Lliures! els 12 presos polítics del FPDT d'Atenco

• Visita la bitácora del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra de San Salvador Atenco

• Visita la pàgina de la Campanya Nacional i Internacional Liberat i Justícia per Atenco

Després de 4 anys i 1 mes de mobilització popular i de la interposició de successius recursos legals, el dia d'avui passada la 1 de la tarda els 12 presos polítics del Frente de Pueblos en Defensa de la Terra de San Salvador Atenco (Mèxic) han obtingut la llibertat "llisa i plana" davant la Suprema Cort de Justícia de la Nació.

Els 5 ministres de la sala 1 van revisar i van votar projecte a projecte, arribant a la conclusió que es va incomplir amb el degut procés. Per majoria de 4 i en un projecte per unanimitat de 5 va ser atorgada la llibertat als 12 d'Atenco.

El 3 i 4 de maig de 2006 el govern d'Enrique Peña Nieto de l'Estat de Mèxic i el federal de Vicente Fox, van realitzar un setge i assalt en Texcoco i a San Salvador Atenco, amb un resultat de més de 200 detinguts, centenars de ferits i torturats, desenes de dones violades, un nen i un jove assassinats per la policia. Aquest setge i assalt era per a acovardir la resistència dels camperols d'Atenco contra megaprogectes que pretenen arrabassar-los les seves terres. El Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra de San Salvador Atenco és una de les organitzacions adherents a La Otra Campaña.

La mobilització popular, la defensa legal i no l'atzar o la casualitat han tret al carrer als 12 d'Atenco. Queda pendent el cas d'Amèrica de la Vall, que amb els mateixos càrrecs es manté en l'Ambaixada de Veneçuela a Mèxic sol·licitant asil en la seva qualitat de perseguida política.

Estarem atents de l'alliberament dels 12 d'Atenco en les pròximes hores.

• Familiars, integrants del FPDT, organitzacions i solidaris es mobilitzen a les presons per a rebre als presos alliberats d'Atenco

30 de juny.- Després de conèixer-se passades la una de la tarda, la resolució d'empara favorable donada per la Suprema Cort de Justícia de la Nació que ordena llibertat immediata per als 12 presos d'Atenco, familiars, organitzacions i persones solidàries s'han mobilitzat cap als penals de Molino de Flores i L'Altiplano.

En el penal de Molino de Flores romania des de fa un any "El otro plantón", que va succeir al "Plantón de Molino de Flores", plantons que durant anys van donar seguiment i suport als presos polítics que romanien en aquesta presó. Els "plantoneros " s'han sumat familiars i ejidataris de San Salvador Atenco.

Per altra banda una caravana va partir del Zócalo de la Ciutat de Mèxic cap a Almoloya de Juárez, on se situa el Centre Federal de Readaptación Social "El Altiplano", la presó de màxima seguretat a Mèxic on es troben dos ejidataris: Nacho del Valle i Felipe Álvarez i l'advocat Hèctor Galindo Goichicoa.

22:30 U a un comencen a sortir els 9 presos polítics de'Atenco del Penal Molíino de Flores. Més de 200 persones els esperen i els reben amb consignes. Plou. El primer a traspassar la porta de la presó és Inés Rodolfo Cuéllar. Minuts després Juan Carlos Estrada Cruces el segueix. Altra estona surten Oscar Hernández Pacheco i Edgar Eduardo Morales.

A les 20:53 ens reporten que la caravana ja va arribar a la presó de l'Altiplà. La caravana està composta per 3 autobusos i 9 actuacions. "Mirades inquietes des de la torre de vigilància, cors bullint des de l'esperança".

Falten encara alguns tràmits legals, del poder judicial de l'Estat de Mèxic i de les presons perquè ja alliberin als compas d'Atenco. És cosa d'hores, esperem que el tortuguisme no els retingui altres dies.

• En el Dia d'Acción Global per la Llibertad de los Presos d'Atenco, marxa a la Suprema Corte en México DF
• 29 de Junio: Justicia per Atenco!

Mobilitzacions a Nova York, Los Angeles, Vancouver, Londres, Wuppertal, Salzburgo, Lieja, Montevideo, Melbourne, Monterrey, Xalapa, Guadalajara, San Luis Potosí i als estats de Guerrero y Morelos.


MOBILITZACIONS I PRONUNCIAMENTS:
::: ::: ::: ::: Consulat mexicà a San Francisco ::: Wellington, Nova Zelanda ::: Report de la Manifestació a la Ambaixada Mexicana a Londres: Llibertad par Atenco ::: Concentració a Barcelona per la llibertad de los presos políticos d'Atenco ::: Recolzament per Atenco al Foro Social Estats Units ::: Desplegament per la Liberat dels 12 presos d'Atenco :::

Economia contra Democràcia

L'economia dirigint la política. Intervenció de José Saramago amb motiu de la presentació d'Assaig sobre la Lucidesa.

Font: http://www.josesaramago.org

Trobarem a faltar una ment tan lúcida ...

Dues denúncies cada dia: on i qui tortura a l'Estat espanyol?

Aida Sánchez/ CanalSolidari.org 21/06/2010

Dissabte 26 de juny se celebra el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. Una mitjana de dues denúncies diàries per tortura durant els últims sis anys mostren que la persistència de la tortura a l’Estat espanyol és fruit de la impunitat que l’empara.

Informes anuals de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura i altres ONG, dels distints Relators de l’ONU, del Comitè per a la Prevenció de la Tortura i del Comitè Contra la Tortura (CAT), a més de les condemnes dels Tribunals espanyols i del Tribunal Europeu de DDHH, mostren que la tortura subsisteix i creix a l’Estat espanyol.

Hem parlat amb Jorge del Cura, membre de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que ens ha fet una radiografia de la tortura a l’Estat.

On i qui tortura a l’Estat espanyol?
La denúncia per pràctica de la tortura està generalitzada en tots els cossos policials i funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat. Existeixen denúncies, i condemnes, contra agents del cos nacional de policia, guàrdia civil, policies locals, policies autonòmiques (mossos d´esquadra, ertzaintza, policia foral de Navarra…), funcionaris de presons, personal de centres de menors i militars.

Quant al lloc on es produïxen, hi ha denúncies i condemnes a totes les comunitats autònomes de l’Estat, així com en tot tipus de dependències on existeixen persones privades de llibertat (presons, comissaries i casernes, centres de menors….).

Igualment existeixen nombrosos casos d’agressions en el moment de la detenció, en el carrer, en rasos als quals s’ha traslladat il·legalment a algunes persones detingudes abans de ser dutes a les comissaries, així com en els vehicles policials durant els trasllats dels detinguts.

Existeixen proves?
Existeixen proves d’aquestes agressions. No solament els testimonis de les persones agredides, sinó també els testimonis de testimonis de les agressions. Existeixen els parts mèdics que acrediten la realitat de les lesions patides… En ocasions comptem amb enregistraments de les agressions, per càmeres de videovigilància o enregistraments de particulars que han observat l’ocorregut,… i també, en ocasions, molt poques lamentablement, existeix el testimoni de funcionaris públics que confirmen la veracitat de la denúncia. No és la falta de proves el problema, sinó l’actitud dels jutges i fiscals davant les denúncies per tortura

Qui investiga aquestes tortures?
Els delictes de tortura haurien de ser investigats per jutges i fiscals, qui deuen per imperatiu legal actuar ràpida i eficaçment davant qualsevol indici de tortura o maltractament. Per desgràcia, com han denunciat reiteradament els organismes internacionals de Drets Humans, per exemple el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura en l‘últim informe publicat sobre l’Estat espanyol, l’actuació de jutges i fiscals contra la tortura deixa molt a desitjar.

De fet l’Estat espanyol ha estat condemnat tant pel tribunal de Drets Humans d’Estrasburg com pel comitè Contra la Tortura de l’ONU i el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per no investigar suficientment les denúncies per tortura, o per retard inacceptable en les investigacions d’aquests delictes.

En la pràctica, són les associacions de Drets Humans i les persones agredides qui, en la majoria dels casos, impulsen la investigació de les agressions en els tribunals de Justícia.

També existeix la possibilitat que les agressions per part dels funcionaris siguin investigades per la pròpia administració (Ministeri de l’Interior, etc…). són molt poques les investigacions internes que han estat traslladades als Jutjats. En tot cas aquestes investigacions internes estan supeditades, o haurien d’estar-ho, a la investigació judicial dels fets denunciats.

En les denúncies de les víctimes apareixen amenaces de mort dels agents amb pistoles, ganivets, flagells en les plantes dels peus amb fuets, cops al cap, puntades, cops de puny i insults, és una tendència que va a més o són “casos aïllats”?
La Coordinadora per a la Prevenció fa públic un informe anual en el qual recull entre 600 i 700 denúncies per tortura i/o maltractaments a l’any. Analitzant aquests casos (més de 7.000 en l‘última dècada) veiem que les agressions o amenaces amb ganivets o els cops amb fuets són casos aïllats, almenys quant als casos coneguts per la Coordinadora per a la Prevenció i denúncia de la Tortura.

No obstant això les altres formes d’agressió són molt comunes, si bé la immensa majoria de les agressions que es produeixen són cops amb les mans, cops de puny i puntades als detinguts, fins i tot quan ja estan emmanillats i tombats al terra. Igualment són molt habituals els insults de tot tipus i les amenaces. Les amenaces de mort amb pistoles o revòlvers també s’han donat, si bé en menor mesura.

Per què hi ha tan poques penes condemnatòries sobre els autors de les tortures?
Hi ha moltes raons, però podem resumir-les en ‘la utilitat’ de la tortura i els maltractaments per a l’Estat, tant per a les forces de policia com per a alguns jutges. A això cal sumar el corporativisme dels funcionaris policials, o d’institucions penitenciàries, que dificulta, quan no impossibilita, identificar els responsables de l’agressió; l’actitud dels responsables polítics (tant a nivell estatal com local) de suport als funcionaris denunciats, i la política d’ocultació per part dels mitjans de comunicació.

El suport dels ciutadans europeus a la tortura està augmentant de forma important, són relativament habituals manifestacions de suport explícit a la seva pràctica, fins i tot a la seva legalització per a supòsits de terrorisme

D’altra banda, el suport dels ciutadans europeus a la tortura està augmentant de forma important, són relativament habituals manifestacions de suport explícit a la seva pràctica, fins i tot a la seva legalització per a supòsits de terrorisme.

ONG com SOS Racisme, Metges del Món i Ferrocarril Clandestino han denunciat reiteradament la pràctica de tortures als CIE, pateix més tortures la població immigrant?
Hi ha una gran dificultat per conèixer la incidència real de la tortura i/o els maltractaments a persones privades de llibertat. Sabem que existeixen casos denunciats que mai arriben a coneixement de la Coordinadora. Cal tenir en compte que els casos que la Coordinadora coneix anualment s’acosten als 1.000 casos, però una tercera part, o més, d’aquests no es recullen en els informes per falta de dades suficients per contrastar-los degudament o, en molts casos, per petició expressa de la persona agredida que, per temor a represàlies o altres causes, ens demana que no incloguem ni fem referència al seu cas de cap manera o en cap concepte.

Finalment, sabem que són moltes les agressions policials que no es denuncien, moltes vegades per por de represàlies, com ja s’ha dit. Aquesta situació afecta als sectors socials més desfavorits: presos, persones detingudes per petits delictes contra la propietat o tràfic de drogues… però també afecta i en gran mesura als migrants, tinguin o no les seves situacions administratives regulades.

És habitual que una denúncia contra els agents policials es torni en contra del migrant agredit, que es veurà contradenunciat per atemptat, per resistència, etc.. el que derivarà en l’obertura d’un expedient d’expulsió (tingui o no regularitzada la seva situació) per aplicació de la llei d’Estrangeria. És per això que són moltes les persones migrants que opten per no denunciar i silenciar l’agressió patida.

Malgrat aquestes dificultats, la coordinadora té coneixement que, almenys, una mitjana de 100 persones migrants denúncia anualment haver estat agredides per agents policials (com ja hem dit, tots els cossos policials s’han vist denunciats per aquestes pràctiques, i existeixen sentències condemnatòries contra agents de tots aquests cossos policials).

El passat any l’Estat va demanar una pròrroga a l’ONU per engegar el Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura (MNPT), s’ha avançat?, segueix sense que haver legislació al respecte?
La situació actual suposa una reculada important en la lluita contra la tortura a l’Estat espanyol. L’Estat en contra del criteri de totes les associacions contra la tortura i de la societat civil que havien participat en el procés iniciat l’any 2006, va designar l’octubre de 2009, a l’Oficina del Defensor del Poble com a mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, el que, al nostre criteri, suposa desactivar de fet les possibilitats d’implementar a l’Estat espanyol un veritable mecanisme de prevenció de la tortura.

D’altra banda, gairebé un any després, no s’ha desenvolupat el reglament intern del Mecanisme ni la constitució del que denominen “Consell Assessor” de l’MNPT, no obstant això les manifestacions dels responsables de l’Oficina del defensor del Poble a l’acte de presentació de l’MNPT, al maig de 2010 al Senat, no fa presagiar res de bo.

Canviaria la situació la instal·lació de càmeres de vigilància en les zones de detenció i reclusió?
El problema no és tant la instal·lació de càmeres d’enregistrament en les zones de reclusió, sinó la gestió dels enregistraments.

Si són els mateixos funcionaris encarregats de la custòdia de les persones privades de llibertat, o els seus companys, els encarregats de decidir si una actuació policial gravada ha o no d’enviar-se als Jutjats; si el termini de conservació dels enregistraments no remesos als Jutjats és d’un o dos mesos… de poc servirà la instal·lació d’aquesta càmeres.

D’altra banda, sigui la que sigui la forma d’instal·lar-les, sempre existiran zones en les quals no podrà instal·lar-se una càmera, per respecte a la intimitat del detingut, serveis, etc…, i ‘zones cegues’, on no arriba la càmera, en les quals pot continuar-se l’agressió. Són nombrosos els testimonies de persones agredides que narren com els funcionaris, abans de copejar-los, els duen a zones on o bé no hi ha càmeres, o bé són ‘punts cecs’.

Podem fer quelcom des de la societat civil per acabar amb la tortura?
La tasca de la societat civil és fonamental per eradicar la tortura. Tant de les organitzacions de defensa de Drets Humans, com dels ciutadans individualment. La prevenció i eradicació de la tortura és un problema de voluntat política i per això és important que ens unim, per exemple, en campanyes de pressió.

Font: CanalSolidari

Notícies relacionades:

• 8 moments històrics en què l'esport es va tornar reivindicació... el novè a Sud-àfrica?

  Per: Jordi de Miguel/ CanalSolidari.org el 14/06/10 14:18

• El teu silenci és còmplice del setge a Gaza: trenca'l!

  Per: Txus - ACSUR el 11/06/10 14:16

• "Els EUA, l’ONU i la UE tenen responsabilitats en les violacions als drets humans d’Israel"

  Per: Laura Sancho el 15/06/10 15:08

Un Guantánamo a l’Estat espanyol?

Fotos i vídeos del tall de carretera a Ascó, diumenge 20 de Juny

Diumenge 20 de juny

Primer vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=VELevKLZ3MM

Segon vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=3mcvVplhl5k

Tercer vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=tBOC7ZcaarI

COMUNICAT DE PREMSA: La CANC demana als ministres del govern espanyol que desestimin la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear.

- Així els hi ha sol·licitat per carta certificada i per correu-e -

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA CARTA

Segons es preveu, les properes setmanes finalitzarà el procés de selecció de l’emplaçament per acollir el cementiri nuclear. Està previst que en els propers dies la Comisión Interministerial elevi al Govern de l’Estat un informe valoratiu, i no vinculant, de les diferents candidatures presentades. Segons ha informat la mateixa Comisión, tenen previst que aquest informe inclogui una terna d’entre 2 i 5 candidats per a que, en un Consell de Ministres, el Govern de l’Estat esculli l’emplaçament definitiu.

En aquest sentit, la CANC ha enviat una carta certificada i un correu-e a tots els ministres, demanant-los que desestimin la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear, i compleixin així l’acord del Congrés dels Diputats de 23/02/2010, aprovat per tots els grups parlamentaris, i que diu: “...el Congreso insta al Gobierno a albergar el emplazamiento del ATC que asegure la consecución del mayor consenso social, territorial e institucional, especialmente con las CCAA y entidades locales afectadas...”.

En relació a aquest acord del Congrés, la CANC recorda als ministres que a Ascó no existeix aquest consens social, territorial, i institucional, ja que fins al dia d’avui han aprovat mocions en contra del cementiri un total de 142 municipis, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i, fins a en dues ocasions, el Parlament de Catalunya. Així mateix, s’han posicionat en contra més de 200 entitats de caràcter social i econòmic i més de 500 membres de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili, s’han presentat gairebé 7000 al·legacions ciutadanes en contra, i fins i tot, les Cambres de Comerç de Tortosa, Tarragona i Valls qüestionen la idoneïtat de la candidatura d’Ascó.

En aquest sentit, la CANC recorda als ministres que la candidatura d’Ascó està aïllada social, institucional i econòmicament, ja que cap ajuntament, ni consell comarcal, ni cap entitat econòmica ni sindical, ni cap universitat, han aprovat cap document de suport a la candidatura d’Ascó.

El contingut de la carta també s’ha fet arribar per correu-e als membres de la Comisión Interministerial i als membres de la Subcomissió d’anàlisi de l’estratègia energètica (Comissió d’Indústria, Turisme i Comerç del Congrés dels Diputats), així com als portaveus dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 17 de juny de 2010

Font: CANC

Prostitució i tràfic de dones i nenes

Lydia Cacho a Els Matins, entrevistada per Josep Cuní
TV3-Televisió de Catalunya

Aquest és l'eix del llibre "Esclavas del Poder". Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo", de l'escriptora mexicana Lydia Cacho. Entrevistes a dones i nenes que van sobreviure a la seva venda a xarxes mundials de tràfic d'éssers humans. La Lydia Cacho ha arribat fins al nucli d'aquestes màfies internacionals.

Informació relacionada:

Lydia Cacho
La Fundación Lydia Cacho
més Lydia María Cacho Ribeiro
Lydia, amenaçada de mort, segrestada, vexacions, etc.
Entre morir o matar Lydia Cacho
Lydia Cacho / Código rojo Por Laura Castellanos / Gatopardo

Entrevista amb Lydia Cacho

ENTREVISTA amb: LYDIA CACHO
CÀRREC: PERIODISTA, FEMINISTA I ESCRIPTORA
TEMA: EL DILLUNS 19 DEL PASSAT MES D'ABRIL ES VA CELEBRAR EL CINQUÈ ANIVERSARI DEL LLIBRE: “LOS DEMONIOS DEL EDÉN”

« Entrevista amb l'Ing. Fernando de la Peña »

« Entrevista amb Gabriel Sosa Plata »

Los demonios del Eden - El documental

Antonio Turok: els trets d'una Reflex a la línia de foc

Yanet Aguilar Sosa / El Universal

yanet.aguilar@eluniversal.com.mx

Antonio Turok · Cap d'Any a San Cristóbal de las Casas.

Sempre lliurant-la al front de batalla com aquell 1 de gener de 1994, quan un milicià de l'EZLN l'apuntava amb el fusell al mateix temps que ell, Antonio Turok, l'apuntava amb la càmera... dels dos, només el fotògraf va disparar. O les múltiples ocasions en les quals sense armilla antibalas ni casc, només armat amb el seu càmera Reflex de rotlle, es va mantenir a la línia de foc entre la policia i la APPO.

Antonio Turok, el fotògraf mexicà i documentalista social dona conta del seu pas per la fotografia de guerra a l'exposició Antonio Turok. La línia de foc, integrada per 30 peces que exhibeix el Centre de la Imatge “en la qual faig una reflexió sobre la guerra que avui dia sembla estar més de moda que qualsevol altra cosa”.

Sense ser una retrospectiva doncs “encara tinc curiositats per caminar”, l'exposició planteja una altra manera d'observar. “És una visió més mesurada, més filosòfica i poètica. Quan un fa periodisme, la intenció és informar, en aquest cas la meva intenció és que l'espectador es formuli una sèrie de preguntes, que usi la seva intel·ligència visual: no què veus, sinó que penses i què sents”.

Mirada més reflexiva i filosòfica

Des d'aquesta perspectiva més profunda, Antonio Turok proposa una visió des del tercer ull que està entre els dos ulls que observen. El seu afany és trobar aquest punt en el qual els objectes se suspenen, vol tibar les imatges per a "cimbrar" a l'espectador, per a confrontar-lo amb la condició humana, però equesta vegada més a través del paisatge, com no ho ha fet abans.

Turok diu que poques vegades va posar interès en el paisatge “però en aquest cas faig una referència a partir de tres de les meves primeres obres impreses en plata sobre gelatina, preses al 72 i 74, que és un poc el meu origen com fotògraf. Quan les vaig trobar al meu arxiu em vaig preguntar: què pensava com adolescent a l'enfrontar-me a aquestes imatges?”

Aquestes imatges marquen l'inici d'una història sens fi que conclou amb una gran obra presa entre 2009 i 2010 per a la qual Turok ha utilitzat una càmera panoràmica des de la qual va forjar els seus discursos i diàlegs.

El documentalista social vol deixar constància del que li ha tocat viure i capturar, com els registres que inclou aquesta exposició: la guerrilla a Centreamèrica als anys 80, imatges de Chiapas durant l'aixecament zapatista, el 11 de setembre a Nova York, el naixement de la APPO a Oaxaca, així com les migracions centreamericanes, la raça mexicana a la frontera i els barris de Texas, Los Àngeles i Chicago,.

“Si alguna cosa vull en aquestes imatges és que quan creixi la meva filla digui: ‘almenys el meu pare va intentar documentar i narrar aquests desastres’; jo vull que no se'ns oblidi la memòria històrica, aquests són els meus fronts de batalla ara que veig amb altres ulls”.

Antonio Turok accepta que sempre ha buscat situar-se a la línia de foc perquè la vida es regeix pel desig de sobreviure. “Potser és la meva naturalesa de curiós, de xafarder, d'estar observant. Un dels ensenyaments és que li he perdut por a les coses i voldria que els éssers humans tinguéssim menys por de plantar cara als nostres instints. En el front de batalla no dic aquest és el bo i aquest el dolent, el que observo és la condició humana”, diu el fotògraf.

Més informació:

Antonio Turok

http://www.antonioturokphoto.com

Un grup anticementiri convoca un acte al costat del mas del gerent de l'associació de municipis nuclears

El Punt

Les informacions i contrainformacions sobre les virtuts i els perills del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears s'han anat succeint en els darrers mesos, a través dels actors principals de la cursa, o també dels actes programats pels diversos grups socials sorgits a la Ribera d'Ebre a favor i en contra de la candidatura asconenca. Un dels grups anticementiri s'ha proposat avui anar un pèl més enllà en la seva campanya de pressió i ha convocat un acte, concretament una xoriçada popular, just al costat d'una finca que és propietat del gerent de l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC), l'advocat reusenc Marià Vila d'Abadal, erigit sovint en el portaveu reivindicatiu dels dos candidats a ser la seu de l'MTC avalats per la mateixa AMAC, Ascó i Yebra (Guadalajara).

L'associació convocant d'avui, el grup intercomarcal Veïns d'Ascó, és la mateixa que va tallar l'eix de l'Ebre contra el cementiri nuclear fa dos diumenges. Avui, doncs, ha organitzat una doble marxa lenta de vehicles des de Móra i des d'Ascó, fins a l'estació de tren de Garcia on, previsiblement, a partir de dos quarts d'11 del matí es farà la xoriçada, amb la singularitat que l'estació es troba tot just a tocar d'un mas que és propietat de Marià Vila.

Amb aquesta acció, segons les declaracions fetes al diari Avui pel portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) Sergi Saladié, es pretén «denunciar la campanya bruta que ha orquestrat el gerent de l'AMAC per aconseguir que el govern espanyol es decanti per Ascó». Vila, per la seva banda, va comparar «la radicalització i el mal gust» de la protesta, afegint que «entra en el pla personal», amb la radicalització i el mal gust dels grups radicals bascos.

Font: El Punt

Acció anti-cementiri nuclear: "Xoriçada al Mas del Marià Vila d'Abadal"

No et quedis tallat davant tanta tisorada: retalla el que toca!

Oscar - Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

El poder d’institucions sense representació democràtica, com l’FMI i el Banc Mundial: retallada! El cost de la seguretat del Club Bildeberg: retallada! 17.000 milions d’euros de despesa militar: retallada! Mira si hi havia coses a retallar…

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida llença un vídeo de denúncia de les retallades. Unes tisorades que fan pagar la crisi als qui més la pateixen, tant pel que fa a la població més desafavorida a casa nostra com arreu. Son víctimes de la retallada sense haver-la provocat. Els causants més directes de la situació actual, lluny de patir la crisi, se’n beneficien. La banca, aliena al terratrèmol de l’estat del benestar, continua sumant beneficis mastodòntics.

Posats a retallar, retallem el que toca

Posats a agafar les tisores, perquè no retallem el poder d’institucions sense cap mena de representació democràtica com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial?

Tisores en mà, també es podria anar pensant en retallar despeses pel desmesurat blindatge de seguretat que ha acompanyat la reunió del selecte Club Bilderberg a Sitges. I, de passada, retallar la influència d’aquest grup, una mena de govern invisible format per grans empresaris, banquers, economistes i polítics que sembla decidir de manera unilateral i pensant només en els seus interessos el futur del planeta.

Per què no retallem la despesa militar, que enguany superarà a l’estat espanyol els 17.000 milions d’euros, uns 50 milions d’euros al dia? I, posats a retallar, perquè no retallem els països als quals l’Estat ven armes infringint la seua pròpia Llei de Control?

Per què no retallem la demagògia i l’electoralisme barat?

Es pot atendre la crisi aquí i, alhora, complir els compromisos en matèria de solidaritat internacional. I és indispensable que ningú utilitzi demagògicament la política de cooperació internacional, evitant donar a entendre que és un luxe que ara no ens podem permetre. Convé recordar, més que mai, les estretes interrelacions que es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Tks! Tks! L’última tisorada suggerim dedicar-la a retallar, i si pot ser eradicar del tot, els incompliments de compromisos. Com el que els nostres governants van assumir a la Cimera del Mil·lenni de l’any 2000, on es plantejava haver assolit els Objectius del Mil·lenni l’any 2015. El 18 de juny, el Consell Europeu, presidit per Espanya, reunirà als líders europeus per acordar una posició comú sobre els ODM que es presentarà formalment davant la Cimera de les Nacions Unides sobre els ODM al setembre. Exigeix que compleixin amb els seus compromisos! Passa a l’acció!

Font: Canalsolidari.org

Unión Fenosa a Guatemala

La privatització dels sistemes de distribució elèctrica a Guatemala va permetre a Unión Fenosa (GAS NATURAL) i Iberdrola, transnacionals espanyoles, fer-se amb el monopoli de la distribució a tot el país. Un negoci rodó per a aquestes empreses i una infàmia per als usuaris. Els problemes van començar ben aviat amb cobraments abusius i qualitat de servei molt deficient. Les protestes no es van fer esperar i va anar en el Departament de San Marcos, el més afectat, on les denúncies es van revelar amb més força. La reacció d'Unión Fenosa no va ser el diàleg amb els afectats sinó la implementació de pràctiques mafioses de sabotatge i amenaces per mitjà de sicaris, contra líders comunitaris. El poble de Guatemala ha reaccionat davant tant abús, davant la falta de voluntat política per solucionar el conflicte, davant la repressió i els vils assassinats de líders, davant l'estat de prevenció que encara preval en el Departament de San Marcos, davant la incompetència en el servei i l'avarícia d'Unión Fenosa.

Podreu veure en aquest reportatge les veritats que el poble guatemaltec denúncia, les protestes que s'estan portant a terme a tota Guatemala i les últimes accions d'aquest mes de maig 2010 per a demanar l'expulsió d'Unión Fenosa i per la nacionalització de l'energia elèctrica, escoltaran el clam d'un poble cada vegada més unit contra les nefastes conseqüències de la voracitat deshumanitzada d'Unión Fenosa i Iberdrola. Un exemple de lluita i valentia, un document imprescindible per a conèixer la veritat dels fets i admirar-se de la tenacitat i el coratge del poble guatemaltec.

Denuncia Caso Union Fenosa en Guatemala from Carlota

URGENT. Recollida de signatures per la llibertat dels 12 presos polítics d'Atenco

RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA LLIBERTAT DELS 12 PRESOS POLÍTICS D'ATENCO

SINOPSIS: El Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra reuneix a una sèrie de pobles i comunitats camperoles a les afores de la Ciutat de Mèxic, entre elles a San Salvador Atenco. Al 2002 es va generar un procés de resistència camperola al projecte d'un nou aeroport que els despullaria de les seves terres. Després d'un fort procés de mobilització social, aquest projecte va ser cancel·lat. El FPDT es va convertir a partir de la seva lluita en defensa de la terra en un referent nacional i internacional dels moviments mexicans. El 3 i 4 de maig de 2006 els pobladors de San Salvador Atenco van sofrir la repressió de l'Estat mexicà que va impulsar un dels operatius policíacs més violents en la història del país, amb un saldo de 2 joves assassinats, més de 200 detencions arbitràries, fortes violacions als drets humans dels detinguts que van incloure brutalitat policíaca, irregularitats en els processos i tortura i abús sexual contra una trentena de dones detingudes. El cas repressiu a San Salvador Atenco s'ha tornat emblemàtic ja que nombrosos i diversos organismes defensors dels drets humans van documentar i van difondre aquestes violacions. Fins i tot organismes de l'Estat mexicà, com la Suprema Cort de Justícia han reconegut que aquestes violacions es van realitzar. A més de quatre anys dels esdeveniments, 12 persones segueixen preses injustament. Són presos polítics de l'Estat mexicà. Com part d'una campanya nacional i internacional denominada Libertad i justicia para Atenco publicarem en el mes de juny un desplegat en un diari de circulació nacional, l'exigència de la seva llibertat. Abans que acabi el mes de juny la Suprema Cort de Justícia de la Nació decidirà sobre la llibertat d'aquests 12 presos. És el seu últim recurs jurídic. És un moment decisiu. De perdre aquesta batalla legal, haurien de purgar condemnes que van de 31 i fins a 112 anys de presó. Aquest és un pronunciament urgent que serà signant per nombroses personalitats i organitzacions, nacionals i internacionals. Els elements jurídics que s'integren en el text han estat avalats i protegits per prestigiosos centres de drets humans com el centre Miguel Agustín Pro Juárez o el centre de DH Fra Francisco de Vitòria a més d'especialistes de la comunitat del mestratge en drets Humans i democràcia de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials Mèxic (FLACSO Mèxic). És per això que les i els convidem a signar el text que annexem més endavant. Esperem que puguin donar suport aquest procés per la llibertat i la justícia i en defensa de qui lluiten per la terra.

COMITÉ LIBERTAD Y JUSTICIA PARA ATENCO

Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra, Familiares de presos y perseguidos, Servicios legales, Investigación y Asesoría Jurídica; Servicios y asesoría para la Paz (SERAPAZ), Centro de Derechos Humanos Miguel Agustín Pro Juárez, Mujeres Sin Miedo, Centro de Derechos Humanos Fray Francisco de Vitoria, Comité Cerezo, Comité Monseñor Romero, Consorcio para el diálogo parlamentario y la equidad; Centro Nacional de Comunicación Social (CENCOS), jóvenes en resistencia alternativa, Samuel Ruiz García Obispo emérito de la Diócesis San Cristóbal de las Casas, Ofelia Medina actriz, Manu Chao músico, Julieta Egurrola actriz, Raúl Vera Obispo de la diócesis de Saltillo, Coahuila, Adolfo Gilly académico, Daniel Giménez Cacho actor, Luis Villoro filósofo, Rubén Albarrán vocalista de la banda de rock Café Tacvba, Bruno Bichir actor, Fray Miguel Concha Malo fraile dominico, director del Centro de Derechos Humanos Fray Francisco de Vitoria, Roco Pachukote vocalista de la banda de rock Maldita Vecindad y los hijos del Quinto Patio, Gilberto López y Rivas antropólogo, Luis Hernández Navarro periodista, Carlos Fazio, académico, Guillermo Almeyra académico, Los de Abajo banda de ska y rock, Las Reinas Chulas actrices

Text per signar:

LLIBERTAD ARA! als 12 presos de San Salvador Atenco

Als ministres de la Primera Sala de la Suprema Corte de Justicia:
José de Jesús Gudiño Pelayo, Olga María del Carmen Sánchez Cordero de García Villegas, Juan N. Silva Meza, Arturo Zaldívar Lelo De Larrea, José Ramón Cossío Díaz.

A la opinió pública nacional i internacional.

Nosaltres, nosaltres, coneixem les greus violacions als drets humans que el 3 i 4 de maig de 2006 l'Estat mexicà va cometre a San Salvador Atenco. Arran d'aquests esdeveniments 12 persones segueixen preses. Ens preocupa que el procés que se'ls va seguir va estar plagat d'irregularitats, no va ser respectat el principi de presumpció d'innocència ni les garanties de degut procés i que les proves que es va fundar la seva condemna van ser recaptades de manera il·legal. Considerem que aquestes irregularitats impliquen que no van tenir dret a un judici just. És un signe d'alarma que el delicte de “Segrest Equiparat” el qual estimem és inconstitucional, pugui ser emprat per a criminalitzar demandes socials i que el sistema de procuració i administració de justícia va ser utilitzat de manera facciosa per a convertir en delinqüents a integrants del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra. Sabem a més que existeix un precedent jurídic emès per un òrgan del Poder Judicial de la Federació, que va considerar que els fets pels quals van ser sentenciats IGNACIO DEL VALLE, FELIPE ÁLVAREZ i HÈCTOR GALINDO, no són constitutius del delicte de segrest equiparat; aquest antecedent, encara i quan normativament no és vinculant per als Ministres, considerem que per qüestions de seguretat i congruència jurídica així com per la transcendència del cas no pot ser esbiaixat. Per tot això, ens dirigim a la Primera Sala de la Suprema Corte de Justícia a alliberar als 12 presos del caso Atenco.

NOTA IMPORTANT per a qui doni suport amb la seva signatura:

En el cas de les signatures individuals feu el favor d'incloure nom complet, nacionalitat o estat del país i ofici o professió.

En el cas de les signatures d'organitzacions, col·lectius feu favor d'incloure el nom complet de la vostra organització, i país o estat de l'organització.

Totes les signatures es rebran fins al diumenge 20 de juny a les 24 hrs a:

firmasatenco@gmail.com

Demanem envieu còpia de la vostra signatura també al correu electrònic de qui ha promogut la teva (vostre) adhesió.

Tota la informació del cas pot ser consultada en la nostra pàgina de campanya:
http://www.atencolibertadyjusticia.com

Comité Libertad y justicia para Atenco Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra

Presentaran a Mèxic el pla Salut 2015 Mesoamèrica

Afp / La Jornada 2010.06.12

Madrid, 11 de juny. La infanta Cristina, segona filla del rei Juan Carlos I d'Espanya, presentarà a Mèxic el dilluns la Iniciativa Salut 2015 Mesoamèrica, una associació públic-privada que pretén reduir les desigualtats en la zona en matèria de salut amb un fons d'almenys 150 milions de dòlars.

L'associació està formada pels països de la regió, el govern espanyol, la Fundació Gates, l'Institut Carlos Slim de la Salud i el Banc Interamericano de Desarrollo (BID), va indicar aquest divendres el ministeri espanyol de Sanitat.

El projecte pretén "reduir les desigualtats en salut en la zona", segons el ministeri, i s'engegarà a partir de 2010 i conclourà en 2015.

Serà presentat en la ciutat de Mèxic pel president Felipe Calderón, Bill Gates, Carlos Slim, la infanta Cristina i la ministra espanyola de Sanitat, Trinitat Jiménez.

La Fundació Gates, l'Institut Carlos Slim de la Salut i el govern d'Espanya "contribuïxen cadascun amb 50 milions de dòlars per a projectes de salut dirigits a comunitats pertanyents al 20% més pobres de la població", va detallar la Casa Real en un comunicat.

El BID "dissenyarà i executarà els projectes juntament amb les secretaries de Salut dels governs dels països de la zona".
---

Aquest és una nota apareguda avui al diari La Jornada, ens ha semblat adient posar-l'ho al blog, no sigui cas que acabi sent una petita nota d'aquelles que passen desapercebudes.

És evident les bones relacions de la infanta Cristina amb "La Caixa" (ara Criteria Caixa Crob o Corp), així com la relació de la mateixa "La Caixa" amb Inbursa, entitat bancaria en propietat de Carlos Slim i un bon tall de la mateixa entitat que durant anys ha pagat la nòmina a la infanta o sigui, "La Caixa". El que pinta per aquí al mig el Bill Potres, deu ser per allò del Premio Pricipe d'Asturies, però a banda de ser el segon sinyor més adinerat del món després de l'Slim, de tant en tant fa rentades d'imatge, ara bé, si no en treu morterada no mou mai un dit (exemple: Campanyes de vacunació, però les vacunes és compren a les empreses on te accions). En fi, que tot queda a casa.

Dotació Casa de S.M. el Rei (en milers d'euros) per l'any 2010: 8.896,92
Fortuna de Carlos Slim Helu segons revista Forbes: 53.500 milions de dòlars
Fortuna de Bill Gates segons revista Forbes: 53.000 milions de dòlars

Els més rics del món, segons Forbes (llistat complet)

El que és vergonyós es que amb la quantitat de bitllets que disposen tots plegats, encara vulguin que el projecte sigui una associació públic-privada. Qui ens ho pot explicar, no era aquesta colla de neoliberals els que ens proclamaven la privatització de tot, doncs ho podrien finançar íntegrament ells o es que si van maldades se'n faran càrrec els sectors públics?.

Per combatre la precarietat de la salut, no s'acaba abocant diner en aquest àmbit, sinó, lluitant contra l'extrema riquesa que ells posseeixen, l'espoli que les seves empreses i amics en fan de la zona, després dotar d'instruments per tal d'acabar amb la fam, la manca d'escolarització i la preparació dels propis en aquesta àmbits, la educació, la salut, la vivenda digna, terra, reball... etc. Llavors si volen fer obres de caritat per rentar consciencies, endavant, però primer són els drets fonamentals.

Notes relacionades:

Slim es el hombre más rico del mundo: Forbes
Privatizar y fortuna
México: Vivir (mucho) mejor

Aprofitant l'avinentesa aquí un article del suplement Ojarasca, que pot ser prou interessant per saber com el govern Mexicà té present a aquests grups tan desfavorits. (Hipòcrites!)
Contra los pueblos indígenas, la verdadera guerra del gobierno mexicano

Núria Pòrtulas en llibertat

El Grup de Suport a Núria Pòrtulas celebra l'absolució i adverteix que no oblidarà 'tot el que ha passat'

La família demana responsabilitats a Interior · La noia ha estat absolta pel Suprem, després del recurs de la defensa contra la sentència de l'Audiència Nacional espanyola, que la condemnava per temptativa de col·laboració amb organització terrorista

'No podem amagar la nostra alegria i sorpresa per l'absolució de la nostra companya'. Així és com ha rebut el Grup de Suport a la Núria Pòrtulas l'anunci d'avui del Tribunal Suprem d'absoldre-la (sentència, en pdf) de la 'temptativa inacabada de col·laboració amb banda armada' per falta de proves, després de tres anys de judicis, presons preventives i una condemna de l'Audiència espanyola. La família i els companys de Núria Pòrtulas han demanat a la cúpula de la Conselleria d'Interior que dimiteixi i, a més, no descarten de reclamar una compensació econòmica.

Durant la conferència de premsa en què ha explicat l'absolució de la jove de Sarrià de Ter, l'advocat, Benet Salellas, ha afirmat que la sentència del Suprem era un 'revés clar i contundent' contra l'Audiència espanyola i els mossos d'esquadra. I és que aquesta sentència, que rectifica la de l'Audiència espanyola, és definitiva i, com deia unes hores abans a VilaWeb, 'deixa clar que la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia cap organització terrorista'.

El Suprem diu que troba 'realment paradoxal' que l'Audiència espanyola condemnés Pòrtulas en base a unes sentències que justament absolien el seu company Juan Antonio Surroche d'aquest delicte. 'Queda clar que no està provat que l'acusada hagi contactat amb un grup o organització terrorista ni que hagi intentat col·laborar amb un grup d'aquesta naturalesa', diu el Suprem, que ha revisat el cas arran del recurs de la defensa contra la sentència condemnatòria de l'Audiència espanyola.

La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l'Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l'Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.

Tres anys després

Els fets es remunten al gener del 2007, quan els mossos d'esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta (vídeo). La policia va acusar-la d'haver col·laborat amb Juan Surroche, a qui relacionava amb una organització armada italiana, tot i que després va ser absolt. Pòrtulas va ser empresonada preventivament durant quatre mesos aquell 2007. Actualment continuava en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar. És per aquest motiu que ara companys i familiars de Núria Pòrtulas demanen als caps del Departament d'Interior que dimiteixin.

D'una altra banda, per celebrar l'absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l'Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se'n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se'n convoquin uns quants més a altres viles del país.

Font: Vilaweb

La Caravana Humanitària Bety Cariño i Jyri Jaakkola cap al Municipi Autònom de San Juan Copala

La caravana dóna la volta. La policia la para degut al fet que "s'escoltaven trets" [Actualització constant]

Fonts:

Kaos en la red
CML-DF
Chiapas Indymedia
Oaxaca en Pie de Lucha
La Haine
Radio Plantón

---

21.55 Report d'un company de la Otra, deprés del seu retorn i després rueda de la roda de prensa a Huajuapan

Report del company de la Oltra de Chiapas que forma parteix de la Caravana, després de la roda de premsa, sobre com ho estan veient al final del dia, després de la decisió de regressar i anunciar el municipi de San Juan Copala, que demà aniran a la Ciutat de Mèxic.

Arxiu de So / Sound File - MB

20.45 Report de Jorge Albino, portaveu de DDHH de SJC, sobre el succeït i la raó por la que regressaren

De retorn des de San Juan Copala, amb la Caravana que va intentar arribar avui, Jorge Albino ens fa un report del que va ocórrer, i com i per què van prendre la decisió de regressar.

Arxiu de So / Sound File - MB

21:44 Radio Plantón. En roda de premsa Jorge Albino del Municipi Autònom de San Juan Copala va llegir el comunicat sobre l'ocorregut el dia d'avui 8 de juny. Va esmentar que no es van poder lliurar les 30 tones de queviures i medicines ja que els governs federal i estatal van tornar novament per a protegir a Ubisort.

Es va decidir regressar al DF per a no exposar més vides

Els punts principals del comunicat:

1. Les 30 tones d'aliments es protegiran a Huajapan de León fins que hagi condicions perquè siguin lliurats.
   
2. Demà autoritats del Municipi Autònom de San Juan Copala buscaran que la Creu Roja Internacional i la ONU per a poder garantir l'ajuda a Copala
   
3. La PGR haurà d'investigar els assassinats del 27 del mes passat i assegurar la pacificació de la zona
   
4. Si no es poden lliurar les 30 tones de queviures i medicines, es convocarà a una nova caravana conformada amb dones
   
5. S'exigeix el desarmament dels paramilitars
   
6. Es fa una crida a la unitat a la zona troqui
   
7. Es decideix regressar a la Ciutat de Mèxic per a informar sobre l'esdevingut
   

La caravana arribarà al DF matí 10 de juny sobre les 15hs.

Per saber tota la cronologia dels fet, CLICA AQUÍ

El dia 7 a les 7 del vespreparteix la Caravana rumb al Municipi Autònom de San Juan Copala

El passat 27 d'abril, una caravana d'observadors de drets humans de diferents nacionalitats era atacada per un grup paramilitar a l'estat mexicà d'Oaxaca. Dues persones van resultar mortes: la mexicana Alberta Cariño Trujillo i el finlandès Jyri Antero Jaakkola. L'objectiu de la caravana era el municipi autònom de San Juan Copala, el qual es troba assetjat, des de començaments d'any, per grups armats paramilitars amb la connivència de les autoritats de l'estat. Un setge que ha provocat el tall de llum i aigua al poble, la marxa del metge, el tancament de l'escola i la manca d'aliments.

El motiu del setge i de l'actual atac és l'intent, per part de l'oligarquia de la zona, de fer fracassar el procés de constitució de San Juan Copala com a municipi autònom. Això vol dir, exercir el govern assembleari de la comunitat, ignorant els partits, les lleis i les institucions de l'estat, i basant-se en els usos i costums tradicionals que, entre altres coses, considera que la terra és patrimoni col·lectiu de la comunitat i no un bé privat.

De llavors en ça moltes han sigut les manifestacions i mobilitzacions arreu del món de protesta per aquests fets i en defensa de l'autonomia de San Juan Copala.

• A partir de les 7 de la nit del 7 de juny: Horari de la transmissió de la cobertura de la Caravana Jyri Jaakkola i Bety Cariño al Municipi Autònom de San Juan Copala
• Enllaços i freqüències de la transmissió
• Mobilitzacions Nacionals i Internacionals pel municipi Autònom de San Juan Copala

Conferencia de premsa Marcos Albino, portaveu del Municipi Autònom de San Juan Copala al plantón al Zócalo de la Ciutat de Mèxic

• Adjuntamos àudio cru de la conferencia de premsa.

Mobilizaciones Nacionals:
· 8 de junio: Acciones Solidarias en el D.F. con la Caravana a Copala

Mobilizacions Internacionals:

· Concentración a Barcelona, Plaça San Jaume, Palau de la Generalitat
· 80 personas denuncian el asedio a Copala ante el Consulado de México en Valencia
· Desde Grecia: acción de Solidaridad con el Municipio Autónomo de San Juan Copala
· Movilizaciones en Boston, Chicago, Seattle y Toronto
· Roma: 4 de junio - Asamblea Pública en Roma y proyección de video en la calle (Italia)
· Roma: 7 de junio - Mitin en Roma (Italia) frente la embajada mexicana
· La Haya: 8 de junio - Mitin en La Haia (Holanda) frente la embajada mexicana
· Lugano: 8 de junio - Eeparto de volantes en Lugano (suiza)
· Lugano: 11 de junio - evento solidario en Lugano (suiza)
· Toulouse: El 8 de junio organizaremos en la Place du Capitole de Toulouse concentración, y mítin
· París, evento de solidaridad frente a la embajada de México, el día martes 8 de junio del 2010 de las 16H a las 20H.
· Frente al consulado Montreal, en solidaridad con la caravana y Copala

Pronunciaments:
· Pronunciamiento del Gruppe B.A.S.T.A., desde Münster, Alemania
· Pronunciamiento desde Toulouse, Francia
· Desde Paris, Francia, Solidaridad con el municipio autónomo de San Juan Copala y la Caravana del 8 de junio
· Comunicado de Caracol Zaragoza ante la nueva Caravana humanitaria a San Juan Copala en Oaxaca-México
· Comunicado de "appoyo" a la caravana humanitaria a San Juan Copala (Col.lectiu Zapatista de València, "El Caragol")
· CGT ante la Caravana "Bety Cariño y Jyri Jaakkola"

Transmissió per San Juan San Juan Copala:

A causa del setge paramilitar que des de fa mesos violenta el procés d'autonomia indígena a San Juan Copala, Oaxaca i el clima de violència a les diferents comunitats triquis al mateix estat, a més dels recents assassinats en contra d'integrants de les comunitats i persones solidàries, aquest 8 de juny la Xarxa de Mitjans Lliures de Baix i a l'Esquerra portarà a terme una transmissió de ràdio entorn de la situació i el context, que a més donarà seguiment a la caravana solidària. En ella participaran Regeneración Radio, La Voz de Villa Radio, Red Global La Voz Roja, Radio Guetza i Radio Sabotaje. Aquesta transmissió es podrà escoltar en les següents paginas electròniques:

http://regeneracionradio.org
http://sabotaje.blogsome.com
http://www.unopii.org

A més de les freqüències 105.3 i 91.7 del FM a la ciutat de Mèxic.

Escolta l'Spot de la transmissió:
http://65.99.205.183/~u53469/vonma/index.html

Xarxa de mitjans lliures a baix i a l'esquerra

Visita la bitàcora Autonomia a Copala

Entre el 7, 8 i 9 de juny, una altra caravana amb el nom la Caravana “Bety Cariño & Jyri Jaakkola”, es dirigeix a la regió Triqui, per tal de trencar el setge i poder lliurar l'ajuda humanitària (aliments, aigua, roba, medicaments... ) al l'assetjada població.

Restem alerta a qualsevol incident que després es pugui lamentar, de la mateixa menera que recentment a succeït amb la "Flotilla de la Llibertat" al intentar trencar el setge a Gaza. Així com exigim als governs Espanyol, l'Unió Europea i a Mèxic el compliment del acords de respecte als drets humans signats bilateralment.

Actualització sobre fets de San Juan Copala, L’ombra de l’atzavara
(Actualització sobre fets de San Juan Copala del mes de maig)

El Club Bilderberg a Sitges?

Es reuneixen cada any en un lloc diferent per exercir com a govern mundial a l'ombra

Xavier Garcia / El Punt 04.06.2010

Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure– que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món) es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel (forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos quilòmetres de l'anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.

Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia. Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d'estats moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos del món», «el govern mundial a l'ombra» (per bé que, ja ho dic, últimament han sortit o els han fet sortir de l'armari) i, entre altres coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes internacionals executaran».

O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps d'estat, institucions mundials suposadament benefactores, grans empreses de les finances i l'economia, altes jerarquies militars i màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s'hi arrosseguen alguns membres històrics d'aquest club, com David Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad, com si diguéssim.

Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que vostès, l'anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és cap Pensión Lolita) de l'hotel Dolce Sitges.

Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament, a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.

De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien convidar pels serveis prestats a la causa de la democràcia i la pau al món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l'armonia mundi.

I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s'estaran torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial de l'ONU dedicada a l'afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a Estocolm.

Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a mínim–, es pot dir que la realitat mundial s'ha accelerat més que en tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta acceleració, en diferents graus, l'hem produïda entre tots, però sempre n'hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que també han considerat que mai no n'hi ha prou, divisa que argumenten amb el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.

De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim des de l'alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només serviran per encendre el foc quan els il·luminats ho considerin oportú), però ara amb la diferència que el poder ja no desitgen que s'estructuri nacionalment, sinó a base d'un superorganisme que abasti el món, davant del qual les llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre's, amb l'objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.

Font: El Punt

Informació relacionada:

· El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

· El Sindicat de Mossos d'Esquadra denuncia la despesa en seguretat pel Club Bilderberg a Sitges
El Sindicat de Mossos d'Esquadra qualifica de "desorbitat" el cost en agents i diners de la trobada de poderosos del Club Bilderberg a Sitges. Toni Castejón assegura que s'hi destinen 300 policies i afirma que no és acceptable que per cobrir una reunió privada s'estiguin desprotegint altres zones de Catalunya. Castejón cita concretament patrulles de l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat que han hagut d'anar a Sitges per cobrir un punt estàtic de control.