Pot existir un dia fora del temps? Segons el calendari maia, avui és el Dia Fora del Temps. Un dia en què els diners, el rellotge i les agendes són substituïts per l’autèntic art de viure
 |
El calendari maia té un total de 364 dies.
El que falta és el Dia Fora del Temps. |
LAURA SAULA
Avui no és un dia qualsevol. Avui és el Dia Fora del Temps. I un es deu preguntar: com pot ser que existeixi un dia sense temps? Un cop més, la resposta la trobarem a la cultura maia. Els sacerdots d’aquesta virtuosa civilització utilitzaven un calendari anomenat Tzolkin, que consistia en tretze mesos, o llunes, de vint-i-vuit dies cadascun i que sumaven 364 dies en total. El resultat era un calendari de cicles exactes que seguien la Lluna i les Plèiades. Tot i això, els astrònoms aviat es van adonar que per completar la volta de la Terra al Sol faltava un dia. Aquest dia va ser anomenat el Dia Fora del Temps, que en el nostre calendari gregorià coincideix amb el 25 de juliol.
Segons els astrònoms de l’època, en aquesta jornada el Sol se sincronitza amb l’estrella Sírius i comença una revolució solar a la Terra. Consegüentment, el dia 26 de juliol es converteix en el primer dia del calendari maia, ja que té la primera lluna de l’any. De fet, aquesta mateixa conjunció astronòmica ja assenyalava el començament de l’any a l’antic Egipte i en diverses cultures mesoamericanes. Durant el Dia Fora del Temps, la comunitat maia celebrava amb música i balls l’inici d’un nou any, sempre sota el concepte que per a ells el temps era igual a l’art, i no a l’or (el més semblant als diners que hi havia en aquella època). Aquell dia, també anomenat Dia Verd, era celebrat com un dia especial per cuidar l’ànima abans de començar un nou cicle i reservar-se un espai per al joc, l’art, la màgia i la creativitat.
Retorn als orígens
Com en molts altres àmbits, l’Església va posar fi a aquests calendaris mil·lenaris i va imposar les seves pròpies regles, com el nostre calendari actual, el gregorià. El seu nom prové del papa Gregori XIII (1502-1585), que va imposar aquest nou model per circumstàncies polítiques, econòmiques i ideològiques. Amb el temps s’ha demostrat que, astronòmicament, aquest calendari és artificial, irregular i allunyat dels cicles naturals.
Un dels principals detractors d’aquest calendari i impulsors del calendari maia va ser l’historiador nord-americà José Argüelles (1939-2011). Home àmpliament conegut dins el moviment new age, va ser ell qui va començar a promoure la celebració del Dia Fora del Temps, un dia lliure d’horaris en què toca celebrar la vida i les seves múltiples manifestacions artístiques. Argüelles també va crear el 1989 la seva teoria sobre la llei del temps, en què s’estableix que el temps és la freqüència de sincronització universal i la seva fórmula és T(E)=art. És a dir, el temps factoritzat per l’energia és igual a art. En resum, segons l’historiador, si tothom utilitzés el calendari de les tretze llunes de vint-i-vuit dies s’aconseguiria harmonitzar tots els éssers humans amb la biosfera.
Un model amb crítiques
Evidentment, a Argüelles no li van faltar detractors, que el van acusar de ser poc rigorós i modificar el calendari maia tradicional per adaptar-lo a la nostra era. De fet, si ens endinsem una mica en la complexa cultura maia veiem que, en realitat, tenien tres models de calendaris diferents. D’una banda hi havia el Tzolkin, un sistema utilitzat amb finalitats rituals i d’endevinació, que estava compost per tretze mesos; el calendari de compte llarg, que es va iniciar cap als voltants de l’any 3113 aC, i el calendari civil o Haab, que regia les cerimònies comunitàries, així com el treball de la terra i els cicles de cultiu. Aquest últim calendari tenia cinc dies fora del temps, coneguts com a Uayeb, que també es consideraven jornades de reflexió i purificació.
Tornem al calendari Tzolkin, que és el que fa celebrar avui el Dia Fora del Temps. Segons els seus nombrosos seguidors arreu del món, el 25 de juliol és un dia per festejar l’art de viure, en contraposició a entendre el temps com a sinònim de diners. Per aquest motiu, s’anima els seus adeptes a evitar durant tota la jornada gastar diners, a no anar a treballar si és possible, no agafar transport públic o cotxe, no utilitzar les noves tecnologies i, en casos més extrems, a no obrir el gas ni l’aigua corrent.
Ramon Planas, barceloní de 64 anys, va descobrir el Dia Fora del Temps ara fa deu anys, després de conèixer un ciutadà mexicà al Fòrum de les Cultures de Barcelona. “De manera críptica -explica Planas- em va dir: «Busca Tortuga»”. Intrigat, el Ramon va buscar per internet i, d’una web a una altra, va descobrir tot el misteri que envolta el Dia Fora del Temps. “Ho vaig trobar esplèndid: un dia fora del temps!” Per aquest empresari barceloní, el 25 de juliol és un dia de regal, d’esbarjo i llibertat, en què no compta per a res cap tipus d’agenda ni rellotge. Durant aquesta jornada el Ramon acostuma a reunir la família i els amics en un indret agradable a l’aire lliure. Els assistents porten alguna cosa per menjar i beure, així com instruments de música i decoracions corporals. Tot i això, el més important del dia, segons Planas, és “l’actitud i les ganes de crear un espai de temps harmònic, optimista i creatiu”.
Segons asseguren els adeptes a aquesta tradició, el Dia Fora del Temps cada vegada se celebra més a tot el món. I, de fet, més de setanta ciutats brasileres, com São Paulo, celebren aquesta festa, passant per la costa oest dels Estats Units, l’Amèrica Central, el Japó, Malàisia, Nova Zelanda, Itàlia i el Regne Unit. Ramon Planas, per la seva banda, opina: “Som davant d’una celebració emergent que sintonitza amb sensibilitats i corrents d’opinió creixents que ens uneixen a tots”.
Així doncs, si avui voleu celebrar el Dia Fora del Temps, recordeu-vos de deixar el mòbil, la cartera i el rellotge a casa i sortiu amb els amics, la família o els veïns a gaudir de l’art de viure com més us agradi. Feliç Dia Fora del Temps!
Què és el temps?
Quin és el significat real de la paraula temp s? No hi ha científic, filòsof o artista que no s’hagi parat a pensar mai què s’amaga sota aquest concepte tan inexorable. L’escriptor argentí Jorge Luis Borges deia que el temps és la substància de la qual estem fets, i ho descrivia com un riu que ens arrossega a tots, amb la paradoxa que, en el fons, nosaltres mateixos som el riu. Més tard, Albert Einstein va descriure el temps mitjançant la seva famosa teoria de la relativitat. Una de les seves frases amb què s’entén més bé aquesta teoria diu que, si passes l’estona amb una noia maca, una hora semblarà un segon, mentre que si t’asseus sobre carbó cremant, un segon semblarà una hora. Jorge Wagensberg, físic i primer director del CosmoCaixa, explicava en el seu article “El temps en aforismes” que no es pot definir el temps sense al·ludir al canvi, ni definir el canvi sense al·ludir al temps. D’altra banda, Wagensberg també fa menció de com el pas del temps fa que les hores ens semblin cada vegada més llargues i que els anys ens semblin cada cop més curts.
En tot cas, quan ens hem referit a la paraula temps, al llarg de la història moderna s’ha intentat explicar com una mesura del que dura una determinada cosa que sigui susceptible de canvi. És a dir, quan un objecte passa d’un estat a un altre diferent i aquest canvi és advertit per un observador, aquest període es podrà quantificar i mesurar com a temps.
-.-
