I potser estarà bé recomençar amb una nova carrinclonada. Una cançó d'amor i desamor, tal i com ha de ser, amb un final lleugerament tragicòmic.
És curiós com a vegades ens sentim una mica identificats ( o molt) amb segons quines cançons.... En qualsevol cas una cançó sensacional.
Us deixo amb Perdona'm del darrer disc d'Obeses Fills de les estrelles.
Potser una de les paraules que costa més de , no de dir sino de complir...perdó...
4 comentaris:
Tres anys? Mira que et fas pregar, eh?? :)
Si, és com si hagués fet un trieni sabàtic....
Uala, tres anys... no vegis l'embranzida que deus haver agafat. Ara no hi haurà qui t'aturi! Estarem a l'aguait.
Apa! Fins d'aquí 3 anys més!
Publica un comentari a l'entrada