Premi jocs literaris de desembre

Aquest mes de desembre us podeu preparar un bon regal de Reis si participeu als jocs literaris dels dimecres, ja que el premi que sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs és un lot de sis llibres que regala Perifèric Edicions, a escollir entre la següent llista, i que podeu consultar a la seva web. Aprofito per a agrair sincerament la seva col·laboració, ja que mes rere mes, no deixa de sorprendre'm i d'enorgullir-me la voluntat de col·laborar amb aquests humils jocs literaris a editorials, escriptors/es, cases rurals, etc. Moltes gràcies.
.
Narrativa juvenil
2. Històries urbanes, de Rafael Escobar
4. Escrit en la foscor, d’Armand Company
6. Quadern de viatge de Jaume Corell de Jeroni Estornell
7. La llum del capvespre, de Vicent Pallarés
10. Davall del cel, de Manel Garcia Grau
12. La mirada clònica, de Joan Pla

Narrativa adulta – Escriptures
2. Cal·ligrafies agòniques, de Miquel Àngel Vidal
3. El somriure de l’atzar. Diaris II, de Feliu Formosa
7. Al pas dels dies. Quadern d’entretemps, de Toni Mollà

9. Alfabet per a adults, de Gerard Vergés

Poesia
3. L’amarga puresa del do, de Rafael Català
4. 51 tisanes, d’Ana Hatherly
6. El cigne del cec, de JM. Sala-Valladaura
8. Al ras, de Lluís Calvo



El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà el 4 de gener de 2011. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Nanoconte: Només al bassal

Ella no vol compartir el núvol de sucre. Pluja tèbia d’estiu. Al bassal es reflecteixen les llums de la fira. Al bassal, només al bassal.

Enterra'm a Pequín al Club de Lectura

Divendres passat ens vam tornar a reunir el Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, per a comentar el llibre Enterra'm a Pequín, juntament amb la seva autora, Mercè Cuartiella.
Xavier Aragó, director teatral i membre del Club, fa mesos em va proposar comentar una obra de teatre, i vaig pensar que seria una bona opció parlar precisament d'Enterra'm a Pequín, ja que fou l'obra guanyadora de la primera edició del Premi de Teatre Carlota de Mena, convocat per l’Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques de l’Ajuntament de Tortosa.

L'obra va suscitar un interessant debat, sobretot per l'especial relació dels dos protagonistes, un vell i sense il·lusió per a viure, i l'altre mort quan era adolescent i ple de vitalitat.
Agraeixo l'esforç a l'autora per venir des de Figueres, així com la col·laboració d'Antena Cultural Tortosa URV i de l'Hotel Berenguer IV, que allotja gratuïtament els autors/es que volen quedar-se a dormir a Tortosa, col·laboració que els sorprèn agradablement.

Lorca

Dedicat a Federico García Lorca, aquest conte, "Lorca", escrit l'any 1999 i inclòs al recull Tens un racó dalt del món.
.

LORCA

Sovint somia colles de gitanos barallant-se per amor sota la lluna que els mira, reflectida en l’aigua mansa d’un riu. I li sembla sentir el so d’un cavall galopant sobre els camps de Granada, o el d’un grill que posa música a les nits furtives d’amor. Unes cigarres que canten, sota el sol d’Andalusia, el desperten algunes nits, suat i confós, mentre guarda viva a la retina la imatge d’una guitarra i, quan tanca els ulls, l’horitzó es banya d’un verd d’olivera. No comprèn aquests somnis que el visiten tantes nits, però no gosa explicar-li a ningú. Els viu com una experiència íntima i solitària, que el lliga de forma estreta, mitjançant els sentiments, a un passat que no sap comprendre encara.

Les pitjors nits l’ataquen, sense permetre-li dormir, insectes d’acer, cels de foc, morts que caminen amb passes metàl.liques i gotes de sang que es suspenen com aranyes de gratacels freds. De matinada es desperta sota un plor que no té mesura i l’acompanya al llarg del dia l’ombra d’un home. Al principi, aquesta companyia l’angoixava, però s’hi ha anat acostumant i, a poc a poc, nota com se li va fent gran un sentiment d’afecte primer i de tendresa després. En moments de màxima intensitat emotiva, fins i tot li ha semblat sentir la seva veu cantant-li a cau d’orella versos de passió. Però llavors sent el so d’un tret indigne, que deixa, rera el pas d’una bala, òrfena d’amor la terra.

Desdefinicions (173)

esmorzart. Esmorzar amb forquilla i gavinet.
comprominsos. De compromís, però no gaire.
excelcutar. Enviar a la paperera un arxiu de càlcul.

Contes divers

Avui és l’aniversari de la mare i li cuinaré un regal especial. Li xifla la xocolata, i he comprat cireres confitades per decorar el pastís, i una espelma ben grossa, només una, sense posar els anys que fa, que sé que no li agrada. I el pare plegarà abans de la feina, i abans que arribi apagarem els llums de casa, i ens amagarem darrere del sofà, i quan obri la porta saltarem cridant felicitats!, i ens donarem petons que sonaran dolços, com cireres confitades.

Una nova participació al blog de Contes divers.

Oli en un llum, d'Ignasi Revés

Coneixia les gustoses dots narradores d'Ignasi Revés a través dels seus llibres d'itineraris d'esmorzars per Lleida i les Terres de l'Ebre, i ara tocava tastar la seva primera novel·la, Oli en un llum, editada per Fonoll. El llibre ens narra la vida quotidiana del Joan, un jove pagès d'un poble de Les Garrigues, del seu somni de transformar el tros d'ametllers (sempre de collita tan fràgil) en oliveres, que topa amb el caràcter conservador de son pare, les seves dificultats per trobar parella, les disbauxades nits de cap de setmana on poder desfogar-se... I no només del Joan, sinó de tot un seguit de personatges i ambients que els que som de poble com jo coneixem perfectament. Priorat i Les Garrigues són comarques veïnes, i molts dels fragments dels llibre m'han semblat fotografies que reconec amb facilitat.

En resum, un bon retrat d'una forma de vida que està en perill d'extinció, però que compta encara amb herois i heroïnes que resisteixen amb tossuderia de titans.

I no, la vida no és sempre com oli en un llum.

Arrels nòmades, de Pius Alibek

Arrels nòmades, editat per La Campana, és el primer llibre de Pius Alibek, aquest iraquià instal·lat a Catalunya, i amb el qual ens mostra un Irak molt més polièdric i divers que el que apareix als telenotícies. La novel·la narra la història d'un membre de la minoria cristiana a l'Irak, una minoria amb una cultura pròpia i que parla una llengua que no compta amb el suport del seu Estat (no és estrany que s'hagi sentit com a casa al nostre país). El llibre ens mostra que les emocions, problemes, il·lusions i anhels dels éssers humans són bàsicament similars arreu del món, tot i l'artifici d'algunes diferències que molts s'entossudeixen en subratllar. Originaris del nord de l'Irak, la família del protagonista es trasllada al sud per motius de feina del pare. Comença els estudis en un seminari, però, en arribar a l'adolescència, la seva forma d'entendre la vida el distancia de les idees de les autoritats religioses.

En resum, el llibre ens ajuda a reflexionar sobre les diferències i semblances entre Orient i Occident.

Bona nit, d'Els Pets

De Constantí al món. Els Pets i Bona nit:

Un gest petit

Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits.

.

Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.

Cares del món (178)

Jordi Pijoan-López se'n recordà de les Cares del món quan va anar a Lisboa.

àcida empremta

Una parella passeja i discuteix al carrer. Enmig, el seu gos, indiferent, cerca l’indret idoni per deixar l’àcida empremta.

Ella, yo, tu

Mirant aquest exercici de quan jo estudiava l'EGB a Cornudella, qui dels tres aprofita millor el temps, ella, yo o tu?

Manuel Pérez Bonfill a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 24 de novembre, a les 21.00, conversaré amb Manuel Pérez Bonfill al programa de Tens un racó dalt del món.

Humil, no voldrà fer gaire esment als homenatges que ha merescut recentment, ni a la Creu de Sant Jordi concedida enguany; però sí aprofundirà en el record de les classes de teatre que va impartir a l'institut de Tortosa. Mai s'ho és del tot, exprofessor. la prova és que fa poc em va demanar que passés per casa seva, que em recomanaria un recull de contes.
Possiblement els contes siguin el seu gènere preferit, i durant el programa comentarem la seva darrera obra, Abusos del ritual, i podrem escoltar la Pili Ibáñez llegint-ne un fragment.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

183è joc literari

Per a l'últim joc literari del mes de novembre recupero el més clàssic dels clàssics: l'anagrama.
Avui es tracta de trobar el nom de l'escriptor, que dóna nom a una biblioteca, que s'amaga en aquest anagrama:
.
RAIM ESTA VERD, FA SOL
.
Espero el seu nom a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el vostre nom i població si és el primer cop que participeu. Ànim, que s'acaben le oportunitats d'obtenir números per al premi del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 30 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà joc literari creatiu

Demà arriba el quart i últim joc de novembre, amb el qual podreu acumular números per al sorteig del premi del mes: un nou lot de llibres i música dedicats pels seus autors.

De moment podeu anar jugant als anterior jocs del mes:
180è joc literari

181è joc literari

182è joc literari

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 30 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Envaires el meu camí amb la màgia d’un bes

Envaires el meu camí amb la màgia d’un bes. Recordo aquell matí; no t’esperava. Ara camino cap al balcó dels teus llavis ple d’incertesa i il·lusió alhora.

.

Text inspirat en una foto del blog Màfia mental.

Útil per a saber qui ets

Per aquelles coses de la vida, finalment he caigut també al Twitter. Aquesta eina té diverses utilitats. Per exemple, si visites els seguidors/es d'algun dels teus seguidors/es, apareix aquest missatge al costat de la teva foto: ¡Este/a eres tú! Molt útil si tens dubtes sobre tu mateix, o si et sents perdut en aquest meravellós laberint de la vida.

Llibres de veritat o buits?

Un grup d'escriptors i lectors passem per davant d'una botiga de decoració. A l'aparador, un moble amb lleixes plenes de llibres. Ens costa distingir si són llibres de veritat o buits per dintre.

Esperança

Fragment del conte, "Esperança", escrit l'any 2000 i inclòs al recull Tens un racó dalt del món i que podeu llegir sencer en aquest enllaç.

.

Després de cinc anys i vuitanta-cinc mil quilòmetres tenia per fi la meva oportunitat. No és que me n’alegri de la desgràcia dels demés, ni molt menys que la desitgi, però quan vaig sentir aquell pum crac crac crac crac… se’m barrejaren tota mena de sentiments pel meu dintre, disparant-se’m la pressió per un instant. Per un moment vaig creure que jo també petaria de l’emoció, i que l’oportunitat tant temps esperada se m’escaparia d’entre els dits, com el fum d’una estufa de clofolles d’avellana.

Desdefinicions (172)

episthola. Cara amb què donar la benvinguda.
In-vent-ari. Catàleg d’aires.
apròstata. Que renega de la seva glàndula.

Participació a Contes divers

Bada i no recorda haver-se fet mal fa un minut. Ja no li cou el genoll, ja no rellisca la llàgrima. De vegades, fer malabars sobre un dit no té preu.
.

Una nova participació a la iniciativa del blog Contes divers.

El joc de Déu, de Salvador Macip

Conec blocairement parlant a Salvador Macip, i sé de la seva gràcia per a escriure, i del seu estil d’humor intel·ligent i viu i àgil. Per això no em sorprèn gens allò que he trobat a El joc de Déu, una novel·la divertidíssima, escrita amb una estructura que t’obliga a devorar el llibre sense poder-ne desenganxar les mans. Estàs atrapat, perdut, deliciosament perdut, i no vols que s’acabi mai, tot i que avances amb desig de saber quina ens en prepara l’autor al proper capítol.
Saber que Salvador Macip és un científic et fa llegir El joc de Déu amb admiració, agraint que s’apliqui l’humor a sí mateix, en certa manera. Perquè els científics, al llibre de Macip, a més d’intel·ligents, pateixen vanitat i enveja, o sigui, són humans. M’agradaria comentar moltíssimes coses sobre el llibre, que callaré per a donar-vos el plaer de descobrir-les.
Només explico de la trama, que un grup de tres persones, per circumstàncies espai-temporals, són els únics que poden salvar el món de ser engolit per un forat negre. El primer, Sherman Comet, és un noi sense ofici ni benefici, mal estudiant membre d’una minoritària minoria ètnica, amb l’únic objectiu de les dones i tenir la nevera plena de cerveses. La segona, Vivian Bentley, una maca, freda i ambiciosa noia, amb el somni de convertir-se en la reina del món des de l’ombra, movent els fils de l’economia mundial. El tercer se’ns presenta com Déu, capaç de conèixer el passat i el futur, i del qual no us penso dir res més.
Com diu a la contraportada “ barreja sense complexos acció, humor, sexe, violència, religió, amor, dones ambicioses, físics teòrics, assassins en sèrie, policies embogits i un Déu”, però tot en la seva justa mesura, amb mini capítols que podrien ser ben bé posts del seu blog.
Mostrar fragments del llibre, extrets del seu context, fa que perdin la gràcia, cal llegir-lo sencer i disposar-se a somriure, a pensar. Tot i així, us en deixo uns quants:
“A Sherman no li agrada matar. Es posa molt nerviós. I després té malsons. Per més que es vulgui deixar convèncer del contrari, que és pel bé de la humanitat, no li sembla correcte. No s’hi acostumarà mai.”
“Amb molts diners i els publicistes adequats, la gent del carrer està disposada a creure’s qualsevol cosa.”
“La sabata té una sola gruixuda. Déu hi havia insistit. Són les millors per grimpar corda amunt i corda avall, li havia dit. Però també per a apallissar científics. Això Déu ho havia passat per alt.”
“Que no cal ser blanc, ric i de casa bona per estar dalt de tot. És la mena de mentida que calma la consciència dels milionaris.”
“Quan un s’ha convertit en una entitat incorpòria, les possibilitats de passar-s’ho bé es redueixen.”

Més enllà de la màscara, de varis autors

Al llibre Més enllà de la màscara, Cossetània recull els relats guanyadors al Concurs de Contes Eròtics Carnaval de Vilanova i la Geltrú (2006-2008), i en aquest sentit la portada és prou seductora.

Alfred Sala guanya el premi l'any 2006 amb el relat "El menovell de sor Alba", on a la vellesa, un capella ens confessa les seves aventures eròtiques amb sor Alba, una monja amb un menovell molt especial, juganer i trempat. Aquesta mena de confessió (exempta de penediment) ens farà fins i tot agafar enveja, per la vitalitat, continuïtat i fogositat de la relació.

L'any 2007, Hèctor Alonso s'emporta el premi amb "La platja". Aquesta territori frontera entre l'aigua, el sol, la sal i la carn, desperta fàcilment els nostres sentits, fins i tot si ets una noia conservadora que no acostuma a despentinar-se gaire sexualment parlant. Però aquest cop, sorpresa en una platja nudista, se li desperten instints que no sospitava, instints que causaran danys a la seva carrera, cosa que, un cop alliberats els instints, ja no li importa.

Jordi Ferré, amb "L'obsessió", guanya l'any 2008. Aquí, al més pur estil de les confessions que li feien al jutge Crònides a Calaveres atònites, de Jesús Moncada, una dona explica al jutge, amb tota classe de detalls (que potser no vénen al cas però, però que ens ve de gust escoltar als xafarders de mena), la seva obsessió per cercar els orgasmes vaginals, la seva passió per certes fruites, i tota una sèrie d'aventures cubanes per a les quals necessita el seu ajut.

Azzurro, d'Adriano Celentano

Irresistible i encantador trapella italià. Azzurro, d'Adriano Celentano.

El partit del segle

Dues mares parlen de futbol a la porta de l’Ajuntament: “Nosaltres vam perdre 2-0”. No comenten el partit del segle (o sí) que té lloc dos cops l’any, Barça-Madrid o viceversa, sinó el dels seus fills.

Aparences

Una persona amb aspecte de no disposar d’excessius mitjans econòmics em pregunta on està un concessionari amb BMWs a l’aparador. Potser no pensa entrar i només li interessa això, l’aparador; o les aparences enganyen.

Cares del món (177)

Segona Cara del món japonesa que ens regala la Isabel Barriel.

Motius per ser feliç

"No m'importa ser feliç, ni anunciar-ho a mitjanit pujada al braç de la Lluna". No sé quins motius té aquesta xiqueta per ser feliç.

I vosaltres, què hi escriuríeu a la pancarta, en el vostre cas? Segur que teniu motius.

.
Il·lustració d'Òscar Julve.

Roba petita, records grans

La roba se't fa petita. La pleguem, la posem en bosses, la donem.

La roba se't fa petita; els records, grans.

Montse Castellà a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 17 de novembre, a les 21.00, conversaré amb la cantautora Montse Castellà al programa de Tens un racó dalt del món.

Música i literatura caminen sovint de la mà, però la presència de la Montse al programa es deu sobretot al disc i l'espectacle L'escriptor inexistent que va crear a proposta de la Fira del llibre ebrenc, i en el qual va composar diverses cançons amb una mena de collage de lletres de diversos autors.

Coma mostra, durant el programa escoltarem dos petits fragments de les cançons És com un miracle i M'han obligat a sentir enyorament.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

182è joc literari

El tercer joc literari del mes de novembre tampoc és nou, i ja he proposat diverses vegades relacionar el nom d'autors amb colors que apareixen als títols dels seus llibres. Ànim, i a per més números per al sorteig del premi del mes.

Espero el nom dels autors i el títol del llibre corresponent a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 30 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Viatge al passat o el record d'un grapat d'ametlles

Pep Castellano em regala un viatge al passat en forma de post. Quan era petit i l’estiu acabava, la tardor a Cornudella estava marcada per dues cites ineludibles: la tornada a col·legi i anar a l’avellana.
Plegar avellanes a un tros del Priorat, en ple coster encatifat de pedra llicorella, no és una tasca gaire descansada. Es cansen els genolls, es fereixen els dits (tot i les didales fetes amb guants de rentar els plats). Tot i això, xalava quan trobava un avellaner ben arreplanat i assolat d’avellanes, i el so juganer dels petits fruits a les mans m’ha acompanyat sempre.
Al tros d’avellaners, hi teníem alguns ametllers dispersos. Collir-los era un parèntesi agraït. Les metlles són més grosses, s’ompli més de pressa el grapat i el cabàs. El dia que plovia, aprofitàvem per treure’ls la pell a casa, acompanyants de la ràdio i del dolç soroll de la pluja.

inútil intent

Com es pot definit aquest intent humà d'arribar al cel? Inútil? Ambiciós? Vanitós?

S'accepten adjectius.

Demà m'entrevisten a Ona Codinenca

Demà dimarts, entre les 22.15 i les 22.30 h., m'entrevistaran via telefònica al programa d'humor Va un cargol i derrapa d'Ona Codinenca, la ràdio de Sant Feliu de Codines, al 107.2 fm. El programa es podrà escoltar en directe per la web de l'emissora.

Parlarem de llibres, de blogs i de nanocontes.

Nanoconte per a Relats conjunts

Proposta de Relats Conjunts.

.

Les naus són a punt d’acoplar-se a l’òrbita de Venus, de forma sensual. Dos anys de viatge a la velocitat de la llum fan que t’exciti qualsevol cosa.

Desdefinicions (171)

estishores. Eina per a retallar el temps.

amargarida. Flor que sempre diu que no.

eszenari. Escenografia minimalista.

A Berlanga

Ha mort Luís García Berlanga, un dels meus cineastes preferits. Sempre m'acompanyarà el seu talent gràcies a infinitat de pel·lícules i personatges que veuré un i altre cop. Com a petit homenatge, aquest fragment del conte La vida i el riu, inclòs a El vertigen del trapezista, on l'anomeno:

.

Es gira per començar a pujar les escales que porten al primer pis i una imatge que trenca la monotonia li fa creure que encara dorm o que, en el millor dels casos, es troba enmig d’una pel·lícula de Berlanga. Després sabrà que la nit passada han robat en una botiga propera a l’Ajuntament, cosa que explica la presència d’un maniquí amb els preus de les rebaixes enganxats a la roba, repenjat en una cantonada, al costat de la finestreta de la Policia Local. La imatge, entre ridícula i còmica, el faria riure si no fos perquè encara té son .

Desembala un a un els somnis

Una nova col·laboració amb Jesús Ferré. Aquest cop em demana una nanoconte per a un altre dels seus vídeos: en aquest enllaç podeu veure el resultat.
El nanoconte és el següent:
.
Desembala un a un els somnis, delicadament, amb por que no es trenquin pel seu ús. Viure i somiar s’assemblen, però no gaire.

La set, d'Andrei Guelàssimov

La set, d'Andrei Gulàssimov, de Club Editor, parla d'una història corprenedora que, algun cop, ens provocarà algun gest a la cara quan l'ànima se'ns commogui. Konstantin és un exsoldat rus, combatent a la guerra de Txetxènia, fins que una granada fa explotar el tanc on es troba i el crema quasi per complet. Els companys és a l'últim que treuen del tanc, perquè el pensaven mort. A part de la vida, té la cara desfigurada. Viu sol, treballa sol. La veïna el crida quan la seva filla no creu, per a fer-li por. El visiten excompanys de l'exèrcit, i sempre li esgoten la vodka, i sempre tenen ferides que no cicatritzen del tot, batalles pendents entre ells mateixos i la vida.

El seu pare els va abandonar qua era un xiquet; el seu pare té certa tendència en sortir amb noies més joves. Quan anava a l'institut, el director es va entossudir en fer-lo dibuixar el món. No dibuixa des de llavors. Ara hi torna i, en certa forma, a traços ràpids de llàpis reconstrueix el món.

Molts dels personatges d'aquest gran llibre (tot i la seva poca extensió) pateixen una set insaciable que ampolles i ampolles de vodka no poden véncer.

"El meu organisme necessita líquid. O alguna altra cosa potser. Saps què, vaig nèixer en un lloc on no hi havia gens d'aigua."

"Has vist mai com penetra un raig de llum en una habitació fosca per la porta entreoberta? Al principi és estret, però després es va eixamplant. Doncs amb le spersones passa el mateix. De primer un està sol, després amb dos nens, més tard amb quatre néts. Ho entens? L'home s'eixampla com un raig de llum. Fins a l'infinit."

"Massa coses al voltant d'un sol per què. És evident que amb un sol punt d'interrogació no te'n pots sortir."

"Què queda, de fet, de la infantesa? Somnis, en els quals t'acostes a la teva primera casa i intentes obrir la porta, sabent que allà no hi ha ningú? I com que tornes a ser petit, no arribes al pom."

Participacions al 181è joc literari

En aquest post recolliré les participacions al 181è joc literari, amb la jota com a protagonista: Viciclisme, Josep Maria Sansalvador, Rafel Casas, McAbeu, Muniatto, Assumpta, Cèlia, Ric de riure, Rebaixes, Rebaixes 2, Col·lecció de moments, Fent camí, Vicent Sanz,
.
La collita d’oliveses
a punt de començar
amb tot el que ha plogut
això era d’esperar:
Han sortit les olivesc
om a boles de billar.
Autor: Jordi Sebastià
.
Ai, terra Catalana!
que et porto al meu cor
lluita amb valentia
per ser lliure sense por
desig que algun dia
es complirà amb amor.
Autora: Maria Perelló
.
El record m’ha envaït
I tota la jornada
He estat moix i apagat
El viatge d’anada
Es quedà sense retorn
Una trista vesprada
Autora: Rosa Mas
.
Ja s'atansa el Nadal
es cosa que ja se sap
correm-hi família
haurem d'omplir el pap
de neules i de torrons...
i que no en quedi cap.
Autora: Conxa
.
És molt bona l'afició
de llibres la lectura;
per això vull agraïr
al Tibau l'aventura
d'haver-nos fet descobrir
un racó de cultura.
Autor: Adam Hospital
.
JOTA TRISTA

Sentat a la fresca dic
pensant abans de parlar
millor es un plat de magre
molt millor que un xic de pa
tinc la butxaca buida
ni magre ni pa ni bacallà

Al poble no hi ha feina
la ciutat s'enfonsarà
Italia ni parlar-ne
a la lluna ¿qui hi haurà?
guanyar-me les garrofes
ja serà un bon mal de cap

Ni cigarra ni formiga
ni poeta ni manyà
ni mestre ni fulana
ni cambrer ni artesà
triunfaran els usurers,
els banquers i ja està.

Autora: Ofidia Drugs

A la butxaca d'un mort, d'Àngel-O. Brunet

No sóc lector assidu del gènere negre, potser per això quan m'hi deixo caure de tant en tant m'atrapa fàcilment. I no cal viatjar fins les nordamèriques o a països escandinaus; aprop de casa podem trobar investigadors més nostrats com Marc Macintosh, que de la mà d'Àngel-O. Brunet, A la butxaca d'un mort, es poso en uns quants embolics, com cal, a l'hora de resoldre un cas d'assassinat. I és que en Macintosh té certa facilitat per a complicar-se la vida, com ha de ser, per a major gaudi dels lectors/es.

En aquest cas, misteriosament, el cos del delicte intervindrà personalment en la investigació.

Falling Slowly, de The Swell Season

Ben recomanada per Brian, us convido a escoltar Falling Slowly, de The Swell Season.

La princesa de jade, de Coia Valls

Amb La pincesa de jade, Coia Valls ha obtingut el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2010. La trama és fàcil d’explicar, tot i que us recomano el comentari del Diari d'un llibre vell. En resum, ens trobem a l’any 551 i Justinià, emperador de Bizanci, atenent la darrera voluntat de l’emperadriu Teodora, envia un grup d’expedicionaris a la Xina per a fer-se amb el secret de la seda. Penso que tant els personatges que emprenen l'expedició, com els que es queden a Bizanci, com els que s'afegeixen al viatge, són plens de simbolisme. El grup el formen uns teixidors (Xenos i el seu fill Únian, acompanyat de l'amic Fiblas), una monjos nestorians (Rashnaw i el deixeble Trystias) i uns soldats encapçalats pel jove Lysippos (el seu superior Belisari es queda a Bizanci). És a dir, homes que dominen la tècnica, l'esperit i l'acció. Les relacions que s'estableixen entre ells, plenes de dubtes i malfiances a l'inici, i de comprensió i estima al final, les seves motivacions i aprenentatges particulars, formen gran part de la trama del llibre. Però de fet, tots aquests homes són empesos per l'aparició de tres dones: Teodora, que és qui promou tota la història, la musulmana Najaah que s'afegeix durant el viatge, i la princesa Yu.

Però l'autèntic personatge de la novel·la, que li dóna consistència i sentit, és el Viatge. Coia Valls ens fa amb aquesta novel·la una reflexió sobre què representa el viatge, el seu destí, el seu origen. El camí: passat, present i futur en un simple traç.

Us deixo amb uns quants fragments:

“Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.”

“No és fàcil abandonar la ciutat. Mentre hi romans encara penses que tot és possible.”

“Si mires enrere, el camí s’amaga entre els revolts per tornar a aparèixer més petit, més llunyà, però sempre buit.”

“Caminar no sempre es tradueix en guanyar terreny.”

“Quina és la direcció a prendre si la por et condemna a les tenebres?”

“Sense apartar-s’hi, li recorre l’oval de la cara amb la punta dels dits. Sent que es tracta d’un privilegi semblant al de caminar pel perfil de la lluna.”

Generosa collita

Priorat vell.

Generosa collita
dels teus colors.

.

Haikú inspirat en les fotos del blog Alego.

Cares del món (176)

La Isabel Barriel ens porta com a regal del seu viatge al Japó aquesta Cara del món. Però n'hi haurà més.

.

Aquesta setmana, al blog de la Biblioteca de l'Escola Sant Jordi de Lleida s'han fet ressò de les Cares del món.

Amb les llums apagades

Amb les llums apagades, totalment a les fosques, sembla que el so del rellotge soni més fort, però és un efecte emocional de la soledat en què es troba.

.

Amb aquest microconte participo al Joc de lletres de Nadal, a iniciativa de Tu mateix llibres. Podeu veure les bases aquí. El termini acaba el 15 de desembre.

Riu de lletres

Si el riu és una sopa de lletres, a qui o a què representa la barca?

Esteban Martín a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 10 de novembre, a les 21.00, conversaré amb Esteban Martín al programa de Tens un racó dalt del món.

Val a dir que quan em van proposar fer aquest programa, una de les primeres persones amb qui vaig pensar fou l'Esteban, ja que la idea que vaig tenir des d'un principi era, en part, traslladar a la pantalla les converses que porto amb escriptors i escriptores amics. I un d'ells és l'Esteban, amb qui sovint improvisem una petita tertúlia literària a la porta de l'Ajuntament, mentre espera la seva dona, o en llibreries, biblioteques o altres llocs de perdició que sovintegem tots dos. De fet, quan el vaig trucar per a concretar l'entrevista, em va dir baixet que no podia parlar gaire perquè estava a la biblioteca; no falla.

Durant el programa comentarem la seva faceta com a editor (fa uns anys va fundar l'editorial Littera Books), com a lector empedreït, i com a escriptor. Especialment parlarem del seu darrer llibre El pintor d'ombres, traduït ja a molts idiomes (a la foto, estem amb l'edició holandesa i japonesa; no hem detectat faltes d'ortografia greus).

El llibre, el viag comentar fa uns dies al blog.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

181è joc literari

El Govern de la Generalitat ha declarat la jota com a dansa d'interès nacional. Per aquest motiu, com ja vaig fer en un joc anterior, avui la jota serà la protagonista del joc literari de tipus creatiu del mes.

O sigui, que us demano que escriviu una jota sobre qualsevol temàtica d'actualitat. Per si teniu algun dubte, la mètrica ha de ser la següent: 6 versos heptasíl·labs on rimin els parells. El to d'aquestes jotes és popular i divertit. Ànim!

.

Totes les participacions correctes aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot de llibres i música dedicats pels seus autors.

Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.

.

Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 30 de novembre. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fora de lloc?

En aquesta imatge pot semblar que un objecte és fora del seu lloc, però no és així. Efectivament, al lavabo hi tinc un llapis, i un altre a la tauleta de nit, i al cotxe, i al menjador, i en alguna butxaca d'abric i... En resum, a tot arreu on se'm pugui ocórrer alguna idea que anotar, o un frase que subratllar del llibre que estic llegint

Com el fum

Sota el teu traç,
hipnòtica evasió,

fujo com fum.

.
Haikú inspirat per la imatge del fotògraf ampostí Pau Bertomeu, guanyador de l'Art Jove 2009 Terres de l'Ebre.

Destins (fragment)

Ha estat difícil abstreure’s d’aquesta responsabilitat i de la pressió a què el va sotmetre la família de ben petit. Treia excel·lents en conducta (no es recordava una tara així a la família des de temps immemorials), i això li va costar perdre el regal promès de la bicicleta any rere any. Els caps de setmana, si son pare no tenia algun cop previst, l’havia d’acompanyar al metro on l’obligava a fer pràctiques de carterista. Però no se’n sortia, i quan li assenyalava la víctima propícia, sovint un jubilat amb la paga del mes sota el braç, la suor començava a rajar-li cara avall, li tremolaven les mans, i les dents li petaven amb un crec-crec patètic. Però el pitjor era patir la decepció dels ulls de son pare clavats al clatell. Després, a casa, li tocava passar vergonya, sopar amb el cap abaixat, i anar a dormir sense mirar la tele. Però si en feien una de gàngsters li aixecaven el càstig, i no paraven de dir-li que es fixés bé en tots els detalls, que s’espavilés d’una vegada.

.

Fragment del conte "Destins", inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (170)

patriodiotisme. Creure a cegues que la pròpia pàtria és sempre la millor.
londinen. Xiquet de la capital anglesa.
.
I a proposta d'Apartament 18 al Twitter:
Tristmestre. Docent abatut i pesarós en període lectiu.

Correllengua i bookcrossing a Amposta

Divendres al vespre, a Amposta, dins dels actes del Correllengua 2010, vaig participar en un homenatge a Vicent Andrés Estellés amb la lectura d'un poema, juntament amb Rosa Subirats, Xavier Aragó, Maria Josep Altadill, Sílvia panisello i Emigdi Subirats.

En una mostra que els nouvinguts poden ajudar a construir el nostre país, també van participar a l'acte el col·lectiu de Chilenos-Hispanos de les Terres de l'Ebre, amb una exhibició de Cueca, dansa tradicional xilena.

.

I com que es tractava de correllengua, res millor que fer córrer una pilota narrativa de l'amic Joan Pinyol. És a dir, que vaig alliberar a la plaça Cecíla Carvallo d'Amposa, on va tenir l'acte, un exemplar signat per l'autor del seu llibre Pilota de set.

El bressol d'una novel·la

Durant la gravació del proper programa de Tens un racó dalt del món, que s'emetrà aquest dimecres, l'autor convidat va mostrar el bloc de notes que va utilitzar per a preparar la novel·la, Fa goig; se li veu el noble desgast del seu ús, en sobresurten algunes il·lustracions enganxades, petits retalls de diaris, etc.

En resum, tot aquell treball previ del novel·lista, que tanta mandra li fa a un contista tossut com jo, que cada cop tendeix més al microconte.

Qui sap, potser algun dia us ensenyaré un bloc així; molt menys organitzat, segur.

Per cert, l'ombra que es projecta sobre la taula, és de l'autor.

Un estiu a Borneo, de Pilar Garriga

Adreçada al públic juvenil, Un estiu a Borneo, de Pilar Garriga, ens explica l'aventura del Martí, un noi no gaire apassionat pels estudis a qui sa mare decideix enviar a Borneo a passar l'estiu, en companyia de la seva tieta, veterinària encarregada de tenir cura dels orangutans. Tan sols la motivació d'aquest vitage desperta el jove Martí, que aquell any treu millors notes que mai (gairebé tot suficients, però tot aprovat!).

El viatge serà llarg, amb diverses escales que seran com etapes en el ràpid aprenentatge de la vida que aconseguirà el Martí aquest estiu.

A Borneo, Martí viu amb intensitat i il·lusió la tasca de la seva tieta amb la cura dels orangutans, i pren consciència dels perills a què els sotmetem els humans, i s'emociona amb cada vivència que el canviarà per sempre.

El llibre està basat en fets reals, i l'autora s'ha inspirat en l'experiència de la seva germana.

Guanyador i solucions dels jocs literaris d'octubre

El guanyador dels jocs literaris d'octubre ha estat el veí de dalt, (i ja en van tres!) i rebrà el premi del mes:un lot de sis llibres signats pels seus autors. Felicitats.
Les solucions dels jocs són les següents:
176è joc literari: Vicenç Pagès i Maria Àngels Anglada
177è joc literari: en aquest enllaç podreu llegir totes les participacions
178è joc literari: Quinze són quinze, d'Emili Teixidor + Cinc nits de febrer, d'Eduard Màrquez
179è joc literari: aquest joc té moltes solucions, corresponents a autors/es de l'Osona.

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain

Sempre és bo deixar-nos portar de la mà dels clàssics directament, i no caure en la temptació de creure que ja els coneixem d'oïda, o per les diverses versions que se n'han fet al cinema o la televisió. Per exemple, les conegudíssimes aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, que La Galera ha reeditat amb il·lustracions de Meritxell Ribas, i que es poden aconseguir en un estoig que també inclou les aventures del seu amic inseparable, Huckleberry Finn.

És difícil no enamorar-se d'un personatge que no perd frescor amb els anys, que ha aconseguit el somni de tot Peter Pan de no fer-se gran. Entremaliat i tendre alhora, les seves aventures vora el gran Mississipí no deixen indiferent ningú, ni tan sols si eres un xiquet de secà al Priorat. Perquè tots, homes i dones, xiquets i xiquetes, compartim la mateixa pàtria: la infantesa.

West End Blues, de Louis Armstrong

L'immortal Louis Armstrong truca sovint, a tocs de trompeta, a la porta del meu blog. Aquest cop amb West end blues:

Correllengua a Amposta. Lectura de Vicent Andrés Estellés

Dins dels actes del Correllengua 2010, demà dissabte participaré en la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, juntament amb Jordi Arrufat, Tomàs Camacho, Dolors Queralt i Emigdi Subirats.

Lloc: Plaça Cecília Carvallo d'Amposta

Data: 6 de novembre

Hora: 19.30 h.

.

Més informació, per exemple, a la nova web Surt de casa, que recull les activitats de les Terres de l'Ebre.

Llèpol el risc

Llèpol el risc
que m’abracis tan fort.
M’enyores dolç.

Cares del món (175)

Eli ens regala aquesta Cara del món localitzada a Cádiz.

Un nou repte, una nova bèstia indomable

En homenatge als Castellers de Vilafranca, que el passat 1 de novembre van descarregar per primer cop la torre de vuit, castell conegut com la bèstia indomable, jo els proposo un nou repte, el 3 d'11, que seria més o menys com el d'aquesta foto trucada.

Pèrdua progressiva

M'he de canviar les ulleres. Ara han de ser progressives. L'òptica de capçalera em diu que és normal, que segueixo l'estadística escrupolosament, que als 45 anys això ja passa.

Vaja, ja sabia que no sóc especial, però no cal que t'ho recordin a cada moment.

Malmesos ulls

Malmesos ulls,

closos i oblidats de la llum.

.

Paraules inspirades per una imatge del blog Màfia mental.

Cinta Arasa a Tens un racó dalt del món

Cinta Arasa serà la convidada aquest dimecres 3 de novembre, a les 21.00, a Tens un racó dalt del món.
Comentarem la seva darrera novel·la, Arran de l'Ebre, la història de quatre generacions d'una família tortosina, el seu exili després de la guerra, i de les seves especials relacions entre ells i el món de la literatura. També parlarem del seu anterior llibre, On és el sol, Cucafera? i de l'Assocaició de Joves Escriptors en Llengua Catalana, de la qual en fou presidenta.

.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

180è joc literari

Comencen els jocs literaris de novembre amb un tipus d'enigma que ja s'està tornant un assidu d'aquesta secció. Es tracta de relacionar dos autors amb les imatges de la ciutat.
.
Heu d'enviar la resposta amb el nom dels dos autors a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: un nou lot de llibres i música dedicats pels seus autors.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 30 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premi Jocs literaris de novembre

Els jocs literaris del mes de novembre tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors, amb els qual segur que gaudireu d'una bona lectura.

- Birla!!! de Xeic! Segon disc d'aquest grup ebrenc que defineixen la seva música com a ska rural, una barreja rítmica (reggae, rock, patxanga, etc.) que té l'ska com a pilar central. Ara ja estan preparant el seu tercer disc, Sirga.
- El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve. Aquest autor de Móra la Nova ens té acostumat a novel·les premiades i carregades de misteris i bones històries, com ara Heydrich i les agents del saló Kitty i la recent Llinatge.
- Avinguda Capri, de Joan Pinyol. Escriptor i blocaire de Capellades, amb una important obra al darrere, en narrativa breu com és el cas d'aquest llibre, finalista del 4t Premi Pere Calders.
- L'espill de l'orb, de Francesc Arnau. Primer poemari publicat d'aquest autor del País Valencià, una antologia de la seua Poesia que comprèn tota una dècada.
- Els barquers del cel, de Jordi Andreu Corbaton. A cavall entre Tortosa, Reus i Tarragona, Jordi Andreu ha escrit diverses obres dedicades primordialment al públic infantil i juvenil, però també ha conreat la poesia i el relat curt.
- Amable, de Francesc Mompó. Conegut escriptor i blocaire valencià que ens conta la història vital d’un alumne de quart curs de l’ESO, anomenat Amable Boix, i les circumstàncies que l’enfrontaran amb un entorn no tan afable com el seu nom.
.
Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà el 30 de novembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.