M'ha agradat l'aventura d'aquesta parella de pixapins que, en un rampell progre-ecologista, adquireixen una casa i uns terrenys a l'Empordà, decidits a fer calés amb el suro de les alzines. Conciliar la vida familiar amb el treball al bosc i els principis d'esquerres amb les implicacions capitalistes i racistes del procés no resultarà fàcil.
La història m'hauria semblat rodona si hagués acabat amb l'escena de la festa a la piscina del mas, mirall deformat de la festa i el ball ple d'il·lusió en l'inici del film. De manera que m'hi sobra l'epíleg, tot i que tampoc no està exempt de referents il·lustres, de la ja esmentada "Perros de paja" a la hawksiana "La cosa", versió John Carpenter.