Fa cinc anys que em prenc una pastilla diària
per a regular la pressió arterial; res de greu, només una amiga color salmó que
m’acompanya durant la necessària i buscada rutina matinal. Les subministren en
packs de set unitats, cosa feta expressament, potser, perquè et serveixi de
guia setmanal per a comprovar que, per exemple, no te l’has presa el dimarts.
No vaig tenir la previsió de començar el tractament en dilluns –aquí vaig
badar-, com una mena d’acte poètic o d'homenatge al calendari, que és una arbitrarietat humana que sempre m’ha cridat l’atenció;
però com que de tant en tant he comès algun oblit, hi ha hagut temporades en què
la setmana, les pastilles i jo hem anat coordinats, de forma provisional,
malauradament, i en tornar a caure en el desequilibri, he estat temptat de
deixar de prendre-les durant uns dies, o de llançar les que em sobraven dels múltiples
de set. Però una cosa podria posar en petit risc la meva salut, i l’altra
comportaria malbaratar recursos de la salut pública, i un té la creu de ser
massa responsable de vegades, i no he estat capaç de fer una cosa, ni l’altra.
Però aquesta setmana –ai, que em faig gran!- la
cosa s’ha agreujat, perquè descobreixo –terrible error!- que tinc dos packs
encetats a mitges, i això qui sap si és l’anunci d’un proper cataclisme galàctic
o, pitjor encara, que la Liga desinscrigui de nou Dani Olmo.
PD: Un mes després d'aquest apunt, amb el cor corprès, he d'actualitzar l'estat de la qüestió. Es veu que l'empresa farmacèutica que comercialitza aquest medicament ha fet una reestructuració de l'embalatge de les 56 pastilles; substitueix els 8 blísters de 7 unitats, per 7 blísters de 8 unitats. Per optimització de recursos, per no malbaratar l'espai buit que restava en un racó? Canviem les prioritats, el món se'n va a la merda, adéu esperança d'un equilibri setmanal.
