La impactant entrevista de la televisió sueca a l'abat del Valle de los Caídos

La lluita per treure les restes de familiars d'allà, al documental de TV3 'Avi, et trauré d'aquí!'

TV3 ha estrenat el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental ha tingut de seguida un gran impacte a la xarxa, i l'etiqueta #ettrauré ha estat 'trending topic' destacat. Els autors no van aconseguir parlar amb l'abat del Valle de los Caídos, Anselmo Álvarez Navarrete, que es va negar a parlar. Però el 2008 sí que ho van poder fer dos periodistes suecs: Martin Jönsson i Pontus Hjorthén, que van realitzar per a la televisió SVT el documental 'Mari Carmen España', que tracta els crims del franquisme.

Segurament la seva condició de suecs els va permetre d'accedir-hi amb més facilitat.En aquest vídeo es pot veure un fragment del documental, justament el de la impactant entrevista a Álvarez Navarrete:

Ací també podeu veure el documental íntegre que ha emès TV3, 'Avi, et trauré d'aquí!'

 

El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

Font: Vilaweb

-:-

Presentació a Reus del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona"

Dimecres 13 de març, a les 20h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), presentació del llibre "El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona".

Xerrada a càrrec d’Iñaki Garcia i Pasqual Aguilar, fent un repàs als 25 anys de cultura i pràctica antagonista d’aquest espai de referència del moviment llibertari, antiautoritari i alternatiu situat al Raval de Barcelona.

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.

Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit després de la derrota al referèndum de l’OTAN.

El llibre s’ha publicat en versió catalana i castellana, amb un quadernet d’imatges i un CD amb vint-i-cinc temes inèdits, cedits per grups que han participat en les propostes autogestionàries de la Distri i del col·lectiu del Lokal.

Els impulsors del llibre van plantejar una autoria col·lectiva perquè permetés una narració feta de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-quatre persones han escrit records i reflexions sobre el Lokal a partir de preguntes com «Per què vas participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les veus per bastir una visió calidoscòpica del Lokal i, per extensió, de la Barcelona rebel i de la resposta a la globalització capitalista en molts punts del món.

Vint-i-cinc anys d’existència donen per a molt i converteixen els testimonis en cronistes dels canvis històrics en la manera de fer política, en les pràctiques activistes i en els mitjans emprats, cosa que des de la realitat actual arriba a tenir un valor etnogràfic.

El llibre està dividit en tres capítols que aborden la crònica del Lokal des de diferents perspectives. La primera part fa una història del Lokal des de la visió d’un jove que creix i lluita al mateix temps que neix l’espai. Aquest relat s’inicia amb esdeveniments personals i la profusió de testimonis aconsegueix donar una visió global del que ha significat el Lokal en aquests vint-i-cinc anys d’agitació i mobilitzacions.

El segon apartat fa un repàs a l’evolució del Lokal com a col·lectiu i els grups que ha generat el Lokal o que han compartit l’espai en una relació simbiòtica. El tercer capítol s’ha escrit des de la mirada posada en la construcció i la participació en la xarxa de lluites i resistències que arriba fins avui dia.

En aquest tipus de llibres commemoratius existeix el perill de l’autocomplaença, però la contextualització dels fets i les dosis d’autocrítica i humilitat convenients ajuden a superar-la.

Ens trobem davant d’un llibre que fa memòria i arriba fins al present. Un llibre imprescindible per seguir un flux d’idees i de maneres de fer que connecten amb l’actualitat i dibuixen l’origen d’altres formes de fer política. Un text que parla sobre l’esperit col·lectiu, l’autogestió, l’acció directa; i des d’on es poden pescar idees i elements per al debat.

--

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat, Jovent Llibertari i LaReus Societat Civil.
 

o0o

L'Ovidi torna a casa, a Alcoi, per quedar-se

A partir d'aquest dissabte Alcoi compta amb un nou carrer, en aquest cas un Passeig de nom Ovidi Montllor. Així és com la localitat que va veure nàixer al cantautor comença a saldar part del deute que manté, i mantindrà, amb ell per sempre. Ovidi Montllor ha estat un referent de la cultura catalana, i ha portat el nom de la ciutat d'Alcoi arreu del món mitjançant les seues cançons, pel·lícules o poemes. Precisament quan es compliran (diumenge 10 de març) 18 anys de la seua mort, així l'han recordat tots i cadascun dels participants que han pres part de l'acte d'homenatge i descobriment del nom del Passeig Ovidi Montllor, així com de l'escultura 'Faré Vacances' d'Antoni Miró que a partir d'ara presidirà el lloc.

Al voltant de les sis hores de la vesprada de dissabte s'han concentrat al passeig del Viaducte desenes de persones amb la intenció de reprendre els actes d'homenatge que ha vingut realitzant la ciutat d'Alcoi des de fa més d'un any. Entre elles representants de la cultura, de la política i la societat alcoianes i de les nostres comarques. Manel Rodríguez i Jordi Botella ens han oferit poesia, mentre que la Coral Polifònica Alcoiana, Batà i Pau Miquel Soler han estat els encarregats de la música, acompanyats d'Hugo Mas en 'M'aclame a tu'.

També han intervingut l'alcalde d'Alcoi Toni Francés i el regidor de Política Lingüística Jordi Tormo, sota l'atenta mirada del germà d'Ovidi Montllor i de la seua filla, Jana. Precisament aquesta última ha estat l'encarregada de descobrir la placa amb el nou nom del Passeig Ovidi Montllor, entre emocionats aplaudiments dels presents.

Acte seguit han continuat els parlaments i ha estat la Colla de Dolçaines i Tabals la Degollà l'encarregada de tancar l'acte interpretant La Muixeranga.

Tot açò s'ha succeït sota la imponent presència de l'escultura 'Faré Vacances', com dèiem elaborada per Antoni Miró i què ha comptat amb la participació (finançament) dels ajuntaments d’Alcoi, Barcelona, Alqueria d’Asnar, les universitats d’Alacant, València, Politècnica de València-Campus d’Alcoi i Miguel Hernández, les entitats Centre Cultural Ovidi Montllor, Acció Cultural del País Valencià, Comissions Obreres de Catalunya i del País Valencià, els grups polítics PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i Esquerra Unida-l’Entesa i l’Estudio VVV.

A partir d'aquest dissabte Ovidi Montllor torna a casa, a Alcoi, per quedar-se. Romandrà sempre al seu Passeig, a pocs metres del lloc on va nàixer i més prop encara de tots els alcoians i alcoianes que l'estimem i el rebem amb els braços i el cor de bat a bat. Benvingut Ovidi!

Amb informació d'ARA

Vídeos: Ovidi Montllor

o0o

“Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”

El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli.

Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol.

Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius.

Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica" i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.

Puig Antich, aniversari d'un crim legal

La mala consciència que va causar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme.

Salvador Puig Antich

Xavier Montanyà

Vilaweb 01/03/2013

'A Barcelona, el 2 de març de 1974 i essent les nou quaranta hores, s'estén la present diligència per fer constar que a la presó d'homes d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona del reu Salvador Puig Antich.' Ell tenia 26 anys. Ja en fa 39 d'aquell crim legal. Amb els anys, uns quants hem intentat explicar la seva història i la del MIL, amb més fortuna o menys. Hi ha una qüestió clau que sempre ha estat apuntada: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana. Tot va anar massa de pressa, i quan es van despertar ja era massa tard. Un silenci i una inacció que, per alguns, ja deixava entreveure un tàcit acord, per acció o omissió, amb els franquistes.

Per contra, quatre anys abans, hi havia hagut pressió i mobilitzacions arreu --també a Catalunya-- contra les penes de mort a sis militants d'ETA en el procés de Burgos. I aquesta pressió havia aconseguit que s'aturés la maquinària criminal del règim i que les penes fossin commutades. A Salvador i als seus camarades del MIL, aparentment, els van abandonar. Ells eren revolucionaris, no s'alineaven, en absolut, amb les estratègies de l'oposició tradicional. Però això no es podia fer servir per a justificar el silenci oficial majoritari quan es tractava de salvar una vida de la crueltat feixista.

S'acaba de publicar 'Ejecución sumaria' (El Viejo Topo), de Lidia Falcón, una novel·la basada en fets reals que descriu la impotència d'ella i d'un grup de dones d'esquerres que intenten fer alguna cosa per impedir l'execució. Van lluitar, diu, contra l'hostilitat dels dirigents antifranquistes, per mobilitzar una 'indiferent ciutadania barcelonina satisfeta i golafre'. El relat és un fresc de la Barcelona d'aquells anys, sobretot de l'actitud, segons ella, passiva del líders polítics, especialment els de l'organització més forta, el PSUC, i de la burgesia catalana respecte de l'execució imminent. Tot eren excuses i possibilisme, estratègies pactistes amb els feixistes, l'avantsala d'allò que arribaria després de la mort de Franco. 

Falcón descriu la quotidianitat, el sacrifici i els anhels dels militants de base --alguns dels quals, en el futur, se sentiren traïts pels seus líders--, la prepotència de certs dirigents clandestins, els plans burgesos de control futur del poder, de negoci i d'enriquiment immobiliari, i els brutals, sòrdids, mètodes de repressió de la policia. Els retrats d'Antoni Gutiérrez Díaz, Miguel Núñez o Pere Duran Farell, gran aliat de Jordi Pujol,  són reveladors i inquietants. Espatarrant, la sàtira, amb noms i cognoms, de la 'gauche divine'. 

La mala consciència que va motivar en la societat catalana aquell assassinat legal no es resol amb sentimentalisme. Cal fer justícia a la història, reconstruir críticament aquells anys. Lidia Falcón ens n'aporta ara la seva versió. Però la memòria no es conforma, solament, amb la restitució del relat. La memòria també recorre al dret exigint justícia. Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l'Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l'estat espanyol entre el 1936 i el 1977. Ja són 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d'ETA i del FRAP. També hi ha 6.000 adhesions personals. A Euskadi, s'hi han adherit més de 20 institucions forals i municipals: l'Ajuntament de Vitòria, Arrasate, Ondarroa, Eibar, Sant Sebastià, Rentería, Gernika, Irun, i les Juntes Generals de Guipúscoa, entre més. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai. A Catalunya, però, de moment, no sembla haver-hi hagut gaire interès institucional a donar-hi suport.

xavier.montanya@partal.cat

-:-