitats premiades dalt de l’escenari, una imatge que fa goig, que ens ha d’omplir d’orgull i autoestima.

Per a acabar, ja a casa nostra, al Forn de la Canonja que tan càlidament ens acull cada primer dilluns de mes, un sopor de trobada, d’intercanvi de contactes, de somriures, d’abraçades, de complicitats, de felicitat, amb sorteig d’un nou dibuix d’Ignasi Blanch.

Gràcies a l’Ajuntament de Tortosa,  Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, amb qui hem organitzat aquest acte, gràcies a la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, i el Forn de la Canonja, gràcies a Protocol de l’Ajuntament pel suport, als treballadors de l’Auditori, a totes les persones que ens han ajudat a l’organització, fotògrafs, a Marta Viladrich pel disseny del cartell, als actors, actrius i músics de nou, a Valer Gisbert per la seva predisposició a participar sempre en els nostres projectes.

És un goig organitzar activitats així.

En acabar l’acte, Jesús M. Tibau va dir que Numen és un gat, cosa que deixà molta gent intrigada, però això serà una altra història.

Ja hem iniciat la llista de premiats de 2019. 

Podeu veure les fotos que anirem afegint en aquest àlbum.
Repercussions posteriors a la premsa:
Reportatge a Canal 21 Ebre

Blog d'Àngel Martí 
Canal TE
L'Ebre
Fotografies d'Ernest Sesé

Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, el mestre de sempre

Divendres passat, 21 de setembre, vaig tenir l'honor de participar a un nou homenatge al mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, al saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa, amb presència de la regidora de Cultura, Dolors Queralt, l'alcadessa, Meritxell Roigé, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la vídua, Anna Bel.
Fou un acte emotiu i mesurat a la vegada, en un saló on surava, sobretot, l'estima que va sembrar i collir el recordat home de cultura, i compromès de forma irreductible amb el país. No oblidarem mai la seva mirada.
Durant l'acte vam llegir fragments de la seva obra Sisco Lahosa, Jesús M. Tibau, Ricardo Gascon, Pep Pinyol, Lluís Martín Santos, Montse Castellà, Emigdi Subirats, Pili Ibáñez, Manel Ollé, Jordi Duran, Sílvia Panisello i la mateixa consellera de Cultura, Laura Borràs.
Aquí el vídeo de l'acte de Canal 21 Ebre
A mi em tocà llegir el següent fragment de La fira de sempre:

Barroc en moviment

Ahir em vaig fer un regal. Feia dies que ho tenia anotat a l’agenda: L’alumnat de l’aula de Cant del Conservatori de Música de Tortosa presenta “Barroc en moviment”.

Tenia la inuïció que m’agradaria, em feia bona olor, no sé per què, potser perquè conec una mica el treball de Marta Viladrich, directora escènica. Però la meva intuïció s’ha quedat curta: no m’ha agradat, m’ha entusiasmat. He gaudit d’un espectacle ple de música, de moviment, de cant, de jocs, un espectacle que m’ha bressolat, que m’ha fet sentir feliç durant una hora, i orgullós de les coses que fem a Tortosa. Les meves felicitacions a tothom que hi ha participat.

Més fotos i algun petit vídeo en aquest enllaç.

This is art

Quina sort tenim d'un televisió com TV3 que ens regala tresors com This is art.
Per a tornar a mirar cada programa un cop i un altre, en aquest enllaç.
Després de llegir en castellà un fragment del Quixot, l'última frase de l'últim capítol, dedicat a la bogeria:
"No estem bojos; l'ésser humà és extraordinari".

Emocions arran de Versos contra la violència, l'espectacle

A veure com començo per a intentar explicar les emocions d’ahir, abans, durant i després de l’espectacle Versos contra la violència, creat per Valer Gisbert, a partir dels textos del llibre homònim de més de 70 autors, publicat per Onada Edicions.

Del com i per què dels recitals, del llibre i de l’espectacle, ja n’he parlat i podeu trobar informació al blog dels diLLUMs d’arts al forn.

Per una vegada, em temo que no seré breu.

Temps era temps, un xiquet de Cornudella de Montsant d’uns onze anys, el petit d’una família senzilla d’un petit poble del Priorat. No sé ben bé per quin motiu, aquell  xiquet que era jo, i que encara sóc, li va agafar la mania de fer fitxes dels escriptors que coneixia a través dels llibres de text de la seva escola petita, humil, senzilla i, per cert, pública. Desava aquelles fitxes d’Espronceda, Machado i companyia en un arxidor d’anelles que fa temps que no trobo, però que està, segur, esperant-me en algun racó de casa de mons pares (el trobaré un dia, segur). Podria haver col·leccionat futbolistes o cantants, però es veu que llavors ja tenia inoculat el virus immortal de la lectura. Inimaginable en aquells temps convertir-me en escriptor, si jo era un xiquet petit, senzill, d’un poble fora del mapa, sense una vida apassionant i extraordinària.

Però vés per on, l’any 1983, amb 18 anys, escric el meu primer poema. I el 1992 escric el meu primer conte. I el 2001 publico el primer llibre, Tens un racó dalt del món. Però em feia recança atribuir-me el nom d’escriptor. En el fons, encara era el xiquet tímid, i senzill d’un poble petit amagat al mapa.

L’any 2005 obtinc el premi Marian Vayreda i publico Postres de músic. Fou el punt d’inflexió, tot i que desconec encara els mecanisme que van produir el canvi aparent. La persona tímida, reservada, i que mai prenia iniciatives que era llavors, i que encara viu dins meu, va reemprendre la dèria de col·leccionar escriptors que, en gran part, han esdevingut amics i amigues (el major èxit que m’ha donat la literatura). Recordo perfectament quins foren els primers: Estrella Ramon i Francesca Aliern. M’hi vaig posar en contacte quasi sense gosar, i la seva humanitat fou una porta oberta per a mi, de dos fulles. Després tot ha anat a gran velocitat, i la meva col·lecció d’escriptors/amics es compta per centenars, i fotògrafs, i pintors, i escultors, i ceramistes, i he buscat complicitats amb tots ells, i he organitzat no sé ben bé quantes activitats, algunes de petit format, íntimes i tendres, i d’altres cercant la màxima participació. I un dels meus objectius sempre ha estat sumar, col·laborar, provocar contactes, crear sinèrgies, posar autors veterans al costat de novells, multiplicar creativitats, enriquir-me d’humanitat.

La culminació ha estat amb el projecte Versos contra la violència, nascut de forma senzilla i des de la màxima emoció, convertida en recitals de poesia, en un llibre, en un espectacle, en un proper documental i....

Ahir, a primera fila de l’Auditori, no em podia sentir més feliç i agraït, orgullós d’amics i amigues amb tant de talent que treballaven junts per primer cop.

Després, enmig d’abraçades i de plors, mon fill va vindre a felicitar-me, i tot continua.

I un dia trobaré la llibreta d’anelles on col·leccionava escriptors, perquè mai no l’he perduda.

GRÀCIES

.

És molta la gent a qui estic agraït, i podria caure en la temptació de dir que no puc esmentar-los a tots, però ho intentaré, perquè la llista de gent que ha participat al projecte Versos contra la violència fa goig. Perdoneu si em deixo algú.

.

Marga Julià, Roberto Oliván, Marta Viladrich, Montserrat Hernández, Albino Tena, Alba Figueroa, Octavi Pla, Meritxell Sabaté, Josep Pons, Joan Camps, Ismael Villamón, Cinta Villamón, Júlia Redó, Gema Panisello, Marisa Valls, Joaquim Vilagrasa, Òscar Ologaray, Dolors Queralt, Ajuntament de Tortosa, Òmnium cultural, Antena Cultural URV Tortosa, Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, Impremta Querol, El Forn de la Canonja, Institut Joaquim Bau, Mundo escénico, Susanna Ferreres, Marta Escolà, Adriana Alonso-Villaverde, Ajuntament de Roquetes, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Agustí Clua, Andreu Carranza, Àngel Martí, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Begonya Ferré, Biblioteca Mercè Lleixà, Carme Cruelles, Carmen Martínez, Conxita Jiménez, Cor Flumine, Daniel Ruiz i Pallach, diLLUMS d’Arts al Forn, Dolors Roo, Eduard Carmona, Eduard Sánchez, Eduardo Margaretto, Emigdi Subirats, Emili Rosales, Enric Panisello, Èrika Ferraté, Ernest Redó, Esther Baiges, Fede Cortés, Gerard Lluís Climent, Glòria Fandos, Jesús M. Tibau, Joan Arrufat, Joan Todó, Joana Serret, Jordi Duran, Josep Igual, Josep Messegué, Juan Manuel Garcia, Judit Torné, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Mar de fora, Maria José Benlloch Estellé, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Pallarès, Núria Menasanch, Òscar Olagaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Ricardo Gascon, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Teresa Bertran, Tomàs Camacho, Txell Aixarch, Vicent Pelllicer, Xavier Aragó, Zoraida Burgos, Agustí Clua, Agustí Forner, Andreu, Brian Cutts, Carme Cruelles, Conrad Ibáñez López, Cristina Company, Elena Solé, Enric, Fèlix Edo Tena, Francesca Aliern, Gerard Vergés, Ignasi Blanch, Jere Soler Giménez, Joan Callau, Joan Gras, Josep Boldó, La Xicuela de Corriol Benlloch, Maria José Piñol, Montse Castellà, Núria Álvarez, Núria Ibáñez , Pilar Cabrera, Salvador Macip, Salvador Riera, Sandra Labenne, Santi Borrell, Sílvia Mayans, Toni Tèrmens, Valer Gisbert, Vicent Sanz, Xavier Miró, David Comuñas, Grup CREA.

.

Més informació:
Fotos de diversos autors en aquest àlbum

Emigdi Subirats

Àngel Martí
Montse Boldú
Atzavara-arrels
Canal Terres de l'Ebre
La Nova Escena
Fotos de Marta Escolà

Canal Terres de l'Ebre 2-1-18

M'admiro davant la grandesa del passat.

M'admiro davant la grandesa del passat.
La temptació és endinsar-m'hi;
l'obligació, ser-ne un fill, no un esclau.
.
Inspirat en el mural pintat per Roc Blackblock a la plaça Sant Joan de Tortosa, amb un text de Gerard Vergés: "De cop comprenc que l'home és la memòria."

Homenatge gent cultura ebrenca premiats 2017

El primer dilluns de cada mes té lloc una trobada mensual del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, on es reuneixen gent ebrenca amant de la cultura al Forn de la Canonja de Tortosa amb l’ànim  de buscar punts d’unió, de compartir sensacions i inquietuds culturals i de tota mena. Durant la trobada del passat 4 de desembre, última de 2017, es va voler homenatjar la gent de la cultura que ha obtingut premis durant el darrer any.

Entre altres, van assisitr com a persones guardonades Baltasar Casanova, Carles Castellà, Irene Prades, Jesús M. Tibau, Jordi Duran, Josep Pitarch, Marina Pallás, Mercè Falcó, Miquel Reverté, Sílvia Panisello, Sònia Castelló i  Valer Gisbert, a més d’Emigdi Subitats, Joan Panisello, Manel Ollé i Gustau Moreno que no varen poder assistir

Òmnium Cultural va oferir un brindis amb cava.