Sonet per a Emigdi

 L'Emigdi Subirats, amb la seva capacitat creativa i la seva generositat, sovint escriu sonets dedicats a amics i amigues de lletres. 

Mai se m'havia passat pel cap escriure'n un, de sonet, crec que no és lo meu, però l'Emigdi bé que se'n mereix un:

Escriure un sonet pendent de la rima?

Un sol i el dedico al gran Emigdi.

Ferm d’idees, de genolls sols es vincla

si esmenta un vers ambientat a l’exili.

 

El Messi camp-redonenc de les lletres,

excels biògraf des de Font de Quinto.

De llengües, te l’ànima de bon mestre,

el català ama més que mossèn Cinto.

 

Memòria prodigiosa, font de dades,

deu treballar quan dorm, és incansable;

si li demanes ajut, mai no et falla.

 

Deixeble dels més grans, en fa homenatge,

fa de recer als jóvens, sense peatge;

un escriptor amic així, prou no es paga. 

Bòreas, exposició de Toni Martínez

Toni Martínez és un pintor procedent de Sabadell que s'ha instal·lat a les Terres de l'Ebre, i el 7 de juliol, inaugura a l'Espai ImmaArt al poble de Jesús la seva exposició Bòrea, formada per 28 pintures.

Arran d'haver visitat l'exposició de fotografia Mirades entre veïns, en què vaig escriure un petit poema inspirat per cada fotografia, em proposa que faci el mateix amb la seva exposició.

Són pintures amb forta dosi d'abstracció, i jo m'inspiro  més fàcilment a partir de petits coses més concretes, per la qual cosa la proposta esdevé un repte per a mi, un joc que, d'una manera o altra, he aconseguit finalitzar. 

En veure el resultat, Toni em va comentar que el meus textos havien tocat de ple el sentit de les pintures, i que en altres casos aportaven una visió absolutament diferent, però d'això es tractava. Cal explicar que la forma en què escric sovint inspirat en imatges d'altres és absolutament visceral, deixant-me portar per la primera paraula que em ve al cap, sense deixar temps a la reflexió.

Estic força content del resultat, i us convido a comprovar-ho a l'exposició.

Durant l'exposició, he llegit els textos a mitges amb l'amic Vicent Pellicer.

Us deixo una mostra.

Títol de l'obra Heli. Acrílic, st 30x30 

Cercle primari
que gira mentre gira el món.
Dansa de colors.

.

Us deixo algunes imatges de la inauguració.

I us convido a veure i llegir el reportatge de Rafael Ricote.

Mirades entre veïns

El passat 3 de juny vam inaugurar al Campus de la URV a Tortosa l'exposició Mirades entre veïns, dins de l'àmbit Mirades creatives del Campus extens de la URV.

L'exposició està organitzada des dels diLLUMs d'arts al forn. Al seu blog ho expliquem millor, i trobareu totes les fotografies i informació sobre l'exposició a la web corresponent. 

Tota la feina de coordinació dels 23 fotògrafs, dels destins que els han assignat, etc, l'han dut a terme entre Ricardo Gascón i Rafael Ricote, comissari de l'exposició. Jo he estat testimoni de les seves deliberacions i hi he posat cullerada de tant en tant, he ajudat a escollir les fotografies de cadascun dels participants que finalment formen part de l'exposició (la resta es poden veure a la web), i he escrit uns pocs versos inspirat en cadascuna de les fotografies, que copio al final de l'apunt.

El dia de la inauguració s'ha fet palesa una constant dels diLLUMs i un dels nostres principals objectius: l'alegria, generositat i entusiasme amb què col·labora la gent, tant se val el seu gran de professionalitat, la quantitat de premis i trajectòria acumulada, les ganes que tenen de fer coses en comú. És un goig moure's enmig dels somriures i abraçades previs a l'acte protocol·lari, tot i que nosaltres, de protocol·laris, en som poc.

Us convido a mirar les fotografies, i a estar atents al destí itinerant de l'exposició. 

1 Agustí Polet
Malmesa la història,
dempeus les pedres de l’ahir.
Aquell verd a qui som indiferents.
 
2 Ana M. Morell
Cavalquem la mar,
insòlita insistència.
Per no perdre’ns, un far.
 
3 Batiste Pla
S’alça a la roca el castell.
La majestat és al riu.
La boira és un capell.
 
4 Carina Ballfegó
De vegades la llum fa de niu,
i els colors són l’estàtua,
i les rames esperen que arribi l’estiu.
 
5 Carme Pla
La ciutat es deixa caure
al braç amic de la nit,
i el cel es fa flassada.
 
6 Emilio Zaragoza
Desperta encara la vida,
rebota als vidres la ciutat,
i la llum ho rubrica.
 
7 Ernest Sesé
El vell poder et fa ferotge,
però no te’n fiïs de la força.
Al cel no tot és fràgil.
 
8 Joan Gil
Maltractem el passat?
Temps en què els colors s'esvaïren,
missatges a mig desfer com a llegat.
 
9 Joaquin Ismael
Un bosc d’afany immortal
amb tronc de roca i rama ferma.
I la fe en un verd demà.
 
10 José Conceptes
Els fils de la vida
són cosits per mans estranyes.
I el carrer és una sortida.
 
11 Marc Prades
De vegades ens assetja
la sal de tots els tentacles,
i el blau record de la mar.
 
12 Maria José Piorno
Aquells camins inalterables
que ens  governaven amb mà de ferro,
i recordar que tens dos cames.
 
13 Marta Escolà
Sediment que em fa de vida,
i l’esperança que penja d’un fil.
Caldrà l’ajuda divina?
 
14 Maxi Pérez
Anys d'història i nous afanys;
precari equilibri
amb dos rodetes.
 
15 Míriam G. Troncho
L'aroma del verd i l'aigua,
de camins solcats pels anys.
Temps de tiges tendres.
 
16 Pep Mola
Quan el sostre és un miratge,
és ben ample el seu passeig.
I es congela alguna imatge.
 
17 Pilar Madorran
La llum que esquitxa de colors
la baixada del meu poble;
i un llenç de cases blanques.
 
18 Piluka Diago
L’ànima de pluja
m’acompanya a cada passa.
I el món és una boca que m’engoleix.
 
19 Rafa Ruiz
Tremola el meu record,
és la mirada un espill, 
sobre s les aigües del port.
 
20 Rafael Ricote
Avall assumint qualsevol risc,
com davalla salvatge l’aiguat,
com el sol mentre avança la tarda.
 
21 Sant Martorell
Cap camí no és fàcil,
La vida es cargola a cada pas.
És inevitable el nus?
 
22 Susanna Ferreres
Mestres de tants anys,
cases velles del meu poble.
Pedres que acumulen el pes de tants alens.
 
23 Vicent Pellicer
Guspires que ordenades
ens esquitxen el carrer de festa.
Cada color és un petit somriure.

L'estrany llenguatge de les ones

 

Un instant nu

Reposa l'aigua

un instant nu.

La llum tremola.

 Inspirat en una fotografia de Marc Prades.

 

Aquelles persianes a mig caure, tortes, com un ull de la casa a punt de tancar-se.

Aquell color sense nom que unifica la façana, que la fa invisible.

La indiferència del món a la vorera, que no mira cap a dalt.

Dolços els records

 

Rafael Haro llegeix Jesús M. Tibau

 Aquests dies estan plens de regals. El més recent me'l fa Rafael Haro, que al seu facebook puja un vídeo en què recita el meu poema inclòs al recull col·lectiu Lletres de casa (2009).

Valoro molt aquest real, perquè em ve d'un dels nostres millors poetes i rapsodes. Moltes gràcies.

I te n'anares

 

-Cada nit s'alça un exèrcit de somnis. -Desarmat? -Desarmat.

Quan Clint dispara amb la mirada

Quan Clint dispara amb la mirada,

sé que amaga al tens silenci

tot el temps que veu perdut.

I no es vana l’amenaça,

i sí és un crim malbaratar els anys.

Faig recompte amb molta cura

de tot allò que el gel atura

quan Clint dispara amb la mirada.

.
Versos improvisats, inspirats per un dibuix de Pedro Alférez

Repte poètic Albert Fabà o La revolta permanent

REPTE POÈTIC ALBERT FABÀ O LA REVOLTA PERMANENT

En motiu de l’exposició “Albert Fabà o la revolta permanent”, de la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa, dels dels diLLUMs d'arts al forn us vam proposar el següent repte literari:

.

-Escriure un text de format i temàtica lliure inspirat en una obra concreta d’Albert Fabà, preferiblement de les que es troben a l’exposició.

-Enviar-lo amb les vostres dades a numenEbre@gmail.com indicant el nom de l’obra que us ha inspirat.

-Opcionalment, publicar-lo a les xarxes socials fent referència a l’exposició, amb el hastag #expoAlbertFabà i #museudetortosa.

.

L’exposició està ajornada, us convidem a mirar el catàleg de l’exposició, en aquest enllaç, i que participeu al repte.  Penjarem els textos en aquest enllaç.

.
El text amb què jo participo és el següent: 
.

Mai no cau rendida

l’ànima que es desfila.

Tens, només, adormida la pell.

 .

Inspirat en Cadira i penja-robes, 1966 

no ets esclau de ningú

És molt ample l'horitzó,

no és tan forta la corda com sembla,

no ets esclau de ningú

ni de res.

.

Inspirat en una pintura de Mercè Begué

Ulls clucs

Ulls clucs,

sols m’aturo

pel pànic al pànic

de mirar-me al mirall.

Soc menys home

perquè em falti algun pedaç?

. 

Inspirat per una obra d'Adolfo Comes durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

La terra que treballes

La terra que treballes

és l’arrel del teu destí.

Entre plecs t’ensorres,

i les hores de lluita i fang

esdevenen llar antiga.

I a les mans, clivells, que no se’n van.

Inspirat per una obra de Pere Jordi durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

Que no s’aturi el vent

Que no s’aturi el vent

que el nostre rostre empaita!

Que no s’aturin les mans

quan són un clam de llibertat!

Que el nostre cos és la dansa,

que el nostre córrer ens fa grans.

Entre les línies de les teves dones

trobo les proves d’una profunda tendresa

Inspirat per una obra de Cinta Sabaté durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

camina de bracet a la teva ombra

Novembre respira sense estridències,

s'adapta a l'aire dels teus ulls,

camina de bracet a la teva ombra.

.

Inspirat en una imatge de Cristian Andreescu, extreta de la pàgina de twitter Arty

POEMA EN CADENA PER WHATSAPP II

Fa uns dies vaig iniciar un segon poema en cadena per whatsapp (el resultat del primer es pot llegir en aquest enllaç  ).

Aquest segon poema el vaig iniciar enviant un vers a Sílvia Panisello a través d’un missatge per whatsapp, amb les instruccions següents: afegir un vers al final, acompanyat del seu nom entre parèntesi), i reenviar-ho tot a una altra persona, per tal d’anar seguint la cadena.

A les indicacions afegia que en arribar al vers número 10, 20, 30, etc, enviessin el resultat per correu electrònic., i el desè vers, seguint les instruccions perfectament, m’ha arribat de la mà de Carme Cruelles.

Aquí teniu el resultat:

.

Aquella aigua, curiosament, tenia tots els sabors,  (Jesús M. Tibau)

només calia fer-ne un glop, tancar els ulls i respirar fort. (Sílvia Panisello)

Alguna cosa innata havia entrat a dintre meu, que m'estremia fort. (Montse Pallarés)

Clucs els ulls, em va semblar que l'aigua tenia el gust enyorat dels teus llavis. (Montse Boldú) 

Aigua, rosada, boira... ella nodreix les meves arrels, està en els meus ulls com si fossin perles. (Anna María Franco Vaqueras)

Records de sequera que s'agombolen a l'estómac, van morint a cada tast lent, que assaboreix el matís. (Àngel Martí)

Entumits els pensaments,el batec, les paraules, la vida. (Àngels  Puente)

No s'empassa l'aigua l'amargor d'aquell " t'estimo " no dit. ( Isabel Labòria)

L'aigua obscura del pou, el bes fràgil de la mort, l'ull més tèrbol on t'endinses. (Conxita Jiménez)

I, amb les mans, s'escampava l'aigua per tot el cos, com un infant que volgués amarar tot el món d'aquell blau (Carme Cruelles)

quan el temps de comptar el temps s'acaba

quan el temps de comptar el temps s'acaba,

quan naufraga el mar

Que et dediquin un sonet

Emigdi Subirats és dels meus primers amics de lletres. Sempre n' he admirat la capacitat de treball, la memòria enciclopèdica prodigiosa, la fortalesa dels ideals, la voluntat incansable i constant de promoure la gent de la cultura, sobretot ebrenca, sobretot la gent de qui hem agafat testimoni i de qui ell és el gran difusor.
Són nombroses les nostres col·laboracions, reconfortant l'abraçada fraterna que ens dediquem.
Ara, a més, li he d'agrair que em dediqui un sonet.
Gràcies, Emigdi, ets únic.
.

Indret d'encís al regne del Montsant,
regust de vi, molts ceps i bella flora;
el paradís, Siurana va inspirant,
tot beneït per eixa reina mora.

.

A Cornudella, la feliç infantesa,
Josep Carner de goig es va inspirar,
la més bella per nostra Renaixença,
de menester va voler composar.

.

La narrativa t'omple de gust la vida,
com una diva que va agafant sa mida,
tu vas creant un món menut vital.

.

Tens un racó replè d'escriptura,
el món és bo quan regna la cultura,
lletres d'encant, el quefer principal.