Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (III)

Bé, ja feia temps que no dedicava un post a una de les meves especialitats: Fer dinars mirant d’embrutar poc, gastant el mínim possible, estant tan sols el temps estrictament necessari a la cuina i, a més, que es pugui menjar al sofà (o sigui l’antítesi del que és consideraria un menjar com cal... què hi farem!)

Avui introduirem el microones... No per fer el dinar sencer, però sí per col·laborar amb un dels ingredients.

El nom del plat és “Mossets de llom acompanyats de rondo d'espinacs i cigrons”

Ingredients:
- Llom. Al Mercadona venen unes safates amb uns tallets molt ben fets, tots igualets, i a molt bon preu que jo en tinc per quatre vegades. Agafo el que necessito i la resta la congelo en tres paquetets.
- Espinacs. Al Mercadona (sí, decididament, he d’anar-hi a parlar a veure si acordem una comissió o em passo a un altre supermercat!) venen uns paquets d’espinacs congelats amb dues porcions. Doncs bé, farem servir una porció. La resta al congelador de nou.
- Cigrons. Com vulgueu... Ara bé, comprats cuits, eh? ja siguin a granel o en pot... penseu que cuinant-los a casa gastareu més gas, temps i embrutareu una olla, cassola o el que sigui. Es tracta d’embrutar poc i anar ràpid.
- Oli i sal.

Agafem la porció d’espinacs i la posem al microones uns set minuts. Apa, que es descongelin i es coguin (si és que es couen allí dins... ni idea. Les instruccions diuen que set minuts, doncs nosaltres, set minuts)




Mentre els espinacs van fent la seva, nosaltres agafem el llom ja descongelat (això es fa sol) i el talleu a trossets petits per fer els “Mossets”.




Hi posem sal i a la paella... au!

Quan ja comença a estar rosset, hi afegim els espinacs, donem unes quantes voltes...




i, després, els cigrons... unes voltes més...



Ho servim i ja està. Plat únic. Ep, atipa, eh? De postres, doncs fruita o iogur.



En propers dies una nova recepta del mateix estil... aquesta amb pollastre, patates i algun detall sorpresa.

Un, dos i tres... primaveral

Després de Missa, un agradable passeig pel Parc de Sant Jordi...

Post amb xocolata un divendres per la tarda

Vas al Mercadona i... què compres? Una safata de talls de llom, espinacs congelats, uns pots de llegum, paper higiènic, formatge, aigua, iogurts, pa, llet...

I, de cop, una paraula et crida l’atenció: “Nocilla”. No és pas a la secció on està normalment aquesta deliciosa crema de xocolata. Secció que coneixes molt bé però on mai t’atures.

I això?... Què és? Unes galetetes farcides de Nocilla?

I, de cop, recordes que et vas prometre a tu mateixa, quan feies la dieta, que si aconseguies perdre dotze quilos et compraries un pot de Nocilla... i saps perfectament que els vas perdre i que, finalment, no et vas concedir el capritxet... També saps que no has recuperat pas pes... Que, si seguissis apuntant-ho al blog, ahir, dijous, dia en que sempre ho miraves, hauries pogut anotar ben orgullosa que has perdut 12,900!! I que, des de primers d’any que vas oscil·lant entre els 13,500 i els 12,500...

I doncs? Et concedeixes ara una llaminadura? Quan val? Menys de 2 Eurus... Va... ho compro? Ho podria comprar i fer un “post de divendres per la tarda”, quan la CARME es passeja per la catosfera buscant nous posts per llegir... i, també, dedicar-lo al PORQUET, que és fins i tot més fanàtic de la Nocilla que jo...

Aquesta és la capsa vista per fora (damunt la meva famosa “reixeta” del microones)



Quan obres el paquet de cartró hi ha cinc bossetes com aquesta:



I les bossetes, un cop obertes, mostren aquestes galetones que porten cereals i Nocilla.



I, és cert! Dins hi ha Nocilla!!


Bé, no estan gens malament! Tot i que, m’agrada més un bon sandvitx impressionantment farcit de Nocilla, però això està força bé!
La part negativa de tot això és que duren poquíssim!!

Què? / Qui?.- Abril 2012.- Tercer dia de Joc i ja tenim encertants!

Benvolguts companys,

Doncs ja tenim encertants, cosa que m’alegra força!

Aquesta vegada vaig utilitzar un sistema de pistes diferent i, enlloc de donar dades biogràfiques (o “només donar dades biogràfiques”) vaig incorporar unes pistes objectives, que s’havien de googlejar però que no eren massa difícils i que ens donaven directament les primeres lletres de nom i cognom del personatge. Aquestes pistes objectives eren, al mateix temps, un homenatge al millor equip del món, el Barça.

I bé, la cosa ha funcionat doncs, el primer dia ja tots buscàveu una dona amb el nom començant per EL i el segon dia també vàreu trobar ràpidament que el cognom havia de començar per GA.

Després hi ha la part psicològica de la persona que fa el joc (servidora) i aquí m’ha fet riure molt el comentari de la YÁIZA que diu el següent: "I la pista definitiva és que la dona era col·lega de Charles Dickens (ell li donava un cop de mà per publicar contes), cosa que la converteix amb seguretat (més seguretat que la resta de pistes juntes!) en el personatge que has escollit per aquest joc! ;)"

Efectivament, el personatge que havíem de trobar és ELIZABETH GASKELL, escriptora victoriana, coneguda bàsicament per la seva magnífica biografia de Charlotte Brontë, pels seus contes de por, les novel·les crítica a la societat industrial i les seves col·laboracions amb Dickens en publicacions de relats.


La Sra. Gaskell va néixer a Chelsea (tot i que ella no té la culpa de res, no li agafeu mania ara) i aquí en francès i aquí en anglès podeu trobar més informació sobre ella (Lamentablement, a vegades la Viqui en català és bastant trista i, fins i tot, errònia, com la nefasta traducció que diu que es va casar amb un “ministre”... sí, clar, un ministre de l’església unitària, o sigui era la dona d’un sacerdot protestant, no d’un polític)

En fi doncs, MOLTES FELICITATS ALS ENCERTANTS que, per ordre de comentari amb l'encert, han estat: JORDI-DE TOT, ELFREELANG, XEXU, JJMIRACLE, YÁIZA, CARME, LLUÏSA, MIREIA i McABEU!!

Per haver encertat el “QUÈ” del mes de març i el “QUI” d’abril, obtenen DOS PUNTS: JJMIRACLE, JORDI-DE TOT, McABEU, XEXU i YÁIZA.

I un punt per aquest “QUI” d’abril: CARME, ELFREELANG, LLUÏSA i MIREIA.


Per tant, la CLASSIFICACIÓ GENERAL queda així (per ordre alfabètic)

QUATRE PUNTS: LLUÏSA
TRES PUNTS: JJMIRACLE, JORDI-DE TOT, McABEU, XEXU i YÁIZA
UN PUNT: CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, JPMERCH, Ma.VICTÒRIA, MIREIA i SALVADOR MACIP.

Si algú observa una errada en els càlculs, que m’ho digui, si us plau, que la cosa es comença a complicar amb xifres tan elevades ;-)

Moltíssimes gràcies a tots per jugar... i fins el mes que ve!!

Què? / Qui?.- Abril 2012.- Segon dia de Joc.- Pistes addicionals.

Benvolguts blogaires,

Hem arribat al segon dia de joc i... encara no hi ha encertants! Però estic molt contenta perquè veig que la catosfera és plena de bons detectius, que van creant les seves línies d’investigació i van... bé, no diré res més. Tan sols donar-vos les gràcies per jugar i afegir algunes pistes noves:

- Quan vaig pensar en aquest personatge no em vaig adonar del lloc exacte del seu naixement. Lloc que avui, per a una culé com jo, no fa massa gràcia escriure i, per tant, no diré.
- El cognom amb el que és coneguda és el del seu marit. Doncs bé, les DUES primeres lletres d’aquest cognom són les mateixes DUES primeres lletres del sobrenom de Francisco Fernández Rodríguez, ex jugador del Barça nascut l’any 1944.

A investigar, detectius!!

Fins demà a la mateixa hora!

Què? / Qui?.- Abril 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

El gener passat vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes toca encertar un QUI (endevinar el personatge), així que recordo les normes:

- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.


Us animeu a jugar? Si? Doncs...

Algú sap QUI ÉS?


Pistes addicionals:
- És una dona.
- Va néixer i morir al s. XIX
- Les DUES primeres lletres del seu nom de pila són les mateixes DUES primeres lletres que el nom de pila d'un ex jugador del Barça, nascut l'any 1940 a Sabadell i retirat l'any 1972

Recordeu que les persones que el mes passat van encertar el "QUÈ", o sigui (copio segons l'ordre dels seus comentaris llavors), XEXU, YÁIZA, McABEU, SALVADOR MACIP, EL PORQUET, JORDI, JJMIRACLE i JPMERCH, si encerten aquest personatge tindrien, a més, un punt extra per haver fet la parella de mesos "març-abril".

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (els empats van per ordre alfabètic):

TRES PUNTS: LLUÏSA
UN PUNT: EL PORQUET, JJMIRACLE, JORDI, JPMERCH, Ma. VICTÒRIA, McABEU, SALVADOR MACIP, XEXU, YÁIZA

Fins demà a la mateixa hora!!

Gronxador (Relats Conjunts)

Antic balancí de jardí

Eren dos quarts de set del matí. En Marc anava, com cada dia, a la feina. S’havia entretingut una mica i tenia el temps molt just, així que va decidir escurçar el camí creuant el parc. No li agradava fer-ho perquè a aquelles hores estava molt solitari. Malgrat tot, va passar la porta de la tanca i va començar a caminar de pressa.

Tal com pensava, no hi havia absolutament ningú. Va seguir caminant, una mica més ràpid... El silenci era absolut, total i estrany, ni un ocell, ni un insecte. L’únic que podia sentir era el cruixir de les fulles seques, branquetes i pedretes que anava trepitjant. Es va adonar que s’estava posant nerviós. Va mirar al seu voltant i va tractar de respirar de forma més calmada, però no ho va aconseguir. Estava molt inquiet i el seu cor bategava acceleradament.

Sense pensar-ho un moment, va arrencar a córrer tan ràpid com podia. Però, de cop, es va aturar. Era just al centre dels jardins. Panteixava, sentia vertigen, por. Mirava a dreta, a esquerra. Volia sortir, però donar mitja volta era absurd.
- Què et passa, Marc? Calma't –es va dir a sí mateix.

Però no podia calmar-se, li faltava l’aire, tot va començar a girar al seu voltant. La visió es va tornar borrosa, notava com un xiulet a l’oïda i, finalment, va caure a terra sense sentit.

Quan va tornar en sí, no tenia ni idea de l’estona que havia passat. El sol estava ben alt, així que segurament era migdia. Es va posar dret, es va espolsar la roba i llavors va veure que el rellotge s’havia trencat amb la caiguda. Els jardins del parc tenien un aspecte preciós, res a veure amb l’ambient tètric que li havia provocat aquella mena d’atac de pànic. Però... què li havia passat?

- Hola.
- Eh?
- Hola. Ja veig que em sents.
- Qui parla? On ets?
- Aquí, al balancí. Davant teu, sóc asseguda al banc gronxador. I si em sents, és que ets mort.

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Copa, Lliga i Champions

Benvolguts col·legues catosfèrics, en aquest post de divendres per la tarda, com li agraden a la CARME, vull fer una proposta de ràpida caducitat (menys de 27 hores)

A dia d’avui, el nostre estimat Barça té opcions de guanyar els tres títols que està jugant. Ja és a la final de la Copa del rei, que jugarà contra l’Athletic de Bilbao, és ben viu a la Lliga, jugant-se demà al vespre un important partit i està pendent de la tornada de semifinals de la Champions League contra el Chelsea, amb un resultat al partit d’anada que ho deixa tot obert.

Així doncs, us proposo un petit joc. Es tracta de fer una juguesca, com una mena de “porra” en la que us pregunto què creieu que guanyarà el Barça aquesta temporada (les dues Super-copes i el Mundial de Clubs ja les tenim al sac, però jo sempre penso que són conseqüència de la temporada anterior).

Opcions:

A.- Res.
B.- Un títol, la Copa del rei.
C.- Un títol, la Lliga.
D.- Un títol, la Champions League.
E.- Dos títols, Copa del rei i Lliga.
F.- Dos títols, Copa del rei i Champions League.
G.- Dos títols, Lliga i Champions League.
H.- Tres títols, Copa, Lliga i Champions League.

Així doncs, si no m’he equivocat, aquestes són totes les opcions possibles. Cada blogaire pot dir TAN SOLS UNA OPCIÓ. I només s’acceptaran apostes fins demà a les 19:59, o sigui just abans que comenci el F.C. Barcelona - Real Madrid de Lliga.

Hi haurà premi, és clar... un únic premi (per tant, si hi ha més d’un encertant, es decidirà per sorteig)

Premi: Petit lot blaugrana, del qual no poso foto perquè encara no el tinc fet, consistent en:

- Un clauer samarreta del Barça.
- Una llibreteta folrada en feltre on hi haurà els colors blaugranes.
- Un punt de llibre de feltre a joc amb la llibreteta.
- Un estoig de bolígrafs en feltre a joc amb la llibreteta i el punt.
- Unes arracades culés (de boletes blaugranes).

Sort i a jugar!! :-)


ACTUALITZACIÓ A LES 19:59 DEL DISSABTE. TANCADA L'ADMISSIÓ DE PARTICIPANTS. AIXÍ HAN QUEDAT LES APOSTES:

A.- Res.
Pons.

B.- Un títol, la Copa del rei.
XeXu i Jordi de la Banyera.

C.- Un títol, la Lliga.
---------

D.- Un títol, la Champions League.
Rits.

E.- Dos títols, Copa del rei i Lliga.
--------

F.- Dos títols, Copa del rei i Champions League.
Marta, Lluïsa, Joan Gasull, Montserratqp.

G.- Dos títols, Lliga i Champions League.
Quadern de Mots.

H.- Tres títols, Copa, Lliga i Champions League.
Toni Barnils, McAbeu, Elfreelang, Salvador Macip, Montse, Ferran i Mireia.


I ara, a escoltar el partit per la ràdio... ;-))

Solemne cerimònia de lliurament del premi al guanyador del Primer Trivial Catosfèric Bona nit i tapa’t

Ha tingut lloc aquesta tarda, a dos quarts de quatre, al Viena de la Plaça Prim de Reus (a la taula "de sempre"), el lliurament del premi del Primer Trivial Catosfèric al guanyador, el reconegut enigmista escocès, Sr. Mac McAbeu, que l’ha rebut amb emoció i agraïment envers l’organitzador del Joc, Sr. XeXu Bioquímic i Català.

El Sr. McAbeu, ha valorat molt positivament el fet que a la catosfera es realitzin de tant en tant jocs d’aquesta mena, que contribueixen a crear un bon ambient entre blogaires al temps que fan treballar les neurones, cosa en la que ell està especialitzat.

Autèntiques mans de McAbeu i Assumpta. Foto: Josep Lluís

Autèntiques mans de McAbeu i Josep Lluís. Foto: Assumpta

Després del lliurament guardó, consistent en un Lot de productes de la Botigueta d’artesania d’una servidora, els assistents a l’acte s’han pres un tallat amb pastetes i han xerrat amigablement durant una agradable estona.

Aprofito aquesta crònica de societat per informar també que els clauers de la Nina-Júlia van arribar a la seva destinació en perfecte estat i van ser repartits amb èxit entre els convidats al bateig de la petita Júlia, cosa que també em fa molt feliç!

I ara, vaig a acabar un pitet i fer una postal de naixement per poder-ho enviar el més aviat possible cap a Irlanda!!

Plagi?

La cançó "Sunday Morning", de Maroon 5, és de l'any 2004

I l'any 2008 Dinamarca va anar a l'Eurovisió amb aquest tema: "All night long", interpretat per Simon Mathew.

No va guanyar, però a mi em va agradar força... Ara entenc el motiu... Fes-la una mica més ràpida, toca per aquí, dissimula per allà... però jo escolto la tornada i hi trobo "massa" semblança.

Banda de música (Relats Conjunts)

Les tenia a la taula del costat i, fent veure que estava totalment abstreta en la lectura del meu llibre, vaig poder sentir tota la conversa. Al principi no volia pas fer-ho, al contrari, si les vaig mirar va ser perquè en arribar, van fer una mica de soroll i em van distreure. Tinc una memòria molt bona, així que miraré de transcriure-ho tot exactament com va anar.
Quan ja tenien les dues tasses de cafè a la taula i el cambrer es va allunyar, va començar aquesta conversa:

The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921

- Aquí està. La vaig rebre abans d’ahir.
- Ui... mare meva... i quin és de tots... ells?
- El de la bateria.
- Sembla el més negre de tots... Bé, perdó... No volia dir que...
- No, no em vinguis amb compliments ni tonteries tu ara. Si t’ho ensenyo és perquè et tinc tota la confiança, ets la meva única amiga... I sí, jo també ho vaig pensar, sembla el més negre de tots... Ja jo veus. Ara no sé pas què he de fer. Bé, sí que sé el que he de fer, però no sé com fer-ho.
- Però, com pot ser? Tu ets blanca, blanquíssima. No hi ha res en els trets de la teva fesomia que puguin portar a la menor sospita que aquest home pugui ser el teu pare!
- Ja ho sé... Però es veu que a vegades passa. Vaig llegir la història d’un home blanc que va tenir un fill amb una criada negra i el nen era ben blanc. Per cert, que a tots dos els van fer fora de la casa, a la mare i al fill... com si ells tinguessin culpa d’alguna cosa!
- Però la teva història és ben diferent... Tot i que ben trista.
- Si, el pare i la mare es van enamorar. Eren molt jovenets i aquí al sud el seu amor era impossible, així que van fugir al nord i es van casar! –Ella parlava ja més tranquil·la, sabent que, malgrat tots els problemes que temia que li caurien al damunt ben aviat, el seu origen era una història d’amor- Al cap d’un any vaig néixer jo. Ells treballaven. La mare donava classes de piano a nenes de casa bona i el pare feia moltes hores a una sabateria. No els sobrava res, però tampoc els faltava, tiraven endavant. Tot això m’ho explica a la carta, clar, jo no recordo res de res. Era molt petita quan ella va morir.
- Quina llàstima, Laura!
- Doncs sí, un dia, tornant de comprar, carregada com anava, va relliscar, va caure i un cotxe la va atropellar. El conductor no va tenir cap culpa, ella li va caure gairebé al davant...
- I llavors va ser quan et va portar aquí.
- Exactament, un noi de vint-i-un anys, negre, amb una filleta blanca d’un any i mig. No sabia què fer i, pensant en el que seria millor per mi, va tornar aquí al sud i em va deixar amb els avis. L’àvia és molt bona i la mare li havia escrit alguna carta, sabia de mi, sabia que els meus pares s’estimaven... L’avi no volia, però al final s’hi va avenir.
- Has estat bé, oi?
- Sí. Llevat que de petita mai ningú em parlava dels meus pares i jo sabia que si preguntava em feien callar. Quan vaig fer dotze anys l’àvia m’ho va explicar... però sense dir-me que el pare era negre! Llavors jo vaig saber que ell era viu i que ella havia mort tan jove. L’àvia deia que el pare havia marxat buscant feina, però això em costava d’entendre, si a casa n’hi havia molta de feina i de diners.
- I?
- No sé, jo sempre sospitava que hi havia més coses... A vegades tenia por que el meu pare fos un delinqüent, un assassí. Vaig passar una època amb uns malsons terribles!
- Clar, notaves que no t’ho deien tot.
- Exactament. Llavors l’àvia em va dir que el pare era bona persona, però molt diferent a nosaltres. Jo em tranquil·litzava, però sempre sospitava que algun dia en sortiria una de grossa.
- T’ho haurien d’haver explicat... bé, penso jo.
- El pare no va tornar a marxar al nord, és va quedar aquí per estar més a prop meu. Va trobar feina al ferrocarril i amb uns companys van crear el grup de jazz. Els va costar arrancar, però aviat van començar a fer diners. Veus? La foto és de fa vuit anys. Aquí és de quan ja tenien concerts i els instruments eren seus.
- Però vuit anys són molts anys. Com és que no s’ha posat en contacte amb tu abans si les coses li anaven bé?
- Diu a la carta que sabia de mi per la Marie Corinne, la criada de la meva tieta... i que aquesta li va aconsellar que no em digués res fins que fes els vint-i-un.
- I els vas fer abans d’ahir, clar!! I justament reps la carta!... I amb una foto que ha guardat durant anys per a tu!
- Quan la vaig rebre gairebé em moro! Pobre home, ell no... però jo... Vaig començar a plorar i plorar i... bé... ara jo què faig? D’aquí tres mesos em caso amb en John Fillmore, a veure, com li explico que podem tenir fills negres?

En aquest moment es van girar i em van veure mirant-les. Com si res, em vaig aixecar, vaig pagar i vaig marxar del local.

Escrit, gairebé fora de termini, seguint la proposta de Relats Conjunts.

Ja estem viatjant!!

Som quinze i totes ens diem igual: Júlia!!

L'Assumpta ens ha embolicat amb paper fi de color blanc i ens ha posat un llacet i una cartolineta amb el nom...


I després ens ha posat dins d'un sobre plastificat... i ens ha enviat a casa d'una nena petita... que és diu com nosaltres!!

A veure si Correus es porta bé i arribem aviat que ja tenim ganes de conéixer-la! :-)


Ah! Pel darrera portem el nom!!

Crist ha ressuscitat!! Al·leluia!

El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:
-Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat.

(Evangeli de Lluc, 24, 1-6)

Kariye-Cami (Sant Salvador de Cora) de Constantinoble (s. XIV)
En aquest icona de la Resurrecció Jesús agafa Adam i Eva i se'ls emporta cap amunt
simbolitzant la salvació de la humanitat.

Dijous, Divendres i Dissabte Sants

Dijous Sant: Jesús ens donà el seu propi Cos i Sang per aliment, la seva mateixa Persona. També va ser durant el darrer sopar quan Jesús ens va donar el manament més important, quelcom que hauríem de recordar cada dia, “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat” (Joan 13,34)




Divendres Sant: és el primer dia del Tríduum Pasqual (Passió, Mort i Resurrecció del Senyor). El divendres està centrat tot ell en la Creu, sabent que, amb la seva mort, Jesús vencerà “la mort”. “Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Joan 12,24)




Fa un parell d'anys, durant una pregària quaresmal dirigida pel Mossèn de la nostra Parròquia, vaig prendre unes notes. Són aquestes:

"La llargada dels braços de Jesucrist, estesos a la Creu, ho conté tot i ho abraça tot. No hi ha res ni ningú que no estigui abraçat per la Creu de Jesús.

La Creu, en la seva alçada, uneix el Cel i la Terra, els abraça, els reconcilia, és la vertadera escala que porta a la Glòria: El Cel és obert per la Creu de Nostre Senyor... I, al mateix temps, la profunditat de la Creu agafa allò més baix, més petit, més ínfim, fis i tot allí on els homes pensem que Déu no hi és. Fins als llocs de més patiment arriba la profunditat de la Creu de Jesús.

I abasta també el que és al davant i al darrera. Déu estima els que són al davant de la Creu... i també els que són al darrera, perquè no creuen que en el crucificat és on es troba el sentit del món, els que marxen, els que blasfemen. A ells, Nostre Senyor també els estima, perquè Ell ho estima tot".

Aquest any, al Blog de la Parròquia, hem posat aquest Via Crucis.

Dissabte Sant:, Jesús és en el Sepulcre. La comunitat cristiana prega i medita.

Cens de blogaires esquerrans (recompte final)

Aquest recompte és una gentilesa d'en McAbeu, del Blog Xarel-10. La veritat és que jo ja m’havia perdut i ell ho ha fet en un tres i no res. En el temps que jo hagués agafat llapis i paper ell ja ho tenia fet!! Gràcies, Mac!!

Aquests són els resultats finals:

Cens de blogaires esquerrans

Aquests dies entro molt poquet als blogs, estic acabant els Clauers-Nina de la petita Júlia i tinc poc temps... però també he de descansar o les meves cervicals protesten, així que faig un break per fer un post una mica estrany, però és que sinó el blog em diu que m’enyora, pobret.

Voldria fer un cens de blogaires esquerrans... Nooooooo, no parlo de política, no... Parlo d’escriure amb la mà esquerra.

Així doncs, numereu-vos!! Si us plau, poseu el vostre nom, i, després una d’aquestes opcions:

- dretà o dretana,
- esquerrà o esquerrana,
- ambidextre o ambidextra
- dretà (o dretana) amb la mà però jugo al futbol amb l’esquerra.
- esquerrà (o esquerrana) amb la mà però jugo al futbol amb la dreta.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!!

Totalment en català!!

Ho vaig veure a ca l'ELFRI... i ara, en un moment, ho he fet!! ;-) Fa il·lusió, és maco veure com ja no tinc "Párrafos" sinó "Paràgrafs"... En fi, que fa goig!!

Aquest és un post de divendres per la tarda... A la CARME segur que li agrada!!

I recordeu que en XEXU està celebrant el seu cinquè aniversari... Passeu pel seu blog i participeu en la festa!! Hi ha temps fins dilluns a les 8 del vespre!

D'aquí uns dies us posaré foto dels Clauers-Júlia acabats... aquests dies tinc menys temps per bloguejar, però estic contenta de com va tot :-)

Sabeu què va passar fa cinc anys?

Sabeu quin dia és avui?
Us agrada el món dels blogs?
Teniu bona memòria?
Què va passar fa cinc anys?
Sou participatius?
Us agrada jugar?
Voleu fer d’investigadors?
Imagineu què hi pot haver darrera aquest trencaclosques?

Per saber de què estic parlant, cliqueu AQUÍ... I, a pasar-ho molt bé!! :-)